Cooperativisme a Catalunya, federació farmacèutica/Cooperativisme a Espanya
Alguns anys després de la conformació de la cooperativa de Rochdale, i tenint com referencia les experiències que s'estaven desenvolupant a França, van aparèixer a Espanya, concretament a Catalunya, les primeres cooperatives de consum existents en l'Estat. Tots els indicis apunten a Fernando Garrido, líder republicà exiliat i autor dels primers textos que sobre cooperativisme es van escriure a Espanya el 1863, com l'inspirador de la creació d'aquestes primeres cooperatives.
Les primeres cooperatives de consum espanyoles es van crear de forma gairebé clandestina a Catalunya i València, sent la més emblemàtica entre les pioneres l'Econòmica Palafrugellense, fundada a Girona el 1865, sota la inspiració dels esmentats textos de Fernándo Garrido. Aquesta cooperativa va obrir una botiga en un modest local conegut com Fonda de la Pepa, en el qual se subministrava una reduïda varietat d'articles amb l'ajuda dels associats, que feien les vegades de dependents. L'Econòmica Palafrugellense obria tres vegades a la setmana i només pels matins. Finalitzat el seu primer exercici econòmic tenia 78 socis, un capital de 2.021 pessetes i 482 pessetes de beneficis del capital i del consum.
Durant aquests primers anys, van ser associacions de consumidors. Eren una espècie de mutualitats en les quals els socis percebien ajudes econòmiques en cas de malaltia o desgràcia, fins i tot durant les vagues.
A principis de segle, la majoria de les cooperatives de consum catalanes eren socialistes i representaven una considerable força per al moviment cooperatiu.
Es l’època en què la revolució industrial i el capitalisme arriben a el seu màxim apogeu. Les cooperatives son la alternativa al capitalisme pur, però sense distorsionar els mètodes i procediments. Primer apareix com una fórmula per a abaratir els costos del consum familiar, però aviat és aplicat a les distintes branques de l'activitat econòmica: agricultura,. indústria, construcció, comercialització, etc.
A Espanya, la cronologia de l'evolució del cooperativisme és la següent:
- 1856: constitució de la primera Cooperativa a Espanya. 1870: aparició del Decret pel qual es reconeix la legalitat de les Cooperatives.
- 1887: publicació de la Llei d'Associacions que contempla a les Cooperatives de Producció i Consum.
- 1906: publicació de la Llei de Sindicats Agrícoles, gràcies a la qual es van constituir nombroses Cooperatives Agràries, ja que en ella se'ls reconeix avantatges de tipus fiscal i incentius de caràcter econòmic.
- 1931: 1ª Llei de Cooperació.
- 1942: Nova Llei de Cooperació.
- 1971: Nou Reglament que desenvolupa la Llei de 1942 .
- 1974: promulgació de la Llei General de Cooperatives.
- 1978: En l'art. 129.2 de la Constitució Espanyola es redacta: “Els poders públics promouran eficaçment les diverses formes de participació de l'empresa i fomentaran, mitjançant una legislació adequada, les societats cooperatives...”.
- 1982: Llei sobre Cooperatives d'Euskadi.
- 1983: Llei de Cooperatives de Catalunya.
- 1985: Llei de Cooperatives Andaluses. Llei de Cooperatives de la Comunitat Valenciana.
- 1987: Llei General de Cooperatives. (Per a aquelles Societats Cooperatives d'àmbit superior a Andalusia. Exemple: Àrea ibèrica andalús-extremeña, hortofrutícola murcià-andalusa, etc.).
- 1989: Llei Foral de Cooperatives de Navarra
Actualment, les cooperatives abasten pràcticament tots els sectors productius, des de l'agricultura passant per la indústria i la construcció fins a arribar als serveis. Ocupen un paper primordial en les realitats econòmiques estatals, regionals i locals. Responen a una demanda cada vegada més diferenciada. Des del punt de vista de l'ordenació del territori el cooperativisme contribueix al desenvolupament local i al del mitjà rural, mitjançant la seva industrialització i finançament de la població. Les cooperatives tenen un talent únic per a ensamblar els recursos humans i naturals d'un territori. Així mateix, el sector cooperatiu amb freqüència opera en la producció de serveis destinats a grups desfavorits -joves, dones i aturats de llarga durada- o en la prestació de serveis a la col•lectivitat amb especial valor social. En aquest sentit, combina avantatges del sector privat -control de costos, organització flexible, serveis personalitzats,…- amb els requisits ètics propis del servei públic. Obre noves perspectives a la cooperació entre el sector privat i el públic. Una de les principals característiques del sector d'iniciativa social és la de la seva joventut. Es tracta d'empreses molt recents com correspon a un sector en creixement. Si la mitjana d'antiguitat de les cooperatives de treball associat és de 11 anys, en el cas de les cooperatives d'iniciativa social en concret aquesta edat mitja és de tan sols 8 anys. Les cooperatives d'iniciativa social creades de 1990 des d'ara són el 70% del total, rondant el 40% les creades després de 1995.
El 65% de les cooperatives han augmentat la seva facturació entre 1998 i 1999. L'increment global de la facturació de les cooperatives del sector arriba a, entre ambdós anys, al 34%, el que revela un ràpid procés de creixement del nombre de cooperatives i de la grandària de les joves cooperatives d'iniciativa social. En total les cooperatives d'iniciativa social han passat de facturar uns 103.000 milions d’€ anuals en 1998 a facturar més de 145.000 milions en 1999 .
Això suposa el 21% de l'ocupació total generat pel cooperativisme de treball associat en tot l'Estat.
La forma de vinculació més comuna dels i les integrants del sector a les seves cooperatives és la de soci treballador. Fins al 27% de la plantilla de les cooperatives d'iniciativa social són socis. Els treballadors assalariats amb contracte fix suposen un 4% i els assalariats amb alguna forma de contracte temporal són el 68%.
Les cooperatives de treball associat i, entre elles, les d'iniciativa social, poden triar el règim de cotització que prefereixen per als seus socis: autònoms o en règim general. El 30% de les cooperatives d'iniciativa social tenen als seus socis treballadors en règim d'autònoms. El 70%, per tant, en règim general. Aquestes dades difereixen dels que oferixen diverses fonts per al conjunt del cooperativisme. S'observa que, per al conjunt de tots els sectors productius (indústria, construcció i serveis), el règim d'autònoms s'aplica en el 54% de les cooperatives. Sembla doncs que el Règim General és la preferència de les cooperatives d'iniciativa social, el que coincideix amb estudis previs que detecten major presència d'aquest règim de cotització en les cooperatives del sector serveis.
A Espanya el nombre de persones que treballaven en cooperatives i societats laborals, al desembre de 2000, ascendia a 354.000. Aquesta xifra representa un creixement del 32,4% pel que fa a desembre de 1996, a l'incrementar-se en 86.599 pesonas emprades
El nombre de cooperatives i societats laborals en situació d'alta en Seguretat Social era, al finalitzar l'any 2000, de 35.269, el que significa un augment del 37,18%, en relació amb l'any 1996.