El símbol de l'odonianisme és el cercle que inclou cada individu dins el grup i que emfatitza una aproximació holística de la vida. El cercle recull la visió que tot inici és un final i el llibre en sí té una concepció circular, acaba on ha començat: amb la partença de Shevek. Entremig s'ha alternat l'infància de Shevek.
==='''La tensió individu societat'''===
L'ambigüitat la trobem també amb el desenvolupament de la burocratització dins la societat anarresti. Un exemple de burocrata seria el cas de Sabul, científic anarresti que s'apodera dels coneixements de Shevek per augmentar el seu prestigi dins l'Abbeney Institute.
"Tal como Mitis lo había predicho, era «el hombre de Sabul». Hacía años que Sabul había dejado de ser un físico eficiente; la reputación de que disfrutaba la había conseguido apropiándose del pensamiento ajeno. Shevek era el cerebro pensante, y Sabul cosechaba los honores." (K. Le Guin, 1974, pàg. 124)
L'anarquisme odonià s'expressa mitjançant màximes i aforismes "Excess is excrement" "to make a thief, make a owner", "to create crime, create laws",... recollides en el seu llibre ''The Analogy''. Aquesta escriptura aforística es vincula amb l'interès de l'autora pel Tao Te Ching. Tanmateix, conté en si mateix una paradoxa. L'aforisme és deutor de l'interpretació, i en aquest sentit s'expressa la tensió entre l'interpretació individual i lliure que realitza Shevek i la desenvolupada pels acaddèmics anarresti.
És justament en aquesta tensió entre tradició i creació on s'expressa amb major crudesa el caràcter ambigu de l'utopia leguiniana. Podríem en aquest sentit contraposar l'interpretació de Gadamer amb la de Cornelius Castoriadis. El pensador alemany continua el pensament encetat per Heidegger, però no obstant això, les seves idees no se centren en la investigació del sentit del ser, sinó en l'exploració hermenèutica de l'ésser històric a través del llenguatge, entroncant amb la fenomenologia diltheyniana. Per Gadamer des de la seva concepció de l'ésser com a ésser històric podríem afirmar que prejudici i tradició constitueixen possibilitats que ens permeten obrir nous camins dins l'esdevenir històric. El ésser històric es caracteirza per viure dins d'una tradició i només per què hi ha tradició històrica donada, poden obrir-se aquests nous senderis. Per contra, Castoriadis considera que precissament l'ontologia heredada és el que ens impedeix pensar la dimensió instituent de la societat.
=='''La construcció del gènere i el sexe en la novela '''==
