Viquillibres

Guia Jove/La planificació de l'activitat: diferència entre les revisions

Exploració interactiva de l'historial
← Edició anteriorEdició següent →
Contingut suprimit Contingut afegit
VisualWikitext
mCap resum de modificació
m revisió final
Línia 1:
__NOTOC__▼
{{Paràgraf clau|amplada =100% |alineament caixa = |alineament text = |color fons = #00AD83|color text = #FFFFFF|contingut = '''Planifiques per transformar?'''}}
<div class="ombreig">[[Fitxer:Chapters Dialogue Challenges for Chapters.JPG|right|frameless|309x309px270px]]</div>▼
<br>
Et trobes en alguna d'aquestes situacions?
▲[[Fitxer:Chapters Dialogue Challenges for Chapters.JPG|right|frameless|309x309px]]
*Fa mesos que repeteixes la mateixa activitat, però no recordes per què un cop et vas plantejar fer-la.
* Els joves no participen en les activitats que has planificat, tot i que els has demanat quins temes els interessa.
* Només prioritzes planificar quan s'acosten les subvencions.
* Trobes més còmode planificar des del despatx que no pas amb el jovent.
▲__NOTOC__
 
 
<br>
 
== Descripció ==
La planificació suposa, a la pràctica, definir quins són els objectius que ha de tenir el projecte que es vol iniciar, quina metodologia emprar, qui l’ha de dur a terme i quan s’ha de fer.
 
D’aquesta manera s’arriba a assolir els objectius plantejats, i es genera un canvi en la millora de la realitat, s’evita allò no desitjable ( o sigui la problemàtica) d’un col·lectiu.
 
El procés de planificació esdevé un espai per a l’aprenentatge i la implicació del col·lectiu juvenil en el projecte. Cal estendre'l més enllà de l'equip tècnic i procurar que els joves i les joves l'assumeixin com a element propi, necessari i significatiu. D'aquesta manera la planificació participativa i educativa esdevindrà la clau de la tasca diària d’un [[Guia Jove/El rol de la persona dinamitzadora|professional de joventut]].
Linha 21 ⟶ 22:
La planificació suposa una reflexió consensuada entre els tècnics i els polítics, la gent jove i els altres agents que formen part del territori per tal d'organitzar de manera coherent el que es vol aconseguir. Així es podrà esdevenir el punt de referència i una guia del projecte, i amb la nostra intervenció es podrà arribar als objectius marcats en cada moment. Per tant, la seva definició ha de ser clara, assolible i amb una intencionalitat transformadora.
 
Des de l’Espai Jove de Torrefarrera, abans d’obrir l’equipament al públic, es va apostar per elaborar el «[http://www.torrefarrera.cat/ca/serveis/joventut/projecte-educatiu-centre-cal-jove Projecte Educatiu de Centre 2014"Cal Jove"]», on es recollien els trets d’identitat i la planificació pedagògica d’aquest espai.
 
A continuació, es descriu com i quan s’han de planificar les accions, iniciatives o activitats del projecte juvenil, qui hi ha de participar i quin rol hi juga cada actor implicat.
 
== Desenvolupament ==
'''===L’inici de la planificació'''===
 
La planificació ha de néixer d’una [[Guia Jove/La realitat juvenil|anàlisi de l’entorn]], de les motivacions i els interessos dels joves i les joves, i per tant, el seu origen ha de partir d’una necessitat o d’una problemàtica que calgui transformar-la.
Linha 32 ⟶ 33:
Fruit del que assenyalin la diagnosi i l’avaluació, s’han de tenir en compte els elements necessaris per planificar l’activitat més adequada i aconseguir els objectius que es volen assolir. Ara bé, cal tenir molt present que el rol del professional de joventut és implicar el col·lectiu juvenil des de zero. No s’hi val que només participin en el desenvolupament de l’activitat. La participació real té sentit quan participen en els [[Guia Jove/La implicació de la gent jove|processos de gestió]]: la planificació, el seguiment i l’[[Guia Jove/L'avaluació de l'activitat|avaluació]] .
 
'''===Pas a pas cap al nostre objectiu'''===
 
Els objectius de la intervenció han de tenir diversos nivells. Es pot parlar d'objectius estratègics, que tenen a veure amb allò que es vol aconseguir al final de tot el procés; i d'objectius operatius, que es poden fixar en períodes de temps més curts i que enfoquen gradualment l'acció que es planifica, la qual cosa ajuda a tenir una percepció més clara de si es va pel bon camí. També es poden veure els objectius operatius com els que s’assoleixen directament de la realització d’una activitat; diferents activitats permeten assolir diferents objectius operatius. Les dues visions són complementàries.
Linha 46 ⟶ 47:
* Permet aprofitar les oportunitats i preveure les dificultats amb les quals ens podem trobar i donar una resposta concreta per readaptar-nos.
* Trenca la resistència al canvi; s’ha de ser conscient que l’entorn més proper és canviant i que s’han de crear les estratègies correctes per donar-hi resposta.
Un exemple de projecte socioeducatiu per a joves és «[https://www.sites.google.com/a/ksameu.cat/ksameu/home Ksameu]», a Figueres, on els i les joves són els protagonistes de les seves activitats planificades. 
 
'''===Com se sap si s’està planificant correctament?'''===
 
Per saber si s’està planificant i duent el procés correctament, cal identificar uns indicadors inicials [http://virtual.eapc.cat/file.php/1/continguts_cursos_EAPC/Joventut/planif_av/040_formulacio/046_av_projecte.html# d'avaluació]. A través d'aquests indicadors es pot mesurar: si s’està tenint un impacte, si s’està duent a terme, òptimament, la planificació per aconseguir els objectius marcats en el procés de l’actuació, si l’activitat planificada respon als interessos del públic objectiu, si els nivells de participació són els esperats, i si s’han pogut mobilitzar els recursos humans i físics necessaris per desenvolupar-la.
 
EnL’article l’article«Metodologies [per al disseny i avaluació de projectes»<ref>{{ref-llibre|url=http://virtual.eapc.cat/file.php/1/continguts_cursos_EAPC/Joventut/planif_av/040_formulacio/045_exemple_teoria.html |capítol=Metodologies per al disseny i avaluació de projectes]|títol=Planificació esi potavaluació d'un projecte|llengua = català|editorial =Escola d’Administració Pública de Catalunya. Generalitat de Catalunya|nom = Mònica|cognom = Oms|nom2 = Xavier|cognom2 = Ramos|format=Web}}</ref> trobarmostra una manera fàcil i completa de com dissenyar la planificació.
 
El seguiment fa corregir petites coses. Però si aquest punt de control evidencia que res està sortint com s’esperava, pot significar que la planificació i el disseny de l’activitat no responien a la realitat des del punt de partida.
 
Per tal d'afavorir una bona planificació, cal identificar totes les accions que s’han de dur a terme per assolir els objectius plantejats en un marc temporal determinat. Habitualment es poden situar punts de control en diferents moments del procés, els quals s’anomenen [[Guia Jove/L'avaluació de l'activitat|avaluació]]  intermèdia o de [http://xarxanet.org/projectes/recursos/el-seguiment-de-projectes seguiment de l’activitat], que serveixen per revisar si el pla està sent adequat o no. En aquests moments, si hi ha alguna desviació sobre el previst, es pot revisar la planificació i modificar-la per adequar-la favorablement. En el transcurs d'un any, és una bona praxis situar aquests moments de revisió al final de cada trimestre i realitzar una valoració final en acabar el curs o l’any.
 
'''===Qüestions clau per a una bona planificació'''===
* Qui planifica? Tots aquells actors que hi estiguin implicats, en aquest cas, els joves i les joves. És per aquest motiu que cal determinar estratègicament quines accions han d'estar planificades amb el suport de la gent jove i entendre que el rol del professional és facilitar-los la participació, tot vetllant pels objectius del projecte juvenil. El paper del [[Guia Jove/El rol de la persona dinamitzadora|personal tècnic]]  és el d'acompanyar; el protagonisme i les decisions estan en mans del col·lectiu juvenil.
* Com es planifica? Les eines o les dinàmiques que s’utilitzen per promoure la participació del col·lectiu juvenil en la planificació han de tenir un caràcter dinàmic, proper i, inclús, es pot plantejar que estiguin barrejades amb una activitat lúdica. Es tracta de generar un espai engrescador i motivador, que encaixi amb la dinàmica habitual de l'espai jove, però que doni el rang d'importància necessari al procés de planificació. En el manual «[http://cajondeherramientas.com.ar/index.php/2015/08/10/tecnicas-participativas-para-la-educacion-popular/ TècnicasTécnicas participativas para la educación popular]» es troba un recull molt complert de tècniques que poden afavorir aquests moments de planificació.
'''Eines de suport a la planificació: cronograma i fitxa d'activitats'''▼
 
▲'''===Eines de suport a la planificació: cronograma i fitxa d'activitats'''===
Una de les eines més habituals per plasmar la planificació és el cronograma d'activitats . Es tracta d'un gràfic de barres, on la longitud de cada barra representa la durada en dies, setmanes, mesos o anys d'una activitat. La utilitat d'aquest gràfic és que assenyala la freqüència amb què s'ha d'executar cert nombre d'activitats, d'acord amb la durada de cadascuna d’aquestes.
 
Una altra eina clau per sistematitzar la planificació és la fitxa d’activitat, un document que plasma tots els elements que cal saber: a quin objectiu respon, qui és el responsable d'executar-la i valorar-la, a quin públic va dirigida, quins altres agents hi intervenen, amb quins recursos materials i físics es desenvoluparà i quan es durà a terme. És important implicar el col·lectiu juvenil en la redacció d'aquesta fitxa i deixar-hi un espai per a la valoració un cop acabada, de manera que al final de cada curs es tingui una memòria anual en què quedi recollit tot el que s'ha planificat i els resultats obtinguts.
 
<br>
{{Paraules clau|amplada = 100%|paraules = Teoria del canvi, tècniques de participació, preavaluació, seguiment, avaluació participativa, planificació, disseny, anàlisi de la realitat, cronograma, fitxa d'activitat, objectius.|vora = |color requadre = }}▼
<br>
 
▲{{Paraules clau|amplada = 10098%|paraules = Teoria del canvi, tècniques de participació, preavaluació, seguiment, avaluació participativa, planificació, disseny, anàlisi de la realitat, cronograma, fitxa d'activitat, objectius.|vora = |color requadre = }}
== Bibliografia ==▼
{{Ref-llibre|cognom = |nom = |títol = Educació: hi ha un tresor amagat a dins|url = http://www.unescocat.org/fitxer/582/EDUCACIO%20HI%20HA%20UN%20TRESOR%20AMAGAT%20%20A%20DINS.pdf|edició = |llengua = Català|data = 1996|editorial = UNESCO|lloc = Barcelona|pàgines = |isbn = |format = PDF|citació = |autor = Comissió Internacional sobre Educació per al Segle XXI|coautors = [et al.]}}▼
 
{{Ref-llibre|cognom =Monclús |nom =Carles |títol = UNA PERSPECTIVA PROCESSUAL I COMUNICATIVA EN LA PLANIFICACIÓ SOCIOEDUCATIVA|url = http://quadernsanimacio.net/index_htm_files/Una%20perspectiva%20processual.pdf|edició = |llengua = Català|data = 2015|editorial = quadernsanimacio.net|lloc = |pàgines = |isbn = |format = PDF|autor = }}▼
 
== Referències ==
{{Ref-llibre|cognom =Riberas Bargalló |nom =Gisela |títol = Disseny i planificació de l’acció educativa (Guia d'aprenentatge)|url = http://www.peretarres.org/arxius/facultat/graus/03-disseny-planificacio-accio-educativa.pdf|edició = |llengua = Català|data = 2015-2016 (1r Semestre)|editorial = Fundació Pere Tarrés|lloc = |pàgines = |isbn = |format = PDF|autor = }}▼
<references/>
 
▲== Bibliografia ==
* {{Ref-llibrepublicació|cognom = Bou|nom = MireiaM|títol = Per què un projecte educatiu als equipaments juvenils?|url = http://ejoventut.gencat.cat/web/.content/e-joventut/sobre_e-joventut/butlleti/arxiu/documents/2011_StFile/10_projecte_educatiu.pdf|edició = E-Joventut. Generalitat de Catalunya|llengua = Catalàcatalà|data = 2011|editorial publicació=Espai |llocVirtual =de |pàginesRecursos =per a les Polítiques de Joventut. Agència Catalana de la Joventut|isbneditorial =Generalitat de Catalunya|format=PDF}}
▲* {{Ref-llibre|cognom = |nom = |títol = Educació: hiHi ha un tresor amagat a dins|url = http://www.unescocat.org/fitxer/582/EDUCACIO%20HI%20HA%20UN%20TRESOR%20AMAGAT%20%20A%20DINS.pdf|edició = |llengua = Catalàcatalà|data = 1996|editorial = UNESCO|lloc = Barcelona|pàgines = |isbn = |format = PDF|citació = |autor = Comissió Internacional sobre Educació per al Segle XXI|coautors = [et al.]}}
* {{ref-web|url=http://xarxanet.org/projectes/recursos/el-seguiment-de-projectes|títol=El seguiment de projectes|autor=Fundació Pere Tarrés|editor=xarxanet.org|data=2009|llengua=català|format=Web|consulta=25 desembre 2015}}
▲* {{Ref-llibrepublicació|cognom =Monclús |nom =CarlesC |títol = UNAUna PERSPECTIVAperspectiva PROCESSUALprocessual Ii COMUNICATIVAcomunicativa ENen LAla PLANIFICACIÓplanificació SOCIOEDUCATIVAsocioeducativa|url = http://quadernsanimacio.net/index_htm_files/Una%20perspectiva%20processual.pdf|edició = |llengua = Catalàcatalà|data = 2015|editorialpublicació = quadernsanimacio.net|llocQuaderns =d'animació |pàginesi Educació Social|editorial=Grup Dissabte Editorial|lloc=Sagunt|isbnissn = 1698-4404 |format = PDF|autor exemplar= 22}}
* {{Ref-webllibre|url = http://virtual.eapc.cat/file.php/1/continguts_cursos_EAPC/Joventut/planif_av/040_formulacio/046_av_projecte.html|títolcapítol = 4.6. L'avaluació del projecte|consulta títol=Planificació 16/12/2015i avaluació d'un projecte|llengua = Catalàcatalà|editoreditorial =Escola Generalitatd’Administració Pública de Catalunya. Escola d’Administració PúblicaGeneralitat de Catalunya|data = |nom = Mònica|cognom = Oms|nom2 = Xavier|cognom2 = Ramos|format=Web}}▼
▲* {{Ref-llibre|cognom =Riberas Bargalló |nom =Gisela G|títol = Guia d'aprenentatge. Disseny i planificació de l’acció educativa (Guia d'aprenentatge)|url = http://www.peretarres.org/arxius/facultat/graus/03-disseny-planificacio-accio-educativa.pdf|edició = |llengua = Catalàcatalà|data = 2015-2016 (1r Semestre)|editorial = Fundació Pere Tarrés|lloc = |pàgines = |isbn = |format = PDF|autor = }}
 
== Enllaços externs ==
{{Ref-web|url =* [http://www.neuronilla.com/documentate/articulos/18-creatividad-formacion-y-como-desarrollarla/856--como-evaluar-ideas-neuronilla|títol = Cómo evaluar ideas-Neuronilla|consulta = 16/12/2015|llengua = Castellà|editor =]. Fundación Neuronilla. para(castellà) la Creatividad[Data yde laconsulta: Innovación|data25 =desembre |nom = David|cognom = Díez Sánchez}}2015]
* [https://www.sites.google.com/a/ksameu.cat/ksameu/home Ksameu]. Fundació Escola Sant Vicenç de Paül. (català) [Data de consulta: 25 desembre 2015]
 
{{Ref-web|url =* [https://prezi.com/tuxzfnzerijz/planificacio-estrategica-de-plans-locals-de-joventut/|títol = Planificació estratègica dels plansPlans localsLocals de joventut|consultaJoventut]. =Prezi; 16/12/2015|llenguaAdrià =Pagès-Mimó. Català|editor(català) =[Data |datade =consulta: 2014|nom25 =desembre Adrià|cognom = Pagès-Mimó}}2015]▼
▲{{Ref-web|url = http://virtual.eapc.cat/file.php/1/continguts_cursos_EAPC/Joventut/planif_av/040_formulacio/046_av_projecte.html|títol = L'avaluació del projecte|consulta = 16/12/2015|llengua = Català|editor = Generalitat de Catalunya. Escola d’Administració Pública de Catalunya|data = |nom = Mònica|cognom = Oms|nom2 = Xavier|cognom2 = Ramos}}
* [http://www.torrefarrera.cat/ca/serveis/joventut/projecte-educatiu-centre-cal-jove Projecte Educatiu Centre "Cal Jove"]. Ajuntament de Torrefarera. (català) [Data de consulta: 25 desembre 2015]
 
* [http://cajondeherramientas.com.ar/index.php/2015/08/10/tecnicas-participativas-para-la-educacion-popular/ Técnicas participativas para la educación popular]. El cajón de herramientas. (castellà) [Data de consulta: 25 desembre 2015]
{{Ref-web|url = http://virtual.eapc.cat/file.php/1/continguts_cursos_EAPC/Joventut/planif_av/inici.htmlhttp://virtual.eapc.cat/file.php/1/continguts_cursos_EAPC/Joventut/planif_av/inici.html|títol = Planificació i avaluació d’un projecte|consulta = 16/12/2015|llengua = Català|editor = Generalitat de Catalunya. Escola d’Administració Pública de Catalunya|data = |nom = Mònica|cognom = Oms|nom2 = Xavier|cognom2 = Ramos}}
 
▲{{Ref-web|url = https://prezi.com/tuxzfnzerijz/planificacio-estrategica-de-plans-locals-de-joventut/|títol = Planificació estratègica dels plans locals de joventut|consulta = 16/12/2015|llengua = Català|editor = |data = 2014|nom = Adrià|cognom = Pagès-Mimó}}
 
 
Obtingut de «https://ca.wikibooks.org/wiki/Guia_Jove/La_planificació_de_l%27activitat»