Guia Jove/Els centres educatius: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació |
Cap resum de modificació |
||
Línia 1:
{{Paràgraf clau|amplada = 100%|alineament caixa = |alineament text = |color fons = #FF7F1A|color text = #ffffff|contingut = '''L’institut és un espai participatiu?'''}}
[[Fitxer:Red Pen, Yellow Pen.... (9258399677).jpg|right|frameless|307x307px]]
Et trobes en alguna d'aquestes situacions?
* Es vol que la gent jove aprengui a participar i adquireixi les habilitats per poder fer-ho.
Línia 48:
dels professionals de joventut en aquest sentit és clau.
d’educació] de
▲d’educació (<nowiki>http://dogc.gencat.cat/ca/pdogc_canals_interns/pdogc_resultats_fitxa/?documentId=480169&language=ca_ES&action=fitxa</nowiki>) de
Catalunya reconeix formes de participació de l’alumnat, no n’especifica gaire
més. I és que el dia a dia d’un centre educatiu, a vegades, no està pensat per
Línia 55:
promogui un rol més actiu de la gent jove. Hi ha òrgans i figures
representatives, però no s’aprofiten realment, ni es doten d’eines per poder
avançar.
Aquests factors es poden superar amb la voluntat dels
diversos agents educatius per generar una comunitat democràtica i un espai d'aprenentatge
convivència. Per concretar una mica més, a l'hora
d'intervenir, s’identifiquen tres àmbits de treball:
* A l’aula es passa molt de temps i hi acostuma a haver un clima de confiança. Per tant, és un espai que els nois i les noies de l’institut senten molt seu. Es poden treballar temes que afecten la convivència, l’organització i el funcionament de l’aula. També es poden treballar temes que estan més relacionats amb l’aprenentatge, sobretot els continguts que es donen i com es donen a l’aula.
* Al centre es poden treballar temes relacionats amb la gestió i el govern del centre: millorar el funcionament dels òrgans que tenim (consell escolar, junta de delegats i delegades, associació d’estudiants...), garantir que la informació arribi a tothom, participar en la gestió de les instal·lacions del centre, etc. A més, es poden treballar temes que afecten la convivència i l’animació del centre.
* L’entorn és important perquè el centre educatiu no és una illa, sinó que es troba en un barri, en un poble, en una ciutat. I això fa que sigui inevitable que el centre es relacioni amb aquest context que l’envolta. Participar de l’entorn és la participació del centre educatiu cap enfora, amb altres persones i col·lectius que no formen part de l’institut, com poden ser les associacions veïnals, l’Ajuntament, els esplais, el casal de joves, etc.
Es pot enfocar la intervenció amb tres lògiques diferents, però alhora
complementàries.
* '''Educar''' '''en participació'''▼
▲en participació'''
La primera de les lògiques seria incloure els continguts pedagògics en
matèria de participació que contribueixin a l’adquisició de competències
Linha 102 ⟶ 79:
permeables a propostes en les quals els agents externs poden tenir cabuda, com
les tutories, les matèries optatives o assignatures com l’educació per a la
ciutadania. A la [http://www.xtec.cat/web/recursos/edciutadania/hemdestacat Xarxa
Telemàtica Educativa de Catalunya] es poden trobar alguns continguts que
hi estan relacionats.
Malgrat tot, la participació no es pot tractar com una lliçó a aprendre,
com si es resolgués amb fórmules matemàtiques, però dins de l'aula es poden
generar processos vivencials i d'anàlisi de l'exercici actiu de la ciutadania
que vagin més enllà d’una acció puntual. Un exemple seria el projecte [http://www.cjb.cat/sortimdelaula/viscconviscparticipo/ Visc,
convisc, participo
pel Consell de la Joventut de Barcelona.
Una altra eina pràctica de referència per treballar educativament la
participació és el document ''[http://xarxanet.org/biblioteca/educar-en-participacio-una-assignatura-pendent-lexperiencia-dun-credit-sobre-participacio Educar en participació]'', de l’Associació
de Casals de Joves de Catalunya
fa una aproximació per concebre la participació com un crèdit variable.
Linha 122 ⟶ 99:
d’aquest tipus d’intervenció, que
incrementarà la seva incidència si s’incorpora com una estratègia
transversal de l’acció educativa del centre. El [http://jovecat.gencat.cat/ca/temes/participacio_i_solidaritat/recursos_per_professionals/delegats-i-delegades-en-3d/ Programa
Delegats i Delegades en 3D] (Dinamitzar, Debatre i Decidir), de la
Direcció General de Joventut, és
una altra proposta metodològica per treballar la participació als centres de
secundària que combina la teoria i la pràctica participativa. Aquest programa
també incorpora el professorat com a agent clau, tal com exemplifica el
* '''Articular''' '''la participació'''▼
▲la participació'''
A l'aula existeix la figura del delegat o la delegada de classe per
generar dinàmiques de proposta, deliberació i implicació de la resta de
Linha 144 ⟶ 117:
l’associacionisme estudiantil i obtenir més protagonisme de la gent jove en els
espais de coordinació i decisió del centre, com el consell escolar, són alguns
reptes que cal treballar. Alguns instituts, com el de
temps que treballen en algunes d’aquestes línies.
En molts casos, els instituts són també els que han intentat articular
la participació de la gent jove al seu entorn a través dels centres educatius. El
programa
exemple, es concreta a cada municipi i a cada institut amb la presència i
l'atenció als joves i als adolescents a través del punt d'informació jove.
Molts municipis també han establert figures que anomenen “corresponsals” per
articular aquest lligam entre l’Ajuntament i la gent jove del centre educatiu,
com és el cas de l’[http://agora.xtec.cat/iescastellbisbal/intranet/index.php?module=contingut&func=view&preview=1&pid=29 Ajuntament
de Castellbisbal] del Vallès Occidental.
A més a més, a l’hora de planificar propostes
municipal, cal aprofitar l’alumnat actiu per promoure la seva participació als
debats sobre les polítiques locals adreçades a joves en els diferents processos
i espais
de participació
* '''Actuar''' '''per transformar'''▼
▲per transformar'''
Una altra lògica d’intervenció amb gent jove a través dels centres
educatius és la de prioritzar la capacitat d’impacte en l’entorn quan es du a
terme una actuació que realment transformi algun aspecte de la comunitat. En
Servei-APS] és
▲Servei-APS (<nowiki>http://www.aprenentatgeservei.org/index.php</nowiki>) és
una proposta educativa que combina processos d'aprenentatge i de servei a la
comunitat en un sol projecte ben articulat en el qual els participants es
formen tot treballant sobre necessitats reals de l'entorn amb l'objectiu de
millorar-lo. Les [http://www.sostenibilitatbcn.cat/index.php/escoles-sostenibles Escoles
+ Sostenibles]
també és un programa pensat per facilitar la implicació dels centres educatius
en l'ambiciós projecte planetari d'imaginar i construir un món millor i més
Linha 186 ⟶ 155:
de treball i planifiquin de forma coordinada quins són els plans d'intervenció,
acordant a qui li correspon treballar cada cosa, per tal que hi hagi coherència
i continuïtat en les propostes plantejades. Els [http://xtec.gencat.cat/ca/comunitat/entorn_pee/entorn_pee_presentacio/ Plans
Educatius d’Entorn
instruments per donar una resposta integrada i comunitària a les necessitats
educatives dels membres més joves de la nostra societat, coordinant i
dinamitzant l’acció educativa en els diferents àmbits de la vida dels infants i
joves.
| |||