Esperanto/Adjectius

Adjectius

del llibre Esperanto

Els adjectius ens descriuen una qualitat o un defecte del nom el qual modifiquen. En esperanto totes les paraules que pertanyen a aquesta categoria acaben amb la lletra A.

Alta arbo: Arbre alt.

Com es pot veure, i pel contrari que el català, els adjectius es col·loquen normalment davant del nom que modifiquen encara que es poden col·locar al darrere, no hi ha cap norma que ho impedeixi.

Alta arbo=Arbo alta

Acord amb número de l'adjectiu

De la mateixa manera que fem en català, els adjectius concorden en nombre amb el nom que modifiquen, és a dir, diem:

Altaj arboj: Arbres alts.

I no podem dir en cap dels dos idiomes:

~~Alta arboj: Arbres alt.~~

El sufix de plural (-s en català i -j en esperanto) ha de trobar-se tant en el nom com en l’adjectiu.

Com hem dit abans, el nom pot rebre la terminació -N de l’acusatiu. Això també és cert i vàlid per l’adjectiu. Ho veurem més endavant.

Exemples:

La belaj floroj: Les flors boniques.
La juna knabo: el nen jove.
Granda hundo: un gos gros.
Bonaj katoj: uns bons gats.
La sana viro: L'home sa. El senyor sa.
Pura telero: plat net.

El prefix MAL-

Aquest prefix indica el contrari de la paraula a la qual es col·loca. És molt productiu i emprat:

Bona: bo. Malbona: dolent
Pura: net. Malpura: brut
Sana: sa. Malsana: malalt
Alta: alt. Malalta: baix
Juna: jove. Maljuna: vell

Canvi de categoria gramatical

En esperanto és freqüent canviar la categoria gramatical de les paraules per tal d'adaptar-les a les nostres intencions. Com s'ha dit, tots els noms acaben amb O i els adjectius amb A, per tant, amb un simple canvi de terminació, podem canviar la categoria gramatical.

Exemple: bona (bo), bono (bondat)

Quan se sàpiguen més paraules i categories gramaticals, aquest canvi serà més directe i senzill i encara més lògic.