Història espanyola i catalana: diferència entre les revisions

m
cap resum d'edició
m (bot: -avegades +a vegades)
mCap resum de modificació
I. La Prehistòria
II. La història Antiga: Orígens d'Espanya, les colonitzacions i els pobles preromans (800 a 200 a.C.)
III. HispaniaHispània romana (218 a.C. a 409 d. C)
IV. L'Espanya visigoda (s.V al IIX)
V. Espanya musulmana: Al-Andalús (711 – 1492)
VIII.L'imperi de Carles I (1517 a 1556)
IX.L'imperi de Felip II (1556 a 1598)
X.La conquesta i colonització d'AmericaAmèrica (s. XVI)
La historia: Conceptes, fonts i mètodes
 
La historia és una ciència que te com a objectiu reconstruir el passat de l'home per a poder comprendre el present i preveure el futur.
La historia recull tots els esdeveniments protagonitzats per l'home en el passat i que han configurat la civilització actual (esdeveniments polítics, socials, econòmics i culturals).
La història serveix per coneixensconeixer-nos millor. Som hereus dels nostres avantpassats i els errors del passat han de servir per evitar-los (la historia es mestre de la vida).
II. La investigació Històrica (mètodes)
Com es la història?
La història i les ciències auxiliars
 
Són imprescindibles per ha la recerca.
 
 
III.Historiografia i filosofia de la història
a)El naixement de la història com ha ciència:
Apareix a Grècia al s. V a.C. HerodotHeròdot (pare de la història) considerat el primer historiador, utilitza la paraula història la qual en grec significa investigació. Fa una història sobre els grecs i els pobles beinsveïns recollint relats de nombrosos testimonis en els seus viatges. Tucidides s. IV a.C. és historiador en el sentit més científic, modern, ja que estableix un mètode per investigar basat en la crítica, la objectivitat i l'encadenament causal (anàlisi de les causes dels fets immediats, profundes i llunyanes). Fa una història sobre la guerra del PeoloponèsPeloponès entre Atenes i Esparta en la qual va participar. Polibi s. II a.C. estableix el mètode basat en l'anàlisi del mode, temps i causa (com, quan i per què). Fa una història sobre Roma i dels conflictes que te en la seva expansió.
b)Evolució i sentit de la història, teories i lleis:
1)La interpretació cíclica:
2)La interpretació lineal:
Es una interpretació oposada a la cíclica i destaquen 3 interpretacions:
La interpretació cristiana establerta per Sant AgustinAgustí a principis de la edat mitjana segons la qual la humanitat avança cap a la divinitat i salvació (cap a deu).
La interpretació positivista: apareix en el s. XIX on segons Compte la humanitat ha passat per 3 estadis, el teològic (Deu), el metafísic (idees) i el positiu (ciència). La humanitat es guiada per la raó i la ciència. La raó i la ciència es cap ha on evolucionarà la humanitat.
La interpretació Marxista: de Karl Marx en la qual la humanitat evoluciona a través de la lluita de classes cap a una societat igualitària i comunista.
5)Els protagonistes:
Són els homes, els individus excepcionals, les elits i les masses socials. Ja Tucidides deia que alguns individus amb intel·ligència i audàcia influeixen en les masses socials.
Marx considerava que son protagonistes les masses socials. Altres com Ortega i GasetGasset consideraven que les elits o les generacions (minories innovadores) mouen les masses socials. En cada època hi ha dues generacions que actuen: la que té el poder i la que vol aconseguir el poder.
6)Teoria del Imperialisme o llei del més fort:
L'estableix Tucidides i es basa en 3 punts:
Monarquia (un rei)-> Tirania
Aristocràcia (el govern dels millors)-> Oligarquia (el poder d'uns pocs)
Democràcia (poder del poble)-> Oclocràcia (el poble no sap aprofitar la democraciademocràcia)
8)Teoria de la lluita de classes:
Segons Karl Marx la históriahistòria avança a través de la lluita de classes o revolucions. Estableix la tesi que la burgesia son els explotadors i la antítesi es el proletariat i la síntesi es la societat socialista.
TeoríaTeoria determinista i revolucionaria basada en la dialecticadialèctica
tesi=burgesia
antítesi = proletariat
síntesi = Societat socialista
9)Teoria del desafiament i la resposta:
Segons ToynBee les dificultats empenyen l'home a buscar una solució més intel·ligent per a cobrir les seves necessitats (així la civilització egípcia o grega entre altres, s'hauria desenvolupat més donades les dificultats geogràfiques i l'agricultura s'ausíahauria desenvolupat quan el clima agueshagués provocat una gra sequia i la desapariciodesaparició dels aliments expontanisespontanis).
10)Teoria de la llibertat i la riquesa:
Braudel i altres historiadores demostren que la democràcia només es pot donar en països rics o en èpoques de prosperitat perquè no es respecten les llibertats si no hi ha benestar econòmic.
I.La Prehistòria
a)Paleolític inferior (800.000 a 90.000 a.C)
Apareixen les primers restes d'homes a la penìnsulapenínsula destacant el jaciment d'Atapuerca.
Homo Antecessor El més antic trobat a Atapuerca
Es troben restes de l'Homo Neanderthal que auriahauria viscut cap als 100.000 anys a.C. en una epocaèpoca de clima fred i que vivien en coves. Es dedicandedicant a la caça i recolecciórecol·lecció. Utilitzen el foc, viuen en coves, tenen armes de sílex i viuen en petits grups.
L'Homo Heidelbergensis és una mica més modern i es troba a la fi del període entre l'home neanderthal. Fabricava armes de sílex, coneixeiaconeixia el foc i tendríatindria certes creences religioses perqueperquè enterrava als seus morts.
b)Paleolític mitja (90.000 a 35.000 a.C)
Es troben els Homo Neanderthal. Es dediquen a la caça i utilitzen armes de sílex perfeccionades anomenades musterienseMusteriense (indústria lítica) i tenen algunes creences religioses perqueperquè enterren els seus morts. Viuen en coves i es vesteixen amb pells.
c)Paleolític superior (35.000 a 7.000 a.C.)
Destaca l'home de CromanyoCromanyó molt similar a l'actual, alt i d'especteaspecte modern el qual conviu amb altres grups d'homes. La indústria de les armes es perfecciona, són de sílex o os (arpons, puntes de fletxes, ganivets. Apareix l'art rupestre en les coves que tenia un caràcter magicmàgic per afavorir la fertilitat i la caça d'animals. Es calculen en uns 50.000 habitants aprox. que estarien a la peninsulaPenínsula hibericaIbèrica. Conviuen en coves o cavanescabanes. EpocaÈpoca de clima fred.
d)NeoliticNeolític (7.000 a 2.500 a. C.)
Neolític vol dir pedra nova, en aquesta època es troben les primeres destrals per tallar arbres, amb una superficiesuperfície molmolt pulidapolida.
Arriba l'agricultura, la ramaderia a la peninsulapenínsula desdedes d'orient. Aquests pobles es situen a les costes en coves o petits poblats. Practiquen el comerç, la mineria (GavaGavà). Tenen unes destrals pulidespolides. Fan ceramicaceràmica decorada o llisa destacant la cermaicaceràmica cardial (decorada), tenen pintures rupestres amb escenes de caça o recolecciórecol·lecció que es troben en abrics de les ostes de llevant.. Enterren els morts de vegades en focesfosses.
e)EpocaÈpoca dels metalls: El bronze i el ferro (2.500 a 800 a. C.)
Es produeixen diverses invaciónsinnovacions de pobles alguns de procedenciaprocedència oriental, que porten la metalurgiametal·lúrgia del broncebronze que s'estableixen a llevant, a AndaluciaAndalusia, Mallorca i Menorca.
S'estableixen a les costes en poblats fortificats (destaca la cultura de “Los Millares”, “El Argar”, “Balearica”“Baleàrica”.
Venen armes de bronze (coure + estany), practiquen el comerç i poden explotar els minerals. EnterranEnterra'n als seus morts en aixobarsaixovars amb les seves joies d'or i plata, armes, ceramicaceràmica, etc en tombes megalítiques: dolmensdòlmens i tombés de corredor trobades per tota la península. A Mallorca es troben Taules i Navetes (pag. 13). Tenen ceramicaceràmica llisa o decorada.
Més endavant arribanarriba'n invasiónsinvasions indoeuropees dels pirineus que portaran el ferro i que tenen un tipus d'enterrament de incineració i camps d'urnes o be inhumació i túmuls.
 
II.La història Antiga: Orígens d'Espanya, les colonitzaciónscolonitzacions i els pobles preromans (800 a 200 a.C.)
a)Els primers noms d'Espanya
Els textos mes antics que parlanparlen de la peninsulapenínsula son a la bibliabíblia, on li donen diversos noms com el de tarsis. Els primers colonitzadors son els fenisisfenicis que li donen el nom de “SPHAN” que significa terra de conills i derivara a “HISPANIA”“HISPÀNIA” que utilitzaran els Romans i del qual vindrà el nom actual, Espanya. Després també arriben els grecs que tenen 3 noms “Ofiusa” terra de serps, “Ibería”“Ibèria” terra del Ebre (Iber) i “Hespería”“Hespèria” terra d'occident o cap a ponent.
b)Els pobles colonitzadors históricshistòrics (800 a 200 a.C.)
Arriben pel mediterrani els fenisisfenicis procedents de l'actual LibanLíban i els grecs, busquen metalls i materiaesmatèries primeres. No conquestenconquisten el territori, ni fan la guerra, perqueperquè es dediquen al comerç de tot tipus de productes pacrificamentpacíficament. Els fenisisfenicis són els primers en arribar i funden coloniescolònies, la mes antiga CadizCadis (Gales) formada entre 1.000 i 800 anys a.C. Porten un nivell cultculte, superior, escriptura amb un alfabet antasedenantecedent de l'actual, religioreligió, art, luxe. Destaquen en la fabricació de teixits (monopoli de color purpurapúrpura). Fabriquen i interacanvienintercanvien o fan d'intermediaris amb altres pobles (Egipcis) amb armes, joies, etc i fins i tot trafiquen amb esclaursesclaus. S'estableixen a Llevant i AndaluciaAndalusia.
Entren en competenciacompetència amb els grecs (es reparteixen les zones d'influenciainfluència) al sud els fenicis i al nord els grecs. Els grecs s'estableixen a Catalunya i llevant a l'època 800 a 600 aC. Funden EmpuriesEmpúries i altres coloniescolònies i comercien amb tot tipuestipus de ceràmiques.
Porten una cultura superior, escriptura perfeccionant l'alfabet (que després l'erataranheretaran els grecs i més tard els romans convertinseconvertint-se així en el que utilitzem actualment), moneda, ceràmica (decorada i de gran cualitatqualitat) i tot tipus d'objectes luxosos. Utilitzen un sistema d'intercambiintercanvi basat en una mena de modes, peces d'or, plata i bronze. Escriuen sobre la peninsulapenínsula descrivint les seves riqueses, pobles i costums. Tenen religió la seva relació amb els indigenesindígenes son en principi pacifiques peroperò tenen enfrontaments amb els grecs per motius comercials i per controlar els territoris.
Els cartaginesuscartaginesos son fenisisfenicis procedents de cartaboCartago (tuniciaTunísia actual) que arriben a la peninsulapenínsula i la conquereixen explotanexplotant les seves mines de plata. Funden una coloniacolònia cartagoCartago Nova (cartagenaCartagena) l'any 230 a.C. Estan enfrontats amb grecs i després amb els romans pel domini comercial del mediterrani. Són anomenades guerres púniques que van acabar amb la victoriavictòria de roma i la destrucció de Cartago. Amb motiu d'aquestes guerres els cartaginesos comencen a ocupar el sud de la península (2ª guerra púnica) ocupen la ciutat de Saun, coloniacolònia grega aliada dels romans, i els romans vindran a la peninsulapenínsula derrotaran als cartaginesos i destruiran cartagoCartago ocupant així tota la península.
1ª Guerra Púnica (264 – 242 a.C.) s. III a.C.
2ª Guerra Púnica (218 – 202 a.C.) s. III a.C.
3ª Guerra Púnica (149 – 146 a.C.) s. II a.C.
Els generals cartaginesos que venen a EspañaEspanya son Amilcar, Barca, AsdrubarAsdrubal i Anibal. Anibal estenestén la conquesta per llevanllevant, ocupa Sagunt.
c)El primer regne històric: Tartessos (1000 a 500 a.C.)
Tartessos es un regne integrat per 200 ciutats. EstaEstat cituatciutat a AndaluciaAndalusia a la Vall del Guadalquivir. La capital es deia Tortesos però no s'ha trobat mai, posiblepossible procedenciaprocedència oriental, ja que aquesta cultura desapareix cap al 530 a.C. Tenien reis Gargoris, Habis, Gerion, Argantoni ... (els grecs parlen de la riquesa del rei Argantoni). Es dedicaven a l'agricultura, comerciabencomerciaven amb fenisisfenicis i grecs. Controlaven les rutes dels metalls: plata, coure, estany, ferro. Tenien escriptura, lleis, art i religioreligió d'influenciainfluència oriental.
d)Els Ibers (600 a 200 a.C.)
És un poble que arriba a Espanya d'origen d'esconegutdesconegut i es veurà influït pels fenicis i els grecs. Sabem moltes coses dels Ibers a traves dels Romans que conqueriran Espanya.
Viuen en poblats o ciutats independents, que a vegades estan federades. Al sud els Ibers són més rics. Tenen una societat jerarquitzada i fins i tot esclaus en alguns casos. Els ibers de llevant i Catalunya tenen una vida mes austera i senzilla.
Estan gobernatsgovernats per reis o princepsprínceps, cabdills, i asambleesassemblees magistrals.
Un caràcter independent, orgullós, guerrers.
Un sentit de la fidelitat al cabdill que pot arriba a la mort.
En temps de pau practiquen la caça i la dansa. Fan la guerra fins i tot són mercenaris.
Tenen unes armes característiques i fan una ceramicaceràmica decorada amb pintures.
Tenen art, religioreligió, escriptura. Hi ha diversos pobles o tribus al sud i llevant.
Són morenos de cabells negres y molt jerarquitzats.
Turdetans (Sevilla)
Bastetans (Granada)
Oretans (JaenJaén)
Laietans (Barcelona)
Ausetans (Girona)
Cessetans (Tarragona)
e)Els celtes i centíbersceltibers (600 a 200 a.C.)
Es situen al centre i nord de la península. Estan organitzats en tribus i clans.
Tenen capdillscabdills o reis, asambleesassemblees, consells i clienteles militars (juren fidelitat al capdillcabdill)
Viuen en pobles o ciutats una mica fotificadesfortificades.
Es una societat més igualitariaigualitària cap al nord, perqueperquè son mes pobres. I més aristocraticaaristocràtica cap al centre i sud.
Son molt guerres, de vegades lluiten com a mercenaris o es dediquen al saqueig (bandolers).
Els celtes son rosos amb ulls blaus y tenen una democràcia primitiva y els centíbersceltibers són barregatsbarrejats yi tenen una societat gerarquitzadajerarquitzada.
Galics (Galícia)
Asturs (esturiesAsturies) (no se sap si son celtes) eren matriarcals (no escribienescrivien)
Cantabres (Cantabria)
Vacceus (Castella – Valladolid)
Celtibers(castella – Soria
Lusitans (Portugal) asaqueijavensaquejaven les ciutats de sevillaSevilla
Als asturs y cantabrescàntabres els romans els van esclavitzar i porta a BelgicaBèlgica. PeroPerò ells es van escapar i tornar i finalment els romans els van exterminar envoltant la seva ciutat amb una muralla porper incomunicarlosincomunicar-los yi que axíaixí es devilitesindebilitessin per la fam, i uns altres es van suïcidar.
III.HispaniaHispània romana (218 a.C. a 409 d. C)
Els romans ocupen la península en la segona guerra púnica, en la cualqual s'enfronten amb els carteginesoscartaginesos. Neo EscipioEscipiò (general roma) desembarca amb tropes a ampuriesEmpúries l'any 218 a.C. amb les primeres tropes i va ocupar el litoral fins AndaluciaAndalusia derrotant els cartaginesos. Després continua la conquesta de l'imperi romá a l'interior de la peninsulapenínsula. Les tribus hispániqueshispàniques oposen una gran resistenciaresistència: comencen amb la revelio dels ilergets (Lleida) cabdills IndibiliIndíbil i Mandoni, després son els activers com els lucitanslusitans (viriatViriat). I després els arèvacs (numànciaNumància), els cantabres i els esturs (Campanyas dirigides per Octavi CesarCèsar August 29 a 19 a.C.)
i es tardarà dos segles en pacificar i romanitzar el territori.
La romanització d'Espanya va consistir que es va adoptar la llengua llatina desapareixent les llenguasllengües anteriors (excepte el basc) per primeravegadaprimera vegada Espanya va ser administrada per un sol poble, els romans, una sola cultura, el mateix dret, les mateixes costums. També es va unificar en la religioreligió, primer la romana (politeista) i després la cristiana (monoteista). La cultura, el dret els costums dels romans, l'economia va experimentar un desenvolupament important. es van crear noves ciutats i es van fer moltes obres publiques: ponts, carreteres, calçades, amfiteatres, crcscircs aqüeduptesaqüeductes, teatres, monuments commemoratius.
HisaniaHispània al principi es va dividir en 2 provinciesprovíncies anaxionenannexionant-se ha l'imperi roma. DespresDesprés es van fer més divicionsdivisions fins a arribar a 6, incorporanincorporant-se a l'imperi romaromà.
ProvinciesProvíncies (Capital)
Tarraconense (Tarraco) La més important
Gallaecia (Bràcara) Actualment Braga
Lusitània (Emerita Augusta) Actualment Merida
Bètica (Corduba) Actualment CordobaCórdoba
Cartaginense (Nova Cartago)
Baleàrica (Pollentia)
Els romans ho censaven tototot i feien cadestrescadastres (cençcens de les terres) .Demanen tributs que enviavenenvien a Roma.
A la diòcesi de es Hispània s'afageixafegeix una provinciaprovíncia Africana. MauritaniaMauritània Tingitana (Tingis). També s'afegeix una província del nord del Marroc (Tànger).
Colònia FavenciaFavència JuliaJúlia Augusta Paterna Barceino
La erenciaL'herència de Roma ha arribat fins als nostres dies:
El dret, la llengua, la religioreligió, les ciutats o municipis, algunes construccions, els ponts entre altes, l'art, els costums, etc.
Els habitants d'HispaniaHispània es calculen en uns milions, Barcelona teníatenia 4.000 habitants i el nom oficial era “Colonia“Colònia FavenciaFavència JuliaJúlia Augusta Paterna Barcino”. D'HispaniaHispània van ser 2 importants emperadors romans. TrajaTrajà (98-117) i AdriaAdrià (117-138) s.II . També ban destacar alguns escriptors o filosofsfilòsofs com Sèneca, Marcial, Quintilia i Lucà.
També va ser ispa l'emperador Teodosi (s. IV) el qual va convertir el cristianisme en la religioreligió oficial de l'imperi.
I també va dividir l'imperi en 2 parts per administrarloadministrar-lo millor, encara que els resultats van ser la decadenciadecadència i desaparició de l'imperi occidental.
A partir del s.XIII comença la crísicrisi i decadencia de roma i entren a Espanya les primeres invasions barbarsbàrbars entrant a la peninsulapenínsula els Francs i els Alemanys.
Els quals saqueixensaquegen i destrueixen algunes ciutats com Barcelona. L'economíaeconomia comença a empobrirseempobrir-se, la gent avandonaabandona les ciutats. I a grups de vandolersbandolers, els quals estenen l'anarquia i vandolereismebandolerisme (Bagaudes). El s.V hi ha noves invacionsinvasions varvaresbarbares i s'enfonsa l'imperi d'occident (476).
L'art de l'epocaèpoca romana es influitinfluït pel grc. L'economíaeconomia, tenen l'agrculturaagricultura molt semblant.
Hi havia 2 llatins, el classicclàssic i el bulgarbúlgar. Les llenguesllengües romanquesromàniques desendeixendescendeixen del llati bulgarvulgar. Com erenciaherència ens van deixar el dret, les lleis (moltes es conserven avui en díadia).
IV.L'Espanya visigoda (s.V al s.VIII)s
a)Les invacionsinvasions varvaresbàrbares:
En el 409 entren a la peninsulapenínsula diversos pobles. Els Alans que després desapareixen poc després. Els vàndals, que després pasenpassen a l'Àfrica. els Sueus que s'estableixen a GaliciaGalícia.
En el 415 entren els visigots que venen com aliats i federats de roma, i s'estableixen al Sud de França i a Espanya creant un regne amb capital a Tolosa (Toulose). El rei visigot Alaric, va saquejar roma l'any 410, el primer rei visigot d'HispaniaHispània, AtaulfAtaülf, es va establir a Tarragona. Els visigots van ser expulsats de França al 507 pels francs. Llavors es queden a Espanya i el seruseu regeregne tindratindrà la capital a toledoToledo, fins que desapareixen l'any 712 sota la invacióinvasió dels musulmans.
El rei LeovigilaLeovigild, va sotmetre als jueus de GaliciaGalícia. El regne visigot seraserà docs el primer estat o regne independent i unificat de la peninsulapenínsula. Sota el rei Recevint es van fer les primeres lleis ispanashispanes mediavalsmedievals, o “Fuero Juzgo”. (primers lleis d'espanyaEspanya) L'economia d'Aquesta etapa es rural, pobre, les ciutats decauen, el comerç també. Algunes s'abandonen totalment.
Es una epocaèpoca d'explandoresplendor económiceconòmic.
La cultura la mantemanté la isglesial'església cristiana, ovispesbisbes cristians.
Els visigots son arrians (no catolicscatòlics) i de moment no es barregen amb els ispanshispans peropreo després es converteixen sota Recared. Una de les figures més importants va ser Sant Isidor, la personalitat intel·lectual més important de l'tapaetapa de Sevilla que va escriure una enciclopediaenciclopèdia “les etimologies”. El regne visigot desapareix amb una gran rapidesa quan arriben els imbasorsinvasors mususlmantsmusulmans. Debilitat del poder reial.
Els visigots no escrivien i van apendreaprendre el llati.
Els gots eren suecs
Gots
visigots Ostrogots
| |
Espanya Itàlia
España Italia
 
Els reis visigots van ser escollits
a)La invasió musulmana
Entren els musulmans procedents del Marroc a traves de Gibraltar dirigits per Tariq l'any 1711 amb uns 12 mil soldats que derrotan al rei Rodrigo a la batalla de guadalete. I els musulmans en poc tems ocupen Espanya desapareixent el regne visigot.
L'any 712 arriben 18 mil soldats comendatscomandats per MUZA.
Després travessen els pririneuspirineus i envaeixen França en la batalla de PoaitiersPoitiers l'any 732 per CarlosCarles Martel i expulsats de França retirant-se a Espanya.
Les causes d'aquesta conquesta tan ràpida i desaparició del regne visigot es deuen a les divisions internes polítiques (rivalitats entre els nobles visigots) i també socials (persecució de jueus) dels visigots.
Al nord d'Espanya queden alguns nuclis sense ocupar. A AsturiesAstúries els cristians dirigits per Pelai derrota als musulmans a la batalla de cobadongaCovadonga l'any 722.
Es el primer nucli cristià que existeix
b)Evolució i organització política:
Al principi la península depèn políticament de Damasc (711 a 756) i es gobernadagovernada per Valis. Amb Ald. Al-Rahman I es crea un emirot independent (756 a 912), l'emir es com un rei de poder polític religiós. Al-Andalús es converteix en un estat ric i poderospoderós comparant amb el nord d'Espanya cristià, pobre i atrasatatrassat.
Ald. Al-Rahman III es crea un califat independent (912 a 1031) destacant la ciutat de CordobaCórdoba per la seva riquesa cultural i económicaeconòmica. En aquest període apareixen les campanyes destructives Al-mansur contra les ciutats d'Espanya, BCN es saquejada entre d'altres. Al-Andalús segueix sent superior a l'EpanyaEspanya cristiana peroperò els cristians s'han anat organitzant en regnes avançant les seves conquestes.
En els segles XI el califat es desintegra i apareixen els regnes Taifes, independents i amb lluites entre ells.
Això provoca la seva debilitat i l'expansió dels cristians cap al sud. Al s. XI venen del Marroc els Almoràvits que reunifiquen Al-Andalús, després venen unes segones Taifes, al s.XII venen els almohades i almoràvits pero seran derrotats pels regnes cristians (Batalla de les nabes de Tolosa 1212).
La reconquesta cristiana avança i només quedara un regne musulmà, Granada, fins a 1492 quan els reis catòlics acaben la reconquesta amb l'ocupació de Granada.
Hi havia 2 tipus de musulmans
Arabs (ArabiaAràbia) eren cavallers ->es van establir a AndaluciaAndalusia.
Berebers (Marroc) eren els d'infanteria
Califa (per damunt de tots, religiós que l'Emir)
Els motius religiosos sempre seran secundaris.
L'espanya cristiana està dividida en diversos nuclis aïllats
AsturiesAstúries apareix el primer regne, la primera resistenciaresistència armada (CobadongaCovadonga, BelaiPelai) 722 l'any de la batalla). DesdeDes Asturiesde Astúries s'inicia una expansió cap a GaliciaGalícia i LleoLleó. Convertint-se en territori en regne de LleoLleó. Castella és un comtat que es independent a partir del s.X. Lleo i Castella de vegades estan units per raons familiars i o de conquesta, però de vegades se separen, a causa de les arenàcies, fins que s'uneixen definitivament amb el rei Ferran II el Sant l'any 1230.
És el regne més gran poblat i que consta de més territoris. AragoAragó i Navarra també apareixen dos regnes que van expandint-se cap al sud que de veadesvegades també estan units o se separen. A Catalunya els francs conquestenconquisten la zona del nord creancreant la marca hispànica. Que depèn de França i esta governada per comptescomtes destacant leel comptecomte de Barcelona el qual es va anexionarannexionar els altres contats. Guifré “El Pilós” actua amb certa independenciaindependència respecte el rei de França (s.XIX). Més endavant el principat de Catalunya s'uneix al regne d'AragoAragó mitjançant el matrimoni de Ramo BerengeBerenguer IV compte de Barcelona 1150 amb Peronella filla del reinrei d'AragoAragó que destaca per la seva expansió conqueridora va ser Jaume I. Que conquesta Mallorca i ValenciaValència. Aquest rei signa amb FranáFrança el tractat de CobellCorbeil (19581258) en el qual el rei francès reconeix la independenciaindependència de Catalunya. Catalunya accepta les conquestes de Castella sobre murciaMúrcia tancant se l'expansió a la peninsulapenínsula i desenvolupant-se després un imperi comercial pel mediterrani. Amb els reis catolicscatòlics s'uneixen el regne de Castella i el Ferrant d'AragoAragó casant-se Sevilla de Castella
Posteriorment s'incorporen Navarra i Granada.
b)ExpancióExpansió cultural i económicaeconòmica
Es produeix a partir dels sXIs XI, XII igual que en Europa. Es una època de feudalisme i d'expancióexpansió de l'art románicromànic. Creixen les ciutats, milloren l'economíaeconomia. En especial el s.XIII apareix la burgesia, les corts, les universistatsuniversitats i l'art goticgòtic. En el s XIV, guerres, lluites feudals, fam i pestes.
Durant aquest període es formen les llenguesllengües romániquesromàniques derivades de l'antic llatí vulgar, castellacastellà, galleggallec, catalacatalà.
Apareixen els tetostextos en llenguesllengües romániquesromàniques, peroperò també busca encara el llatí en els textos oficials o religiosos.
VII.L'Espanya dels reis Catòlics (1469 a 1514)
a)La unió de les dues corones
Isabel i Ferran es van casar 1469. Isabel es va convertir en reina de Castella 1474 peroperò va entrar en guerra amb Joana “La Beltraneja” i el rei de Portugal per la cuestioqüestió dinasticadinàstica (Joana era filla d'Enric IV, l'impotent, germà d'Isabel). La guerra acaba amb la victoriavictòria d'Isabel al 1479 i aquell mateix any es convertexconverteix en rei d'AragoAragó, el rei Ferran.
La unió dels dos regnes no va ser total ja que cada territori conservava les seves lleis fronteres i institucions. PeroPerò Espanya només tindrà una dinàstica monàrquica. I per tant presenta una unificació.
b)La monarquia autoritariaautoritària i l'Estat
Els reis van concentrar els poders en les seves mans, submetensotmeten a la noblesa després de la guerra civil, controlant també a l'església i centralitzant la administració, els impostos i la justiciajustícia.
Es creen les bases i l'estat modern i de la monarquia autoritáriaautoritària.
Les tropes pasanpassan de ser particulars a ser reials.
Es centren les bases de lautoritatl'autoritat de l'estat
 
 
 
c)PoliticaPolótica Religiosa i social:
És molt enèrgica per evitar les tensions socials. La noblesa va ser submesasotmesa però no van perdre ni els seus privilegis ni les seves riqueses. Es va crear el tribunal del “Santo oficio” o inquisició per perseguir els jueus conversos. Els jueus van ser obligats a convertirseconvertir-se i els que no van voler van ser expulsats d'España l'any 1492, es calculen uns 500 mil jueus expulsats. També els moriscos de granada van ser obligats a convertirseconvertir-se, i o van fer masivamentmassivament per quedarsequedar-se peroperò sense convicció.
Els reis van abolir la servitud dels pagesos de remença per la sentencia de Guadalupe l'any 1486.
La noblesa va ser sotmesa al poder reial per a no perdrenperdre els privilegis i fins i tot es van establir les proves de sang per accedir als carrecscàrrecs municipals o de cort.
 
 
 
 
Pagesos de remença estabanestaven adscrits a la terra, no podien marxar
 
d)Política exterior, les guerres i les aliances.
El rei Ferran es el que porta la política exterior. I extenestenent el seu poder amb la guerra preparant el futur imperi espanyol.
Amb la guerra de Granada s'acaba la reconquesta al 1492 ocupen la ciutat de Granada. Els reis catòlics ocuparan pocs anys després el nord d'Africa amb l'ocupació de melilla i Oran per evitar noves invasions.
Al 1492 Colon al servei dels reis catòlics descobreix AmericaAmèrica i s'inicia l'expansió colonial que donara un gran prestigi i riquesa a Espanya.
Las guerres d'ItaliaItàlia (1494 – 1516) van suposar l'ocupació del regne de NapolsNàpols i la derrota dels Francesos per l'exercit espanyol, els tersos espanyols, dirigits per Gonzalo de Córdoba, el gran capita.
Al 1512 les tropes dirigides pel duqueDuque de Alba van ocupar navarraNavarra a la corona Espanyola definitivament.
Les aliances van consistir sobretot en casar els fills dels reis catòlics amb prínceps hereus d'altres regnes. Amb Portugal l'aliança va ser amb el casament de les princeses Isabel i Maria amb els princepsprínceps Alfons i Manel. Els princepsprínceps Joan i Joana es van casar amb Margarita i Felip d'Habsburg fills de l'emperador alemany. Catalina la van casar amb Enric XIIXIX d'Anglaterra. D'aquests matrimonis derivara l'Imperi de Carles I rei d'Espanya i Emperador d'Alemanya i de Joana (La loca) i de Felip (El hermosoHermoso).
VIII.L'Imperi de Carles I o V(1517 a 1556)
a)L'ErenciaHerència:
De part de la seva mare Joana Carles gobernaragovernarà Castella, AragoAragó, NapolsNàpols i terres d'AmericaAmericà. De part del seu pare Felip d'Absburg, heredahereta AustriaÀustria, Països Baixos i el franc comtat. També eredaereta el dret de ser elegit Emperador d'AlemaniaAlemanya i per tant es convertira en Carles V emperador.
b)Els conflictes i les guerres imperials.
Es un imperi molt extens, que inclou països diversos d'Europa i era causa de molts conflictes, rivalitats, lluites territorials i guerres.
L'emperador va mantenir els territoris que havia hertetatheretat.
Carles es pasarapassarà la seva vida lluitant per europaEuropa. Aquestes guerres es pagaven amb l'or que venia d'AmericaAmericà cap a Espanya, i que malgrat tot van deixar arruinadesarruïnades les finances reials.
Les guerres amb França. Ni ha 4. Per qüestions territorials (fronteres) i per rivalitat personal entre el rei Francesc I i Carles cosí seu.
Generalment Espanya guanya les guerres i controla l'expansionisme francesfrancès.
Les guerres a ItaliaItàlia es produeixen per diverses qüestions territorials. Les tropes imperials saquejensaquegen Roma i empresonen el Papa. L'emperador ocupa el ducat de Milà.
Les guerres amb els turcs. Es produeixen enfrontaments amb els valcansbalcans, ja que els turcs desdedes constantinoblade Constantinoble van envaint Europa i choquenxoquen amb els territoris d'AustriaÀustria. També es lluita amb els turcs en el Mediterrani i en el Nord d'AfricaÀfrica.
Les guerres d'Alemanya van ser constants i es produeixen per qüestions nacionalistes i religioses (alguns prínceps electors defencen els protestants). I també de tipus nacionalista, volen ser independents de l'emperador). Sucaven els conflictes quan l'emperador dona llibertat religiosa.
c)Els conflictes a Espanya:
Quan arriba Carles no parla castellacastellà, porta una cort d'extrangersestrangers i reclama molts diners. Es produeix una reveliorebel·lió de les ciutats contra el rei anomanadaanomenada comunitats (comuneros). Exigeixen al rei que cambíicanviï i s'adapti als costums castellans, partiparli castellacastellà, etc.
Els comuneros perden peroperò el rei cambiacanvia de política i aprenaprèn castellacastellà (es retirara i morira a Espanya).
A valenciaValència també es va produir una reveliórebel·lió de tipus socials, protestaven el artesans contra els nobles, s'anomenaven les Germanies. Van ser derrotats.
 
[[Categoria:Llibres d'una pàgina]]
1

modificació