Guia Jove/Les persones joves participen: diferència entre les revisions

Respondre aquestes preguntes porta a ampliar el punt de mira per constatar que la gent jove té interès per la política, però presenta peculiaritats en relació amb la població adulta, tal com es posa de manifest a l'«Enquesta de participació i política 2011»<ref>{{Ref-llibre|cognom = Soler|nom = R|editor=Observatori de la Joventut de Catalunya. Departament de Benestar Social i Família|títol = Democràcia, participació i joventut. Una anàlisi de l’Enquesta de participació i política 2011|url = http://benestartreballiaferssocials.gencat.cat/webca/.contentdetalls/documentsArticle/arxiu/publicacions/col_aportacions/aportacions_51_epp.pdfEstudis33|format=PDF|edició = 1a edició|llengua = català|data col·lecció=Col·lecció 2013Aportacions|editor data= Observatori de la Joventut de Catalunya. Departament de Benestar Social i Família2013|editorial=Generalitat de Catalunya|lloc = Barcelona|pàgines = 65|isbn = |col·lecció = Col·lecció Aportacions|format=PDF}}</ref>. En aquest sentit, la gent jove construeix la seva identitat col·lectiva fonamentalment a través d’espais d’acció relacionats amb la vida quotidiana (drets de la dona, defensa del medi ambient, consum crític, etc.). Les seves reivindicacions giren sovint entorn de l’exercici dels drets i participen molt més en modalitats horitzontals, amb xarxes més informals, flexibles, amb un fort arrelament comunitari i fugint de la burocratització.

L’error més greu és pensar en el col·lectiu juvenil com un tot homogeni. La gent jove és un col·lectiu divers, no totes les persones joves són iguals, ni pensen igual, ni s’organitzen igual. Per això és important tenir present aquesta diversitat a l’hora de plantejar espais de diàleg amb la gent jove, ja que si només es tenen presents les entitats juvenils, s’està deixant de banda la pluralitat del col·lectiu jove, sobretot en aquells municipis amb poc teixit associatiu.

El dilema és esbrinar si participa aquell que pot (dimensió cognitiva) o aquell que vol (dimensió afectiva), tot afegint un tercer element, segons la teoria del voluntarisme cívic, que postuladiu que participa aquella persona a qui es demana que ho faci. Així doncs, des dels mecanismes i espais de participació generats cal abordar si mitjançant la dinamització juvenil es contribueix a reproduir o a trencar amb aquest triple condicionant (participa qui pot, qui vol i qui es convida a fer-ho). 

Per tant, actualmentActualment, hi ha diverses formes d’acció col·lectiva que no demanen necessàriament la formalització tradicional del teixit associatiu i que plantegen fórmules més flexibles, horitzontals i ''ad-hoc''. Des del món juvenil hanHan estat molts els qui han optat per aquestes noves maneres d’expressar-se col·lectivament, ara cal reflexionar si els canals de participació existents s’adapten a aquestes formes no convencionals que constitueixen un nou repte per a la democràcia i la societat.

Més enllà de la riquesa que aporta la participació més estructurada que funciona amb alguns perfils de gent jove, cal cercar estratègies per afavorir la participació d’aquells que es troben més allunyats dels espais de participació tradicionals (entitats, equipaments, òrgans de participació...) i ni responen als interessos que els professionals de la joventut els pressuposen. I, per quins motius els i les joves es mobilitzen? Doncs, per aquelles qüestions que consideren significatives, vinculades a la seva proximitat i amb una relació més immediata amb la seva vida i les seves necessitats. Per exemple, es tractaria d’elaborar una [[Guia Jove/La planificació de l'activitat|programació d’activitats]] on tinguin un paper protagonista i, que respongui als seus interessos, que els recursos siguin útils per al seu projecte de vida o que els processos polítics siguin rellevants per a l’experiència vital de les persones joves.