Fabricació de peces de laminació
En la fabricació de peces de laminació es parteix del model de les peces que s'han de fabricar. Aquests models molts cops són de poliuretà d'alta densitat fresat amb complicades freses de 5 eixos, també n'hi ha de fets mitjançant prototipatge ràpid, o molts cops els arriba una peça a replicar, la qual s'ha de modificar o bé copiar a baix cost i baix pes.
Prèviament es preparen els models ja sigui polint els models per aconseguir millors acabats que les tecnologies amb què s'han produït, o per aplicar desemmotllant o cera per a l'aplicació de fibra i escaiola per a l'elaboració del motllo.
Seguidament el pas que s'ha de fer és pensar com ha de ser el motllo per tal que es pugui desemmotllar; pel que es va pensant on aniran les unions de les diferents peces d'aquest motllo. Un cop ja se sap on aniran les unions d'aquestes parts del motllo, sobre el mateix model, mitjançant escaiola i fibra de vidre en format bast s'ha de treure un negatiu de la peça amb les particions adequades per tal de poder ser desemmotllat. També s'han de de fer unes pestanyes amb centradors, que seran encarregades de garantir la unió entre les diferents parts dels motllos a través d'uns forats i unes unions cargolades en la posició adequada gràcies als cons centradors. S'utilitza fibra de vidre ja que és aproximadament uns 30 cops més barata que la fibra de carboni.Un cop ja tenim el motllo, en el cas que es necessiti un bon acabat per ambdues bandes, es procedeix a la fabricació del contra motllo.
Per fabricar el contra motllo, primerament es posa una capa de cera calibrada, la qual té un gruix equivalent al que tindrà després la peça laminada; i acte seguit es procedeix a laminar amb fibra de vidre o aplicar escaiola segons el cas, damunt seu.
D'aquesta manera es pot laminar sobre el motllo recobert de cera calibrada per treure'n el contramotlle amb una certa separació que deixarà espai suficient per les capes necessàries de fibra de carboni o vidre de la peça final i poder estar sota pressió d'un contramotlle per a millor acabat. Un cop acabats els motlles i contramotlles, es posen a una càmbra amb temperatura controlada sobre els 30º per tal d'assecar la humitat de l'escaiola i deixar curar la fibra de vidre. Arribat a aquest punt s'han de preparar les plantilles, que s'utilitzaran de patrons per el tall dels teixits de fibra. Les plantilles són trossos de paper retallats amb la forma que haurien de tenir els retalls de teixit de fibra per tal de laminar correctament ja no el motllo sinó la peça final. Com ja s'intueix, aquestes plantilles seran utilitzades per retallar les làmines de fibra per tal de després poder laminar correctament.
Un cop es té el motllo i el contra-motllo (si és necessari) curats, és el moment de tallar les fibres seguint els models que s'han preparat abans.
En aquest procés s'ha de tenir en compte que les fibres són anisotròpiques, fet pel que s'han de posar les diferents capes en diferents orientacions per aconseguir que tendei-xi a un comportament necessari per tal d'aguantar les sol·licitacions necessàries. Per tant en el moment de tallar les diferents capes s'han de tallar en diferents orientaci-ons. Normalment es fa de la manera que es detalla en la següent figura:
Primerament es pinta el motllo (per la zona on es lamina) amb una cera per d'evitar que s'enganxin les làmines de fibra de carboni. Molt cops també es pot pintar el motllo amb una pintura adequada (normalment gelcoat), la qual quedarà enganxada a la peça que estem laminant per tal que l'acabat sigui més uniforme i estètic. Això afavo-reix que l'acabat pintat sigui regular i no s'entrevegi el relleu característic del teixit de fibra. Aquesta pintura necessita un gruix suficient per absorbir les irregularitats, però tenint en compte que és excés de pes només per fins estètics. Aquesta pintura s'haurà de deixar assecar.
Un cop tenim el motlle preparat i les fibres a mida, es comença el procés de laminat.
En van col·locant les diferents capes de fibra alhora que es van pintant amb un pinzell amb la resina. Les fibres que es van col·locant poden se de carboni, d'aramida (kevlar) o de vidre, i entre aquestes molt cops es posa niu d'abella de Nomex. El Nomex serveix per tal de reforçar la peça donant-li més inèrcia (gruix), i només es posa en cas que sigui necessari reforçar una zona. En peces estructurals com podrien ser embarcacions, industria aeroespacial, o xassís monocascs de vehicles de competició aquest niu d'abella és d'alumini (anomenat honeycomb). El fi d'aplicar les capes de Nomex és donar un gruix superior a la peça per tal de separar les capes resistents amb un material molt lleuger i així augmentar la inèrcia de la peça amb una combinació de lleugeresa extraordinària.
El fet de triar uns o altres tipus de fibres depèn de les propietats que es vulguin obtenir. També pot posar-se un última capa de fibra de vidre per eliminar la porositat i donar-li més flexibilitat, el kevlar acostuma a donar una flexibilitat i absorció d'energia molt superiors (s'acostuma a utilitzar per fer armilles antibales), el carboni en canvi és molt resistent i rígid. Molts cops es posen capes de diferents materials, tal com s'ha dit.
En aquest punt també es posarien els inserts i es laminaria a sobre. Altres tipus de materials sense ànim de augmentar la resistència directament però si per fer de suport per tal de omplir i separar les capes de fibra poden ser les espumes o foams com la de la següent imatge:
Tot just comença el procés de de curació. Aquest procés podria realitzar-se a temperatura ambient, cosa que provocaria una llarga durada d'aquest procés. Per tal de fer-lo més curt, es col·loca tot aquest conjunt dins un forn a 60-80ºC, durant les hores que calgui. La duració d'aquest procés s'estima amb experiència segons tingui un tipus o altre de resines i fibres.
Un cop curada la peça ja es pot procedir al desemmotllament de la peça i extracció de la pel·lícula que ha absorbit el sobrant de resina. Només cal treure les unions cargola-des dels motllos, i extreure amb cura i l'ajut de espàtules i falques el conjunt laminat que forma la peça.
En alguns casos, les peces es fabriquen en més d'una part, per la qual cosa s'hauran de soldar. Com a primer pas s'han de Llimar les dues superfícies que es volen ajuntar. Això es fa per tal d'augmentar la superfície que té la cola per enganxar-se.
Tot seguit es poden impregnar amb la resina les dues superfícies a unir ; s'ajunten i només falta esperar a que s'hagi assecat la resina. Molts cops a més de posar la resina, 'afegeixen capes de fibra de carbono, o la que es cregui més adient, per tal d'unir millor les peces.
A continuació ja tenim la peça en brut. Ara però caldrà retallar-ne els sobrants que s'han deixat, normalment d'uns 20mm. per a cada dimensió característica.