Els correlatius són una mostra més que l'esperanto és una llegnua molt fàcil. Moltes paraules molt comunes com les d'aquesta taula es formen d'una manera regular. S'empren aquesta mena de prefixos per començar la paraula:

  • KI: Serveix per fer preguntes i com a relatiu "el qual". Quin...?
  • TI:Serveix per assenyalar "Aquest...", com un demostratiu.
  • NENI: Serveix per negar, "Cap...". Quan l'utilitzem no s'ha de fer servir ne
  • I: mostra indeterminació "Algun..."
  • ĈI: mostra totalitat "Tots els..."

I els sufixos per acabar:

  • O: cosa indeterminada.
  • U:cosa concreta, persona.
  • E: lloc
  • A: mena, tipus
  • AM: temps
  • EL: manera
  • OM: quantitat
  • AL: raó, motiu
  • ES: propietari


+
KI-
Interrogació,
relació
TI-
demostració
NENI-
negació
I-
indefinició
ĈI-
totalitat
-U
unitat
KIU
Quin
...el qual...
TIU
aquell
NENIU
cap
IU
algun
algú
ĈIU
tothom, tots els
-E
lloc
KIE
On?
TIE
allà
NENIE
Enlloc
IE
a algun lloc
arreu
ĈIE
pertot arreu
-AM
temps
KIAM
Quan?
TIAM
Aleshores
NENIAM
mai
IAM
En algun moment
ĈIAM
sempre
-O
cosa
KIO
Què?
TIO
això
NENIO
res
IO
quelcom
alguna cosa
ĈIO
tot
-EL
manera
KIEL
com?
TIELaixí, tan
NENIEL
de cap manera
IEL
d'alguna manera
ĈIEL
de totes les maneres
-OM
quantitat
KIOM
quant?
TIOM
tant
aquesta quantitat
NENIOM
gens
IOM
una mica
ĈIOM
en totalitat
-AL
raó
KIAL
perquè.
TIAL
per això
(aquest motiu)
NENIAL
per cap motiu
sense raó
IAL
per alguna raó
ĈIAL
per totes les raons
-ES
propietat
KIES
De qui?
TIES
d'aquest
NENIES
de ningú
IES
d'algú
ĈIES
de tothom
-A
mena
KIA
quin tipus
de quina mena
TIA
d'aquesta mena
NENIA
de cap mena
IA
d'alguna mena
ĈIA
de tots els tipus

Les paraules acabades en O U A i E poden agafar la terminació N de l'acusatiu (a la E per indicar direcció) i les acabades en U i A la terminació J del plural.