Distopies feministes: una anàlisi de gènere del llibre els Desposseits d'Ursula K. Le Guin: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m bot: - de la URSS stalinista, + de l'URSS estalinista,
m bot: - envers a aquest gènere + envers aquest gènere
Línia 3:
{{millorar ortografia|Bona part està en castellà, cal una bona traducció}}
 
La [[w:es:ciencia ficción|ciència-ficció]] ha estat sovint considerada com a "gènere menor" dins el camp dels estudis literaris. Des d'una concepció elitista i classista del que hom entén per cultura, la crítica ha acostumat a etiquetar la ciència-ficció de "literatura d'entreteniment" orientada al ràpid consum, producte de la cultura de masses, digna únicament d'una mirada sociològica. Tanmateix, el menyspreu envers a aquest gènere per part de l'anomenada "alta cultura" ha tingut efectes positius pel seu cultiu, ha afavorit que aquest habiti i generi circuits alternatius als del ''mainstream'' cultural. Les seves novetats enlloc de farcir pàgines de prestigioses revistes literàries, són comentades en fanzines i revistes produïdes pels propis afeccionats, els debats defugen els espais acadèmics per organitzar les seves pròpies convencions, i la seva difusió es realitza mitjançant botigues especialitzades, on les prestatgeries dedicades a les col·leccions comparteixen espai amb els còmics, i actualment amb els jocs de rol. Només per aquest factor, la seva capacitat de generar un territori subterrani i alternatiu als circuits de la cultura oficial, hauria de ser motiu suficient per convertir el gènere en atractiu per a una mirada crítica.
 
Tanmateix, la relació entre ciència-ficció i pensament crític no sempre ha estat fàcil, més enllà d'algunes obres mestres reconegudes: ''Un món Feliç'' i ''Farenheit 451'' d'[[w:en:Aldous Huxley|Aldous Huxley]]; ''1984'' de [[w:en:George Orwell|George Orwell]] i ''Cròniques Marcianes'' de [[w:en:Ray Bradbury|Ray Bradbury]], el pensament crític dominant (si és que podem admetre aquest oximoron) ha tendit a menysprear-la. No així, la crítica que defuig l'acadèmia i que s'expressa en formes menors a través d'Internet i edicions autoproduides on el gènere ha cultivat una força significativa.