Els Països Catalans/La República dins la crisi de les democràcies (1931 – 1936): diferència entre les revisions

| Sublevació militar i inici [[w:ca:Guerra Civil espanyola|Guerra Civil espanyola]]
|}
 
* 1931
** Després de la caiguda la dictadura del general Primo de Rivera l’any 1930, Macià retornà de l’exili el 22 de febrer de 1931 i, amb Estat Català, s’incorpora a Esquerra Republicana de Catalunya.
** En mig d’una important crisi econòmica, política i social, el govern conservador monàrquic decidí fer unes eleccions municipals que atorguessin un marc constitucional favorable a la monarquia. Les eleccions municipals del 12 d’abril del 1931 donen el triomf als partits republicans a les principals ciutats el que provocà que Alfons XIII abandonés el país. També als Països Catalans guanyen els partits republicans. Al Principat triomfà Esquerra Republicana de Catalunya presidida per Francesc Macià. Al País Valencià, a la coalició antimonàrquica encapçalada pel ''Partido de Unión Republicana Autonomista'', el partit blasquista. A les illes, a la coalició republicanosocialista.
** El 14 d’abril, Francesc Macià proclama, a Barcelona, la República catalana. Aquest moviment no plau gens als republicans de Madrid, els quals, tres dies després, empenyen Macià a acceptar que el «govern provisional català» que havia funcionat fins aleshores a Barcelona actuaria en endavant «sota el nom de gloriosa tradició de govern de la Generalitat de Catalunya». El mes d’agost del mateix any és aprovat unànimement en referèndum (99 % de vots afirmatius) l’avantprojecte d’estatut d’autonomia del Principat.
** A Mallorca, amb la caiguda de la monarquia, l’Associació per a la Cultura de Mallorca inicia una campanya per tal de redactar un avantprojecte d’estatut d’autonomia per a les Balears que és refusat, emperò, per Menorca, atemorida de restar en un règim autonòmic dirigit per forces dretanes i desitjosa d’integrar-se a l’estatut del Principat. El text fou aprovat per una assemblea el juliol del 1931, però no prosperà per diverses causes.
** També El País Valencià coneix una tímida iniciativa dels blasquistes per la consecució d’un règim d’autonomia.
** L’adveniment del règim republicà havia d’afavorir en gran manera el desenvolupament del moviment obrer, en especial el corrent anarco-sindicalista, que, després del parèntesi dictatorial de Primo de Rivera, esdevingué de nou hegemònic als Països Catalans. La CNT (Confederació Nacional del Treball), la primera força política i sindical —amb 321.394 afiliats al Principat, 51.831 al País Valencià i 1.025 a les Balears, l’estiu del 1931— es col·locà de bell antuvi a favor del règim republicà. L’estiu de l’any 31 les divergències existents dins la CNT es feren públiques amb el «Manifest dels Trenta», on els sindicalistes —com Joan Peiró i Belis (1887 - 1942)— atacaven les tesis insurreccionalistes dels membres de la FAI —com Buenaventura Durruti (1896 - 1936), Francisco Ascaso Abadía (1901 - 1936) i Joan Garcia i Oliver (1902 - 1980). Els faistes —amb gran audiència entre els immigrats que constituïen més del 19 % de la població de Catalunya en proclamar-se la República— aconseguiren el control d’òrgans cenetistes, com Solidaridad Obrera.
* 1932
** Resultat del creixent predomini de la FAI dins la CNT, els membres de la FAI, conseqüents amb els seus propis plantejaments, dugué a terme la seva tàctica insurreccionalista. Un primer aixecament afectà, el gener de 1932, l’alt Llobregat, la vall del Cardener, la conca de la Safor i la Ribera Baixa del Xúquer. Esclafada la revolta, els sindicats comarcals foren clausurats, un centenar de sindicalistes i anarquistes, entre els quals Durruti, Ascaso i García Oliver, foren deportats el mes de febrer. El mes d’abril, té lloc l’escissió dels trentistes —els que havien donat suport al «Manifest dels Trenta»—, que, el desembre, formen la Federació Sindicalista Llibertària.
** El setembre de 1932 les corts de Madrid aproven l’Estatut de Catalunya, visiblement retallat: impossibilita de formar un govern comú dels Països Catalans, instaura la cooficialitat del català, redueix competències de la Generalitat en matèria d’ensenyament, ordre públic i hisenda. Malgrat aquestes limitacions, és rebut com una gran consecució.
** Al País Valencià, feta palesa la incapacitat política del blasquisme per adoptar posicions autonomistes coherents, apareix, el setembre de 1932, una segona iniciativa autonomista valenciana encapçalada per l’Agrupació Valencianista Republicana, organització integrada en el bloc esquerrà. Tampoc aquesta iniciativa té cap èxit.
** El 20 de novembre de 1932, se celebren les primeres eleccions al parlament del Principat, que guanya l’Esquerra Republicana.
** Els sectors més obreristes del partit Estat Català (el partit fundat per Macià), i que no va voler integrar-se en l’Esquerra Republicana de Catalunya, creen l’any 1932, el partit comunista Estat Català-Partit Proletari que constituirà el nucli inicial del Partit Català Proletari.
* 1933
** El gener de l’any següent (1933), els membres de la FAI fan el segon alçament, en suport d’una vaga ferroviària. Aquest moviment fou esclafat en sang, amb morts a diversos indrets: Lleida, Sallent, Terrassa. A Barcelona i València, la insurrecció fou sufocada brutalment. A Ripollet, Bétera, Pedralba, Riba-roja de Túria i Bugarra fou proclamat el comunisme llibertari i hom abolí la propietat i la moneda. Aquest mateix any, a Barcelona, la CNT encara va impulsar algunes grans vagues, com la del port —els mesos d’abril i març—, la dels ebenistes, la de la construcció —de l’abril a l’agost—, o la dels tramvies, els mesos de novembre i desembre.
** Els Sindicats d’Oposició trentistes s’organitzen l’estiu de 1933, fora de la CNT per tal de contrarestar la força dels faistes.
** Eleccions generals a les corts de Madrid. En el conjunt de l’Estat espanyol, guanya la dreta. Pel que afecta els partits catalans, al País Valencià, el ''Partido de Unión Republicana Autonomista'', ja allunyat del front esquerrà, treu la majoria dels vots de la seva demarcació (València), seguit de la Dreta Regional Valenciana, partit de la burgesia agrària. A les Illes, triomfa el Partit Republicà de Centre, dirigit per l’home de negocis Joan March, l’Esquerra Republicana de Catalunya experimenta un retrocés i es posa en equilibri amb la Lliga, la qual la supera de dues actes. Això atorga una força moral innegable a la Lliga dins el parlament de Barcelona, es troba, tanmateix, en franca minoria. La CNT tampoc no participa en aquestes eleccions, per raó del seu apoliticisme.
** A la mort de Francesc Macià, el 25 de desembre, es constitueix un govern català d’unitat d’esquerres presidit per Lluís Companys i format per l’Esquerra Republicana, el Partit Nacionalista Republicà d’Esquerra, la Unió Socialista de Catalunya i Acció Catalana Republicana. Aquest govern d’unitat es veié reforçat per l’èxit de les seves candidatures a les eleccions municipals de gener de 1934.
* 1934
** Davant la força creixent de la dreta, es forma, per iniciativa del Bloc Obrer i Camperol, l’Aliança Obrera, front obrer que té com a objectiu la defensa de les llibertats democràtiques contra un possible cop d’estat. És integrat pels Sindicats d’Oposició, el PSOE, la UGT, l’Esquerra Comunista d’Andreu Nin, el Partit Català Proletari i, per poc temps, la Unió Socialista de Catalunya i la Unió de Rabassaires.
** El mes d’abril, el parlament de Barcelona aprova la llei de Contractes de Conreu, de caràcter reformista i que afavoreix les reivindicacions de la Unió de Rabassaires. Els propietaris i la Lliga aconsegueixen que el Tribunal de Garanties Constitucionals de Madrid declari incompetent, per legislar en aquesta matèria, el parlament català, el qual torna a votar íntegrament la llei sense fer-hi cap esmena.
** El viratge a la dreta del govern central i que es traduí en l’entrada, el mes d’octubre, de tres ministres de la CEDA en el govern de Madrid, provoca una vaga general iniciada el 5 d’octubre de 1934 a tot l’Estat espanyol. La CNT se’n manté al marge. La Generalitat, que veu, en la formació del nou govern central un perill per al règim republicà mateix, decidí enfrontar-se amb el poder central. Dvant la multitud aplegada a la plaça de Sant Jaume de Barcelona, Companys proclama l’Estat català dins la República federal espanyola i trenca les relacions amb la República espanyola. L’actuació ràpida i contundent de l’exèrcit comandat pel general Batet ofegà tot seguit la iniciativa. És declarat l’estat de guerra. Lluís Companys i el seu govern són empresonats i forçats a dimitir. Comencen les detencions dels implicats en el moviment vaguista i insurreccional. A València, els regidors valencianistes són suspesos per llur participació en la insurrecció. L’ajuntament de Ciutat de Mallorca és dissolt i substituït per una comissió gestora integrada per radicals, regionalistes de dreta, cedistes i republicans de centre.
* 1935
** L’estatut d’autonomia del Principat és suspès i el parlament clausurat. La llei de Contractes de Conreu és anul·lada. El Principat és regit per un governador general.
** Al País Valencià, el desprestigi dels blasquistes, per llur implicació en la repressió antioctubrista i en casos de corrupció política, propicia un reforçament de valencianisme d’esquerra identificat amb la causa autonòmica. Neix el Partit Valencianista d’Esquerra, hereu de l’Agrupació Valencianista Republicana.
** Creació, a Barcelona, del Partit Obrer d’Unificació Marxista (POUM), fruit de la unió del Bloc Obrer i Camperol i Esquerra Comunista.
* 1936
** 16 de febrer: Eleccions generals a les corts de Madrid que guanya l’esquerra del Front Popular. Al Principat, el Front d’Esquerres del Principat integrat per les esquerres republicanes, els socialistes i els comunistes, aconsegueix el triomf electoral, contra el Front Català d’Ordre dirigit per la Lliga. El Front estava liderat pel president d’ERC i de la Generalitat, Lluís Companys, en aquell moment estava condemnat per la justícia espanyola per rebel·lió i sedició després dels Fets del Sis d’Octubre (1934). El Front tenia per objectiu el restabliment de l’estatut, dels ajuntaments destituïts, de la llei de Contractes de Conreu i l’amnistia dels presos polítics. També al País Valencià, el Front d’Esquerres —on, junt amb republicans, socialistes i comunistes hi ha el Partit Valencianista d’Esquerra i Esquerra Valenciana, escissió del partit blasquista, així com nombroses entitats valencianistes que s’hi han adherit— s’imposa al Bloque Nacional integrat per la Dreta Regional Valenciana, els tradicionalistes, els agraristes i els monàrquics, mentre que el Partido de Unión Republicana Autonomista, que s’havia presentat en solitari, s’enfonsa definitivament. A les Illes, malgrat el progrés esquerrà, guanya la coalició dretana formada per Joan March i els seus republicans de centre, els cedistes i algun regionalista. La CNT ha pregonat la necessitat d’aconseguir l’amnistia i de barrar el pas a les dretes, tot i que ha aconsellat l’abstenció dels seus afiliats a les eleccions.
** Retornen a Barcelona (1 de març), alliberats, Lluís Companys i el seu govern, que restableixen la llei de Contractes de Conreu.
** El mes de maig, la major part del sector trentista es reintegra a la CNT.
** Fundació a València de Nova Germania, de línia marxista i nacionalista, escissió del Partit Valencianista d’Esquerra.
** Els resultats electorals generen un clima de violència general. Són assaltats diferents edificis religiosos al País Valencià.
** A Mallorca, un grup falangista atempta contra una Casa del Poble, acte que és replicat pels sindicats amb una vaga general de 24 hores.
** Els falangistes assalten, el dia 11 de juliol, l’emissora Unió Ràdio de València i aconsegueixen difondre una proclama subversiva.
** Insurrecció militar, el 18 de juliol, contra la República espanyola.
** Inici del procés de fusió del Partit Català Proletari, la Unió Socialista de Catalunya, el Partit Comunista de Catalunya i la Federació Catalana del PSOE, que porta a la fundació del Partit Socialista Unificat de Catalunya.
 
== Repercussions del Gran Crac ==
598

modificacions