Guia de plantes medicinals, usos i cultiu/Aloe (1.Barvadensis-2.Ferox)
L'àloe (Aloe spp.) és un gènere de plantes suculentes de la família Asphodelaceae que d'altres autors classifiquen dins de les liliàcies, amb un nombre de prop de 400 espècies. Creixen a les zones més desèrtiques de l'Àfrica, en especial a les Províncies del Cap Occidental, Oriental i Septentrional (Sud-àfrica) i a les muntanyes de l'Àfrica tropical. El concentrat del seu suc, anomenat també àloe, o sèver, té usos medicinals.
Les varietats d'Aloe més utilitzades per usos medicinals son la "barbadensis" que es la més comú i polivalent, la "ferox" amb un alt contingut en medicina i polivalent, la "saponaria" interessant per ser de les Aloes amb menys aloïna, substància laxant que irrita l'aparell digestiu i l'"arborescens" molt utilitzada per curar i prevenir el càncer i qualsevol malaltia, tal com s'explica a l'apartat de mètode de preparació.
Propietats modifica
- Aloe menjada amb pell o sense: Càncer, afeccions sistema immunitari (VIH, càncer, leucèmies), angines, dolor del coll, osteoporosi, depuratiu intestinal, hèrnia d'hiat, reflux, acidesa d'estomac, úlceres, gastrointeriris, còlon irritable, Crhon, restrenyiment, grip, sida, diabetis tipus 2, reuma, artrosi, colesterol, asma, al·lèrgies, preventiu de malalties en general, ja que depura. Una bona opció és barrejar-la amb all, per a fluïdificar la sang.
- Aloe aplicada directament a la pell: desodorant, picadures insectes, psoriasi, problemes de pell, grans, irritacions oculars, caspa, problemes cuir cabellut, cremades, morenes, herpes, gengivitis, llagues de boca, mussol, congelacions, angines, varius, peu d'atleta, càndides "ingerir o aplicar a la vagina", torcedures i dolors musculars, artrosi, artritis, treu el dolor o l'alleugera, sinusitis, mal de cap, restaura la sensibilitat de la pell "s'ha d'aplicar durant diversos mesos", xarampió, varicel·la, rubèola, berrugues i ulls de poll "aplicant un tros d'aloe subjectada amb un drap durant el màxim de temps, si pot ser tota la nit o dia millor, durant diversos dies"
- Accions generals de la planta: Inhibidor del dolor, antiinflamatòria, cicatritzant, bactericida, purgant, digestiva, depurativa, tònica, regeneradora cel·lular, antisèptica, coagulant, antiviral, fungicida, estimula el flux de la regla, antiparasitària, estimula la sortida de bilis, * Composició:Posseeix diverses Vit del conjunt B, A, C, E. Conté 7 dels 8 aminoàcids essencials i 11 dels 14 aminoàcids secundaris. Es un gran remineralitzant, especialment l'Aloe Arborescens que té un 200% més de medicina que l'Aloe Barbadensis, i per a casos curatius, millor l'Arborescents o el pop, com li diuen popularment. L'Aloe Saponària, és una aloe silvestre molt més digestiva que les altres, però és més suau medicinalment parlant.
Contraindicacions modifica
Durant la menstruació, nens menors de 2 anys, alteracions electrolítiques d'origen renal, obstrucció de les vies biliars, hemorroides (si es consumeix, però tòpicament les cura, al igual que les fístules), cistitis, prostatitis, insuficiència cardíaca o renal. Les contraindicacions en malalties del sistema digestiu, que enumerem a continuació, són per l'alt contingut en aloïna i altres irritants, que en rentar bé el gel interior, tal com es descriu a l'apartat d'utilització, la podrem consumir tranquil·lament: Hemorràgies intestinals-genitals, diarrees severes, lòlics gastrointestinals, dolor abdominal d'origen desconegut, malaltia de Crohn, colitis ulcerosa, síndrome de l'intestí irritable. El seu ús continuat és incompatible amb els heteròsids cardiotònics, corticosteroides, extractes de regalèssia o salurétics. L'ingesta d'aloe en dones lactants pot crear diarrea al nen lactant.
Mètode de preparació modifica
Pelar-la i netejar-la sota de la aixeta, si es vol treure tot l'iode i l'aloïna, sobretot si hi ha problemes digestius, posar a trossets en remull amb aigua, quatre vegades un mínim de quatre minuts cada cop, llençar l'aigua i menjar l'Aloe. Si hi ha problemes d'úlceres o intestinals es pot barrejar amb llet de soja per protegir l'intestí, curant la úlcera. Es pot consumir a trossos cada dia per prevenir tot tipus de problemes, com si fos un aliment, sobretot si l'Aloe l'has posada en remull. La dosi diària preventivament és d'un trosset petit, del volum d'un dit, més o menys, si abusem d'ella molt temps podria provocar problemes secundaris, si en mengem una mica cada dia, ens pot ajudar a prevenir la major part de malalties.
Es pot prendre amb pell, consultar la cura del Padre Romano, 500 g. de mel de qualitat, 350 g. d'Aloe amb pell (treure les punxes) i 6 cullerades de whisky, conyac o qualsevol licor de qualitat que la matèria prima sigui de la família de l'Aloe. Es pren fins a acabar la botella, que la guardarem a la nevera entre us i us, la dosi és una cullerada sopera de la barreja triturada, mitja hora abans de cada menjada. Un cop acabada la botella, si encara hi ha símptomes de tumor o qualsevol malaltia, perquè va bé per quasi totes, descansar uns dies i tornar a fer la recepta.
Per al colesterol, menjar 20-25 ml del gel passat per aigua, abans dels àpats tres cops al dia, per inflamacions intestinals prendre 75-150 ml tres cops al dia de la Aloe esbandida per aigua.
Cultiu modifica
L'Aloe és una planta tropical que es gela amb les gelades, pot aguantar uns -5ºC si la planta ha estat tot el any al exterior i ha plogut poc, si s'ha regat molt durant l'any uns -2ºC la podria matar. S’adapta a tot tipus de terres, prefereix regs poc abundants, regant un cop a la setmana ja en te prou, fins i tot si no la reguessis no moriria. L'Aloe es reprodueix per esqueix, surten fills a sota de la Aloe mare, s’han d’arrancar amb el màxim d’arrel, si l’arranquessis sense arrel, simplement la trasplantes igualment i quasi segur que trauria arrel. Sobretot no abusis del reg, en els trasplantaments, la podries ofegar. Pot mesurar fins a un metre d’ample, depenent de la terra, i en test tallen fins 60 cm. És perenne