Guia Jove/La creativitat: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
mCap resum de modificació
Cap resum de modificació
Línia 18:
Avui dia és clau recórrer a la creativitat com a instrument per replantejar la manera de treballar amb els i les joves. Amb l’energia transformadora que genera cap endins i cap enfora, resulta una eina imprescindible per despertar consciències, promoure aprenentatges, establir vincles amb l’entorn, obrir moments i espais de convivència i potenciar interaccions riques amb la comunitat. La creativitat promou el discurs crític de la gent jove, i converteix cada jove en agent actiu i protagonista de la seva pròpia vida. A més, facilita la incorporació d’una dimensió col•lectiva i de connexió amb la realitat que ens envolta.
 
La mirada a la creativitat que es planteja aquí és volgudament extensa. No està limitada a les disciplines artístiques però sí que se’n serveix, fent sorgir propostes al més híbrides possibles. Aquest enfocament ampli de la creativitat incorpora el treball de la imaginació, l’equilibri entre criteris ètics i estètics, la cerca constant per trobar solucions noves a problemes vells, el desplegament d’habilitats comunicatives, i la posada en valor dels nombrosos coneixements que hi ha al voltant de la plasticitat del cervell ([http://www.monografias.com/trabajos106/plasticidad-cerebral/plasticidad-cerebral.shtml) plasticitat del cervell] , perquè se’n pugui beneficiar tot tipus de jovent.
 
== Desenvolupament ==
Explorar la creativitat suposa obrir un cúmul de processos d’accés al coneixement i d’interrelació social, amb la idea d’afavorir que la persona jove i el/la professional de joventut tinguin una visió més crítica d’allò que fan i pugui contribuir a provocar canvis en l’entorn. Dues iniciatives que van en aquesta línia són D’avui per demà ([http://www.patothom.org/proyectos_sociales_teatro.html#AvuiXdema) D’avui per demà] del Forn de teatre Pa’tothom i Cannabiswebdoc (de l’Ajuntament de Pineda de Mar i Teleduca. Els processos creatius introdueixen elements com l’art, la cultura, la comunicació, la pedagogia, la memòria personal i col•lectiva, la imaginació, el joc i molts més. Tots ells (i les combinacions que se’n deriven) dibuixen grans eixos per abordar la creativitat amb els joves, i al mateix temps, articulen mecanismes molt potents per assolir altres fites. En aquesta línia s’inscriu la dinamització juvenil d’Artixoc (d[http://artixoc.org/tallers-i-activitats/dinamitzacio-juvenil/). ’Artixoc]
 
La creativitat possibilita que el/la dinamitzador/a juvenil percebi cada activitat o projecte amb joves com una experimentació en si mateixa. Obre oportunitats per continuar investigant amb la gent jove i alhora possibilita elaborar propostes, satisfer necessitats i oferir solucions tan integrals i integradores com sigui possible. Proposa una forma de treball transversal, transdisciplinària i també interseccional a l’àrea de joventut, que fomenti l’aprenentatge experimentant amb l’assaig-error. A l’origen convé col•locar-hi tot el que volem, podem i sabem fer plegats per després promoure entorns d’acompanyament i de cerca constant. Es tracta de partir de les inquietuds dels i les joves i donar un espai perquè les expressin, així com recollir-les i incorporar-les a les polítiques juvenils locals. En tot tipus d’estratègies creatives que posin en marxa, és clau que els professionals de joventut tinguin un rol de guia i de facilitadors. La creativitat dels joves pren més força en una dinamització juvenil oberta a la innovació, la participació horitzontal i la voluntat de transformació.
 
En aquest marc de treball és important generar experiències de creativitat amb propòsits concrets que ajudin a obrir portes i a obtenir resultats tangibles i avaluables que afavoreixin nous processos creatius. Des de l’inici, convé acotar amb la gent jove de quin univers de recursos creatius partim i disposem. Hi ajuda consensuar un objectiu expressable i el més compartit possible per després obrir pas al procés de creació, on es despertaran capacitats cognitives i relacionals dels i les participants i se’ls acompanyarà per assolir el resultat final pactat. Algunes experiències en aquesta línia són: Actua. Teatre Social per a Joves ([http://www.artandcoop.org/arteducacio/) Actua.Teatre Social per a Joves] d’Art&Coop; Convivència cercada: testimonis del Poble-sec de l’Assemblea de Cooperació per la Pau i Teleduca; Artescape (http://artixoc.org/projectes/festival-artescape/) d’Artixoc; el diagnòstic del Pla de salut de Cardedeu (https://www.instagram.com/plasalut/?hl=es), d’Etcèteres, entre d’altres.
 
Sempre és recomanable usar la creativitat al llarg de tot el procés de treball amb joves: en la recerca prèvia per veure quins són els seus mecanismes d’autoorganització i de relació (plataformes juvenils, grups informals, entitats, etc.) i conèixer quins són els seus interessos (ningú podrà identificar-los millor); però també en la resta d’etapes per afavorir-ne la implicació des de l’acció, l’emoció i la reflexió. Així és com s’obtindrà un producte final de qualitat i autoavaluable.