Les derives: de la pràctica política a la pràctica investigadora "políticament responsable": diferència entre les revisions

El procediment de les derives neix com una eina política que té com a principal objectiu crear una actitud crítica davant les diferents cares de la modernitat. Els Situacionistes, un grup d'activistes que es crea el 1957 a França, utilitzen la deriva com una tècnica per a realitzar recorreguts per diferents ambients per tal de crear mapes psicogeogràfics (una mena de teràpia, fetixització de certes zones i un cúmul de sensacions) per entendre trajectòries, relacions i els processos que es donen en una ciutat, un barri o un espai concret.

Així, la deriva, ha estat (i és) un procediment de caire eminentment polític i utilitzar-lo des de l'Acadèmia, com abordarem més endavant, comporta un conjunt d'implicacions en termes ètics i polítics, que forcen una nova definició del procediment i que fan emergir noves preguntes que cal considerar. En aquest article, sobretot tractarem d'analitzar aquest procés i algunes de les seves implicacions, a fi de situar les derives en l'espai acadèmic com un procediment que ens ofereix noves possibilitats per analitzar i dotar d'intel·ligibilitat els processos socials, però que també ens ofereix noves possibilitats per portar a terme un procediment de recerca en el qual e les consideracions ètiques i polítiques ocupin un lloc central. Així doncs, la deriva també l'entendrem com un procediment , així com per produir un coneixement políticament compromès.

Concebrem les derives com un mètode. Un procediment que, com a tal, no té unes implicacions ètiques i polítiques clarament definides prèviament, sinó que aquestes dependran, sobretot, dels posicionaments ontològics i epistemològics des dels quals l'utilitzempartim i li donem sentit. Aquests posicionaments, donaran lloc a les múltiples concrecions del mètode. Així, entendrem les derives com un mètode d'investigació basat en traçar recorreguts significatius, trajectòries (físicsfísiques o vitals, acordats o no acordats) a partir de l'acompanyament amb la persona amb quila quequi fem la deriva (construcció conjunta de significats, compartiment de vivències i l'anàlisi dels efectes que aquestes tenen sobre nosaltres a nivell discursiu, de sensitiuació i corporal).

Tenim present que la definició que donem és més general del què és usual en la definició d'un mètode en l'àmbit acadèmic, però la generalitat de la definició respon a la voluntat de manteniment del què considerem una de les seves potencialitats més importants: la seva concreció en formes molt diferents. En aquest sentit, volem defensar una definició de tipus genèric del mètode de les derives a fi de mantenir aquesta potència, que permet adaptar el mètode de les derives a diferents marcs ontològics i epistemològics, a la idiosincràsia de cada context i de les persones o col·lectius que participen del procés de recerca, deixant un marge lloc per a la presa de decisions relatives als posicionaments ètics i polítics que es prenguin. Aquesta possibilitat suposarà que, diferents concrecions, comportin implicacions ètiques i polítiques de diferents tipus però, sobretot, creiem que és important perquè el mètode, de per sí, demanda l'explicitació d'un posicionament.

- La primera és l'experiència del col·lectiu Precarias a la deriva (2004), un col·lectiu feminista de Madrid, , que utilitzen les derives des d'un espai definit per la seva activitat política i, per tant, amb la finalitat de produir espaisnoms políticscomuns per tal de crear uns espais i uns efectes polítics.

- I, la segona, correspon a un estudi portat a terme pel grup de recerca Fractalitats en Investigació Crítica (FIC) de la Universitat Autònoma de Barcelona, en el quequal van utilitzar la deriva des del context acadèmic amb la finalitat de produir, des de l'Acadèmia, un coneixement crític i políticament compromès.

Precarias a la deriva (2004) realitzen una investigació situada i compromesa per explorar circuits de la precarietat femenina a partir de les vivències de les persones involucrades en l'estudi. Parteixen de la seva experiència subjectiva, de la pròpia posició en els circuits ciutat-empresa desregularitzada, precaritzada i flexibilitzada, parteixen d'un seguit d'insatisfaccions. Elles fan una politització de l'existència, no separen lo personal de lo polític. (feminisme)

En el cas de la investigació duta a terme al Raval pel grup de Fractalitats en la Investigació Crítica (2005), la deriva va prendre diferents formes per tal de conèixer el barri, els seus diferents actors i les seves trajectòries i vivències. A l'inici i tal com havien fet els situacionistes, van començar a realitzarrealitzant derives aleatòries pel barri per anar definint escenaris, vivint-los i sentint-los. En un segon moment, les derives les realitzaren conjuntament amb informants del barri, a qui acompanyaven en les seves rutes i trajectòries diàries.