Estratègies de millora educativa/La coresponsabilitat educativa i el treball en xarxa
Entendre l'educació com un bé comú i, per tant, com una responsabilitat de tots els agents socioeducatius d'un municipi o territori (seguint el proverbi africà "per educar un infant cal tota la tribu") comporta la necessitat d'establir espais de treball en xarxa, de debat i d'intercanvi, i d'arribar a acords i consensos entre els agents educatius que permetin fer una labor conjunta per assolir de manera més eficaç els objectius de transformació social i educativa plantejats des d'una perspectiva d'acció comunitària i compartida. El treball en xarxa ens permet ajustar la intervenció (polítiques, programes, serveis i recursos oferts) a les necessitats emergents i canviants de la població.
Aquests espais de treball compartit poden ser de moltes formes: poden ser més o menys estructurats, més o menys formals, més o menys freqüents, més amplis o més estrets, però el que és important és valorar-los com a espais tant d'aprenentatge per a cada una de les parts com de construcció conjunta, espais per compartir i no sentir-se sol, i espais democràtics i inclusius de les diferents veus i visions sobre l'educació que poden conviure en un mateix territori.
|
En aquesta GUIA us proposem tres models d'estructura de xarxa d'agents socioeducatius que poden ser adaptats a les diferents realitats del territori català: |
Les tres propostes impliquen, en més o menys mesura, l'àrea de joventut dels ajuntaments o consells comarcals com a part activa de les xarxes de treball educatiu. La participació dels i les professionals de joventut en les xarxes educatives, dins i fora de l'ajuntament o consell comarcal, té un valor imprescindible per poder vehicular les necessitats de les persones joves cap als recursos formatius i d'acompanyament existents en un territori determinat, i també per millorar tant el coneixement de la realitat juvenil com la sensibilitat dels agents envers les necessitats de la població jove, que els professionals de joventut coneixen bé.
El treball en xarxa implica una dosi de treball transversal dins dels ajuntaments o consells comarcals, entre les regidories que són susceptibles de treballar amb persones joves en l'àmbit educatiu: joventut, educació, serveis socials, servei d’ocupació i formació d'adults.
El treball en xarxa requereix un rodatge inicial de configuració, de trobar els interlocutors precisos, el llenguatge precís, el tempo adequat i de llimar diferències tant de conceptes com de les maneres de treballar de totes les parts, institucions i professionals que hi intervenen i que provenen d'experiències i bagatges diferents. Vegem a continuació una llista d’agents socioeducatius d’un territori que poden integrar una xarxa de treball de coresponsabilitat educativa que tingui com a missió la millora educativa de les persones joves d’un territori determinat. Cada territori ha de concretar quins són els agents que poden integrar la seva xarxa.
| Agents socioeducatius que poden integrar una xarxa de treball a Catalunya |
| Ajuntament |
|
| Consell comarcal |
|
| Diputació de Barcelona |
|
| Departament d'Ensenyament de la Generalitat |
|
| Direcció General de Joventut de la Generalitat |
|
| Servei d'Ocupació de Catalunya de la Generalitat |
|
| Serveis o equipaments territorials |
|
| Tercer Sector |
|
| Món empresarial |
|
| Ciutadania |
|
| Experts (participació puntual) |
Bibliografia modifica
- Collet, J. «El treball educatiu en xarxa: una breu proposta de marc conceptual» (PDF) (en català). 1r Congrés de Formació per al Treball en Xarxa a la Universitat. Complexitat, corresponsabilitat i construcció del coneixement. Xarxa d'Escoles per a la Sostenibilitat de Catalunya [Barcelona], 2009.
- Kliczkowski, F.; Albaigés, B; Plandiura, Ramon. «Polítiques educatives locals. El paper dels municipis en el nou context competencial i econòmic» (PDF) (en català). Informes breus. Fundació Jaume Bofill [Barcelona], 50, 2014.
Vegeu també modifica
- El treball comunitari, del viquillibre Guia Jove.
