Guia Jove/Les persones joves participen: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
Línia 31:
Més enllà de la riquesa que aporta la participació més estructurada que funciona amb alguns perfils de gent jove, cal cercar estratègies per afavorir la participació d’aquells que es troben més allunyats dels espais de participació tradicionals (entitats, equipaments, òrgans de participació...) i no responen als interessos que els professionals de la joventut els pressuposen. I, per quins motius els i les joves es mobilitzen? Doncs, per aquelles qüestions que consideren significatives, vinculades a la seva proximitat i amb una relació més immediata amb la seva vida i les seves necessitats. Per exemple, es tractaria d’elaborar una [[Guia Jove/La planificació de l'activitat|programació d’activitats]] on tinguin un paper protagonista, que respongui als seus interessos, que els recursos siguin útils per al seu projecte de vida o que els processos polítics siguin rellevants per a l’experiència vital de les persones joves.
 
Per arribar a diferents col·lectius de gent jove és fonamental parar especial atenció a la diversitat d’espais d’intervenció amb les persones joves, com són els [[Guia Jove/Els centres educatius|centres educatius]], per exemple. L’[[Guia Jove/L'espai públic|espai públic]] també és un espai d’intervenció per detectar, connectar i mobilitzar els i les joves en relació amb els interessos i les necessitats que tinguin. I l’excusa pot ser ben diversa: des d’activitats de lleure, a organitzacions esportives o esdeveniments culturals i artístics. D’aquesta manera, més enllà de la dimensió cognitiva (participa qui pot, qui en sap, qui coneix i qui es convida a fer-ho) també s’està treballant la dimensió afectiva (participa qui vol, qui es motiva).
 
Així, des de l’anàlisi de [[Guia Jove/La realitat juvenil|la realitat juvenil]] del municipi es podran plantejar accions, estratègies i projectes participatius que considerin la pluralitat i s’adrecin de manera específica a determinats grups de gent jove amb barreres tant cognitives com afectives, que requereixin fer un pas més enllà del model de ''convidar a participar'' i s’adrecin a ''intervenir socioeducativament per participar'', tot apoderant per participar. Per posar un exemple, en el marc d’un grup de joves que s’identifiquin amb el hip-hop, es pot treballar des dels seus propis codis (grafisme, ball, etc.) per tal de generar un procés de coresponsabilitat, cocreació i cogestió.
 
És important vetllar perquè la participació sigui significativa, i això es pot aconseguir d’una manera més efectivamillor des de la vessant afectiva. Aquesta significativitat potPot variar segons els interessos, les necessitats i la cultura participativa dels diversos joves, tant a escala individual com en grup. Per això és fonamental garantir la capacitat dels i les joves d’incidir en les polítiques públiques iniciant les accions participatives des de baix per, treballar a poc a poc la seva vinculació amb les polítiques juvenils i del territori.
 
La participació juvenil requereix ampliar la seva formulació conceptual (què entenem per participació) i fomentar noves estratègies, eines i espais adaptats a les realitats de la població jove. Potser es tracta de posar el focus en la dinamització sociocultural del col·lectiu, donar-los suport per fer, per crear i perquè es percebin com a grups apoderats, i no tant en la interpel·lació de la participació ''per se''. Dit d’una altra manera, cal centrar-se més ''en el fer'' que en el ''dir què hem de fer;'' en experiències més significatives, amb més aprenentatges, amb lògica de procés i menys normatives.