Distopies feministes: una anàlisi de gènere del llibre els Desposseits d'Ursula K. Le Guin: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Línia 249:
Podríem analitzar també la figura d'aquesta dona com a figura de resistència, una figura que no es sotmet a la normativitat, que forma part de les classes perilloses, de la marginalitat. Per Foucalt, els marges estan en el centre i són l'indici de tota violència que ha sigut necessària per la consolidació dels discursos de veritat. (Foucalt a Figueroa i López, 1991). Aquesta violència s'exerceix sobre Odo, empresonant-la, per tal de mantenir uns certs discursos de veritat amb els quals es basa el model de societat de A-IO.
===='''La Rulag, la mare absent'''====
Linha 262 ⟶ 261:
En tota la narració com ja hem vist la maternitat és una qüestió no resolta, un problema que l'autora no acaba d'aclarir. Rulag és un dels personatges que reflecteix molt bé aquesta problemàtica del text. Una dona que tot i tenir clar les seves prioritats a la vida, continúa mantenint tot un discurs sobre la maternitat que segueix responsabilitzant la dona d'aquesta tasca. Un discurs complexa que cau en l'estigma de la "mala mare" amb tota la qüestió moral que suposa, una mare que no està pels fills, que se separa d'ells, etc. discurs que en la nostra societat recau sols sobre les dones, no sobre els homes i que es veu totalment reflectit a la novel·la, ja que Shevek no es qüestiona el seu paper de pare, en canvi Rulag o Takver sí.
===='''Takver, una Penélope en Anarres'''====
Linha 274 ⟶ 272:
Takver no se cuestiona su propia condición, la asume y se conforma con la supuesta libertad ya ganada para las mujeres en Anarres. La capacidad de cuidado que se le sobre-exige, en cambio,a este personaje, deja mucho que pensar y sentir. ¿Por qué es que la mujer no puede tener un lugar de reconocimiento en el ámbito público y sí está obligada a trabajar arduamente en el cuidado de su familia? Y de nuevo aquí, parece que un obstáculo es la maternidad.
===='''Resistència femenina a Urras, la Vea'''====
Linha 294 ⟶ 291:
¿Qué hacemos? Gobernar a los hombres, naturalmente. Y sabe una cosa, no corremos peligro diciéndolo, porque elllos no lo creen. Dicen: !Jua, jua, qué mujercita tan graciosa!, y te dan una palamdita en la cabeza, y se van con un tintineo de medallas, muy satisfechos" (K. Le Guin, 1974, pàg. 217)
Vea doncs és un personatge complexa i sobre el qual ens ha interessat reflexionar, ja que tot i que a primera vista ens dóna la sensació que és un personatge conformista amb el sistema partriarcal establert és tot el contrari, ja que trenca amb les relacions de poder imperants a través del mecanisme de la reapropiació. En aquest sentit, volem recuperar a Butler (1997) que argumenta a favor de la reapropiació dels significats i els símbols i de la possibilitat de canvi en el poder que se'ls dóna a certs termes permeten una recontextualització en
===='''Gvarab, una dolorosa vida en la Academia'''====
| |||