Història espanyola i catalana: diferència entre les revisions

Correccions ortogràfiques i de format (per repassar)
(Correccions ortogràfiques i de format (per acabar))
(Correccions ortogràfiques i de format (per repassar))
 
 
# La interpretació històrica:
#: El mètode científic:
#: Es basa en analitzar els fets investigant:
## Les causes i conseqüències a curt, mitjà i llarg termini, és a dir l'encadenament dels fets o causalitat històrica.
## S'analitza la connexió dels diversos fenòmens històrics: Polítics, socials, econòmics i culturals.
# Les fonts i els documents:
## Cal fer-ne un estudi crític, verificar-les i contrastar-les.
## Es poden classificar en fonts primàries i fonts secundàries. Les primàries són les que s'interpreten directament per 'historiador i les secundàries són generalment investigacions escrites d'altres historiadors que consulta l'historiador.
## També es pot classificar les fonts de diverses maneres:
##: Documents escrits, objectes arqueològics, obres d'art, testimonis orals i material fotogràfic i audiovisual.
# La cronologia i l'espai:
#: Els fets humans tenen valor històric si poden situar-se en un lloc i un moment determinats (quan, on, com i per què). La cronologia serveix a l'historiador per ordenar els fets i encadenar-los.
#: Els sistemes de datació poden ser els següents:
## Arqueològics: S'utilitzen la cronologia relativa o l'estudi de l'estratigrafia (estrats o capes del terreny) i la cronologia absoluta basada en anàlisis químiques com el C14.
## Documentació escrita: Es pot classificar segons les eres o sistemes de datació de les diverses civilitzacions (a Roma es contavacomptava a partir de la fundació de la ciutat, l'any 1 era el 753 aC, l'era cristiana comtecompta com a any 1 el del naixement de crist i actualment es troba en el 2006. L'era musulmana anomenada hègira que es basa en la fugida de Mahoma de La Meca situa l'any 1 en el 622 dC).
## El calendari nostre actual es basa en el calendari Romaromà corregit per Juli CessarCèsar i pel Papa Gregori (anomenat ara calendari gregorià). És un calendari solar d'origen egipci dividit en 365 dies i dotze mesos (els musulmans utilitzen el calendari lunar).
## Les divisions de l'historiador més usades són:
##: Eres, edats, períodes, èpoques, mil·lennis, segles, generacions, dècades, cicles.
## Els historiadors tenen en compte el tipus de temps per l'anàlisi de les causes:
##: El temps curt (esdeveniments pròxims, actuals) el temps mitjà (per les crisis, els canvis, les conjuntures) i el temps llarg (economia, estructures, mentalitats). El temps històric registra una acceleració al llarg del temps. En l'actualitat els canvis són més ràpids.
 
La història i les ciències auxiliars són imprescindibles per la recerca.
=== Historiografia i filosofia de la història ===
# El naixement de la història com a ciència:
#: Apareix a Grècia al s. V aC. Heròdot (pare de la història) considerat el primer historiador, utilitza la paraula història la qual en grec significa investigació. Fa una història sobre els grecs i els pobles veïns recollint relats de nombrosos testimonis en els seus viatges. Tucídides s. IV aC és historiador en el sentit més científic, modern, ja que estableix un mètode per investigar basat en la crítica, l'objectivitat i l'encadenament causal (anàlisi de les causes dels fets immediats, profundes i llunyanes). Fa una història sobre la guerra del Peloponès entre Atenes i Esparta en la qual va participar. Polibi s. II aC estableix el mètode basat en l'anàlisi del mode, temps i causa (com, quan i per què). Fa una història sobre Roma i dels conflictes que té en la seva expansió.
# Evolució i sentit de la història, teories i lleis:
## La interpretació cíclica:
##: Teoria de Polibi segons la qual les societats evolucionen com un ésser viu, neixen, es desenvolupen, envelleixen i moren. És un procés determinista.
## La interpretació lineal:
##: És una interpretació oposada a la cíclica i destaquen 3 interpretacions:
### La interpretació cristiana: establerta per Sant Agustí a principis de l'edat mitjana segons la qual la humanitat avança cap a la divinitat i salvació (cap a deu).
### La interpretació positivista: apareix en el s. XIX on segons CompteComte la humanitat ha passat per 3 estadis, el teològic (Déu), el metafísic (idees) i el positiu (ciència). La humanitat és guiada per la raó i la ciència. La raó i la ciència és cap a on evolucionarà la humanitat.
### La interpretació Marxistamarxista: de Karl Marx en la qual la humanitat evoluciona a través de la lluita de classes cap a una societat igualitària i comunista.
### La interpretació de síntesi:
###: Segons l'anglès Toynbee: Les civilitzacions segueixen el procés cíclic, però tenen un nexe entre elles i deixen la seva herència, per tant l'evolució històrica tendeix cap a una comunitat mundial, basada en la solidaritat i la tolerància (nova religió).
# Les forces actives de la història:
#: Són materials (economia) i espirituals o intel·lectuals (ideologia), psicologia). Per al marxisme les forces actives són materials, en canvi pel cristianisme i el positivisme són espirituals (Déu, la raó). En el segle XX., Elsels historiadors de l'escola francesa tenen una postura eclèctica i consideren que sonsón tan importants els factors materials com els espirituals.
# Els protagonistes:
#: Són els homes, els individus excepcionals, les elits i les masses socials. Ja Tucídides deia que alguns individus amb intel·ligència i audàcia influeixen en les masses socials.
#: Marx considerava que són protagonistes les masses socials. Altres com Ortega y Gasset consideraven que les elits o les generacions (minories innovadores) mouen les masses socials. En cada època hi ha dues generacions que actuen: la que té el poder i la que vol aconseguir el poder.
# Teoria de l'Imperialisme o llei del més fort:
#: L'estableix Tucídides i es basa en 3 punts:
## Qualsevol imperialisme és odiat pels seus súbdits.
## L'ambició humana no té límits.
## El més fort s'imposa sobre el més dèbil i fa la llei que li convé.
# Teoria de corrupció del poder polític
#: El poder polític canvia i degenera segons Polibi que estudia els sistemes polítics grecs.
## Monarquia (un rei) -> Tirania
## Aristocràcia (el govern dels millors) -> Oligarquia (el poder d'uns pocs)
## Democràcia (poder del poble) -> Oclocràcia (el poble no sap aprofitar la democràcia)
# Teoria de la lluita de classes:
#: Segons Karl Marx la història avança a través de la lluita de classes o revolucions. Estableix la tesi que la burgesia són els explotadors i l'antítesi és el proletariat i la síntesi és la societat socialista.
#: Teoria determinista i revolucionaria basada en la dialèctica.
## Tesi = burgesia
## Antítesi = proletariat
## Síntesi = Societatsocietat socialista
# Teoria del desafiament i la resposta:
#: Segons Toynbee les dificultats empenyen l'home a buscarcercar una solució més intel·ligent per a cobrir les seves necessitats (així la civilització egípcia o grega entre altres, s'hauria desenvolupat més donades les dificultats geogràfiques i l'agricultura s'hauria desenvolupat quan el clima hagués provocat una gran sequera i la desaparició dels aliments espontanis).
# Teoria de la llibertat i la riquesa:
#: Braudel i altres historiadores demostren que la democràcia només es pot donar en països rics o en èpoques de prosperitat perquè no es respecten les llibertats si no hi ha benestar econòmic.
 
== Història d'Espanya ==
# Paleolític inferior (800.000 a 90000 aC)
## Apareixen les primeres restes d'homes a la península destacant el jaciment d'Atapuerca.
## Homo antecessor. El més antic trobat a Atapuerca.
## Es troben restes de l'Home de Neandertal que hauria viscut cap als cent mil anys a.C.aC en una època de clima fred i que vivien en coves. Es dediquen a la caça i recol·lecció. Utilitzen el foc, viuen en coves, tenen armes de sílex i viuen en petits grups.
## L'Homo heidelbergensis és una mica més modern i es troba a la fi del període entrede l'home neandertal. Fabricava armes de sílex, coneixia el foc i tindria certes creences religioses perquè enterrava als seus morts.
# Paleolític mitjà (90.000 a 35000 aC)
## Es troben els Homes del Neandertal. Es dediquen a la caça i utilitzen armes de sílex perfeccionades anomenades Mosterianes (indústria lítica) i tenen algunes creences religioses perquè enterren els seus morts. Viuen en coves i es vesteixen amb pells.
=== La història Antiga: Orígens d'Espanya, les colonitzacions i els pobles preromans (800 a 200 a.C.) ===
# Els primers noms d'Espanya
##: Els textos més antics que parlen de la península són a la bíblia, on li donen diversos noms com el de tarsis. Els primers colonitzadors són els fenicis que li donen el nom de "SPHAN" que significa terra de conills i derivarà a "HISPÀNIA" que utilitzaran els Romans i del qual vindrà el nom actual, Espanya. Després també arriben els grecs que tenen 3 noms "Ofiusa" terra de serps, "Ibèria" terra de l'Ebre (Iber) i "Hespèria" terra d'occident o cap a ponent.
# Els pobles colonitzadors històrics (800 a 200 aC)
##: Arriben pel mediterrani els fenicis procedents de l'actual Líban i els grecs, busquen metalls i matèries primeres. No conquisten el territori, ni fan la guerra, perquè es dediquen al comerç de tota mena de productes pacíficament. Els fenicis són els primers a arribar i funden colònies, la més antiga Cadis (Gal·les) formada entre 1.000 i 800 anys a.C. Porten un nivell culte, superior, escriptura amb un alfabet antecedent de l'actual, religió, art, luxe. Destaquen en la fabricació de teixits (monopoli de color púrpura). Fabriquen i intercanvien o fan d'intermediaris amb altres pobles (Egipcis) amb armes, joies, etc. i fins i tot trafiquen amb esclaus. S'estableixen a Llevant i Andalusia.
##: Entren en competència amb els grecs (es reparteixen les zones d'influència) al sud els fenicis i al nord els grecs. Els grecs s'estableixen a Catalunya i llevant a l'època 800 a 600 aC. Funden Empúries i altres colònies i comercien amb tota mena de ceràmiques.
##: Porten una cultura superior, escriptura perfeccionant l'alfabet (que després l'heretaran els grecs i més tard els romans convertint-se així en el que utilitzem actualment), moneda, ceràmica (decorada i de gran qualitat) i tota mena d'objectes luxosos. Utilitzen un sistema d'intercanvi basat en una mena de modes, peces d'or, plata i bronze. Escriuen sobre la península descrivint les seves riqueses, pobles i costums. Tenen religió la seva relació amb els indígenes són en principi pacífiques, però tenen enfrontaments amb els grecs per motius comercials i per controlar els territoris.
##: Els cartaginesos són fenicis procedents de Cartago (Tunísia actual) que arriben a la península i la conquereixen explotant les seves mines de plata. Funden una colònia Cartago Nova (Cartagena) l'any 230 aC. Estan enfrontats amb grecs i després amb els romans pel domini comercial del mediterrani. Són anomenades guerres púniques que van acabar amb la victòria de roma i la destrucció de Cartago. Amb motiu d'aquestes guerres els cartaginesos comencen a ocupar el sud de la península (2a guerra púnica) ocupen la ciutat de Saun, colònia grega aliada dels romans, i els romans vindran a la península derrotaran als cartaginesos i destruiran Cartago ocupant així tota la península.
### 1a Guerra Púnica (264 – 242 aC) s. III aC
### 2a Guerra Púnica (218 – 202 aC) s. III aC
### 3a Guerra Púnica (149 – 146 aC) s. II aC.
##: Els generals cartaginesos que venen a Espanya són Amilcar Barca, Asdrubal i Anibal. Anibal estén la conquesta per llevant, ocupa Sagunt.
# El primer regne històric: Tartessos (1000 a 500 aC)
##: Tartessos és un regne integrat per 200 ciutats. Estat ciutat a Andalusia a la Vall del Guadalquivir. La capital es deia Tortesos, però no s'ha trobat mai, possible procedència oriental, ja que aquesta cultura desapareix cap al 530 aC. Tenien reis Gargoris, Habis, Gerion, Argantoni ... (els grecs parlen de la riquesa del rei Argantoni). Es dedicaven a l'agricultura, comerciaven amb fenicis i grecs. Controlaven les rutes dels metalls: plata, coure, estany, ferro. Tenien escriptura, lleis, art i religió d'influència oriental.
# Els Ibers (600 a 200 aC)
##: És un poble que arriba a Espanya d'origen desconegut i es veurà influït pels fenicis i els grecs. Sabem moltes coses dels Ibers a través dels Romans que conqueriran Espanya.
##: Viuen en poblats o ciutats independents, que a vegades estan federades. Al sud els Ibers són més rics. Tenen una societat jerarquitzada i fins i tot esclaus en alguns casos. Els ibers de llevant i Catalunya tenen una vida més austera i senzilla.
##: Estan governats per reis o prínceps, cabdills, i assemblees magistrals.
##: Un caràcter independent, orgullós, guerrers.
##: Un sentit de la fidelitat al cabdill que pot arriba a la mort.
##: En temps de pau practiquen la caça i la dansa. Fan la guerra i fins i tot són mercenaris.
##: Tenen unes armes característiques i fan una ceràmica decorada amb pintures.
##: Tenen art, religió, escriptura. Hi ha diversos pobles o tribus al sud i llevant.
##: Són morenos de cabells negres i molt jerarquitzats.
### Turdetans (Sevilla)
### Bastetans (Granada)
### Oretans (Jaén)
### Laietans (Barcelona)
### Ausetans (Girona)
### Cessetans (Tarragona)
# Els celtes i celtibers (600 a 200 aC)
##: Se situen al centre i nord de la península. Estan organitzats en tribus i clans.
##: Tenen cabdills o reis, assemblees, consells i clienteles militars (juren fidelitat al cabdill)
##: Viuen en pobles o ciutats una mica fortificades.
##: És una societat més igualitària cap al nord, perquè són més pobres. I més aristocràtica cap al centre i sud.
##: Són molt guerrers, de vegades lluiten com a mercenaris o es dediquen al saqueig (bandolers).
##: Els celtes són rossos amb ulls blaus i tenen una democràcia primitiva i els celtibers són barrejats i tenen una societat jerarquitzada.
### Gàl·lics (Galícia)
### Asturs (Astúries) (no se sap si són celtes) eren matriarcals (no escrivien)
### Càntabres (Cantàbria)
### Vacceus (Castella – Valladolid)
### Celtibers (Castella – Sòria)
### Lusitans (Portugal) saquejaven les ciutats de Sevilla
##: Als asturs i càntabres, els romans els van esclavitzar i portar a Bèlgica. Però ells es van escapar i tornar i finalment els romans els van exterminar envoltant la seva ciutat amb una muralla per incomunicar-los i que així es debilitessin per la fam, i uns altres es van suïcidar.
 
=== Hispània romana (218 a.C. a 409 d. C) ===
Hispània al principi es va dividir en 2 províncies annexionant-se a l'imperi romà. Després es van fer més divisions fins a arribar a 6, incorporant-se a l'imperi romà.
Províncies (Capital)
# Tarraconense (Tàrraco) - La més important
# Gal·lècia (Bracara Augusta) - Actualment Braga
# Lusitània (Augusta Emèrita) - Actualment Mérida
# Bètica (Corduba) - Actualment Córdoba
# Cartaginense (Nova Cartago)
# Baleàrica (Pollentia)
Els romans ho censaven tot i feien cadastres (cens de les terres). Demanen tributs que envien a Roma.
A la diòcesi de la Hispània s'afegeix una província Africana. Mauritània Tingitana (Tingis). També s'afegeix una província del nord del Marroc (Tànger).
 
=== L'Espanya visigoda (s.V al s.VIII) ===
a)Les invasions bàrbares:
En el 409 entren a la península diversos pobles. Els Alans que després desapareixen poc després. Els vàndals, que després passen a l'Àfrica. elsEls Sueus que s'estableixen a Galícia.
En el 415 entren els visigots que venen com aliats i federats de roma, i s'estableixen al Sud de França i a Espanya creant un regne amb capital a Tolosa (Toulose). El rei visigot Alaric, va saquejar roma l'any 410, el primer rei visigot d'Hispània, Ataülf, es va establir a Tarragona. Els visigots van ser expulsats de França al 507 pels francs. Llavors es queden a Espanya i el seu regne tindrà la capital a Toledo, fins que desapareixen l'any 712 sota la invasió dels musulmans
El rei Leovigild, va sotmetre als jueus de Galícia. El regne visigot serà docs el primer estat o regne independent i unificat de la península. Sota el rei Recevint es van fer les primeres lleis hispanes medievals, o “Fuero"Fuero Juzgo”Juzgo". (primersprimeres lleis d'Espanya) L'economia d'Aquesta etapa esés rural, pobre, les ciutats decauen, el comerç també. Algunes s'abandonen totalment.
EsÉs una època d'esplendor econòmiceconòmica.
La cultura la manté l'església cristiana, bisbes cristians.
Els visigots sonsón arrians (no catòlics) i de moment no es barregen amb els hispans, preoperò després es converteixen sota Recared. Una de les figures més importants va ser Sant Isidor, la personalitat intel·lectual més important de l'etapa de Sevilla que va escriure una enciclopèdia “les"les etimologies”etimologies". El regne visigot desapareix amb una gran rapidesa quan arriben els invasors musulmans. Debilitat del poder reial.
Els visigots no escrivien i van aprendre el llatillatí.
Els gots eren suecs
Gots
* Visigots: Espanya
/ \
visigots* Ostrogots: Itàlia
| |
Espanya Itàlia
 
Els reis visigots van ser escollits
=== Espanya musulmana: Al-Andalús (711 a 1492) ===
a)# La invasió musulmana
#: Entren els musulmans procedents del Marroc a travestravés de Gibraltar dirigits per TariqTàriq l'any 1711 amb uns 12 mil soldats que derrotanderroten al rei RodrigoRoderic a la batalla de guadaleteGuadalete. I els musulmans en poc temstemps ocupen Espanya desapareixent el regne visigot.
#: L'any 712 arriben 18 mil soldats comandats per MUZAMussa ibn Nussayr.
#: Després travessen els pirineusPirineus i envaeixen França en la batalla de Poitiers l'any 732 per Carles MartelMartell i expulsats de França retirant-se a Espanya.
#: Les causes d'aquesta conquesta tan ràpida i desaparició del regne visigot es deuen a les divisions internes polítiques (rivalitats entre els nobles visigots) i també socials (persecució de jueus) dels visigots.
#: Al nord d'Espanya queden alguns nuclis sense ocupar. A Astúries els cristians dirigits per Pelai derrota als musulmans a la batalla de Covadonga l'any 722.
Es#: És el primer nucli cristià que existeix.
b)# Evolució i organització política:
#: Al principi la península depèn políticament de Damasc (711 a 756) i esés governada per Valis. Amb Ald. AlAbd-ar-Rahman I es crea un emirotemirat independent (756 a 912), l'emir esés com un rei de poder polític religiós. Al-AndalúsÀndalus es converteix en un estat ric i poderós comparant amb el nord d'Espanya cristià, pobre i atrassatendarrerit.
Ald.#: AlAbd-ar-Rahman III es crea un califat independent (912 a 1031) destacant la ciutat de Córdoba per la seva riquesa cultural i econòmica. #: En aquest període apareixen les campanyes destructives Al-mansurMansur contra les ciutats d'Espanya, BCNBarcelona esés saquejada entre d'altres. Al-AndalúsÀndalus segueix sent superior a l'Espanya cristiana, però els cristians s'han anat organitzant en regnes avançant les seves conquestes.
#: En els segles XI el califat es desintegra i apareixen els regnes Taifes, independents i amb lluites entre ells.
#: Això provoca la seva debilitat i l'expansió dels cristians cap al sud. Al s. XI venenvénen del Marroc els Almoràvits que reunifiquen Alal-AndalúsÀndalus, després venen unes segones Taifes, al s. XII venen els almohades i almoràvits, peroperò seran derrotats pels regnes cristians (Batalla de les nabesNavas de Tolosa 1212).
#: La reconquesta cristiana avança i només quedaraquedarà un regne musulmà, Granada, fins a 1492 quan els reis catòlics acaben la reconquesta amb l'ocupació de Granada.
#: Hi havia 2 tipus de musulmans
Arabs## Àrabs (Aràbia) eren cavallers -> es van establir a Andalusia.
Berebers## Berbers (Marroc) eren els d'infanteria
#: Califa (per damunt de tots, religiós que l'Emir)
#: Taifa (reis independents controlats per Valis).
 
=== L'Espanya medieval Cristiana (s.IIX a XV) ===
a)# Evolució política
#: Espanya queda dividida en dues parts diferenciades el nord cristià, muntanyós, pobre i fragmentat políticament i el sud musulmà, ric, organitzat i unificat durant els primers segles.
#: Els cristians comencen la reconquesta del territori cap al sud en un procés que dura els primers segles, peroperò que esés constant i que es basarabasarà en la guerra i la repoblació. De vegades saturas'atura per falta de gent i de recursos econòmics. L'ideal de croada apareix a partir del segle XI per influenciainfluència de les croades a terra santa, i això donadóna més unitat i força a la reconquesta.
#: Els motius religiosos sempre seran secundaris.
#: L'espanyaEspanya cristiana està dividida en diversos nuclis aïllats:
## Astúries: apareix el primer regne, la primera resistència armada (Covadonga, Pelai), 722 l'any de la batalla). Des de d'Astúries s'inicia una expansió cap a Galícia i Lleó. Convertint-se en territori en regne de Lleó. Castella és un comtat que es independent a partir del s.X. Lleo i Castella de vegades estan units per raons familiars i o de conquesta, però de vegades se separen, a causa de les arenàcies, fins que s'uneixen definitivament amb el rei Ferran II el Sant l'any 1230.
## Castella és un comtat que és independent a partir del s.X. Lleó i Castella de vegades estan units per raons familiars i o de conquesta, però de vegades se separen, a causa de les arenàcies, fins que s'uneixen definitivament amb el rei Ferran II el Sant l'any 1230.
És el regne més gran poblat i que consta de més territoris. Aragó i Navarra també apareixen dos regnes que van expandint-se cap al sud que de vegades també estan units o se separen. A Catalunya els francs conquisten la zona del nord creant la marca hispànica. Que depèn de França i esta governada per comtes destacant el comte de Barcelona el qual es va annexionar els altres contats. Guifré “El Pilós” actua amb certa independència respecte el rei de França (s.XIX). Més endavant el principat de Catalunya s'uneix al regne d'Aragó mitjançant el matrimoni de Ramo Berenguer IV compte de Barcelona 1150 amb Peronella filla del rei d'Aragó que destaca per la seva expansió conqueridora va ser Jaume I. Que conquesta Mallorca i València. Aquest rei signa amb França el tractat de Corbeil (1258) en el qual el rei francès reconeix la independència de Catalunya. Catalunya accepta les conquestes de Castella sobre Múrcia tancant se l'expansió a la península i desenvolupant-se després un imperi comercial pel mediterrani. Amb els reis catòlics s'uneixen el regne de Castella i el Ferrant d'Aragó casant-se Sevilla de Castella
##: És el regne més gran poblat i que consta de més territoris.
Posteriorment s'incorporen Navarra i Granada.
## Aragó i Navarra: també apareixen dos regnes que van expandint-se cap al sud que de vegades també estan units o se separen.
b)Expansió cultural i econòmica
És el regne més gran poblat i que consta de més territoris. Aragó i Navarra també apareixen dos regnes que van expandint-se cap al sud que de vegades també estan units o se separen.## A Catalunya els francs conquisten la zona del nord creant la marca hispànica. Que depèn de França i estaestà governada per comtes destacant el comte de Barcelona el qual es va annexionar els altres contats. Guifré “El"El Pilós”Pilós" actua amb certa independència respecte eldel rei de França (s.XIX IX). Més endavant el principat de Catalunya s'uneix al regne d'Aragó mitjançant el matrimoni de RamoRamon Berenguer IV comptecomte de Barcelona 1150 amb Peronella filla del rei d'Aragó que destaca per la seva expansió conqueridora va ser Jaume I. Que conquesta Mallorca i València. Aquest rei signa amb França el tractat de Corbeil (1258) en el qual el rei francès reconeix la independència de Catalunya. Catalunya accepta les conquestes de Castella sobre Múrcia tancant -se l'expansió a la península i desenvolupant-se després un imperi comercial pel mediterrani. Amb els reis catòlics s'uneixen el regne de Castella i el FerrantFerran d'Aragó casant-se Sevilla de Castella .
Es produeix a partir dels s XI, XII igual que en Europa. Es una època de feudalisme i d'expansió de l'art romànic. Creixen les ciutats, milloren l'economia. En especial el s.XIII apareix la burgesia, les corts, les universitats i l'art gòtic. En el s XIV, guerres, lluites feudals, fam i pestes.
#: Posteriorment s'incorporen Navarra i Granada.
Durant aquest període es formen les llengües romàniques derivades de l'antic llatí vulgar, castellà, gallec, català.
b)# Expansió cultural i econòmica
Apareixen els textos en llengües romàniques, però també busca encara el llatí en els textos oficials o religiosos.
#: Es produeix a partir dels s. XI, i XII igual que ena Europa. EsÉs una època de feudalisme i d'expansió de l'art romànic. Creixen les ciutats, milloren l'economia. En especial el s. XIII apareix la burgesia, les corts, les universitats i l'art gòtic. En el s. XIV, guerres, lluites feudals, fam i pestes.
#: Durant aquest període es formen les llengües romàniques derivades de l'antic llatí vulgar, castellà, gallec, català.
#: Apareixen els textos en llengües romàniques, però també busca encara el llatí en els textos oficials o religiosos.
 
=== L'Espanya dels reis Catòlics (1469 a 1514) ===
a)# La unió de les dues corones
#: Isabel i Ferran es van casar el 1469. Isabel es va convertir en reina de Castella 1474, però va entrar en guerra amb Joana “La"La Beltraneja”Beltraneja" i el rei de Portugal per la qüestió dinàstica (Joana era filla d'Enric IV, l'impotent, germà d'Isabel). La guerra acaba amb la victòria d'Isabel alel 1479 i aquell mateix any es converteix en rei d'Aragó, el rei Ferran.
#: La unió dels dos regnes no va ser total, ja que cada territori conservava les seves lleis fronteres i institucions. Però Espanya només tindrà una dinàsticadinastia monàrquica. Ii per tant presenta una unificació.
b)# La monarquia autoritària i l'Estat
#: Els reis van concentrar els poders en les seves mans, sotmeten a la noblesa després de la guerra civil, controlant també a l'església i centralitzant la l'administració, els impostos i la justícia.
#: Es creen les bases i l'estat modern i de la monarquia autoritària.
#: Les tropes passanpassen de ser particulars a ser reials.
Es#: Se centren les bases de l'autoritat de l'estat
c)Polótica# Política Religiosa i social:
 
#: És molt enèrgica per evitar les tensions socials. La noblesa va ser sotmesa, però no van perdre ni els seus privilegis ni les seves riqueses. Es va crear el tribunal del “Santo"Santo oficio”oficio" o inquisició per perseguir els jueus conversos. Els jueus van ser obligats a convertir-se i els que no van voler van ser expulsats d'EspañaEspanya l'any 1492, es calculen uns 500 mil jueus expulsats. També els moriscos de granada van ser obligats a convertir-se, i oho van fer massivament per quedar-se però sense convicció.
 
#: Els reis van abolir la servitud dels pagesos de remença per la sentenciasentència de Guadalupe l'any 1486.
 
#: La noblesa va ser sotmesa al poder reial per a no perdre els privilegis i fins i tot es van establir les proves de sang per accedir als càrrecs municipals o de cort.
c)Polótica Religiosa i social:
#: Pagesos de remença estaven adscrits a la terra, no podien marxar
És molt enèrgica per evitar les tensions socials. La noblesa va ser sotmesa però no van perdre ni els seus privilegis ni les seves riqueses. Es va crear el tribunal del “Santo oficio” o inquisició per perseguir els jueus conversos. Els jueus van ser obligats a convertir-se i els que no van voler van ser expulsats d'España l'any 1492, es calculen uns 500 mil jueus expulsats. També els moriscos de granada van ser obligats a convertir-se, i o van fer massivament per quedar-se però sense convicció.
d)# Política exterior, les guerres i les aliances.
Els reis van abolir la servitud dels pagesos de remença per la sentencia de Guadalupe l'any 1486.
#: El rei Ferran esés el que porta la política exterior. I estenent el seu poder amb la guerra preparant el futur imperi espanyol.
La noblesa va ser sotmesa al poder reial per a no perdre els privilegis i fins i tot es van establir les proves de sang per accedir als càrrecs municipals o de cort.
#: Amb la guerra de Granada s'acaba la reconquesta, alel 1492 ocupen la ciutat de Granada. Els reis catòlics ocuparan pocs anys després el nord d'AfricaÀfrica amb l'ocupació de melillaMelilla i OranOrà per evitar noves invasions.
 
Al#: El 1492 Colon al servei dels reis catòlics descobreix Amèrica i s'inicia l'expansió colonial que donaradonarà un gran prestigi i riquesa a Espanya.
 
Las#: Les guerres d'Itàlia (1494 – 1516) van suposar l'ocupació del regne de Nàpols i la derrota dels Francesos per l'exercitexèrcit espanyol, els tersos espanyols, dirigits per Gonzalo de Córdoba, el gran capitacapità.
 
Al#: El 1512 les tropes dirigides pel Duque deDuc d'Alba van ocupar Navarra a la corona Espanyolaespanyola definitivament.
 
#: Les aliances van consistir sobretot ena casar els fills dels reis catòlics amb prínceps hereus d'altres regnes. Amb Portugal l'aliança va ser amb el casament de les princeses Isabel i Maria amb els prínceps Alfons i Manel. Els prínceps Joan i Joana es van casar amb MargaritaMargarida i Felip d'Habsburg fills de l'emperador alemany. Catalina la van casar amb Enric IX d'Anglaterra. D'aquests matrimonis derivaraderivarà l'Imperi de Carles I rei d'Espanya i Emperador d'Alemanya i de Joana (La locaLoca) i de Felip (El Hermoso).
 
 
 
Pagesos de remença estaven adscrits a la terra, no podien marxar
 
d)Política exterior, les guerres i les aliances.
El rei Ferran es el que porta la política exterior. I estenent el seu poder amb la guerra preparant el futur imperi espanyol.
Amb la guerra de Granada s'acaba la reconquesta al 1492 ocupen la ciutat de Granada. Els reis catòlics ocuparan pocs anys després el nord d'Africa amb l'ocupació de melilla i Oran per evitar noves invasions.
Al 1492 Colon al servei dels reis catòlics descobreix Amèrica i s'inicia l'expansió colonial que donara un gran prestigi i riquesa a Espanya.
Las guerres d'Itàlia (1494 – 1516) van suposar l'ocupació del regne de Nàpols i la derrota dels Francesos per l'exercit espanyol, els tersos espanyols, dirigits per Gonzalo de Córdoba, el gran capita.
Al 1512 les tropes dirigides pel Duque de Alba van ocupar Navarra a la corona Espanyola definitivament.
Les aliances van consistir sobretot en casar els fills dels reis catòlics amb prínceps hereus d'altres regnes. Amb Portugal l'aliança va ser amb el casament de les princeses Isabel i Maria amb els prínceps Alfons i Manel. Els prínceps Joan i Joana es van casar amb Margarita i Felip d'Habsburg fills de l'emperador alemany. Catalina la van casar amb Enric IX d'Anglaterra. D'aquests matrimonis derivara l'Imperi de Carles I rei d'Espanya i Emperador d'Alemanya i de Joana (La loca) i de Felip (El Hermoso).
 
=== L'Imperi de Carles I (1517 a 1556) ===
a)# L'Herència:
#: De part de la seva mare Joana Carles governarà Castella, Aragó, Nàpols i terres d'Americà. De part del seu pare Felip d'AbsburgHabsburg, hereta Àustria, Països Baixos i el franc comtat. També eretahereta el dret de ser elegit Emperador d'Alemanya i per tant es convertiraconvertirà en Carles V emperador.
b)# Els conflictes i les guerres imperials.
Es#: És un imperi molt extens, que inclou països diversos d'Europa i era causa de molts conflictes, rivalitats, lluites territorials i guerres.
#: L'emperador va mantenir els territoris que havia heretat.
#: Carles es passarà la seva vida lluitant per Europa. Aquestes guerres es pagaven amb l'or que venia d'Americà cap a Espanya, i que malgrat tot van deixar arruïnades les finances reials.
#: Les guerres amb França. NiN'hi ha 4. Per qüestions territorials (fronteres) i per rivalitat personal entre el rei Francesc I i Carles cosí seu.
#: Generalment Espanya guanya les guerres i controla l'expansionisme francès.
#: Les guerres a Itàlia es produeixen per diverses qüestions territorials. Les tropes imperials saquegen Roma i empresonen el Papa. L'emperador ocupa el ducat de Milà.
#: Les guerres amb els turcs. Es produeixen enfrontaments amb els balcansBalcans, ja que els turcs des de Constantinoble van envaint Europa i xoquen amb els territoris d'Àustria. També es lluita amb els turcs en el Mediterrani i en el Nord d'Àfrica.
#: Les guerres d'Alemanya van ser constants i es produeixen per qüestions nacionalistes i religioses (alguns prínceps electors defencendefensen els protestants). I també de tipus nacionalista, volen ser independents de l'emperador). Sucaven els conflictes quan l'emperador donadóna llibertat religiosa.
c)# Els conflictes a Espanya:
#: Quan arriba Carles no parla castellà, porta una cort d'estrangers i reclama molts diners. Es produeix una rebel·lió de les ciutats contra el rei anomenada comunitats (comuneros). Exigeixen al rei que canviï i s'adapti als costums castellans, parli castellà, etc.
#: Els comuneros perden, però el rei canvia de política i aprèn castellà (es retirararetirarà i moriramorirà a Espanya).
#: A València també es va produir una rebel·lió de tipus socials, protestaven elels artesans contra els nobles, s'anomenaven les Germanies. Van ser derrotats.
 
=== L'imperi de Felip II (1556 a 1598) ===
2

modificacions