Història espanyola i catalana: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
mCap resum de modificació
Correccions ortogràfiques i de format (per acabar)
Línia 3:
{{millorar ortografia}}
 
== La història: Conceptes, fonts i mètodes ==
=== Concepte i objectius de la història ===
Què és la història?
Per a què serveix?
La història és una ciència que té com a objectiu reconstruir el passat de l'home per a poder comprendre el present i preveure el futur.
La història recull tots els esdeveniments protagonitzats per l'home en el passat i que han configurat la civilització actual (esdeveniments polítics, socials, econòmics i culturals).
La història serveix per conèixer-nos millor. Som hereus dels nostres avantpassats i els errors del passat han de servir per evitar-los (la història és mestre de la vida).
 
=== La investigació Històrica (mètodes) ===
 
Com és la història?
 
== Index ==
 
 
I.Concepte i objectius de la historia
II. La investigació Històrica (mètodes)
III. Historiografia i filosofia de la història
I. La Prehistòria
II. La història Antiga: Orígens d'Espanya, les colonitzacions i els pobles preromans (800 a 200 a.C.)
III. Hispània romana (218 a.C. a 409 d. C)
IV. L'Espanya visigoda (s.V al IIX)
V. Espanya musulmana: Al-Andalús (711 – 1492)
VI.L'espanya medieval Cristiana (s.IIX a XV)
VII.L'Espanya dels reis Catòlics (1469 a 1514)
VIII.L'imperi de Carles I (1517 a 1556)
IX.L'imperi de Felip II (1556 a 1598)
X.La conquesta i colonització d'Amèrica (s. XVI)
La historia: Conceptes, fonts i mètodes
 
I.Concepte i objectius de la historia
Que es la història?
Per a què serveix?
La historia és una ciència que te com a objectiu reconstruir el passat de l'home per a poder comprendre el present i preveure el futur.
La historia recull tots els esdeveniments protagonitzats per l'home en el passat i que han configurat la civilització actual (esdeveniments polítics, socials, econòmics i culturals).
La història serveix per coneixer-nos millor. Som hereus dels nostres avantpassats i els errors del passat han de servir per evitar-los (la historia es mestre de la vida).
II. La investigació Històrica (mètodes)
Com es la història?
Com s'interpreta?
L'historiador consulta unes fonts d'informació o documents, analitza uns fets i els interpreta elaborant una hipòtesi o explicació de les causes i conseqüències d'aquells fets.
L'historiador ha de ser crític i imparcial. Consultar diverses fonts i contrastar-les. Ha de d'investigar amb llibertat i evitar la manipulació.
 
# La interpretació històrica:
 
El mètode científic:
 
 
 
 
 
 
 
 
a)La interpretació històrica: El mètode científic:
Es basa en analitzar els fets investigant:
1)## Les causes i conseqüències a curt, mitjamitjà i llarg termini, esés haa dir l'encadenament dels fets o causalitat històrica.
2)## S'analitza la connexió dels diversos fenòmens històrics: Polítics, socials, econòmics i culturals.
# Les fonts i els documents:
 
 
 
 
 
 
 
 
b)Les fonts i els documents:
Cal fer-ne un estudi crític, verificar-les i contrastar-les.
Es poden classificar en fonts primàries i fonts secundàries. Les primàries són les que s'interpreten directament per 'historiador i les secundariessecundàries són generalment investigacions escrites d'altres historiadors que consulta l'historiador.
També es pot classificar les fonts de diverses maneres:
Documents escrits, objectes arqueològics, obres d'art, testimonis orals i material fotogràfic i audiovisual.
c)# La cronologia i l'espai:
Els fets humans tenen valor històric si poden situar-se en un lloc i un moment determinats (quan, on, com i per què). La cronologia serveix a l'historiador per ordenar els fets i encadenar-los.
Els sistemes de datació poden ser els següents:
1)## Arqueològics: S'utilitzen la cronologia relativa o l'estudi de l'estratigrafia (estrats o capes del terreny) i la cronologia absoluta basada en anàlisis químicsquímiques com el C14.
2)## Documentació escrita: Es pot classificar segons les eres o sistemes de datació de les diverses civilitzacions (a Roma es contava a partir de la fundació de la ciutat, l'any 1 era el 753 a.CaC, la l'era cristiana comte com a any 1 el del naixement de crist i actualment es troba en el 2006. La L'era musulmana anomenada hègira que es basa en la fugida de Mahoma de La Meca situa l'any 1 en el 622 d.CdC).
3)## El calendari nostre actual es basa en el calendari Roma corregit per Juli Cessar i per elpel Papa Gregori (anomenat ara calendari gregorià). EsÉs un calendari solar d'origen egipci dividit en 365 dies i 12dotze mesos (els musulmans utilitzen el calendari lunar).
4)## Les divisions de l'historiador mesmés usades són:
Eres, edats, períodes, èpoques, mil·lennis, segles, generacions, dècades, cicles.
5)## Els historiadors tenen en compte el tipus de temps per l'anàlisi de les causes:
El temps curt (esdeveniments properspròxims, actuals) el temps mitjamitjà (per les crisis, els canvis, les conjuntures) i el temps llarg (economia, estructures, mentalitats). El temps històric registra una acceleració al llarg del temps. En l'actualitat els canvis sonsón més ràpids.
 
La història i les ciències auxiliars
 
Són imprescindibles per la recerca.
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
La història i les ciències auxiliars són imprescindibles per la recerca.
 
III.=== Historiografia i filosofia de la història ===
a)# El naixement de la història com haa ciència:
Apareix a Grècia al s. V a.CaC. Heròdot (pare de la història) considerat el primer historiador, utilitza la paraula història la qual en grec significa investigació. Fa una història sobre els grecs i els pobles veïns recollint relats de nombrosos testimonis en els seus viatges. TucididesTucídides s. IV a.C.aC és historiador en el sentit més científic, modern, ja que estableix un mètode per investigar basat en la crítica, la l'objectivitat i l'encadenament causal (anàlisi de les causes dels fets immediats, profundes i llunyanes). Fa una història sobre la guerra del Peloponès entre Atenes i Esparta en la qual va participar. Polibi s. II a.C.aC estableix el mètode basat en l'anàlisi del mode, temps i causa (com, quan i per què). Fa una història sobre Roma i dels conflictes que te en la seva expansió.
b)# Evolució i sentit de la història, teories i lleis:
1)## La interpretació cíclica:
Teoria de Polibi segons la qual les societats evolucionen com un serésser viu, neixen, es desenvolupen, envelleixen i moren. EsÉs unaun procés determinista.
2)## La interpretació lineal:
EsÉs una interpretació oposada a la cíclica i destaquen 3 interpretacions:
La interpretació cristiana establerta per Sant Agustí a principis de la l'edat mitjana segons la qual la humanitat avança cap a la divinitat i salvació (cap a deu).
## La interpretació positivista: apareix en el s. XIX on segons Compte la humanitat ha passat per 3 estadis, el teològic (DeuDéu), el metafísic (idees) i el positiu (ciència). La humanitat esés guiada per la raó i la ciència. La raó i la ciència esés cap haa on evolucionarà la humanitat.
## La interpretació Marxista: de Karl Marx en la qual la humanitat evoluciona a través de la lluita de classes cap a una societat igualitària i comunista.
3)## La interpretació de síntesi:
Segons l'anglès Toynbee: Les civilitzacions segueixen el prosesprocés cíclic, però tenen un nexe entre elles i deixen la seva herència, per tant l'evolució històrica tendeix cap a una comunitat mundial, basada en la solidaritat i la tolerància (nova religió).
4)# Les forces actives de la història:
Són materials (economia) i espirituals o intel·lectuals (ideologia), psicologia. Per al marxisme les forces actives sonsón materials en canvi pel cristianisme i el positivisme sonsón espirituals (DeuDéu, la raó). En el segle XX. Els historiadors de l'escola francesa tenen una postura eclèctica i consideren que son tan importants els factors materials com els espirituals.
5)# Els protagonistes:
Són els homes, els individus excepcionals, les elits i les masses socials. Ja TucididesTucídides deia que alguns individus amb intel·ligència i audàcia influeixen en les masses socials.
Marx considerava que sonsón protagonistes les masses socials. Altres com Ortega iy Gasset consideraven que les elits o les generacions (minories innovadores) mouen les masses socials. En cada època hi ha dues generacions que actuen: la que té el poder i la que vol aconseguir el poder.
6)# Teoria delde l'Imperialisme o llei del més fort:
L'estableix TucididesTucídides i es basa en 3 punts:
Qualsevol imperialisme esés odiat pels seus súbdits.
L'ambició humana no te límits.
El mesmés fort s'imposa sobre el mesmés dèbil i fa la llei que li convé.
7)# Teoria de corrupció del poder polític
El poder polític canvia yi degenera segons Polibi que estudia els sistemes polítics grecs.
Monarquia (un rei)-> Tirania
Aristocràcia (el govern dels millors)-> Oligarquia (el poder d'uns pocs)
Democràcia (poder del poble)-> Oclocràcia (el poble no sap aprofitar la democràcia)
8)# Teoria de la lluita de classes:
Segons Karl Marx la història avança a través de la lluita de classes o revolucions. Estableix la tesi que la burgesia sonsón els explotadors i la l'antítesi esés el proletariat i la síntesi esés la societat socialista.
Teoria determinista i revolucionaria basada en la dialèctica
tesiTesi = burgesia
antítesiAntítesi = proletariat
síntesiSíntesi = Societat socialista
9)# Teoria del desafiament i la resposta:
Segons ToynBeeToynbee les dificultats empenyen l'home a buscar una solució més intel·ligent per a cobrir les seves necessitats (així la civilització egípcia o grega entre altres, s'hauria desenvolupat més donades les dificultats geogràfiques i l'agricultura s'hauria desenvolupat quan el clima hagués provocat una gragran sequiasequera i la desaparició dels aliments espontanis).
10)# Teoria de la llibertat i la riquesa:
Braudel i altres historiadores demostren que la democràcia només es pot donar en països rics o en èpoques de prosperitat perquè no es respecten les llibertats si no hi ha benestar econòmic.
 
== Història d'Espanya ==
I.=== La Prehistòria ===
a)# Paleolític inferior (800.000 a 90.00090000 a.CaC)
## Apareixen les primersprimeres restes d'homes a la península destacant el jaciment d'Atapuerca.
## Homo Antecessorantecessor El més antic trobat a Atapuerca
## Es troben restes de l'HomoHome Neanderthalde Neandertal que hauria viscut cap als 100.000cent mil anys a.C. en una època de clima fred i que vivien en coves. Es dedicantdediquen a la caça i recol·lecció. Utilitzen el foc, viuen en coves, tenen armes de sílex i viuen en petits grups.
## L'Homo Heidelbergensisheidelbergensis és una mica més modern i es troba a la fi del període entre l'home neanderthalneandertal. Fabricava armes de sílex, coneixia el foc i tindria certes creences religioses perquè enterrava als seus morts.
b)# Paleolític mitjamitjà (90.000 a 35.00035000 a.CaC)
## Es troben els HomoHomes del NeanderthalNeandertal. Es dediquen a la caça i utilitzen armes de sílex perfeccionades anomenades MusterienseMosterianes (indústria lítica) i tenen algunes creences religioses perquè enterren els seus morts. Viuen en coves i es vesteixen amb pells.
c)# Paleolític superior (35.000 a 7.0007000 a.C.aC)
## Destaca l'home de Cromanyó molt similar a l'actual, alt i d'aspecte modern el qual conviu amb altres grups d'homes. La indústria de les armes es perfecciona, són de sílex o os (arpons, puntes de fletxes, ganivets. Apareix l'art rupestre en les coves que tenia un caràcter màgic per afavorir la fertilitat i la caça d'animals. Es calculen en uns 50.000 habitants aprox. que estarien a la Penínsulapenínsula Ibèrica. Conviuen en coves o cabanes. Època de clima fred.
d)# Neolític (7.000 a 2.5002500 a. C.aC)
## Neolític vol dir pedra nova, en aquesta època es troben les primeres destrals per tallar arbres, amb una superfície molt polida.
## Arriba l'agricultura, la ramaderia a la península des d'orient. Aquests pobles esse situen a les costes en coves o petits poblats. Practiquen el comerç, la mineria (Gavà). Tenen unes destrals polides. Fan ceràmica decorada o llisa destacant la ceràmica cardial (decorada), tenen pintures rupestres amb escenes de caça o recol·lecció que es troben en abrics de les ostes de llevant.. Enterren els morts de vegades en fosses.
e)# Època dels metalls: El bronze i el ferro (2.500 a 800 a. C.aC)
## Es produeixen diverses innovacions de pobles alguns de procedència oriental, que porten la metal·lúrgia del bronze que s'estableixen a llevant, a Andalusia, Mallorca i Menorca.
## S'estableixen a les costes en poblats fortificats (destaca la cultura de “Los"Los Millares”Millares", “El"El Argar”Argar", “Baleàrica”"Baleàrica").
## Venen armes de bronze (coure + estany), practiquen el comerç i poden explotar els minerals. Enterra'n als seus morts en aixovars amb les seves joies d'or i plata, armes, ceràmica, etc. en tombes megalítiques: dòlmens i tombéstombes de corredor trobades per tota la península. ## A Mallorca es troben Taules i Navetes (pagpg. 13). Tenen ceràmica llisa o decorada.
## Més endavant arriba'narriben invasions indoeuropees dels pirineusPirineus que portaran el ferro i que tenen un tipus d'enterrament de d'incineració i camps d'urnes o be inhumació i túmuls.
 
II.=== La història Antiga: Orígens d'Espanya, les colonitzacions i els pobles preromans (800 a 200 a.C.) ===
a)# Els primers noms d'Espanya
## Els textos mesmés antics que parlen de la península sonsón a la bíblia, on li donen diversos noms com el de tarsis. Els primers colonitzadors sonsón els fenicis que li donen el nom de “SPHAN”"SPHAN" que significa terra de conills i derivaraderivarà a “HISPÀNIA”"HISPÀNIA" que utilitzaran els Romans i del qual vindrà el nom actual, Espanya. Després també arriben els grecs que tenen 3 noms “Ofiusa”"Ofiusa" terra de serps, “Ibèria”"Ibèria" terra delde l'Ebre (Iber) i “Hespèria”"Hespèria" terra d'occident o cap a ponent.
b)# Els pobles colonitzadors històrics (800 a 200 a.C.aC)
## Arriben pel mediterrani els fenicis procedents de l'actual Líban i els grecs, busquen metalls i matèries primeres. No conquisten el territori, ni fan la guerra, perquè es dediquen al comerç de tottota tipusmena de productes pacíficament. Els fenicis són els primers ena arribar i funden colònies, la mesmés antiga Cadis (GalesGal·les) formada entre 1.000 i 800 anys a.C. Porten un nivell culte, superior, escriptura amb un alfabet antecedent de l'actual, religió, art, luxe. Destaquen en la fabricació de teixits (monopoli de color púrpura). Fabriquen i intercanvien o fan d'intermediaris amb altres pobles (Egipcis) amb armes, joies, etc. i fins i tot trafiquen amb esclaus. S'estableixen a Llevant i Andalusia.
## Entren en competència amb els grecs (es reparteixen les zones d'influència) al sud els fenicis i al nord els grecs. Els grecs s'estableixen a Catalunya i llevant a l'època 800 a 600 aC. Funden Empúries i altres colònies i comercien amb tottota tipusmena de ceràmiques.
## Porten una cultura superior, escriptura perfeccionant l'alfabet (que després l'heretaran els grecs i més tard els romans convertint-se així en el que utilitzem actualment), moneda, ceràmica (decorada i de gran qualitat) i tottota tipusmena d'objectes luxosos. Utilitzen un sistema d'intercanvi basat en una mena de modes, peces d'or, plata i bronze. Escriuen sobre la península descrivint les seves riqueses, pobles i costums. Tenen religió la seva relació amb els indígenes sonsón en principi pacifiquespacífiques, però tenen enfrontaments amb els grecs per motius comercials i per controlar els territoris.
## Els cartaginesos sonsón fenicis procedents de Cartago (Tunísia actual) que arriben a la península i la conquereixen explotant les seves mines de plata. Funden una colònia Cartago Nova (Cartagena) l'any 230 a.CaC. Estan enfrontats amb grecs i després amb els romans pel domini comercial del mediterrani. Són anomenades guerres púniques que van acabar amb la victòria de roma i la destrucció de Cartago. Amb motiu d'aquestes guerres els cartaginesos comencen a ocupar el sud de la península (2a guerra púnica) ocupen la ciutat de Saun, colònia grega aliada dels romans, i els romans vindran a la península derrotaran als cartaginesos i destruiran Cartago ocupant així tota la península.
### 1a Guerra Púnica (264 – 242 a.C.aC) s. III a.C.aC
### 2a Guerra Púnica (218 – 202 a.C.aC) s. III a.C.aC
### 3a Guerra Púnica (149 – 146 a.C.aC) s. II a.CaC.
## Els generals cartaginesos que venen a Espanya sonsón Amilcar Barca, Asdrubal i Anibal. Anibal estén la conquesta per llevant, ocupa Sagunt.
c)# El primer regne històric: Tartessos (1000 a 500 a.C.aC)
## Tartessos esés un regne integrat per 200 ciutats. Estat ciutat a Andalusia a la Vall del Guadalquivir. La capital es deia Tortesos, però no s'ha trobat mai, possible procedència oriental, ja que aquesta cultura desapareix cap al 530 a.CaC. Tenien reis Gargoris, Habis, Gerion, Argantoni ... (els grecs parlen de la riquesa del rei Argantoni). Es dedicaven a l'agricultura, comerciaven amb fenicis i grecs. Controlaven les rutes dels metalls: plata, coure, estany, ferro. Tenien escriptura, lleis, art i religió d'influència oriental.
d)# Els Ibers (600 a 200 a.C.aC)
## És un poble que arriba a Espanya d'origen desconegut i es veurà influït pels fenicis i els grecs. Sabem moltes coses dels Ibers a travestravés dels Romans que conqueriran Espanya.
## Viuen en poblats o ciutats independents, que a vegades estan federades. Al sud els Ibers són més rics. Tenen una societat jerarquitzada i fins i tot esclaus en alguns casos. Els ibers de llevant i Catalunya tenen una vida mesmés austera i senzilla.
## Estan governats per reis o prínceps, cabdills, i assemblees magistrals.
## Un caràcter independent, orgullós, guerrers.
## Un sentit de la fidelitat al cabdill que pot arriba a la mort.
## En temps de pau practiquen la caça i la dansa. Fan la guerra i fins i tot són mercenaris.
## Tenen unes armes característiques i fan una ceràmica decorada amb pintures.
## Tenen art, religió, escriptura. Hi ha diversos pobles o tribus al sud i llevant.
## Són morenos de cabells negres yi molt jerarquitzats.
### Turdetans (Sevilla)
### Bastetans (Granada)
### Oretans (Jaén)
### Laietans (Barcelona)
### Ausetans (Girona)
### Cessetans (Tarragona)
e)# Els celtes i celtibers (600 a 200 a.C.aC)
Es## Se situen al centre i nord de la península. Estan organitzats en tribus i clans.
## Tenen cabdills o reis, assemblees, consells i clienteles militars (juren fidelitat al cabdill)
## Viuen en pobles o ciutats una mica fortificades.
Es## És una societat més igualitària cap al nord, perquè sonsón mesmés pobres. I més aristocràtica cap al centre i sud.
Son## Són molt guerresguerrers, de vegades lluiten com a mercenaris o es dediquen al saqueig (bandolers).
## Els celtes sonsón rososrossos amb ulls blaus yi tenen una democràcia primitiva yi els celtibers són barrejats i tenen una societat jerarquitzada.
Galics### Gàl·lics (Galícia)
### Asturs (AsturiesAstúries) (no se sap si sonsón celtes) eren matriarcals (no escrivien)
### Càntabres (Cantàbria)
Cantabres (Cantabria)
### Vacceus (Castella – Valladolid)
### Celtibers (castellaCastellaSoriaSòria)
### Lusitans (Portugal) saquejaven les ciutats de Sevilla
## Als asturs yi càntabres, els romans els van esclavitzar i portaportar a Bèlgica. Però ells es van escapar i tornar i finalment els romans els van exterminar envoltant la seva ciutat amb una muralla per incomunicar-los i que així es debilitessin per la fam, i uns altres es van suïcidar.
 
III.Hispània romana (218 a.C. a 409 d. C)
=== Hispània romana (218 a.C. a 409 d. C) ===
Els romans ocupen la península en la segona guerra púnica, en la qual s'enfronten amb els cartaginesos. Neo Escipiò (general roma) desembarca amb tropes a Empúries l'any 218 a.C. amb les primeres tropes i va ocupar el litoral fins Andalusia derrotant els cartaginesos. Després continua la conquesta de l'imperi romá a l'interior de la península. Les tribus hispàniques oposen una gran resistència: comencen amb la revelio dels ilergets (Lleida) cabdills Indíbil i Mandoni, després son els activers com els lusitans (Viriat). I després els arèvacs (Numància), els cantabres i els esturs (Campanyas dirigides per Octavi Cèsar August 29 a 19 a.C.)
Els romans ocupen la península en la segona guerra púnica, en la qual s'enfronten amb els cartaginesos. Gneu Escipió (general romà) desembarca amb tropes a Empúries l'any 218 aC amb les primeres tropes i va ocupar el litoral fins a Andalusia derrotant els cartaginesos. Després continua la conquesta de l'imperi romà a l'interior de la península. Les tribus hispàniques oposen una gran resistència: comencen amb la rebel·lió dels ilergets (Lleida) cabdills Indíbil i Mandoni, després són els activers com els lusitans (Viriat). I després els arevacs (Numància), els càntabres i els asturs (Campanyes dirigides per Octavi Cèsar August 29 a 19 aC)
i es tardarà dos segles en pacificar i romanitzar el territori.
i es tardarà dos segles a pacificar i romanitzar el territori.
La romanització d'Espanya va consistir que es va adoptar la llengua llatina desapareixent les llengües anteriors (excepte el basc) per primera vegada Espanya va ser administrada per un sol poble, els romans, una sola cultura, el mateix dret, les mateixes costums. També es va unificar en la religió, primer la romana (politeista) i després la cristiana (monoteista). La cultura, el dret els costums dels romans, l'economia va experimentar un desenvolupament important. es van crear noves ciutats i es van fer moltes obres publiques: ponts, carreteres, calçades, amfiteatres, circs aqüeductes, teatres, monuments commemoratius.
La romanització d'Espanya va consistir que es va adoptar la llengua llatina desapareixent les llengües anteriors (excepte el basc) per primera vegada Espanya va ser administrada per un sol poble, els romans, una sola cultura, el mateix dret, els mateixos costums. També es va unificar en la religió, primer la romana (politeista) i després la cristiana (monoteista). La cultura, el dret els costums dels romans, l'economia va experimentar un desenvolupament important. Es van crear noves ciutats i es van fer moltes obres públiques: ponts, carreteres, calçades, amfiteatres, circs, aqüeductes, teatres, monuments commemoratius.
Hispània al principi es va dividir en 2 províncies annexionant-se ha l'imperi roma. Després es van fer més divisions fins a arribar a 6, incorporant-se a l'imperi romà.
Hispània al principi es va dividir en 2 províncies annexionant-se a l'imperi romà. Després es van fer més divisions fins a arribar a 6, incorporant-se a l'imperi romà.
Províncies (Capital)
Tarraconense (TarracoTàrraco) - La més important
GallaeciaGal·lècia (BràcaraBracara Augusta) - Actualment Braga
Lusitània (Emerita Augusta Emèrita) - Actualment MeridaMérida
Bètica (Corduba) - Actualment Córdoba
Cartaginense (Nova Cartago)
Baleàrica (Pollentia)
Els romans ho censaven tot i feien cadastres (cens de les terres). .Demanen tributs que envien a Roma.
A la diòcesi de esla Hispània s'afegeix una província Africana. Mauritània Tingitana (Tingis). També s'afegeix una província del nord del Marroc (Tànger).
Colònia Favència Júlia Augusta Paterna Barceino
L'herència de Roma ha arribat fins als nostres dies:
El dret, la llengua, la religió, les ciutats o municipis, algunes construccions, els ponts entre altes, l'art, els costums, etc.
Els habitants d'Hispània es calculen en uns milions, Barcelona tenia 4.000 habitants i el nom oficial era “Colònia"Colònia Favència Júlia Augusta Paterna Barcino”Barcino". D'Hispània van ser 2 importants emperadors romans. Trajà (98-117) i Adrià (117-138) s.II II. També ban destacar alguns escriptors o filòsofs com Sèneca, Marcial, QuintiliaQuintilià i Lucà.
També va ser ispahispà l'emperador Teodosi (s. IV) el qual va convertir el cristianisme en la religió oficial de l'imperi.
I també va dividir l'imperi en 2 parts per administrar-lo millor, encara que els resultats van ser la decadència i desaparició de l'imperi occidental.
A partir del s. XIII comença la crisi i decadenciadecadència de roma i entren a Espanya les primeres invasions bàrbarsbàrbares entrant a la península els Francs i els Alemanys.
Els quals saquegen i destrueixen algunes ciutats com Barcelona. L'economia comença a empobrir-se, la gent abandona les ciutats. I a grups de bandolers, els quals estenen l'anarquia i bandolerisme (Bagaudes). El s.V hi ha noves invasions barbaresbàrbares i s'enfonsa l'imperi d'occident (476).
L'art de l'època romana esés influït pel grcgrec. L'economia, tenen l'agricultura molt semblant.
Hi havia 2 llatins, el clàssic i el búlgar. Les llengües romàniques descendeixen del llatillatí vulgar. Com herència ens van deixar el dret, les lleis (moltes es conserven avui en dia).
 
IV.L'Espanya visigoda (s.V al s.VIII)s
=== L'Espanya visigoda (s.V al s.VIII) ===
a)Les invasions bàrbares:
En el 409 entren a la península diversos pobles. Els Alans que després desapareixen poc després. Els vàndals, que després passen a l'Àfrica. els Sueus que s'estableixen a Galícia.
Linha 240 ⟶ 186:
 
Els reis visigots van ser escollits
V.=== Espanya musulmana: Al-Andalús (711 a 1492) ===
a)La invasió musulmana
Entren els musulmans procedents del Marroc a traves de Gibraltar dirigits per Tariq l'any 1711 amb uns 12 mil soldats que derrotan al rei Rodrigo a la batalla de guadalete. I els musulmans en poc tems ocupen Espanya desapareixent el regne visigot.
Linha 259 ⟶ 205:
Califa (per damunt de tots, religiós que l'Emir)
Taifa (reis independents controlats per Valis)
 
VI.L'espanya medieval Cristiana (s.IIX a XV)
=== L'Espanya medieval Cristiana (s.IIX a XV) ===
a)Evolució política
Espanya queda dividida en dues parts diferenciades el nord cristià, muntanyós, pobre i fragmentat políticament i el sud musulmà, ric, organitzat i unificat durant els primers segles.
Linha 272 ⟶ 219:
Durant aquest període es formen les llengües romàniques derivades de l'antic llatí vulgar, castellà, gallec, català.
Apareixen els textos en llengües romàniques, però també busca encara el llatí en els textos oficials o religiosos.
 
VII.L'Espanya dels reis Catòlics (1469 a 1514)
=== L'Espanya dels reis Catòlics (1469 a 1514) ===
a)La unió de les dues corones
Isabel i Ferran es van casar 1469. Isabel es va convertir en reina de Castella 1474 però va entrar en guerra amb Joana “La Beltraneja” i el rei de Portugal per la qüestió dinàstica (Joana era filla d'Enric IV, l'impotent, germà d'Isabel). La guerra acaba amb la victòria d'Isabel al 1479 i aquell mateix any es converteix en rei d'Aragó, el rei Ferran.
Linha 304 ⟶ 252:
Al 1512 les tropes dirigides pel Duque de Alba van ocupar Navarra a la corona Espanyola definitivament.
Les aliances van consistir sobretot en casar els fills dels reis catòlics amb prínceps hereus d'altres regnes. Amb Portugal l'aliança va ser amb el casament de les princeses Isabel i Maria amb els prínceps Alfons i Manel. Els prínceps Joan i Joana es van casar amb Margarita i Felip d'Habsburg fills de l'emperador alemany. Catalina la van casar amb Enric IX d'Anglaterra. D'aquests matrimonis derivara l'Imperi de Carles I rei d'Espanya i Emperador d'Alemanya i de Joana (La loca) i de Felip (El Hermoso).
 
VIII.L'Imperi de Carles I o V(1517 a 1556)
=== L'Imperi de Carles I (1517 a 1556) ===
a)L'Herència:
De part de la seva mare Joana Carles governarà Castella, Aragó, Nàpols i terres d'Americà. De part del seu pare Felip d'Absburg, hereta Àustria, Països Baixos i el franc comtat. També ereta el dret de ser elegit Emperador d'Alemanya i per tant es convertira en Carles V emperador.
Linha 320 ⟶ 269:
Els comuneros perden però el rei canvia de política i aprèn castellà (es retirara i morira a Espanya).
A València també es va produir una rebel·lió de tipus socials, protestaven el artesans contra els nobles, s'anomenaven les Germanies. Van ser derrotats.
 
=== L'imperi de Felip II (1556 a 1598) ===
 
=== La conquesta i colonització d'Amèrica (s. XVI) ===
 
[[Categoria:Llibres d'una pàgina]]