Les derives: de la pràctica política a la pràctica investigadora "políticament responsable": diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació |
|||
Línia 65:
Des del nostre punt de vista, una investigació "políticament responsable" és aquella que no perd de vista la reflexivitat en cap dels moments del seu procés de producció ni en relació a cap persona que en pren part, és a dir, que considera els efectes ètics i polítics derivats de la seva activitat o intervenció, que els explicita i que pren decisions , en base a aquestes consideracions, que poden afectar l'enfocament, el desenvolupament o les condicions de producció de la mateixa. En definitiva, una investigació que assumeixi explícitament les responsabilitats derivades, no només del seu procés de producció i desenvolupament, sinó també dels seus resultats i del tipus de coneixement que genera.
En aquest sentit, pensem que a partir de la utilització de la mètode de les derives podem realitzar un tipus d'investigació políticament responsable i reflexiva, considerant en tot moment les seves implicacions. Per tal d'abordar aquestes-les amb més facilitat, distingirem entre les implicacions
Pel que fa a les implicacions intra-investigació, les entendrem com: aquelles implicacions, de caràcter ètic i polític, que tenen a veure amb el procés de producció de la recerca i amb les persones i col·lectius que, d'una manera o altra, en prenen part:
Línia 153:
En canvi, en el cas de l'estudi al Raval i de les investigacions que es duen a terme a nivell acadèmic les finalitats no es dirigeixen en general tan a l'acció (excepte els estudis que es realitzen per encàrrec d'una tercera entitat i que se centren en orientar a possibles millores o canvis), sinó que el que es pretén és generar coneixement per tal d'entendre millor un determinat fenomen a nivell teòric, per tal d'aprofundir en la seva comprensió.
En ambdós casos però, sempre hi ha un marge d'incertesa sobre les finalitats per les quals es poden utilitzar els seus coneixements, sobretot a partir de la seva difusió i divulgació. Tot coneixement pot ser reapropiat per part de tercers per a finalitats diferents que per les quals va ser generat. La força de la perfomativitat permet la generació de noves significacions, la reapropiació de nous fins, que poden ser fins i tot contraris als originals. Un exemple en són les diferents lectures que s'han fet dels textos i els discursos de Nietsche sobre el superhome.
=='''Conclusions'''==
| |||