Esperanto/Acusatiu

Acusatiu

---

Prefixos i sufixos I         Pronoms

---

del llibre Esperanto

L'acusatiu marca el complement directe d'un verb. En català no es marca, sabem què és el complement directe d'una oració segons l'ordre de les paraules, els pronoms febles que hi intervenen i pel sentit de la frase. Un cop s'adquireix el sistema de com detectar el complement directe, ens permetrà de col·locar les paraules dins de l'oració de la manera que es vulgui. Es marca per l'acabament -N al final d'una paraula. També té altres usos.

Com trobar el complement directe

Vegem algunes frases en català amb el complement directe assenyalat. El complement directe és normalment allò que obtenim en preguntar Què? al verb. També es pot substituir pels pronoms el, la, els (no quan aquest últim funciona de complement directe), les, en o ho. Cal fixar-se que acaben en N en esperanto.

• Menjo pa.
• En menjo.
• Mi manĝas panon.

• Conec 'el nen.
• El conec.
• Mi konas la knabon.

• M'has donat la llibreta.
• Me l'has donada.
• Vi donis al mi la kajeron.

• Té això.
• Ho té.
• Li havas tion.

• Ŝi trinkas akvon
• Ella beu aigua.

• Ili vidas Markon.
• Ells veuen el Marc.

L'ordre és lliure, només cal mirar on es troba la terminació N per saber què és el complement directe.

• La kato manĝas la fiŝon.
• El gat menja el peix.

• La fiŝon manĝas la kato.
• El gat menja el peix (El peix el menja el gat).

• La kato la fiŝon manĝas.
• El gat menja el peix.

• La fiŝo manĝas la katon.
• El peix menja el gat.

• Li ŝin konas.
• Ell la coneix.

• Lin ŝi konas.
• A ell, ella el coneix.

Remarques:

• Només els adjectius, noms i pronoms reben la terminació acusativa N.
• Els numerals cardinals i altres paraules que no acabin amb la terminació A o O no poden rebre la terminació N.
• Els adverbis també poden rebre la terminació N. Veure més avall, direcció.

Altres usos

Aquests altres usos són més concrets que els de marcar l'acusatiu i no marquen el complement directe.

Direcció

Podem afegir la terminació N després del final dels adverbis E per marcar direcció cap a algun lloc.

• Mi iras Amerike. Vaig d'una manera americana, vaig per Amèrica.
• Mi iras Ameriken. Vaig a Amèrica.

En aquest darrer cas, normalment s'utilitzaria una de les estructures següents:

• Mi iras al Ameriko.
• Mi iras en Amerikon.

Un altre ús freqüent és:

• Kien vi iras? Cap on vas?

Moviment

Darrere les proposicions sempre s'usa el cas nominatiu, és a dir, la paraula normal, sense la terminació N. Amb les preposicions en, sur i sub podem emprar l'acusatiu després de la preposició per tal d'indicar moviment. Vegeu els exemples:

• La kato saltis sur la tablo. El gat saltava a sobre la taula (ja hi era i ha començat a saltar un cop ja era a dalt), el gat estava saltant sobre la taula.
• La kato saltis sur la tablon. El gat va saltar sobre la taula (en primer lloc el gat no era sobre la taula, era al terra, i d'un salt hi ha pujat).

• Mi kuris en la domo. Corria per la casa. (Era a dins de la casa i he començat a córrer per dins de la casa, sense entrar-hi o sortir-ne)
• Mi kuris en la domon. Vaig córrer a dins la casa. (En primer lloc era a fora de casa i hi he entrat corrent)

Quantitat

Indica quantitat:

• Li kuras 100 (cent) metrojn. Corre 100 metres.

• Ĝi kostas 20 eŭrojn. Val 20 euros.

També és vàlida l'estructura amb la preposició je.

• Ĝi kostas je 20 eŭroj. Val 20 euros.

Temps

Indica quan va succeir l'acció.

• Lundon mi legis interesan libron. El dilluns vaig llegir un llibre interessant.
• Du fojojn mi perdis mian monujojn. He perdut dos cops el meu moneder.