Història espanyola i catalana: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Correccions ortogràfiques i de format (per acabar) |
Correccions ortogràfiques i de format (per repassar) |
||
Línia 18:
# La interpretació històrica:
#: El mètode científic:
#: Es basa en analitzar els fets investigant:
## Les causes i conseqüències a curt, mitjà i llarg termini, és a dir l'encadenament dels fets o causalitat històrica.
## S'analitza la connexió dels diversos fenòmens històrics: Polítics, socials, econòmics i culturals.
# Les fonts i els documents:
## Cal fer-ne un estudi crític, verificar-les i contrastar-les.
## Es poden classificar en fonts primàries i fonts secundàries. Les primàries són les que s'interpreten directament per 'historiador i les secundàries són generalment investigacions escrites d'altres historiadors que consulta l'historiador.
## També es pot classificar les fonts de diverses maneres:
##: Documents escrits, objectes arqueològics, obres d'art, testimonis orals i material fotogràfic i audiovisual.
# La cronologia i l'espai:
#: Els fets humans tenen valor històric si poden situar-se en un lloc i un moment determinats (quan, on, com i per què). La cronologia serveix a l'historiador per ordenar els fets i encadenar-los.
#: Els sistemes de datació poden ser els següents:
## Arqueològics: S'utilitzen la cronologia relativa o l'estudi de l'estratigrafia (estrats o capes del terreny) i la cronologia absoluta basada en anàlisis químiques com el C14.
## Documentació escrita: Es pot classificar segons les eres o sistemes de datació de les diverses civilitzacions (a Roma es
## El calendari nostre actual es basa en el calendari
## Les divisions de l'historiador més usades són:
##: Eres, edats, períodes, èpoques, mil·lennis, segles, generacions, dècades, cicles.
## Els historiadors tenen en compte el tipus de temps per l'anàlisi de les causes:
##: El temps curt (esdeveniments pròxims, actuals) el temps mitjà (per les crisis, els canvis, les conjuntures) i el temps llarg (economia, estructures, mentalitats). El temps històric registra una acceleració al llarg del temps. En l'actualitat els canvis són més ràpids.
La història i les ciències auxiliars són imprescindibles per la recerca.
Línia 42:
=== Historiografia i filosofia de la història ===
# El naixement de la història com a ciència:
#: Apareix a Grècia al s. V aC. Heròdot (pare de la història) considerat el primer historiador, utilitza la paraula història la qual en grec significa investigació. Fa una història sobre els grecs i els pobles veïns recollint relats de nombrosos testimonis en els seus viatges. Tucídides s. IV aC és historiador en el sentit més científic, modern, ja que estableix un mètode per investigar basat en la crítica, l'objectivitat i l'encadenament causal (anàlisi de les causes dels fets immediats, profundes i llunyanes). Fa una història sobre la guerra del Peloponès entre Atenes i Esparta en la qual va participar. Polibi s. II aC estableix el mètode basat en l'anàlisi del mode, temps i causa (com, quan i per què). Fa una història sobre Roma i dels conflictes que té en la seva expansió.
# Evolució i sentit de la història, teories i lleis:
## La interpretació cíclica:
##: Teoria de Polibi segons la qual les societats evolucionen com un ésser viu, neixen, es desenvolupen, envelleixen i moren. És un procés determinista.
## La interpretació lineal:
##: És una interpretació oposada a la cíclica i destaquen 3 interpretacions:
### La interpretació cristiana: establerta per Sant Agustí a principis de l'edat mitjana segons la qual la humanitat avança cap a la divinitat i salvació (cap a deu).
### La interpretació positivista: apareix en el s. XIX on segons
### La interpretació
### La interpretació de síntesi:
###: Segons l'anglès Toynbee: Les civilitzacions segueixen el procés cíclic, però tenen un nexe entre elles i deixen la seva herència, per tant l'evolució històrica tendeix cap a una comunitat mundial, basada en la solidaritat i la tolerància (nova religió).
# Les forces actives de la història:
#: Són materials (economia) i espirituals o intel·lectuals (ideologia
# Els protagonistes:
#: Són els homes, els individus excepcionals, les elits i les masses socials. Ja Tucídides deia que alguns individus amb intel·ligència i audàcia influeixen en les masses socials.
#: Marx considerava que són protagonistes les masses socials. Altres com Ortega y Gasset consideraven que les elits o les generacions (minories innovadores) mouen les masses socials. En cada època hi ha dues generacions que actuen: la que té el poder i la que vol aconseguir el poder.
# Teoria de l'Imperialisme o llei del més fort:
#: L'estableix Tucídides i es basa en 3 punts:
## Qualsevol imperialisme és odiat pels seus súbdits.
## L'ambició humana no té límits.
## El més fort s'imposa sobre el més dèbil i fa la llei que li convé.
# Teoria de corrupció del poder polític
#: El poder polític canvia i degenera segons Polibi que estudia els sistemes polítics grecs.
## Monarquia (un rei) -> Tirania
## Aristocràcia (el govern dels millors) -> Oligarquia (el poder d'uns pocs)
## Democràcia (poder del poble) -> Oclocràcia (el poble no sap aprofitar la democràcia)
# Teoria de la lluita de classes:
#: Segons Karl Marx la història avança a través de la lluita de classes o revolucions. Estableix la tesi que la burgesia són els explotadors i l'antítesi és el proletariat i la síntesi és la societat socialista.
#: Teoria determinista i revolucionaria basada en la dialèctica.
## Tesi = burgesia
## Antítesi = proletariat
## Síntesi =
# Teoria del desafiament i la resposta:
#: Segons Toynbee les dificultats empenyen l'home a
# Teoria de la llibertat i la riquesa:
#: Braudel i altres historiadores demostren que la democràcia només es pot donar en països rics o en èpoques de prosperitat perquè no es respecten les llibertats si no hi ha benestar econòmic.
== Història d'Espanya ==
Línia 83:
# Paleolític inferior (800.000 a 90000 aC)
## Apareixen les primeres restes d'homes a la península destacant el jaciment d'Atapuerca.
## Homo antecessor. El més antic trobat a Atapuerca.
## Es troben restes de l'Home de Neandertal que hauria viscut cap als cent mil anys
## L'Homo heidelbergensis és una mica més modern i es troba a la fi del període
# Paleolític mitjà (90.000 a 35000 aC)
## Es troben els Homes del Neandertal. Es dediquen a la caça i utilitzen armes de sílex perfeccionades anomenades Mosterianes (indústria lítica) i tenen algunes creences religioses perquè enterren els seus morts. Viuen en coves i es vesteixen amb pells.
Línia 101:
=== La història Antiga: Orígens d'Espanya, les colonitzacions i els pobles preromans (800 a 200 a.C.) ===
# Els primers noms d'Espanya
#
# Els pobles colonitzadors històrics (800 a 200 aC)
#
#
#
#
#
# El primer regne històric: Tartessos (1000 a 500 aC)
#
# Els Ibers (600 a 200 aC)
#
#
#
#
#
#
#
#
#
# Els celtes i celtibers (600 a 200 aC)
#
#
#
#
#
#
#
=== Hispània romana (218 a.C. a 409 d. C) ===
Línia 150:
Hispània al principi es va dividir en 2 províncies annexionant-se a l'imperi romà. Després es van fer més divisions fins a arribar a 6, incorporant-se a l'imperi romà.
Províncies (Capital)
# Tarraconense (Tàrraco) - La més important
# Gal·lècia (Bracara Augusta) - Actualment Braga
# Lusitània (Augusta Emèrita) - Actualment Mérida
# Bètica (Corduba) - Actualment Córdoba
# Cartaginense (Nova Cartago)
# Baleàrica (Pollentia)
Els romans ho censaven tot i feien cadastres (cens de les terres). Demanen tributs que envien a Roma.
A la diòcesi de la Hispània s'afegeix una província Africana. Mauritània Tingitana (Tingis). També s'afegeix una província del nord del Marroc (Tànger).
Línia 170:
=== L'Espanya visigoda (s.V al s.VIII) ===
En el 409 entren a la península diversos pobles. Els Alans que després desapareixen poc després. Els vàndals, que després passen a l'Àfrica.
En el 415 entren els visigots que venen com aliats i federats de roma, i s'estableixen al Sud de França i a Espanya creant un regne amb capital a Tolosa (Toulose). El rei visigot Alaric
El rei Leovigild, va sotmetre als jueus de Galícia. El regne visigot serà docs el primer estat o regne independent i unificat de la península. Sota el rei Recevint es van fer les primeres lleis hispanes medievals, o
La cultura la manté l'església cristiana, bisbes cristians.
Els visigots
Els visigots no escrivien i van aprendre el
Els gots eren suecs
* Visigots: Espanya
Els reis visigots van ser escollits
=== Espanya musulmana: Al-Andalús (711 a 1492) ===
#: L'any 712 arriben 18 mil soldats comandats per
#: Després travessen els
#: Les causes d'aquesta conquesta tan ràpida i desaparició del regne visigot es deuen a les divisions internes polítiques (rivalitats entre els nobles visigots) i també socials (persecució de jueus) dels visigots.
#: Al nord d'Espanya queden alguns nuclis sense ocupar. A Astúries els cristians dirigits per Pelai derrota als musulmans a la batalla de Covadonga l'any 722.
#: Al principi la península depèn políticament de Damasc (711 a 756) i
#: En els segles XI el califat es desintegra i apareixen els regnes Taifes, independents i amb lluites entre ells.
#: Això provoca la seva debilitat i l'expansió dels cristians cap al sud. Al s. XI
#: La reconquesta cristiana avança i només
#: Hi havia 2 tipus de musulmans
#: Califa (per damunt de tots,
#: Taifa (reis independents controlats per Valis).
=== L'Espanya medieval Cristiana (s.IIX a XV) ===
#: Espanya queda dividida en dues parts diferenciades el nord cristià, muntanyós, pobre i fragmentat políticament i el sud musulmà, ric, organitzat i unificat durant els primers segles.
#: Els cristians comencen la reconquesta del territori cap al sud en un procés que dura els primers segles,
#: Els motius religiosos sempre seran secundaris.
#: L'
## Astúries: apareix el primer regne, la primera resistència armada (Covadonga, Pelai
## Castella és un comtat que ##: És el regne més gran poblat i que consta de més territoris.
És el regne més gran poblat i que consta de més territoris. Aragó i Navarra també apareixen dos regnes que van expandint-se cap al sud que de vegades també estan units o se separen. A Catalunya els francs conquisten la zona del nord creant la marca hispànica. Que depèn de França i esta governada per comtes destacant el comte de Barcelona el qual es va annexionar els altres contats. Guifré “El Pilós” actua amb certa independència respecte el rei de França (s.XIX). Més endavant el principat de Catalunya s'uneix al regne d'Aragó mitjançant el matrimoni de Ramo Berenguer IV compte de Barcelona 1150 amb Peronella filla del rei d'Aragó que destaca per la seva expansió conqueridora va ser Jaume I. Que conquesta Mallorca i València. Aquest rei signa amb França el tractat de Corbeil (1258) en el qual el rei francès reconeix la independència de Catalunya. Catalunya accepta les conquestes de Castella sobre Múrcia tancant se l'expansió a la península i desenvolupant-se després un imperi comercial pel mediterrani. Amb els reis catòlics s'uneixen el regne de Castella i el Ferrant d'Aragó casant-se Sevilla de Castella ▼
## Aragó i Navarra: també apareixen dos regnes que van expandint-se cap al sud que de vegades també estan units o se separen.
Posteriorment s'incorporen Navarra i Granada.▼
▲
b)Expansió cultural i econòmica▼
▲#: Posteriorment s'incorporen Navarra i Granada.
Es produeix a partir dels s XI, XII igual que en Europa. Es una època de feudalisme i d'expansió de l'art romànic. Creixen les ciutats, milloren l'economia. En especial el s.XIII apareix la burgesia, les corts, les universitats i l'art gòtic. En el s XIV, guerres, lluites feudals, fam i pestes.▼
Durant aquest període es formen les llengües romàniques derivades de l'antic llatí vulgar, castellà, gallec, català.▼
▲#: Es produeix a partir dels s. XI
Apareixen els textos en llengües romàniques, però també busca encara el llatí en els textos oficials o religiosos.▼
▲#: Durant aquest període es formen les llengües romàniques derivades de l'antic llatí vulgar, castellà, gallec, català.
▲#: Apareixen els textos en llengües romàniques, però també busca encara el llatí en els textos oficials o religiosos.
=== L'Espanya dels reis Catòlics (1469 a 1514) ===
#: Isabel i Ferran es van casar el 1469. Isabel es va convertir en reina de Castella 1474, però va entrar en guerra amb Joana
#: La unió dels dos regnes no va ser total, ja que cada territori conservava les seves lleis fronteres i institucions. Però Espanya només tindrà una
#: Els reis van concentrar els poders en les seves mans, sotmeten a la noblesa després de la guerra civil, controlant també a l'església i centralitzant
#: Es creen les bases i l'estat modern i de la monarquia autoritària.
#: Les tropes
#: És molt enèrgica per evitar les tensions socials. La noblesa va ser sotmesa, però no van perdre ni els seus privilegis ni les seves riqueses. Es va crear el tribunal del
#: Els reis van abolir la servitud dels pagesos de remença per la
#: La noblesa va ser sotmesa al poder reial per a no perdre els privilegis i fins i tot es van establir les proves de sang per accedir als càrrecs municipals o de cort.▼
▲ c)Polótica Religiosa i social:
#: Pagesos de remença estaven adscrits a la terra, no podien marxar▼
▲És molt enèrgica per evitar les tensions socials. La noblesa va ser sotmesa però no van perdre ni els seus privilegis ni les seves riqueses. Es va crear el tribunal del “Santo oficio” o inquisició per perseguir els jueus conversos. Els jueus van ser obligats a convertir-se i els que no van voler van ser expulsats d'España l'any 1492, es calculen uns 500 mil jueus expulsats. També els moriscos de granada van ser obligats a convertir-se, i o van fer massivament per quedar-se però sense convicció.
▲Els reis van abolir la servitud dels pagesos de remença per la sentencia de Guadalupe l'any 1486.
#: El rei Ferran
▲La noblesa va ser sotmesa al poder reial per a no perdre els privilegis i fins i tot es van establir les proves de sang per accedir als càrrecs municipals o de cort.
#: Amb la guerra de Granada s'acaba la reconquesta,
#: Les aliances van consistir sobretot
▲Pagesos de remença estaven adscrits a la terra, no podien marxar
▲ d)Política exterior, les guerres i les aliances.
▲El rei Ferran es el que porta la política exterior. I estenent el seu poder amb la guerra preparant el futur imperi espanyol.
▲Amb la guerra de Granada s'acaba la reconquesta al 1492 ocupen la ciutat de Granada. Els reis catòlics ocuparan pocs anys després el nord d'Africa amb l'ocupació de melilla i Oran per evitar noves invasions.
▲Al 1492 Colon al servei dels reis catòlics descobreix Amèrica i s'inicia l'expansió colonial que donara un gran prestigi i riquesa a Espanya.
▲Las guerres d'Itàlia (1494 – 1516) van suposar l'ocupació del regne de Nàpols i la derrota dels Francesos per l'exercit espanyol, els tersos espanyols, dirigits per Gonzalo de Córdoba, el gran capita.
▲Al 1512 les tropes dirigides pel Duque de Alba van ocupar Navarra a la corona Espanyola definitivament.
▲Les aliances van consistir sobretot en casar els fills dels reis catòlics amb prínceps hereus d'altres regnes. Amb Portugal l'aliança va ser amb el casament de les princeses Isabel i Maria amb els prínceps Alfons i Manel. Els prínceps Joan i Joana es van casar amb Margarita i Felip d'Habsburg fills de l'emperador alemany. Catalina la van casar amb Enric IX d'Anglaterra. D'aquests matrimonis derivara l'Imperi de Carles I rei d'Espanya i Emperador d'Alemanya i de Joana (La loca) i de Felip (El Hermoso).
=== L'Imperi de Carles I (1517 a 1556) ===
#: De part de la seva mare Joana Carles governarà Castella, Aragó, Nàpols i terres d'Americà. De part del seu pare Felip d'
#: L'emperador va mantenir els territoris que havia heretat.
#: Carles es passarà la seva vida lluitant per Europa. Aquestes guerres es pagaven amb l'or que venia d'Americà cap a Espanya, i que malgrat tot van deixar arruïnades les finances reials.
#: Les guerres amb França.
#: Generalment Espanya guanya les guerres i controla l'expansionisme francès.
#: Les guerres a Itàlia es produeixen per diverses qüestions territorials. Les tropes imperials saquegen Roma i empresonen el Papa. L'emperador ocupa el ducat de Milà.
#: Les guerres amb els turcs. Es produeixen enfrontaments amb els
#: Les guerres d'Alemanya van ser constants i es produeixen per qüestions nacionalistes i religioses (alguns prínceps electors
#: Quan arriba Carles no parla castellà, porta una cort d'estrangers i reclama molts diners. Es produeix una rebel·lió de les ciutats contra el rei anomenada comunitats (comuneros). Exigeixen al rei que canviï i s'adapti als costums castellans, parli castellà, etc.
#: Els comuneros perden, però el rei canvia de política i aprèn castellà (es
#: A València també es va produir una rebel·lió de tipus socials, protestaven
=== L'imperi de Felip II (1556 a 1598) ===
| |||