Salut i qualitat de vida en l'obesitat/Descripció de les conductes influents segons els models de salut

Descripció de les conductes influents segons els models de salut

D’acord amb les investigacions les conductes principals associades al desenvolupament de l’obesitat serien un patró de conducta sedentària i la ingesta excessiva de greixos. Per aquest motiu s’han desenvolupat diversos tractaments per a aquest problema, orientats especialment a modificar els hàbits alimentaris, els patrons d’activitat física i altres factors relacionats amb la reducció i el manteniment del pes.

Gràfic	http://3.bp.blogspot.com/_zDRl_KCGYQc/S83A5XOmQtI/AAAAAAAAAoA/29etQQI5lmM/s1600/chocolate+tart3.jpg

L’obesitat és un dels trastorns més visibles que hi ha i que generen més ridiculització i condemna sobre qui la pateix per part de la resta de gent. Molts dels obesos intenten controlar el seu pes però de manera que fracassen. Això redueix l’autoestima i afecta a la qualitat de vida. Altres trastorns com la diabetis poden induir sentiments de culpa i de vergonya. Les pujades de pes suposen més pes i més preocupació.

Quan es tracta d’obesitat infantil, aquestes conductes poden no estar tan ben definides, ja que l’infant està sotmès als patrons de criança dels seus pares i sovint fins i tot els pares no són gaire conscients del problema que tenen els seus fills obesos.

Tot seguit aplicarem els models i teories que s'han proposat per explicar per què les persones adopten certs comportaments saludables en el cas concret del nostre grup diana, la població infantil dels 10 a 12 anys. Fent recerca hem pogut esbrinar algunes conductes que influeixen en l’obesitat.

Gràfic	http://blogs.ead.pucv.cl/servicios/files/2010/07/Experiencia-actual-mod1-1024x1021.png

Els models i teories de l'expectativa valor inclouen tres models: creences sobre la salut, teoria de l’acció raonada i teoria de la motivació protectora.

El primer model, el de creences sobre la salut, ressalta la importància d'allò que les persones creuen, allò que les motiva, les seves esperances, etc per adoptar un cert comportament de salut. La recerca que hem fet indica que:

• Les intervencions per tractar l'obesitat es realitzen en una proporció ínfima, possiblement per falta de consciència dels problemes del sobrepès, la falta de recursos o la falta de motivació per canviar l'estil de vida. Així, les comunitats amb una tradició gastronòmica més arrelada, com ara la del “tapeig”, podrien tenir unes creences en el viure el dia d’avui i demà ja veurem. Això faria més difícil canviar l'estil de vida i les formes d'alimentació i per tant es reduirien bastant els comportaments de salut per evitar l'obesitat.

• Una creença és que els infants grassos tenen problemes de sobrepès perquè consumeixen massa calories, són mandrosos, accedeixen a menjars ràpids i no tenen autocontrol. Aleshores hom podria pensar que aquestes circumstàncies no es poden modificar, com a conseqüència de la mateixa forma de viure de la societat. Per exemple, aquelles famílies que viuen dedicades a la feina i no disposen de temps per als fills, podrien estar abocades als menjars ràpids i una falta d'autocontrol que es transmetrien culturalment a la descendència i en definitiva arrelaria la creença que és impossible evitar l'obesitat.

• Algunes investigacions ressalten que la motivació és bàsica per aconseguir comportaments de salut a llarg termini. Per tant, si una comunitat estar més motivada pel menjar, pel plaer immediat, pel luxe, etc, aleshores serà molt difícil que els comportaments de salut perdurin.

• S'han investigat les relacions entre l'índex de massa corporal (IMC), les expectatives i la salut autovalorada i s'ha comprovat que majors expectatives correlacionaven amb major salut autovalorada i amb menor IMC. Per tant, unes expectatives baixes només poden contribuir a valorar poc la salut i per tant augmentar el pes.

Segons el nostre segon model, la teoria de l'acció raonada, una actitud positiva i uns referents socials que hi són conformes poden contribuir als comportaments de salut. Algunes troballes que hem fet són aquestes:

• Les decisions de menjar estan influïdes pel cost del menjar altament calòric i per la informació nutricional. Les comunitats que fan doblers més fàcilment, per exemple les Illes Balears amb el turisme, podrien consumir aliments altament calòrics sense tenir en compte un suposat preu més elevat, sempre que puguin proporcionar el plaer de menjar. Els nens estarien sotmesos a menjar-los per part dels pares perquè els petits no tenen la capacitat de raonar i decidir si volen o no. D'altra banda, les etiquetes d'informació nutricional tampoc no són enteses per molts de nens i no poden autoregular els seus comportaments de salut.

• S’ha constatat que l'actitud negativa cap als obesos, pensant que només ells són responsables de la seva condició, no afavoreix la solució al problema. Per tant, unes conductes d'hostilitat dels pares cap als nens, culpabilitzant-los de la seva sobreingesta, de no fer exercici o de mandra excessiva, per posar uns exemples, podrien contribuir al fet que els infants no es curessin de cap manera perquè racionalment seria absurd intentar fer-hi alguna cosa.

El tercer model és la teoria de la motivació protectora. Sosté que l'adopció de comportaments de salut depèn de l'apreciació que es faci de l'amenaça i de com es valoren les respostes d'afrontament.

Mentre una persona està en edat infantil, no es noten els problemes de l'obesitat ja que són més difícils de veure l’amenaça que suposarà en un futur. Només sorgeixen quan ja ha passat un temps considerable. Aleshores els pares poden mostrar conductes d'ignorar el sobrepès dels fills o de discutir amb altra gent sobre la conveniència o inconveniència de posar-los a règim. Encara hi ha moltes famílies que creuen que uns fills grassos tenen més salut que uns de prims.

Gràfic	http://farm5.static.flickr.com/4025/5079711426_b4018671cf.jpg

D’altra banda, els models i teories de l'autoregulació del comportament intenten ser una ampliació dels anteriors afegint la capacitat de regular el propi comportament. S'inclouen tres models: procés d’adopció de precaucions, procés d’acció a favor de la salut i teoria de l’acció social.

El primer model, el procés d'adopció de precaucions, estableix una sèrie de fases per les quals passa una persona per realitzar certs comportaments de salut.

En aquest sentit, s'ha comprovat que l'autoregulació ajuda a un major volum d'exercici i de consum de vegetals i fruita en adults. La cultura de l'hedonisme i de l'aquí-i-ara que es pot veure amb situacions com el “botellón” o el consum de drogues, és tot el contrari de l'autoregulació. Per tant, seria més difícil adoptar mesures de precaució tan bàsiques com fer exercici o ingerir més fruites i vegetals.

El procés d'acció a favor de la salut estableix que cal un primer estadi de motivació per al canvi i un altre de manteniment. La recerca d’investigacions ens ha proporcionat el coneixement següent:

• S'han realitzat i avaluat programes per reduir l'obesitat, que inclouen activitat física, nutrició, comportaments alimentaris, autoestima, imatge corporal i habilitats socials. Vegeu el programa TAKE que s’inclou com a nota al peu. S'ha comprovat que el programa TAKE contribueix a llarg termini a millores físiques però també psicològiques.

• L'exercici físic condueix a una pèrdua de pes per motius psicològics, més que no pas fisiològics. Per tant, estils de vida més sedentaris, com ara els que viuen a les grans ciutats, en què les persones han de caminar poc, faria que no es practiques l'exercici físic i per tant no s'arribés a superar la barrera psicològica per perdre pes. En aquest cas hi hauria un desequilibri entre els estadis de canvi i de manteniment.

La teoria de l'acció social ressalta la importància del context social en la decisió d'adoptar certes mesures de salut. Les nostres troballes han estat aquestes:

• El cos té mecanismes per mantenir el pes estable, però aquest mostra una tendència a augmentar al llarg del cicle vital. Una de les variables que regula aquest augment és el context social. Les recompenses pel menjar es poden modificar i la societat té un pes específic per dur a terme aquestes modificacions que passen desapercebudes. Així, certs aliments greixosos poden ser molt ben valorats al nord d'Espanya, per poder superar el fred. D’aquesta manera els nens del nord tendirien a menjar més perquè és allò que recompensa i valora més la seva societat. En canvi, al sud d'Espanya, on fa més calor, podrien ser més valorats els aliments hipocalòrics, per poder fer front a les altes temperatures sense haver de consumir un extra d’energia.

• Els obesos estan socialment estigmatitzats. S'ha intentat reduir aquests prejudicis per mitjà de la dissonància cognitiva i el consens social. Això contribuiria a fer que la gent obesa aparegués com a més atractiva. Històricament eren els obesos la gent que tenia més bellesa. Però actualment la cosa ha canviat. És més, l'obesitat ha esdevingut un problema de salut. En conseqüència, la societat comença a esdevenir un clima en què l'obesitat està mal vista pels problemes que porta. Els nens, però, poden no ser capaços de superar aquesta estigmatització i per això necessitarien tota l'ajuda dels pares.

• L’obesitat depèn de la societat que considerem. Hem descobert que quan es tracta de pobresa, l'obesitat augmenta. Es pot comprovar amb un estudi fet a Brasil. En altres paraules, la pobresa conduiria a patir més obesitat entre la població. Una explicació podria ser la falta de recursos, de manera que els nens acabarien menjant l'únic que tenen. O també es podria explicar per la falta d'educació o per una falta d'autocontrol, el qual no pot existir en un ambient en què cal viure el dia a dia.

Gràfic	http://farm4.static.flickr.com/3116/2632198787_66eb9125bd.jpg

Gràfic	http://farm3.static.flickr.com/2411/2161471672_32467d700f.jpg

Descripció de les conductes influents segons els models de salut

---

Llistat i descripció de les conductes que propicien un risc de patir el problema         Proposta d’una campanya per disminuir les conductes de risc i estudiar la seva eficàcia

---

del llibre Salut i qualitat de vida en l'obesitat

Notes a peu de pàgina

<references>