Els Països Catalans/La República dins la crisi de les democràcies (1931 – 1936): diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Línia 67:
** Els Sindicats d’Oposició trentistes s’organitzen l’estiu de 1933, fora de la CNT per tal de contrarestar la força dels faistes.
** Eleccions generals a les corts de Madrid. En el conjunt de l’Estat espanyol, guanya la dreta. Pel que afecta els partits catalans, al País Valencià, el ''Partido de Unión Republicana Autonomista'', ja allunyat del front esquerrà, treu la majoria dels vots de la seva demarcació (València), seguit de la Dreta Regional Valenciana, partit de la burgesia agrària. A les Illes, triomfa el Partit Republicà de Centre, dirigit per l’home de negocis Joan March, l’Esquerra Republicana de Catalunya experimenta un retrocés i es posa en equilibri amb la Lliga, la qual la supera de dues actes. Això atorga una força moral innegable a la Lliga dins el parlament de Barcelona, es troba, tanmateix, en franca minoria. La CNT tampoc no participa en aquestes eleccions, per raó del seu apoliticisme.
** A la mort de Francesc Macià, el 25 de desembre, es constitueix un govern català d’unitat d’esquerres presidit per Lluís Companys i format per l’Esquerra Republicana, el Partit Nacionalista Republicà d’Esquerra, la Unió Socialista de Catalunya i Acció Catalana Republicana. Aquest govern d’unitat es veié reforçat per l’èxit de les seves candidatures a les eleccions municipals de gener de 1934.
* 1934
** Davant la força creixent de la dreta, es forma, per iniciativa del Bloc Obrer i Camperol, l’Aliança Obrera, front obrer que té com a objectiu la defensa de les llibertats democràtiques contra un possible cop d’estat. És integrat pels Sindicats d’Oposició, el PSOE, la UGT, l’Esquerra Comunista d’Andreu Nin, el Partit Català Proletari i, per poc temps, la Unió Socialista de Catalunya i la Unió de Rabassaires.
| |||