Viquipèdia/Utilitzar la Viquipèdia/Consultar els articles: diferència entre les revisions

Al menú ''Navegació'', podeu accedir en un clic a la portada o als portals temàtics, que organitzen el contingut de manera jeràrquica i classificat per temàtica. L'índex alfabètic és útil si cerqueu una pàgina en concret de la qual sabeu el títol exacte. Si només voleu donar un volt pels articles, '''seguiu l'enllaç ''Pàgina a l'atzar'', que us pot portar als racons més remots de la Viquipèdia'''. DeAltres totacontinguts manera,temàtics siels teniutrobareu algunals problema,''Articles contacteude ambqualitat'' elsi usuarisa l'''Actualitat''.

El segon menú, ''Comunitat'', està més pensat pels editors, tot i que el visitant els pot consultar, ni que sigui per a comprendre millor el funcionament de l'edició d'articles. La pàgina de canvis recents, per exemple, guarda un registre de les darreres modificacions fetes als articles. L'usuari està igualment convidat a fer un donatiu, per tal de permetre que la viquipèdiaViquipèdia pugui seguir funcionant. Si teniu cap qüestió, s'ofereixen diferents possibilitats de contacte amb els usuaris.

Fins i tot com a simple usuari,lector teniu la possibilitat de crear un compte personal; l'enllaç es troba, a sobre de cada pàgina, a la cantonada superior dreta de qualsevol pàgina. '''La creació d'un compte d'usuari no un obliga en cap cas a contribuir a la redacció d'articles'''. El compte us permet gestionar les preferències personals, sobretot pel que fa a l'aspecte de la interfície (vegeu la pàgina 61).

Un article típic comença per un títol (➊), amb '''diverses pestanyes''', que donen accés a les eines relacionades amb aquella pàgina (''discussió'', ''modificaredita'' i ''històrichistorial''). Una breu introducció presenta el subjecte de manera resumida (➋); a continuació hi ha un índex automàtic, generat a partir de les diverses seccions de l'article (➌). Al final de la barra lateral esquerra, els enllaços interwiki (''Altresen altres llengües'') enllacen als articles sobre el mateix tema en altres llengües (➍). El cos de l'article constitueix la major part de la pàgina; moltes vegades està il·lustrat amb imatges, situades habitualment a la dreta, generalment de la mateixa mida i formatades de manera homogènia (➎). L'article s'acaba amb una secció que conté les fonts i la bibliografia (➏). La part inferior de la pàgina pot contenir enllaços a altres llocs de Wikimediala Viquipèdia, per exemple un enllaç a continguts multimèdia sobre aquest tema de Wikimedia Commons (➐). Els enllaços externs proposen pistes per a aprofundir en el tema, i potser plantilles de navegació, que agrupen els enllaços per temes (➑). Finalment, un article acabapot habitualment ambtenir enllaços als portals temàtics relacionats amb l'article (➒), i les categories que permeten navegar per articles similars (➓).

Cada pàgina disposa de quatre enllaços, anomenats ''pestanyes'' amb enllaços, que surten a tots els internautes a dalt de la pàgina, sobre el títol. La primera és la pestanya per defecte de l'article; elsles altres permeten accedir a la seva pàgina de discussió, modificar l'article o consultar l'historial.

[[File:Guide de Wikipédia - 2.2.05 jeu de paume historique.png|thumb|HistoriqueHistorial de l’article [[w:Jeu de paume|Jeu de paume]] àa la date dudata 30 septembresetembre 2008.]]

[[File:Guide de Wikipédia - 2.2.06 jeu de paume historique 2.png|thumb|SélectionSelecció desde les versions dude 1erl'1 septembrede etsetembre dui 11 aoûtd'agost 2008 de l’article [[w:Jeu de paume|Jeu de paume]] afin deper comparar-les comparer.]]

L'històrichistorial emmagatzema el conjunt de versions anteriors de l'article. '''També podeu comparar dues versions''' per tal d'observar els canvis efectuats entre les dues. Només us cal seleccionar-les amb els botons circularsd'opció i fer clic al botó ''Comparar les versions seleccionades''.

[[File:Guide de Wikipédia - 2.2.07 jeu de paume diff.png|thumb|ModificationsModificacions effectuéesfetes parper le contributeurl'usuari Alecs.bot pourper obtenir un formatageformat automatiqueautomàtic desde les dates.]]

Això mostra la diferència (''diffdif'') entre les dues versions comparades. Les porcions modificades es mostren de costat. Un fons de color indica el text retirat (en la versió antiga, columna de l'esquerra) i afegit (en la nova versió, columna de la dreta).

Contràriament a una falsa idea molt estesa, '''els articles de la Viquipèdia tenen autors, que són llistats per ordre anticronològiccronològic invers a l'historial'''. Els usuaris que hagin creat un compte són identificats pel seu pseudònim; fent-hi un clic anirem a la seva pàgina d'usuari, on la majoria de col·laboradors es presenten ràpidamentbreument. AlgunaAlguns indiquen la seva identitat completa i donen informació dels seus coneixements.

Per a contactar amb un usuari registrat (identificat pel seu pseudònim), podeu deixar-li un missatge a la seva pàgina de discussió o, si també disposeu d'un compte d'usuari, enviar-li un correu (vegeu el capítol Comunicar-se, pàgina 57).

La llicència CC-BY-SA, sota la qual estan totes les contribucions a la Viquipèdia, requereix la identificació dels autors. Els usuaris que escullen no crear un compte són identificats per la seva adreça d'Internet (adreça IP): un seguit de números separats per punts. Aquesta solució no és pas ideal, però és l'únic mitjà que el programari té per a identificar aquests autors. Aquesta adreça IP és susceptible de canviar de propietari; és doncs difícil identificar o discutir amb un col·laboradorslaborador que participaparticipi amb la IP.

La caixa d'eines, a la barra lateral esquerra, inclou eines destinades als lectors i als redactors. Tan sols elsles tres darrersdarreres són realment útils pel lector.

* ''Carrega'': guia de com carregar un fitxer multimèdia (per exemple una imatge).

Per començar, és indispensable '''multiplicar les fonts d'informació i no donar-se per satisfet amb una única font'''. Tota obra pot contenir errors, i l'únic mitjà per efectuar una recerca documental intel·ligent és de sel·leccionar i confrontar les informacions provinents de diferents fonts. Per exemple, fins i tot si una enciclopèdia és un bon punt de partida per a una recerca documental, no n'hi ha prou: un article enciclopèdic és una síntesi d'informacions accessibles i no especialitzades. Una recerca correctament portada pot començar per la consulta d'una enciclopèdia, per tal de fer-se una idea global d'un tema i consultar les fonts i les referències bibliogràfiques que permetin anar més enllà en la recerca.

El principi de la Viquipèdia és que tothom pot, en qualsevol moment, modificar una pàgina per millorar-la. Aquest sistema obert pot comportar la inserció d'informacions errònies, voluntàriament o no, o de comentaris fora de lloc, qualificats de vandalisme. Partint del principi que la Viquipèdia funciona amb aquest sistema, cal senzillament ser-ne conscient per tal de '''ser crític''' amb les informacions trobades als articles. Com en tota recerca documental, s'han de tenir en compte les precaucions precedents. A la Viquipèdia, cal prendre algunes precaucions suplementàries, i en particular '''comprovar l'historial de l'article''': això ens permet assegurar-nos que no hagi estat vandalitzat recentment o modificat profundament de forma malintencionada; per a això podeu comparar diferents versions i consultar els «diffsdifs». També està bé '''consultar la pàgina de discussió dels articles per a conèixer els problemes que pugui tenir''' o llegir comentaris sobre les informacions presents.

Ja es tracti d'anatomia, de violència o de fets històrics, un adult sempre és necessari per a l'aprenentatge d'un nen, per tal de posar la informació en el seu context. De la mateixa manera que pels programes de televisió, '''un adult ha de guiar un nenmenor en la seva navegació per Internet''', ni que sigui per a assegurar-se de que no entre pasentra en contacte amb desconeguts. Fins i tot si els riscos d'aquest tipus són limitats a la Viquipèdia, no deixa de ser una enciclopèdia generalista, no censurada, abordant un ventall de temes no recomanats pelsper a nensmenors.