Distopies feministes: una anàlisi de gènere del llibre els Desposseits d'Ursula K. Le Guin: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació
m Corregit: mil·lenis > mil·lennis
Línia 56:
El llibre els ''Desposseits'' forma part de la série Ekumen que descriu una xarxa interplanetària habitada per 83 planetes i tres mil nacions. L'Ekumen no seria un govern sinó una forma de coordinació entre els planetes que la conformen. Entre els llibres que formen la série Ekumen, a més dels ''Desposseits'' (1974) caldria destacar ''El món de Rocannon'' (1964); ''Planeta de exili'' (1966); ''Ciutat de ilusions'' (1967); ''La mà esquerra de l'obscuretat'' (1969); ''Quatre camins cap el perdó'' (1995) i ''El relat'' (2000.) El terme Ekumen procedeix del grec oikosmenikos i significaria "móns habitats", en alguna de les obres de LeGuin també ha rebut el nom de Lliga de tots els móns.
 
Anarres i Urras, els dos planetes on discorre la novel·la, representen la contraposició especular entre dos móns bessons, anomenats Cetians donat que orbiten al voltant de l'estrella Tau-Ceti, pertanyent a la constel·lació de Cetus (la Balena) i amb una massa similar al sol. Tau Ceti es tracta d'una estrella que existeix realment i que dista dotze anys llum del sistema solar. Ambdós planetes formarien part de l'univers Hainish, ja que Urras (el planeta d'on són originaris tots els habitants d'Anarres) fou colonitzat fa mil·lenislennis pels Hain, habitants del planeta homònim i un dels més importants de l'Ekumen, que inicià l'exploració de l'univers i des d'on començà la colonització dels altres móns.
 
Ambdós planetes (Anarres i Urras) conformarien respectivament dos models de societats diferents: una societat basada en la propietat (Urras) i una anarquista on la propietat hauria estat abolida (Anarres). La inspiració en el model de societat anarquista descrit per Le Guin cal cercar-la no tant en els clàssics anarquistes del XIX ([w:en:Bakunin|Bakunin]], [[w:en:Proudhon|Proudhon]], [[w:en:Kropotkin|Kropotki]]n) com en el treball del pacifista, gestàltic i anarquista nordamerica [[w:en:Paul Goodman (writter)|Paul Goodman]].