Ajuda:Modificar una pàgina: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació
m Revertides les edicions de 89.129.132.9 (discussió); s'ha recuperat la darrera versió de Iradigalesc Bot
Línia 1:
És molt fàcil editar una pàgina wiki. Només cal que feu clic a l'enllaç "edita" al capdamunt de la pàgina. Això us portarà a una pàgina amb un quadre de text que conté el text de la pàgina. Només hi heu d'escriure o modificar-lo, i prémer "Desa la pàgina" quan hàgiu acabat! Heu de tenir en compte, que cal seguir el [[Viquillibres:Llibre d'estil|Llibre d'estil]] de Viquillibres, per a dotar-la d'una major coherència.Això vol ser un breu curriculum.
El meu nom és Oriol Serra, soc doctor enginyer de Camins, des de l’any 60 (de l’antiga escola de Madrid) He estat professor de Mecànica de fluids i Calor durant vint anys a les Escoles d’enginyers de Bilbao (60-68) i després (68-80) professor titular (hem dèiem adjunt per oposició) de la de Sevilla.
Vaig venir a Tarragona, quan es van crear les “Jefaturas provinciales de Puertos y Costas” i vaig ser el primer cap d’aquesta denominació; vaig fundar un sindicat despolititzat (csif) de funcionaris a la província, i en vaig ser el primer president.
L’any 87 vaig anar a fer de cap de servei al Port de Tarragona (ara en diuen Autoritat Portuària) fins a la jubilació. També vaig fundar i ser el primer president del Banc d’aliments d’aquí. Ara, físicament no massa be, em dedico a veure si acabo treballs que havien quedat a mig fer...com això de les integrals elíptiques.
 
 
La resta d'aquesta pàgina és una demostració de diferents tècniques "wiki". Després de les primeres seccions, haureu d'aprendre'n pel vostre compte pitjant l'enllaç "edita" per veure com s'aconsegueixen els diferents efectes!
Retornar a les integrals elíptiques- (suplement i pròleg de l’article de gener 2008)
 
<font size=-1>Experts de wiki: si us plau afegiu a aquesta pàgina totes les noves funcions que s'activin/descobreixin. (Hi ha varietats de programari wiki. Viquipèdia és un wiki "Usemod", cortesia de CliffordAdams.)</font>
Fa temps (1828) Legendre, i d’alguna manera Jakobi, van estudiar en el pla complex les funcions inverses de les integrals elíptiques, i al veure que tenian doble periodicidad, van arribar a la conclusió de que no podrían expresarse com una combinació de funcions elementals. Es referien, (suposo que sols) a les funcions inverses. Mireu, per exemple la funció y=xex. Pot expresarse com combinació d’elementals, y poc se sap de cóm pot ser la funció inversa.(Que costi imaginar-ho no vol dir que no pugui existir)
A la vista de que la demostració de Legendre no’m semble contundent per a les funcions directes, vaig veure oberta una posibilitat de que las funcions elíptiques, (no les inverses) sí poden tenir una funció primitiva (combinació d’elementals); per això he reinaugurat l’intent d’integrar els radicals de quart grau i, per fer-ho he vist dos camins.
Un és el tradicional de canvis de variable adients, sobretot el mètode d’Abel de curves unicursals, que en el cas de les còniques es feia amb rectes, i ara amb polinomis de majort grau, donen de segon grau, però per simetria, és com si fossin de primer (la variable serà de segón)
 
== Fer una nova pàgina ==
L’altre camí que ofereix probabilitats, és portar l’integral al espai tridimensional com una circulació. Allà tindrem graus de llibertad (introduïnt funcions arbitràries en la creació del camp de velocitats i del tub de rotacional)
La circulació en una corba tancada sobre el tub de rotacional és nula perquè al seu través no hi ha fluxe de rotor. Si la circulació en un tram de la curva és l’integral elíptica, els altres trams d’aquesta corva donaran manera de calcularla. Es tracta per tant de:
 
Hi ha tres maneres de fer una nova pàgina:
1.-Crear un camp de velocitats que converteixi l’integral elíptica en circulació sobre una
corba del pla (z=z1)
2.-Construirr el tub de rotor que comprengui eixa curva.
3.- Trobar altres superficies que tallin el tub de rotor, i donin corbes on es pugui calcular la circulació.
4 ,-Estudiar els límits de les integrals, si son definides.
La longitut del arc d’elipse –típica integral elíptica- en AB (Veure figura) pot igualarse a la circulació como veurem. Veurem també que en els plans que contenen l’eix z, la circulació és nula i, per tant, qualsevol corba que vagi al punt A des de la línea BC, pot donar solució a l’integral. En la figura, aquesta corba CA, es l’intersecció de la superficie generada per rectes que passan per l’eix de les z, i paralel·les al pla xy: y=L(z)·x
*****************
Aquest primer intent- la superficie reglada dita- no dona solució clara doncs les funcions arbitàries s’eliminan i queda l’integral elíptica clásica, el que demostra que efectivament la circulació sobre CA és la mateixa que a AB.
(De tota manera, amb el mètode d’Abel es pot integrar, es tracta de
dG=(1+mz2)1/2/(1+z2)-3/2dz La tinc feta, i és al final)
El segon intent pot ser elegir una superfície que comprengui elipses en el pla z1. La geometría dona pistes de cóm tractar el feix d’elipses. Altre cop les abelianes unicursals són camí adient.
L’equació diferencial de la circulació (dG) conté al final del desenvolupament: f , que és l’excentricitat de l’elipse (una funció de z arbitrària, que podem posar en funció de L, de manera que l’integrand, resulti integrable. Resulta racional, o sia integrable però és gairebé impossible de calcular per l’incomoditat: sisè grau en el denominador i desè al mumerador....
*************************a partir d’aquí un resum de l’aventura del espai
La circulació en el pla z1 és dG=udx+vdy
 
#Editeu la [[Viquipèdia:Pàgina de proves|Pàgina de proves]] i poseu-hi "<nowiki>[[</nowiki>" abans del nom de la nova pàgina, i "<nowiki>]]</nowiki>" després del nom. Per exemple, podríeu escriure: ''<nowiki>[[la meva pàgina]]</nowiki>''. Llavors, deseu la pàgina de proves i torneu a l'enllaç ''<nowiki>[[la meva pàgina]]</nowiki>'' que heu creat. Hi apareixerà un enllaç en vermell, com aquí: </font color="red">la meva pagina</font color="red"> (però aquest exemple no funciona!). Feu clic a l'enllaç; això obrirà la nova pàgina, amb el títol de l'article, i una caixa de text en blanc, que podeu omplir amb el vostre text.
Construim el camp de velocitats
#Podeu fer el mateix des d'una plana ja existent on hi hagi un enllaç ''en vermell''.
#Escriviu la URL de la ''nova'' pàgina a la línia d'adreces del vostre explorador d'internet i pitgeu "intro".
Per exemple, a l'URL de més amunt, reemplaçaríeu ''<nowiki>http://ca.wikipedia.org/wiki/Viquipèdia:Com s'edita una pàgina</nowiki>'' amb la nova URL ''<nowiki>http://ca.wikipedia.org/wiki/Nom_de_la_nova_pàgina</nowiki>'' i després faríeu "intro".
 
Podeu veure una explicació més extensa a ''[[Viquipèdia:Com iniciar una pàgina|Com iniciar una pàgina]]''
u=yA(z)p v= -xA(z)p w=cxyp on p=(x2+Fy2)1/2
ò
 
== Anomenar pàgines ==
Amb aquest formato, la longitut del arc d’elipse será una circulació, como vuerem:
 
Ací hi ha algunes notes importants sobre com anomenar pàgines:
Tenim l’elipse, en el plan z1 x2+my2=1 (1)
 
* Generalment, mireu [[Viquipèdia:Anomenar pàgines|Anomenar pàgines]] i paraules separades.
La longnitut del arc te com expressió ds=(1+y’2) ½dx
* Observeu que a les ''URLs'' els espais en el nom són convertits en "guions baixos" ( _ ). Podeu utilitzar espais o "guions baixos" indistintament; en el primer cas, el programari de Viquipèdia farà la conversió automàticament.
* Dins del text de la pàgina, un títol de pàgina pot començar amb minúscula, <code>[[així]]</code>-- però l'enllaç ''apunta'' a una URL amb inicial majúscula, <code>Així</code>.
 
En resum, examineu els següents exemples, que mostren el codi i el seu resultat. Suposem que voleu enllaçar a la pàgina de proves ("Viquipèdia:Pàgina de proves"):
resulta y=(1-x2)1/2/m1/2 y’= -x(1-x2)-1/2/m1/2 =-x/my
*Enllaços ben fets:
ds= (m2y2+x2)½ m-1/2 (1-x2)-1/2 dx (2)
**<nowiki>[[Viquipèdia:Pàgina de proves]]</nowiki>: [[Viquipèdia:Pàgina de proves]]
y la circulació dG=pA(ydx-xdy)
**<nowiki>[[Viquipèdia:Pàgina de proves|Proves]]</nowiki>: [[Viquipèdia:Pàgina de proves|Proves]]
*Enllaços mal fets:
dG=p(y-xy’)dx=(x2+Fy2)1/2m-1/2(1-x2)-1/2dx igual a (2)
**<nowiki>[[Viquipèdia:Pàgina_de_proves]]</nowiki>: [[Viquipèdia:Pàgina_de_proves]] (El símbol de subratllat és equivalent a l'espai. L'enllaç funciona, però normalment no voldrem que es vegi així)
**<nowiki>[[Proves]]</nowiki>: [[Proves]] (no enllaça a la pàgina que ens interessa: "Viquipèdia:Pàgina de proves")
Veiem que la condición és que F sea m2 en el pla z=z1
**<nowiki>[[Viquipèdia:Pàgina de Proves]]</nowiki>: [[Viquipèdia:Pàgina de Proves]] (el programari distingeix majúscules i minúscules)
Per al tram BC com L=y/x és constant la circulació és nula, doncs
udx+vdy=Ap(ydx-xdy)=Apy2d(x/y)= Apy2d(1/L)
*****************************************************************
El camp de velocitats té la forma
u= Apy v=-Apx = w=Cxyp essent p= (x2+Fy2)1/2 (3)
A, C y F com M y N en (4) són funcions de z continues y derivables
El rotor té de components:
Rx=dw/dy-dv/dz Ry=du/dz-dwv/dx Rz=dv/dx-du/dy
Que en el nostre cas resulten
Rx=x/p(-Cx2-Cp2-AF´y2+A’p2)=x/p(x2(A´+C)+y2(2CF+ A´F-AF´/2)
Ry=y/p(x2A´-2C)+Fy2(A´-C+AF´/2F)
Rz=-3Ap
Com obliguem a que el tub de rotor tingui la forma
M(z)x2+N(z)y2=1 (4)
Els seus plans tangents seran xMdx +yNdy+ 1/2(N´y2)dz = 0
i els components de la normal a aquests plans
n=[xM, yN, 1/2(N´y2)]
normal que ha de ser perpendicular al rotor; es a dir, que el producte escalar R x n
ha de ser idénticament nul.
(xM·Rx=Mx2/p[x2(C+A’)+AFy2(2C/A+A’/A+F’/2F)] +…
(yN·Ry = Ny2/p[x2(A’-2C)+AFy2(A’/A+F’/2F-C/A)]+...
-(3A/2p) [M’x2+N’y2](x2+ Fy2)= 0
El terme en x4 és M(C+A´)=3AM’/2 3M’/M= 2C/A+2A’/A
dln(M3/A2)= 2C/A (5)
El terme en y4 és NAF(A´/A+F´/2F-C/A)= 3/2(AFN´)
o sigui dln(A4F)=dln(M3N3) FA4=b2M3N3 (b constant) (6)
El terme en x2y2 serà MFA(2C/A+F’/2F+A’/A)+NAF(A’/A+F’/2F-C/A)-3A/2(M’F+N’) =0
2FMdln(M3F1/2/A)+2FNdl(A3/M3)=3(FM’+N’) o sigui
dln(FM6/A2)+N/FMdln(A6/M6)=dlnM3+3N´/FM
que és N/FM [d ln(N3)- d ln(A6/M6)]= dln(FM3/A2) y per tant amb
M3/A2=Q y f=N/M (6)
i queda fdln(N3M6/A6)=Fdln(fQ)= fdln(f3M9/A6)=Fdln(FQ)
per tant 3f dln(FQ)=Fdln (FQ) si 3f=F no podrian ser m i m2, en el pla z=z1
per això F·Q ha de ser constant:
FQ= F/A2= 1/a2 F=1/a2Q 1/Q=a2F A= af1/2 M3/2
Però entre F y f hi ha una relació, de (6) F/Q2=b2f3 =a4 F3 y F=mf b2/a4 =m1/3
A , N y M són funcions de z que s’expreseran com funcions de f
La circulació G, en CA, és en la corba- intersecció del tub de rotor i la superficie reglada
on y =L(z)·x (7)
 
Consulteu [[Viquipèdia:Anomenar pàgines|Anomenar pàgines]] quan trieu noms per a noves pàgines!
f i L són funcions arbitràries de z; teniam del tub de rotor (4)
 
==Crear redireccions==
x2[1+fL2(z)]=1/M i resulta
Una redirecció porta automàticament d'un article a un altre. Això és molt útil quan tenim diversos noms possibles pel mateix article. Per exemple, podem fer que [[Barça]] i [[FC Barcelona]] redireccionin cap a [[Futbol Club Barcelona]]. Quan es crea un article nou, cal assegurar-se de fer redireccions des dels noms més corrents que s'hi podrien referir (per exemple, noms oficials i artístics, sigles, diminutius, etc.) Cal recordar que els noms dels articles distingeixen majúscules i minúscules (excepte la primera lletra); per tant, en cas de dubte, pot ser una bona idea fer una redirecció, per exemple [[Química orgànica]] redirecciona cap a [[Química Orgànica]].
Per fer una redirecció, cal afegir ''només'' el següent contingut a la ''primera'' pàgina, perquè salti cap a la ''segona'';
 
<nowiki>#REDIRECT [[nom de la segona pàgina]]</nowiki>
x3= (1+fL2)-3/2M-3/2 i sustituint amb p=x(1+FL2)1/2
Veurem la circulació en dos sumandos
dG1=udx+vdy=Apy2d(x/y) = ApL2x2d(1/L)= -(af1/2)dL(1+fL2)-3/2 (1+mfL2) 1/2
dG2=wdz=-f‘/f(A/2)xypdz=- f‘/f(A/2)x3L(1+mfL2)1/2dz
 
Vegeu també: [[Ajuda:Redirecció]]
dG2= -(1/2)(af1/2)Ldf/f(1+mfL2)1/2/(1+fL2)3/2 =
 
== Àrea de demostració ==
dG2= -(a/2)f-1/2Ldf(1+mfL2)1/2(1+fL2)-3/2
escribim fL2=z2 queda la suma dG= -(a/2)(1+mz2)1/2/(1+z2)3/2 z [dL/L +1/2df/f]
 
*El que hi ha a continuació és una demostració dels efectes possibles a la Viquipèdia, com ara negreta, cursiva, llistes numerades, etc., etc.
dG= -(a/2)(1+mz2)1/2/(1+z2)-3/2dz doncs dln(Lf½)=dz Es l’elíptica clàssica (*)
*Fes clic a "editar" per veure el codi que hem fet servir per fer aquests efectes. Però, sisplau, no modifiqueu aquesta plana per fer proves d'edició! Utilitzeu la [[Viquipèdia:Pàgina de proves]] amb aquesta fita!
A banda de l’aventura del espai, això es pot integrar per el sistema d’Abel. Passo a fe-ho.
 
===Paràgrafs===
**********************************************
Els paràgrafs nous es fan simplement prement la tecla retorn o "enter" ''dos cops''. Si la pitgeu un cop, com hem fet aquí,
no es crearà un nou paràgraf (com podeu veure).
Tallarem el quebrat sota radical funció de z, amb un feix de parámetre s (nova variable)
 
Aquí hi ha
dG=[(1+mz2)/(1+z2)]1/2dz/(1+z2) (1+mz2)/(1+z2) =(1+mz2)s s=1/(1+z2) z=(1/s-1)½
<br>la manera bona
 
<br>per fer línies monoespaiades.<br>
dz=½ds/(1/s-1)½ s2 dG=[(m-1)/2]·[m/(m-1)-s)]½ds/(1-s)½ s3/2 =b[a-s]½ ds /(1-s)½ s3/2
<table border=1 width=100%><tr><td width=50%>
:Aquesta línia està desplaçada.
::Aquesta ho està més.
:::Qui sap fins on es pot arribar? :-)
</td><td><pre><nowiki>
:Aquesta línia està desplaçada.
::Aquesta ho està més.
:::Qui sap fins on es pot arribar? :-)>
</nowiki></pre>
</td></tr></table>
Aquesta línia està desplaçada. Però com que no hem fet sevir un :
al principi de la línia, hi apareix en una font monoespaiada.
En altres paraules, si inicieu un paràgraf amb un espai, aquella
línia serà desplaçada i en una font monoespaiada.
(Aquesta línia tampoc no es trencarà mai en diferents parts, sinó que farà més llarga l'amplada del vostre navegador.)
 
Podeu fer una línia en una pàgina (aneu amb compte: com a mínim heu d'entrar ''quatre'' guions): ----
s=t+c dG=(a-c-t)½ dt/(1-c-t)½(c+t)½(c+t) c=½ dG= dt(a-½-t)½/(1/4-t2)½(t+½) t=½cosw
O dues si ho desitgeu!:
----
----
 
Hi ha tres maneres de mostrar codi "wiki", en comptes que faci el seu efecte:
dG=(1/4)(2a-1-cosw)½senwdw/senw(1+cosw)=(1/4)dw(2a-1-cosw)½/2cos2(w/2)=
#<code>aquí podeu usar l'etiqueta <code> </code>
#<pre>aquí podeu usar l'etiqueta <pre> </pre>
#<nowiki>podeu usar l'etiqueta <nowiki> </nowiki>
La diferència entre <nowiki><code> i <pre></nowiki> és que l'etiqueta "pre" preserva els salts de línia, mentre que l'etiqueta "code" no ho fa pas. L'etiqueta "nowiki"...? (Hem fet un ús liberal de l'etiqueta <code><code></code> en aquesta pàgina).
 
dG=(1/8)dw(p-cosw)½ (1+t2) (1/8)dw[(p-1)/(p+1)] +t2]½ (1+t2)=h(k+t2)½ w=arctg t dw=dt/(1+t2)
 
===Cursiva i negreta===
dG=[1/8(p+1)] (k2+t2)½dt t=kshω dG=[k2/8(p+1)]ch2ωdω G= [k2/8(p+1)] (ω/2+shωchω)
<table border=1 width=100%><tr><td width=50%>
''Aquesta línia està en cursiva.''
<br><i>I també aquesta!</i> (Usant codi diferent!)
<br><em>I aquesta!</em> (Usant també codi diferent!)
<br>
<br>'''Aquesta línia està en negreta.'''
<br><b>També ho està aquesta!</b>
</td><td>
<pre><nowiki>
 
''Aquesta línia està en cursiva.''
a=(m-1)/m (m-1)/2=b t=(s+a)½ t=(1+aρ)½ ρ-½ =(1+a+az2)½/(1+z2)½ 1-2/m=p
<i>I també aquesta!</i> (Usant codi diferent!)
<em>I aquesta!</em> (Usant també codi diferent!)
'''Aquesta línia està en negreta.'''
(1+a)/a=1/(1-m) t=[1-(m-1)z2]½/(1+z2)½
<b>També ho està aquesta!</b>
</nowiki></pre>
</td></tr></table>
 
===Encapçalaments===
Es poden fer encapçalaments amb una font més gran (aneu amb compte amb l'espai abans i després dels signes d'igualtat):
 
<table border=1 width=100%><tr><td width=50%>
 
== Secció ==
=== Sub-Secció ===
==== Sub-Sub-Secció :-) ====
</td><td width=50%>
<pre><nowiki>
== Secció ==
=== Sub-Secció ===
==== Sub-Sub-Secció :-) ====
</nowiki></pre>
</td></tr></table>
 
===Enllaços===
*És preferible no posar en majúscules els noms de les pàgines (excepte per noms propis): [[definició de filosofia]]; mireu [[Viquipèdia:anomenant pàgines]]
 
{| style="width:99%;" border="1" cellpadding="2"
! Exemple || Com es fa
|-
|
Això és un enllaç a la [[Portada]].
*Enllaços interns (a artícles de la viquipèdia)
*Internament la primera lletra es converteix en majúscula i els espais es transformen en guions baixos (_). És preferible escriure espais en comptes de guions baixos.
:*És a dir, per enllaçar a l'article situat a [[ciències polítiques|http://ca.wikipedia.org/wiki/Ciències_polítiques]] n'hi a prou amb enllaçar a "[[ciències polítiques]]".
||
<pre><nowiki>Això és un enllaç a la [[Portada]]</nowiki></pre>
|-
|
La [[Portada|pàgina principal]] de la Viquipèdia és un bon punt de partida.
*Podeu escriure un text diferent al del títol de l'enllaç. Aquesta forma és ideal per enllaços en plural a articles amb el nom en singular.
*El nom de l'article s'escriu abans del símbol "|", i després el títol que se li vol donar.
||
<pre><nowiki>La [[Portada|pàgina principal]] de la Viquipèdia és un bon punt
de partida.</nowiki></pre>
|-
|
És recomanable llegir la [[Viquipèdia:Ajuda]].
*Els [[espai de noms|espais de noms]] s'indiquen amb dos punts.
||
<pre><nowiki>És recomanable llegir el [[Viquipèdia:Manual d'estil]].</nowiki></pre>
|-
|
Visiteu la Viquipèdia en anglès, a http://en.wikipedia.org
*Per fer un enllaç extern (a una altra web) n'hi ha prou d'escriure la seva direcció.
||
<pre><nowiki>Visiteu la Viquipèdia en anglès, a http://en.wikipedia.org</nowiki></pre>
|-
|
Podeu ajudar-vos de [http://www.google.es/ca Google] per cercar la Viquipèdia.
*Els ennlaços externs també poden portar un nom.
||
<pre><nowiki>Podeu ajudar-vos de [http://www.google.com/lang/ca Google] per
cercar la Viquipèdia.</nowiki></pre>
|-
|
[[Català#Manifests]] és un enllaç a una secció d'una altra pàgina.
 
[[#Enllaços]] és un enllaç a una secció dintre la pàgina actual.
 
[[#exemple]] és un enllaç a un marcador creat <span id="exemple">amb l'atribut HTML ''id''</span>.
*El text després de ''#'' ha de ser exàctament igual al títol de la secció, incloent majúscules. Els enllaços a seccions que no existeixen o escrits de forma incorrecta porten al principi de l'article.
*Els marcadors es poden definir afegint ''id="nom_del_marcador"'' a gairebé qualsevol element [[HTML]].
||
<pre><nowiki>[[Català#Manifests]] és un enllaç a una secció d'una altra pàgina.
 
[[#Enllaços]] és un enllaç a una secció dintre la pàgina actual.
 
[[#exemple]] és un enllaç a un marcador creat
<span id="exemple">amb l'atribut HTML ''id''</span>.</nowiki></pre>
|-
|
Podeu amagar automàticament els parèntesis [[Andròmeda (constel·lació)|Andròmeda]] (fets servir sovint per títols d'article ambigus).
 
També podeu amagar els espais de noms: [[Viquipèdia:La taverna|La taverna]].
 
No pots amagar de la mateixa manera els enllaços a seccions: [[Viquipèdia:Ajuda#Consultar|]].
<!-- caldria un exemple en que s'amaguin parèntesis i espai de noms -->
*També podeu amagar simultàniament parèntesis i espai de noms.
*Quan es guardi l'article el servidor omplirà el que falta després del símbol "|".
||
<pre><nowiki>Podeu amagar automàticament els parèntesis
[[Andròmeda (constel·lació)|]] (fets servir sovint per
títols d'article ambigus).
 
També podeu amagar els espais de noms:
[[Viquipèdia:La taverna|]].
 
No pots amagar de la mateixa manera els enllaços a seccions:
[[Viquipèdia:Ajuda#Consultar|]].</nowiki></pre>
|}
 
Si poseu l'URL d'un dibuix, es mostrarà en comptes d'enllaçar-se:<br>http://ca.wikipedia.org/wiki.jpg
 
S'ha de vigilar de no ficar noms desacuradament a les pàgines, per exemple [[Caragols]], per exemple posant plurals. Podeu escriure: [[Caragol]]s o més clarament [[Caragol|Cargols]]. En el sistema vell d'enllaç, es feia d'aquesta manera: JimboWales's homepage (emprant ""). (Simplement digueu no al sistema vell; després de tot, ara podeu enllaçar a la pàgina de [[Jimbo Wales]]!).
 
===Llistes===
 
 
<table border=1 width=100%><tr><td width=50%>
====Llista numerada====
#Cosa 1
#Cosa 2
#Cosa 8
#Fixa't: això no està numerat ja que no és a l'esquerra.
:#Tampoc aquesta línia.
 
====Llista puntejada====
*Aquí hi ha un element.
* Aquí hi ha un altre element.
**Es poden posar punts dins de punts, com fem aquí.
*** Què tal aquesta línia?
</td><td width=50%><pre><nowiki>
====Llista numerada====
#Cosa 1
#Cosa 2
#Cosa 8
#Fixa't: això no està numerat ja que no és a l'esquerra.
:#Tampoc aquesta línia.
====Llista puntejada====
Semble doncs, que no cal anar al espai: un cop vist que és la geometria la pista per elegir el feix de corbes que funcionarà, es pot atacar directament el polinomi biquadrat...
*Aquí hi ha un element.
(*)El desenvolupament de l’aventura és llarg i penso que ja no paga la pena estudiar·lo.
* Aquí hi ha un altre element.
**Es poden posar punts dins de punts, com fem aquí.
*** Què tal aquesta línia?
</nowiki></pre>
</td></tr></table>
 
===Taules===
==Generalitats==
<table border="1" cellspacing="0" cellpadding="3">
<caption>Comparació dels mètodes de construcció de taules </caption>
<tr><th>&nbsp;<th>XHTML <th>HTML &amp; Wiki-td <th>Wiki-pipe
 
<tr>
<th>Taula
<td><nowiki><table></table></nowiki>
<td><nowiki><table></table></nowiki>
<td><pre><nowiki>{| params
|}</nowiki></pre>
 
<tr>
<th>Etiqueta
<td><nowiki><caption></caption></nowiki>
<td><nowiki><caption></caption></nowiki>
<td><pre><nowiki>|+ caption</nowiki></pre>
 
<tr>
<th>Fila
<td><nowiki><tr></tr></nowiki>
<td><nowiki><tr></nowiki>
<td><pre><nowiki>|- params </nowiki></pre>
 
<tr>
<th>Cel·la
 
<td>
<nowiki><td>cel·la 1</td></nowiki><br>
<nowiki><td>cel·la 2</td></nowiki>
 
<td>
<nowiki><td>cel·la 1</nowiki><br>
<nowiki><td>cel·la 2</nowiki>
 
<td>
<pre><nowiki>| cel·la 1
| cel·la 2</nowiki></pre>
 
<tr>
<th>Cel·la
<td><nowiki><td>cel·la 1</td> <td>cel·la 2</td> <td>cel·la 3</td></nowiki>
<td><nowiki><td>cel·la 1 <td>cel·la 2 <td>ccel·la 3</nowiki>
<td><pre><nowiki>|cel·la 1||cel·la 2||cel·la 3</nowiki></pre>
 
<tr>
<th>Cel·la de capçalera
<td><nowiki><th></th></nowiki>
<td><nowiki><th></nowiki>
<td><pre><nowiki>! capçalera</nowiki></pre>
<tr>
<th rowspan="2">Taula d'exemple
<td colspan="3">
<table align="center" border="1" cellspacing="0" cellpadding="3">
<tr>
<td>1</td>
<td>2</td>
</tr>
<tr>
<td>3</td>
<td>4</td>
</tr>
<tr>
<td>5</td>
<td>6</td>
</tr>
</table>
 
<tr>
<td><pre><nowiki>
<table>
<tr>
<td>1</td>
<td>2</td>
</tr>
<tr>
<td>3</td>
<td>4</td>
</tr>
<tr>
<td>5</td>
<td>6</td>
</tr>
</table>
</nowiki></pre>
 
<td><pre><nowiki>
<table>
<tr>
<td> 1 <td> 2
<tr>
<td> 3 <td> 4
<tr>
<td> 5 <td> 6
</table>
</nowiki></pre>
 
<td><pre><nowiki>
{|
| 1 || 2
|-
| 3 || 4
|-
| 5 || 6
|}</nowiki></pre>
 
<tr>
<th>A favor
<td valign="top">
Pot ésser previsualitzat/depurat amb qualsevol editor XHTML
----
Fàcil de llegir
----
Ben coneguda
 
<td valign="top">
Fàcil de llegir
----
Ben coneguda
----
Ocupa menys espai que l'XHTML
<td valign="top">
Fàcil d'escriure
----
Fàcil de llegir
----
Ocupa poc espai
 
<tr>
<th>En contra
<td valign="top">
Entretinguda d'escriure
----
Ocupa molt espai
----
Difícil de llegir
 
<td valign="top">
Confusa, especialment per gent amb poca experiència en HTML
----
Poc desenvolupada
----
Poc delimitada
----
Generalment es veu estranya
 
<td valign="top">
Sintaxis poc familiar
----
Estructura rígida
----
No pot ésser indentada
 
<tr><th>&nbsp;<th>XHTML <th>HTML &amp; Wiki-td <th>Wiki-pipe
</table>
 
 
==Afegir imatges==
Si voleu afegir imatges a un article, llegiu sobre l'[[Ajuda:Ús d'imatges|ús d'imatges]].
 
[[Categoria:Viquillibres:Ajuda:Com es fa...?]]