Distopies feministes: una anàlisi de gènere del llibre els Desposseits d'Ursula K. Le Guin: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Línia 52:
Tal com indica Paul Brian a l' ''Study Guide'' dels Desposseits, poc després de la primera guerra mundial l'escriptura d'utopies positives en el gènere de ficció tendí a declinar fins arribar pràcticament a desaparèixer, en el seu lloc van prendre força les distopies com a encarnació del sentiment de desencís post-conflicte bèlic. Trobem exemples de distopies en ''1984'' de George orwell o ''Un Món Feliç'' d'Aldous Huxley. No serà fins als anys seixanta i setanta que dins la nova onada contracultural nordamericana s'experimenterà amb la creació de noves utopies, ja siguin literàries com ''Ecotopia'' d'[[w:en:Ernest Callenbach|Ernest Callenbach]] o ''Tritó'' de [[w:en:Samuel Delany|Samuel R. Delany]] o divulgatives-socials com ''L'experiment Walden Dos'' d'en [[w:en:B.F. Skinner|B.F. Skinner]]. A diferència de la fornada anterior, la nova literatura utòpica es caracteritzarà per mostrar també les contradiccions i debilitats dels nous models de societat proposats. Es tractaria doncs en certa manera d'''utopies ambigues'', si bé la primera que prendrà aquest nom com a autodefinitori serà precissament ''Els Desposseïts''. LeGuin al subtitular aixi el seu llibre ens apunta a que més enllà d'una plana descripció del model de societat on serien resoltes totes les contradiccions, la societat anarquista narrativitzada es veu afectada per les tensions entre l'individu creador i les tendències burocratizadores presents, entre els desitjos i els resultats.
Així doncs, l'ambigüitat la trobem sobretot amb el desenvolupament de la burocratització dins la societat anarresti. Un exemple de burocrata seria el cas de Sabul, científic anarresti que s'apodera dels coneixements de Shevek per augmentar el seu prestigi dins l'Abbeney Institute.
"Tal como Mitis lo había predicho, era «el hombre de Sabul». Hacía años que Sabul había dejado de ser un físico eficiente; la reputación de que disfrutaba la había conseguido apropiándose del pensamiento ajeno. Shevek era el cerebro pensante, y Sabul cosechaba los honores." (K. Le Guin, 1974, pàg. 124)
L'anarquisme odonià s'expressa mitjançant màximes i aforismes "Excess is excrement" "to make a thief, make a owner", "to create crime, create laws",... recollides en el seu llibre ''The Analogy''. Aquesta escriptura aforística es vincula amb l'interès de l'autora pel Tao Te Ching. Tanmateix, conté en si mateix una paradoxa. L'aforisme és deutor de l'interpretació, i en aquest sentit s'expressa la tensió entre l'interpretació individual i lliure que realitza Shevek i la desenvolupada pels acaddèmics anarresti.
És justament en aquesta tensió entre tradició i creació on s'expressa amb major crudesa el caràcter ambigu de l'utopia leguiniana. Podríem en aquest sentit contraposar l'interpretació de Gadamer amb la de Cornelius Castoriadis. El pensador alemany continua el pensament encetat per Heidegger, però no obstant això, les seves idees no se centren en la investigació del sentit del ser, sinó en l'exploració hermenèutica de l'ésser històric a través del llenguatge, entroncant amb la fenomenologia diltheyniana. Per Gadamer des de la seva concepció de l'ésser com a ésser històric podríem afirmar que prejudici i tradició constitueixen possibilitats que ens permeten obrir nous camins dins l'esdevenir històric. El ésser històric es caracteirza per viure dins d'una tradició i només per què hi ha tradició històrica donada, poden obrir-se aquests nous senderis. Per contra, Castoriadis considera que precissament l'ontologia heredada és el que ens impedeix pensar la dimensió instituent de la societat.
D'altra banda, ens sembla interessant per tal d'analitzar aquesta ambigüitat entendre on s'encabeix aquest llibre i quina és la contraposició que Leguin realitza entre els dos mons, Anarres i Urras i quins paral·lelismes podem establir.
El llibre els ''Desposseits'' forma part de la série Ekumen que descriu una xarxa interplanetària habitada per 83 planetes i tres mil nacions. L'Ekumen no seria un govern sinó una forma de coordinació entre els planetes que la conformen. Entre els llibres que formen la série Ekumen, a més dels ''Desposseits'' (1974) caldria destacar ''El món de Rocannon'' (1964); ''Planeta de exili'' (1966); ''Ciutat de ilusions'' (1967); ''La mà esquerra de l'obscuretat'' (1969); ''Quatre camins cap el perdó'' (1995) i ''El relat'' (2000.) El terme Ekumen procedeix del grec oikosmenikos i significaria "móns habitats", en alguna de les obres de LeGuin també ha rebut el nom de Lliga de tots els móns.
| |||