Ajuda:Modificar una pàgina: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m categoria
Cap resum de modificació
Línia 1:
És molt fàcil editar una pàgina wiki. Només cal que feu clic a l'enllaç "edita" al capdamunt de la pàgina. Això us portarà a una pàgina amb un quadre de text que conté el text de la pàgina. Només hi heu d'escriure o modificar-lo, i prémer "Desa la pàgina" quan hàgiu acabat! Heu de tenir en compte, que cal seguir el [[Viquillibres:Llibre d'estil|Llibre d'estil]] de Viquillibres, per a dotar-la d'una major coherència.
 
 
]Tornem a integrar les integrals elíptiques, després de 180 anys
La resta d'aquesta pàgina és una demostració de diferents tècniques "wiki". Després de les primeres seccions, haureu d'aprendre'n pel vostre compte pitjant l'enllaç "edita" per veure com s'aconsegueixen els diferents efectes!
Legendre i Jakobi, amb la seva autoritat van desviar l’interès dels matemàtics, des de llavors, en cercar una funció primitiva de l’arrel dels polinomis de quart grau. Crec que confonien les funcions inverses amb les directes. Si considerem la funció xex, es veu que la inversa no es expresable de cap manera, pero la directa sí. A vegades el que un no s’imagini una combinació de funcions de periodicitat doble, no vol dir que no n’hi hagi.
Com no em va convèncer la demostració per les directes, he probat de buscar camins. Sé que el tema és polémic i que ningú instalat el voldrà estudiar, per dat i beneït, però si s’ha de ser agosarat, tirarem en davant. Espero que si algú hi troba un forat m’ho digui sense més: és realment groixut que tans anys i tants matemàtics genials hagin passat sense criticar això. I ara un afeccionat…
Un camí encertat és l’abeliana unicursal emprada en les cóniques, que és pot generalitzar a segon grau, (bicursal, però que amb la simetria, la variable x2, té un sol valor); el mètode és intersectar amb feixos de corbes, de manera que el paràmetre sigui la nova variable i es redueixi el grau del polinomi. La gemetria del polinomi dona la pista del canvi de variable
El polinomi biquadrat, sota el radical- una forma canònica de les elíptiques- quan
és al denominador es la de 1ª espècie.
 
Tallerem la curva y=P4(x) amb un feix de paràboles (de parametre ρ) que contenen
<font size=-1>Experts de wiki: si us plau afegiu a aquesta pàgina totes les noves funcions que s'activin/descobreixin. (Hi ha varietats de programari wiki. Viquipèdia és un wiki "Usemod", cortesia de CliffordAdams.)</font>
 
(x2+b) P4=(b+x2)(a+x2)=y1=ρ(b+x2) x2=ρ-a x=(ρ-a)½ dx=½(ρ-a)-½ dρ
== Fer una nova pàgina ==
 
amb el canvi de variable ρ, el polinomi sota radical és de segon grau, (al posar dx, hi ha tres factors sota l’arrel quadrada
Hi ha tres maneres de fer una nova pàgina:
D2 = ρ(b-a+ρ)(ρ-a)
 
Repetim l’operació, amb el nou polinomi: tallar·lo amb un feix de corbes ( paràmetre λ), que passen per ρ= 0 i a. (La raó és: la relació entre arrels no ens permetia fer el que volem)
#Editeu la [[Viquipèdia:Pàgina de proves|Pàgina de proves]] i poseu-hi "<nowiki>[[</nowiki>" abans del nom de la nova pàgina, i "<nowiki>]]</nowiki>" després del nom. Per exemple, podríeu escriure: ''<nowiki>[[la meva pàgina]]</nowiki>''. Llavors, deseu la pàgina de proves i torneu a l'enllaç ''<nowiki>[[la meva pàgina]]</nowiki>'' que heu creat. Hi apareixerà un enllaç en vermell, com aquí: </font color="red">la meva pagina</font color="red"> (però aquest exemple no funciona!). Feu clic a l'enllaç; això obrirà la nova pàgina, amb el títol de l'article, i una caixa de text en blanc, que podeu omplir amb el vostre text.
#Podeu fer el mateix des d'una plana ja existent on hi hagi un enllaç ''en vermell''.
#Escriviu la URL de la ''nova'' pàgina a la línia d'adreces del vostre explorador d'internet i pitgeu "intro".
Per exemple, a l'URL de més amunt, reemplaçaríeu ''<nowiki>http://ca.wikipedia.org/wiki/Viquipèdia:Com s'edita una pàgina</nowiki>'' amb la nova URL ''<nowiki>http://ca.wikipedia.org/wiki/Nom_de_la_nova_pàgina</nowiki>'' i després faríeu "intro".
 
λρ(ρ-a)=y2= ρ(b-a+ρ)(ρ-a) (1)
Podeu veure una explicació més extensa a ''[[Viquipèdia:Com iniciar una pàgina|Com iniciar una pàgina]]''
λ=b-a+ρ En funció de λ ens queda D2=(λ-b+a)λ/(b-λ)
ò
Ara es pot fer el canvi de variable λ=-bcos2w -bd(1+cos2w)=dλ=-2bd(cos2w)
λ=b-b(cos2w+1) b-λ=2bcos2w I=-2d(ch2w)/D3
I 2 =b(a/b-2cos2w)(1-2cos2w)/ 2cos2w anomenant z =cos2w
 
N3=2b[(-z+a/2b)½(1/2-z)]½ /z Ara cosw surt de l’arrel, que resta de segón grau,
== Anomenar pàgines ==
i ja és integrable! A partir d’aquí té poc interès..
 
fent la traslació z=y+p queda (p+a/2+y)(1/2-p-y)
Ací hi ha algunes notes importants sobre com anomenar pàgines:
i si p+a/2=1/2-p p=(1-a)/4 p+a/2=(a+1)/4=b D3 =[y+p][b2-y2]½
un altre canvi és y=bcosω dy=-bsenωdω el canvi usual en trigonomètriques b2/x2= 1+tg2ω (4)
 
D3=b2senω(p/b+cosω) I=-dω/b(p/b+cosω)
* Generalment, mireu [[Viquipèdia:Anomenar pàgines|Anomenar pàgines]] i paraules separades.
tg(ω/2)=s ω/2=arctgs cosω=(1-s2)/(1+s2) dω=2ds/(1+s2)
* Observeu que a les ''URLs'' els espais en el nom són convertits en "guions baixos" ( _ ). Podeu utilitzar espais o "guions baixos" indistintament; en el primer cas, el programari de Viquipèdia farà la conversió automàticament.
Integrand=2ds/b[p/b(1+s2)+(1-s2)]
* Dins del text de la pàgina, un títol de pàgina pot començar amb minúscula, <code>[[així]]</code>-- però l'enllaç ''apunta'' a una URL amb inicial majúscula, <code>Així</code>.
p/b=c<1 I= ds/(1-c)b(q2-s2) q2=(c+1)/(1-c) =(b2-p2)/b2
 
i amb s=qφ I=[b2/(b2-p2)½]dφ/(1-φ2) se integra a
En resum, examineu els següents exemples, que mostren el codi i el seu resultat. Suposem que voleu enllaçar a la pàgina de proves ("Viquipèdia:Pàgina de proves"):
∫ Idφ= [b2/(b2-p2)½]dln[(1+φ)/(1-φ)]½=[(1+a)2/8a½]ln[(1+φ)/(1-φ)]½
*Enllaços ben fets:
La feina de posar-ho tot en funció de les primera variables x em resulta tediosa-…
**<nowiki>[[Viquipèdia:Pàgina de proves]]</nowiki>: [[Viquipèdia:Pàgina de proves]]
(1+φ)/(1-φ)= (q+s)/(q-s)=1+2tg(ω/2)/(q- tg(ω/2)= s/q= tg(ω/2)/(1-c2)
**<nowiki>[[Viquipèdia:Pàgina de proves|Proves]]</nowiki>: [[Viquipèdia:Pàgina de proves|Proves]]
tgω=2t/(1-t2)=f(x)=(b2-x2)½/x t=tg(ω/2) de (4) b2/x2-1=tg2ω 1+tg2ω =[1+(b2/x2-1)]=b2/x2 tgω=(b2-x2)½/x =f(x) 2t/(1-t2)=f(x) ft2+2t-f=0 tg(ω/2)=-1/f+/-(1+f2)½/f =-x/(b2-x2)½+/-b/(b2-x2)½
*Enllaços mal fets:
arctg[t/(p2-b2)] p=(1-a)/4 b=(1+a)/4 p2-b2=-a /4 λ=1+a-ρ=1-x2
**<nowiki>[[Viquipèdia:Pàgina_de_proves]]</nowiki>: [[Viquipèdia:Pàgina_de_proves]] (El símbol de subratllat és equivalent a l'espai. L'enllaç funciona, però normalment no voldrem que es vegi així)
(b-x)/(b2-x2)½=[(b-x)/(b+x)]½=tg(ω/2) s/q=[(b-x)/(b+x)]½/(1-c2)
**<nowiki>[[Proves]]</nowiki>: [[Proves]] (no enllaça a la pàgina que ens interessa: "Viquipèdia:Pàgina de proves")
b=(a+1)/4 c2=-4a/(1-a)2 etc
**<nowiki>[[Viquipèdia:Pàgina de Proves]]</nowiki>: [[Viquipèdia:Pàgina de Proves]] (el programari distingeix majúscules i minúscules)
*******************************************
 
La integral de segona espècie, és igual; ara están en el numerador dos dels tres factors; de (1) Multiplicant a dalt i a baix per un d’ells queda tot per l’estil… La diferència ès que surt més complicada l’integral final: en lloc de dω/(a+bcosω) queda sen2ωdω/(a+bcosω) i en funció de tg(ω/2)
Consulteu [[Viquipèdia:Anomenar pàgines|Anomenar pàgines]] quan trieu noms per a noves pàgines!
k·φ2dφ/(1/q2+φ2)2(1-φ2)= que és un treball de Hermite llarg, llarg (sisé grau al denominador) tediós …però elemental.
 
La comprobació de que està be; s’ha fer derivant la solució, però això es llarguíssim i em desanima. Potser és, és més fàcil, la comprobació numèrica anant a les taules
==Crear redireccions==
…per uns casos concrets. Sigui com sigui, és difícil que fora de’errors de la pressa, pensar que en canvis de variable inocents hi pugui haber trampa.
Una redirecció porta automàticament d'un article a un altre. Això és molt útil quan tenim diversos noms possibles pel mateix article. Per exemple, podem fer que [[Barça]] i [[FC Barcelona]] redireccionin cap a [[Futbol Club Barcelona]]. Quan es crea un article nou, cal assegurar-se de fer redireccions des dels noms més corrents que s'hi podrien referir (per exemple, noms oficials i artístics, sigles, diminutius, etc.) Cal recordar que els noms dels articles distingeixen majúscules i minúscules (excepte la primera lletra); per tant, en cas de dubte, pot ser una bona idea fer una redirecció, per exemple [[Química orgànica]] redirecciona cap a [[Química Orgànica]].
Per fer una redirecció, cal afegir ''només'' el següent contingut a la ''primera'' pàgina, perquè salti cap a la ''segona'';
 
<nowiki>#REDIRECT [[nom de la segona pàgina]]</nowiki>
 
Vegeu també: [[Ajuda:Redirecció]]
 
== Àrea de demostració ==
 
*El que hi ha a continuació és una demostració dels efectes possibles a la Viquipèdia, com ara negreta, cursiva, llistes numerades, etc., etc.
*Fes clic a "editar" per veure el codi que hem fet servir per fer aquests efectes. Però, sisplau, no modifiqueu aquesta plana per fer proves d'edició! Utilitzeu la [[Viquipèdia:Pàgina de proves]] amb aquesta fita!
 
===Paràgrafs===
Els paràgrafs nous es fan simplement prement la tecla retorn o "enter" ''dos cops''. Si la pitgeu un cop, com hem fet aquí,
no es crearà un nou paràgraf (com podeu veure).
 
Aquí hi ha
<br>la manera bona
 
<br>per fer línies monoespaiades.<br>
<table border=1 width=100%><tr><td width=50%>
:Aquesta línia està desplaçada.
::Aquesta ho està més.
:::Qui sap fins on es pot arribar? :-)
</td><td><pre><nowiki>
:Aquesta línia està desplaçada.
::Aquesta ho està més.
:::Qui sap fins on es pot arribar? :-)>
</nowiki></pre>
</td></tr></table>
Aquesta línia està desplaçada. Però com que no hem fet sevir un :
al principi de la línia, hi apareix en una font monoespaiada.
En altres paraules, si inicieu un paràgraf amb un espai, aquella
línia serà desplaçada i en una font monoespaiada.
(Aquesta línia tampoc no es trencarà mai en diferents parts, sinó que farà més llarga l'amplada del vostre navegador.)
 
Podeu fer una línia en una pàgina (aneu amb compte: com a mínim heu d'entrar ''quatre'' guions): ----
O dues si ho desitgeu!:
----
----
 
Hi ha tres maneres de mostrar codi "wiki", en comptes que faci el seu efecte:
#<code>aquí podeu usar l'etiqueta <code> </code>
#<pre>aquí podeu usar l'etiqueta <pre> </pre>
#<nowiki>podeu usar l'etiqueta <nowiki> </nowiki>
La diferència entre <nowiki><code> i <pre></nowiki> és que l'etiqueta "pre" preserva els salts de línia, mentre que l'etiqueta "code" no ho fa pas. L'etiqueta "nowiki"...? (Hem fet un ús liberal de l'etiqueta <code><code></code> en aquesta pàgina).
 
 
===Cursiva i negreta===
<table border=1 width=100%><tr><td width=50%>
''Aquesta línia està en cursiva.''
<br><i>I també aquesta!</i> (Usant codi diferent!)
<br><em>I aquesta!</em> (Usant també codi diferent!)
<br>
<br>'''Aquesta línia està en negreta.'''
<br><b>També ho està aquesta!</b>
</td><td>
<pre><nowiki>
 
''Aquesta línia està en cursiva.''
<i>I també aquesta!</i> (Usant codi diferent!)
<em>I aquesta!</em> (Usant també codi diferent!)
Adjunt el pròleg de còm va començar això.
'''Aquesta línia està en negreta.'''
El meu e-mail és oriol-serra@hotmail.com obert a tota classe de suggeriments…
<b>També ho està aquesta!</b>
</nowiki></pre>
</td></tr></table>
 
===Encapçalaments===
Es poden fer encapçalaments amb una font més gran (aneu amb compte amb l'espai abans i després dels signes d'igualtat):
 
<table border=1 width=100%><tr><td width=50%>
 
== Secció ==
=== Sub-Secció ===
==== Sub-Sub-Secció :-) ====
</td><td width=50%>
<pre><nowiki>
== Secció ==
=== Sub-Secció ===
==== Sub-Sub-Secció :-) ====
</nowiki></pre>
</td></tr></table>
 
===Enllaços===
*És preferible no posar en majúscules els noms de les pàgines (excepte per noms propis): [[definició de filosofia]]; mireu [[Viquipèdia:anomenant pàgines]]
 
{| style="width:99%;" border="1" cellpadding="2"
! Exemple || Com es fa
|-
|
Això és un enllaç a la [[Portada]].
*Enllaços interns (a artícles de la viquipèdia)
*Internament la primera lletra es converteix en majúscula i els espais es transformen en guions baixos (_). És preferible escriure espais en comptes de guions baixos.
:*És a dir, per enllaçar a l'article situat a [[ciències polítiques|http://ca.wikipedia.org/wiki/Ciències_polítiques]] n'hi a prou amb enllaçar a "[[ciències polítiques]]".
||
<pre><nowiki>Això és un enllaç a la [[Portada]]</nowiki></pre>
|-
|
La [[Portada|pàgina principal]] de la Viquipèdia és un bon punt de partida.
*Podeu escriure un text diferent al del títol de l'enllaç. Aquesta forma és ideal per enllaços en plural a articles amb el nom en singular.
*El nom de l'article s'escriu abans del símbol "|", i després el títol que se li vol donar.
||
<pre><nowiki>La [[Portada|pàgina principal]] de la Viquipèdia és un bon punt
de partida.</nowiki></pre>
|-
|
És recomanable llegir la [[Viquipèdia:Ajuda]].
*Els [[espai de noms|espais de noms]] s'indiquen amb dos punts.
||
<pre><nowiki>És recomanable llegir el [[Viquipèdia:Manual d'estil]].</nowiki></pre>
|-
|
Visiteu la Viquipèdia en anglès, a http://en.wikipedia.org
*Per fer un enllaç extern (a una altra web) n'hi ha prou d'escriure la seva direcció.
||
<pre><nowiki>Visiteu la Viquipèdia en anglès, a http://en.wikipedia.org</nowiki></pre>
|-
|
Podeu ajudar-vos de [http://www.google.es/ca Google] per cercar la Viquipèdia.
*Els ennlaços externs també poden portar un nom.
||
<pre><nowiki>Podeu ajudar-vos de [http://www.google.com/lang/ca Google] per
cercar la Viquipèdia.</nowiki></pre>
|-
|
[[Català#Manifests]] és un enllaç a una secció d'una altra pàgina.
 
[[#Enllaços]] és un enllaç a una secció dintre la pàgina actual.
 
[[#exemple]] és un enllaç a un marcador creat <span id="exemple">amb l'atribut HTML ''id''</span>.
*El text després de ''#'' ha de ser exàctament igual al títol de la secció, incloent majúscules. Els enllaços a seccions que no existeixen o escrits de forma incorrecta porten al principi de l'article.
*Els marcadors es poden definir afegint ''id="nom_del_marcador"'' a gairebé qualsevol element [[HTML]].
||
<pre><nowiki>[[Català#Manifests]] és un enllaç a una secció d'una altra pàgina.
 
[[#Enllaços]] és un enllaç a una secció dintre la pàgina actual.
 
[[#exemple]] és un enllaç a un marcador creat
<span id="exemple">amb l'atribut HTML ''id''</span>.</nowiki></pre>
|-
|
Podeu amagar automàticament els parèntesis [[Andròmeda (constel·lació)|Andròmeda]] (fets servir sovint per títols d'article ambigus).
 
També podeu amagar els espais de noms: [[Viquipèdia:La taverna|La taverna]].
 
No pots amagar de la mateixa manera els enllaços a seccions: [[Viquipèdia:Ajuda#Consultar|]].
<!-- caldria un exemple en que s'amaguin parèntesis i espai de noms -->
*També podeu amagar simultàniament parèntesis i espai de noms.
*Quan es guardi l'article el servidor omplirà el que falta després del símbol "|".
||
<pre><nowiki>Podeu amagar automàticament els parèntesis
[[Andròmeda (constel·lació)|]] (fets servir sovint per
títols d'article ambigus).
 
També podeu amagar els espais de noms:
[[Viquipèdia:La taverna|]].
 
No pots amagar de la mateixa manera els enllaços a seccions:
[[Viquipèdia:Ajuda#Consultar|]].</nowiki></pre>
|}
 
Si poseu l'URL d'un dibuix, es mostrarà en comptes d'enllaçar-se:<br>http://ca.wikipedia.org/wiki.jpg
 
S'ha de vigilar de no ficar noms desacuradament a les pàgines, per exemple [[Caragols]], per exemple posant plurals. Podeu escriure: [[Caragol]]s o més clarament [[Caragol|Cargols]]. En el sistema vell d'enllaç, es feia d'aquesta manera: JimboWales's homepage (emprant ""). (Simplement digueu no al sistema vell; després de tot, ara podeu enllaçar a la pàgina de [[Jimbo Wales]]!).
 
===Llistes===
 
 
<table border=1 width=100%><tr><td width=50%>
====Llista numerada====
#Cosa 1
#Cosa 2
#Cosa 8
#Fixa't: això no està numerat ja que no és a l'esquerra.
:#Tampoc aquesta línia.
 
====Llista puntejada====
*Aquí hi ha un element.
* Aquí hi ha un altre element.
**Es poden posar punts dins de punts, com fem aquí.
*** Què tal aquesta línia?
</td><td width=50%><pre><nowiki>
====Llista numerada====
#Cosa 1
#Cosa 2
#Cosa 8
#Fixa't: això no està numerat ja que no és a l'esquerra.
:#Tampoc aquesta línia.
====Llista puntejada====
*Aquí hi ha un element.
* Aquí hi ha un altre element.
**Es poden posar punts dins de punts, com fem aquí.
*** Què tal aquesta línia?
</nowiki></pre>
</td></tr></table>
 
===Taules===
==Generalitats==
<table border="1" cellspacing="0" cellpadding="3">
<caption>Comparació dels mètodes de construcció de taules </caption>
<tr><th>&nbsp;<th>XHTML <th>HTML &amp; Wiki-td <th>Wiki-pipe
 
<tr>
<th>Taula
<td><nowiki><table></table></nowiki>
<td><nowiki><table></table></nowiki>
<td><pre><nowiki>{| params
|}</nowiki></pre>
 
<tr>
<th>Etiqueta
<td><nowiki><caption></caption></nowiki>
<td><nowiki><caption></caption></nowiki>
<td><pre><nowiki>|+ caption</nowiki></pre>
 
<tr>
<th>Fila
<td><nowiki><tr></tr></nowiki>
<td><nowiki><tr></nowiki>
<td><pre><nowiki>|- params </nowiki></pre>
 
<tr>
<th>Cel·la
 
<td>
<nowiki><td>cel·la 1</td></nowiki><br>
<nowiki><td>cel·la 2</td></nowiki>
 
<td>
<nowiki><td>cel·la 1</nowiki><br>
<nowiki><td>cel·la 2</nowiki>
 
<td>
<pre><nowiki>| cel·la 1
| cel·la 2</nowiki></pre>
 
<tr>
<th>Cel·la
<td><nowiki><td>cel·la 1</td> <td>cel·la 2</td> <td>cel·la 3</td></nowiki>
<td><nowiki><td>cel·la 1 <td>cel·la 2 <td>ccel·la 3</nowiki>
<td><pre><nowiki>|cel·la 1||cel·la 2||cel·la 3</nowiki></pre>
 
<tr>
<th>Cel·la de capçalera
<td><nowiki><th></th></nowiki>
<td><nowiki><th></nowiki>
<td><pre><nowiki>! capçalera</nowiki></pre>
<tr>
<th rowspan="2">Taula d'exemple
<td colspan="3">
<table align="center" border="1" cellspacing="0" cellpadding="3">
<tr>
<td>1</td>
<td>2</td>
</tr>
<tr>
<td>3</td>
<td>4</td>
</tr>
<tr>
<td>5</td>
<td>6</td>
</tr>
</table>
 
<tr>
<td><pre><nowiki>
<table>
<tr>
<td>1</td>
<td>2</td>
</tr>
<tr>
<td>3</td>
<td>4</td>
</tr>
<tr>
<td>5</td>
<td>6</td>
</tr>
</table>
</nowiki></pre>
 
<td><pre><nowiki>
<table>
<tr>
<td> 1 <td> 2
<tr>
<td> 3 <td> 4
<tr>
<td> 5 <td> 6
</table>
</nowiki></pre>
 
<td><pre><nowiki>
{|
| 1 || 2
|-
| 3 || 4
|-
| 5 || 6
|}</nowiki></pre>
 
<tr>
<th>A favor
<td valign="top">
Pot ésser previsualitzat/depurat amb qualsevol editor XHTML
----
Fàcil de llegir
----
Ben coneguda
 
<td valign="top">
Fàcil de llegir
----
Ben coneguda
----
Ocupa menys espai que l'XHTML
<td valign="top">
Fàcil d'escriure
----
Fàcil de llegir
----
Ocupa poc espai
 
<tr>
<th>En contra
<td valign="top">
Entretinguda d'escriure
----
Ocupa molt espai
----
Difícil de llegir
 
<td valign="top">
Confusa, especialment per gent amb poca experiència en HTML
----
Poc desenvolupada
----
Poc delimitada
----
Generalment es veu estranya
 
<td valign="top">
Sintaxis poc familiar
----
Estructura rígida
----
No pot ésser indentada
 
<tr><th>&nbsp;<th>XHTML <th>HTML &amp; Wiki-td <th>Wiki-pipe
</table>
 
 
==Afegir imatges==
Si voleu afegir imatges a un article, llegiu sobre l'[[Ajuda:Ús d'imatges|ús d'imatges]].
 
[[Categoria:Viquillibres:Ajuda:Com es fa...?]]