Guia de plantes medicinals, usos i cultiu/Romaní (Rosmarinus officinalis): diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Vg Etiquetes: Revertida editor visual Edita des de mòbil Edició web per a mòbils |
m Revertides les edicions de 85.192.75.148 (discussió) a l'última versió de Atcovi Etiqueta: Reversió |
||
Línia 7:
[[Fitxer:Flores de romero (15560587909) (2).jpg|thumb|250px|Flors de romaní.]]
[[Fitxer:Busch Rosmarinus officinalis.JPG|thumb|250px|Matoll de la planta.]]
El romaní o romer (''Rosmarinus officinalis'') és una planta de la família ''Lamiaceae'' o lamiàcies. És un arbust mediterrani molt conegut gràcies als seus usos culinaris i medicinals. En català, també es coneix amb el nom de beneït. El romaní posseeix a les seves fulles unes glàndules que contenen olis essencials que li confereixen una fragància fresca i forta olor, sobretot quan es trituren les seves fulles. És un condiment tradicional de la cuina mediterrània.
== Propietats ==
Tractament en malalties respiratòries, digestives, antianèmiques (pel seu alt contingut en ferro), intoxicacions alimentàries, funció d'antioxidant, i altres com el càncer l'Alzheimer, l'artritis i artrosis, calvície, pell i fàneres. Es pot utilitzar pel dolor fent oli en maceració i fregant a la part adolorida.
== Contraindicacions ==
En grans quantitats pot ser abortiu, per la nit generar insomni, estrenyiment, epilèpsia, gastroenteritis, prostatitis, malaltia de Crohn, i còlon irritable.
== Mètode de preparació ==
10-30 g per
== Cultiu ==
Se sembra a la primavera o estiu. Es poden fer esqueixos, però arrelen malament. Si es fan és millor no abusar de l'aigua. Es pot plantar durant tot l'any. S'adapta a tot tipus de climes i terrenys. És una planta que pot aguantar molt la sequera, sobretot a partir del segon any, quan ja ha fet arrels. Sempre que parlem d'aguantar la sequera ens referim al cultiu a terra, cultivant amb test si s'asseca la planta moriria, per molt de secà que sigui. Es planta cada 80 cm. És perenne.
| |||