Història espanyola i catalana: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
mCap resum de modificació |
Correccions ortogràfiques i de format (per acabar) |
||
Línia 3:
{{millorar ortografia}}
== La història: Conceptes, fonts i mètodes ==
=== Concepte i objectius de la història ===
Què és la història?
Per a què serveix?
La història és una ciència que té com a objectiu reconstruir el passat de l'home per a poder comprendre el present i preveure el futur.
La història recull tots els esdeveniments protagonitzats per l'home en el passat i que han configurat la civilització actual (esdeveniments polítics, socials, econòmics i culturals).
La història serveix per conèixer-nos millor. Som hereus dels nostres avantpassats i els errors del passat han de servir per evitar-los (la història és mestre de la vida).
=== La investigació Històrica (mètodes) ===
Com és la història?
Com s'interpreta?
L'historiador consulta unes fonts d'informació o documents, analitza uns fets i els interpreta elaborant una hipòtesi o explicació de les causes i conseqüències d'aquells fets.
L'historiador ha de ser crític i imparcial. Consultar diverses fonts i contrastar-les. Ha
# La interpretació històrica:
El mètode científic:
Es basa en analitzar els fets investigant:
# Les fonts i els documents:
Cal fer-ne un estudi crític, verificar-les i contrastar-les.
Es poden classificar en fonts primàries i fonts secundàries. Les primàries són les que s'interpreten directament per 'historiador i les
També es pot classificar les fonts de diverses maneres:
Documents escrits, objectes arqueològics, obres d'art, testimonis orals i material fotogràfic i audiovisual.
Els fets humans tenen valor històric si poden situar-se en un lloc i un moment determinats (quan, on, com i per què). La cronologia serveix a l'historiador per ordenar els fets i encadenar-los.
Els sistemes de datació poden ser els següents:
Eres, edats, períodes, èpoques, mil·lennis, segles, generacions, dècades, cicles.
El temps curt (esdeveniments
La història i les ciències auxiliars són imprescindibles per la recerca.
Apareix a Grècia al s. V
Teoria de Polibi segons la qual les societats evolucionen com un
La interpretació cristiana establerta per Sant Agustí a principis de
## La interpretació positivista: apareix en el s. XIX on segons Compte la humanitat ha passat per 3 estadis, el teològic (
## La interpretació Marxista: de Karl Marx en la qual la humanitat evoluciona a través de la lluita de classes cap a una societat igualitària i comunista.
Segons l'anglès Toynbee: Les civilitzacions segueixen el
Són materials (economia) i espirituals o intel·lectuals (ideologia), psicologia. Per al marxisme les forces actives
Són els homes, els individus excepcionals, les elits i les masses socials. Ja
Marx considerava que
L'estableix
Qualsevol imperialisme
L'ambició humana no
El
El poder polític canvia
Monarquia (un rei)-> Tirania
Aristocràcia (el govern dels millors)-> Oligarquia (el poder d'uns pocs)
Democràcia (poder del poble)-> Oclocràcia (el poble no sap aprofitar la democràcia)
Segons Karl Marx la història avança a través de la lluita de classes o revolucions. Estableix la tesi que la burgesia
Teoria determinista i revolucionaria basada en la dialèctica
Segons
Braudel i altres historiadores demostren que la democràcia només es pot donar en països rics o en èpoques de prosperitat perquè no es respecten les llibertats si no hi ha benestar econòmic.
== Història d'Espanya ==
## Apareixen les
## Homo
## Es troben restes de l'
## L'Homo
## Es troben els
## Destaca l'home de Cromanyó molt similar a l'actual, alt i d'aspecte modern el qual conviu amb altres grups d'homes. La indústria de les armes es perfecciona, són de sílex o os (arpons, puntes de fletxes, ganivets. Apareix l'art rupestre en les coves que tenia un caràcter màgic per afavorir la fertilitat i la caça d'animals. Es calculen en uns 50.000 habitants aprox. que estarien a la
## Neolític vol dir pedra nova, en aquesta època es troben les primeres destrals per tallar arbres, amb una superfície molt polida.
## Arriba l'agricultura, la ramaderia a la península des d'orient. Aquests pobles
## Es produeixen diverses innovacions de pobles alguns de procedència oriental, que porten la metal·lúrgia del bronze que s'estableixen a llevant, a Andalusia, Mallorca i Menorca.
## S'estableixen a les costes en poblats fortificats (destaca la cultura de
## Venen armes de bronze (coure + estany), practiquen el comerç i poden explotar els minerals. Enterra'n als seus morts en aixovars amb les seves joies d'or i plata, armes, ceràmica, etc. en tombes megalítiques: dòlmens i
## Més endavant
## Els textos
## Arriben pel mediterrani els fenicis procedents de l'actual Líban i els grecs, busquen metalls i matèries primeres. No conquisten el territori, ni fan la guerra, perquè es dediquen al comerç de
## Entren en competència amb els grecs (es reparteixen les zones d'influència) al sud els fenicis i al nord els grecs. Els grecs s'estableixen a Catalunya i llevant a l'època 800 a 600 aC. Funden Empúries i altres colònies i comercien amb
## Porten una cultura superior, escriptura perfeccionant l'alfabet (que després l'heretaran els grecs i més tard els romans convertint-se així en el que utilitzem actualment), moneda, ceràmica (decorada i de gran qualitat) i
## Els cartaginesos
## Els generals cartaginesos que venen a Espanya
## Tartessos
## És un poble que arriba a Espanya d'origen desconegut i es veurà influït pels fenicis i els grecs. Sabem moltes coses dels Ibers a
## Viuen en poblats o ciutats independents, que a vegades estan federades. Al sud els Ibers són més rics. Tenen una societat jerarquitzada i fins i tot esclaus en alguns casos. Els ibers de llevant i Catalunya tenen una vida
## Estan governats per reis o prínceps, cabdills, i assemblees magistrals.
## Un caràcter independent, orgullós, guerrers.
## Un sentit de la fidelitat al cabdill que pot arriba a la mort.
## En temps de pau practiquen la caça i la dansa. Fan la guerra i fins i tot són mercenaris.
## Tenen unes armes característiques i fan una ceràmica decorada amb pintures.
## Tenen art, religió, escriptura. Hi ha diversos pobles o tribus al sud i llevant.
## Són morenos de cabells negres
### Turdetans (Sevilla)
### Bastetans (Granada)
### Oretans (Jaén)
### Laietans (Barcelona)
### Ausetans (Girona)
### Cessetans (Tarragona)
## Tenen cabdills o reis, assemblees, consells i clienteles militars (juren fidelitat al cabdill)
## Viuen en pobles o ciutats una mica fortificades.
## Els celtes
### Asturs (
### Càntabres (Cantàbria)
### Vacceus (Castella – Valladolid)
### Celtibers (
### Lusitans (Portugal) saquejaven les ciutats de Sevilla
## Als asturs
=== Hispània romana (218 a.C. a 409 d. C) ===
Els romans ocupen la península en la segona guerra púnica, en la qual s'enfronten amb els cartaginesos. Gneu Escipió (general romà) desembarca amb tropes a Empúries l'any 218 aC amb les primeres tropes i va ocupar el litoral fins a Andalusia derrotant els cartaginesos. Després continua la conquesta de l'imperi romà a l'interior de la península. Les tribus hispàniques oposen una gran resistència: comencen amb la rebel·lió dels ilergets (Lleida) cabdills Indíbil i Mandoni, després són els activers com els lusitans (Viriat). I després els arevacs (Numància), els càntabres i els asturs (Campanyes dirigides per Octavi Cèsar August 29 a 19 aC)
i es tardarà dos segles a pacificar i romanitzar el territori.
La romanització d'Espanya va consistir que es va adoptar la llengua llatina desapareixent les llengües anteriors (excepte el basc) per primera vegada Espanya va ser administrada per un sol poble, els romans, una sola cultura, el mateix dret, els mateixos costums. També es va unificar en la religió, primer la romana (politeista) i després la cristiana (monoteista). La cultura, el dret els costums dels romans, l'economia va experimentar un desenvolupament important. Es van crear noves ciutats i es van fer moltes obres públiques: ponts, carreteres, calçades, amfiteatres, circs, aqüeductes, teatres, monuments commemoratius.
Hispània al principi es va dividir en 2 províncies annexionant-se a l'imperi romà. Després es van fer més divisions fins a arribar a 6, incorporant-se a l'imperi romà.
Províncies (Capital)
Tarraconense (
Lusitània (
Bètica (Corduba) - Actualment Córdoba
Cartaginense (Nova Cartago)
Baleàrica (Pollentia)
Els romans ho censaven tot i feien cadastres (cens de les terres).
A la diòcesi de
Colònia Favència Júlia Augusta Paterna Barceino
L'herència de Roma ha arribat fins als nostres dies:
El dret, la llengua, la religió, les ciutats o municipis, algunes construccions, els ponts entre altes, l'art, els costums, etc.
Els habitants d'Hispània es calculen en uns milions, Barcelona tenia 4.000 habitants i el nom oficial era
També va ser
I també va dividir l'imperi en 2 parts per administrar-lo millor, encara que els resultats van ser la decadència i desaparició de l'imperi occidental.
A partir del s. XIII comença la crisi i
Els quals saquegen i destrueixen algunes ciutats com Barcelona. L'economia comença a empobrir-se, la gent abandona les ciutats. I a grups de bandolers, els quals estenen l'anarquia i bandolerisme (Bagaudes). El s.V hi ha noves invasions
L'art de l'època romana
Hi havia 2 llatins, el clàssic i el búlgar. Les llengües romàniques descendeixen del
=== L'Espanya visigoda (s.V al s.VIII) ===
a)Les invasions bàrbares:
En el 409 entren a la península diversos pobles. Els Alans que després desapareixen poc després. Els vàndals, que després passen a l'Àfrica. els Sueus que s'estableixen a Galícia.
Linha 240 ⟶ 186:
Els reis visigots van ser escollits
a)La invasió musulmana
Entren els musulmans procedents del Marroc a traves de Gibraltar dirigits per Tariq l'any 1711 amb uns 12 mil soldats que derrotan al rei Rodrigo a la batalla de guadalete. I els musulmans en poc tems ocupen Espanya desapareixent el regne visigot.
Linha 259 ⟶ 205:
Califa (per damunt de tots, religiós que l'Emir)
Taifa (reis independents controlats per Valis)
=== L'Espanya medieval Cristiana (s.IIX a XV) ===
a)Evolució política
Espanya queda dividida en dues parts diferenciades el nord cristià, muntanyós, pobre i fragmentat políticament i el sud musulmà, ric, organitzat i unificat durant els primers segles.
Linha 272 ⟶ 219:
Durant aquest període es formen les llengües romàniques derivades de l'antic llatí vulgar, castellà, gallec, català.
Apareixen els textos en llengües romàniques, però també busca encara el llatí en els textos oficials o religiosos.
=== L'Espanya dels reis Catòlics (1469 a 1514) ===
a)La unió de les dues corones
Isabel i Ferran es van casar 1469. Isabel es va convertir en reina de Castella 1474 però va entrar en guerra amb Joana “La Beltraneja” i el rei de Portugal per la qüestió dinàstica (Joana era filla d'Enric IV, l'impotent, germà d'Isabel). La guerra acaba amb la victòria d'Isabel al 1479 i aquell mateix any es converteix en rei d'Aragó, el rei Ferran.
Linha 304 ⟶ 252:
Al 1512 les tropes dirigides pel Duque de Alba van ocupar Navarra a la corona Espanyola definitivament.
Les aliances van consistir sobretot en casar els fills dels reis catòlics amb prínceps hereus d'altres regnes. Amb Portugal l'aliança va ser amb el casament de les princeses Isabel i Maria amb els prínceps Alfons i Manel. Els prínceps Joan i Joana es van casar amb Margarita i Felip d'Habsburg fills de l'emperador alemany. Catalina la van casar amb Enric IX d'Anglaterra. D'aquests matrimonis derivara l'Imperi de Carles I rei d'Espanya i Emperador d'Alemanya i de Joana (La loca) i de Felip (El Hermoso).
=== L'Imperi de Carles I (1517 a 1556) ===
a)L'Herència:
De part de la seva mare Joana Carles governarà Castella, Aragó, Nàpols i terres d'Americà. De part del seu pare Felip d'Absburg, hereta Àustria, Països Baixos i el franc comtat. També ereta el dret de ser elegit Emperador d'Alemanya i per tant es convertira en Carles V emperador.
Linha 320 ⟶ 269:
Els comuneros perden però el rei canvia de política i aprèn castellà (es retirara i morira a Espanya).
A València també es va produir una rebel·lió de tipus socials, protestaven el artesans contra els nobles, s'anomenaven les Germanies. Van ser derrotats.
=== L'imperi de Felip II (1556 a 1598) ===
=== La conquesta i colonització d'Amèrica (s. XVI) ===
[[Categoria:Llibres d'una pàgina]]
|