GNU/LINUX per usuaris/Introducció/Què és el GNU/Linux?
En aquest context, i quan la FSF encara no tenia el nucli estable per al seu sistema operatiu, un professor de la Universitat d’Holanda, Andrew Tanenbaum, va decidir escriure un sistema operatiu perquè els seus estudiants el poguessin estudiar. Igual que Stallman, fins el moment havia pogut utilitzar el codi font de UNIX de AT&T perquè els seus alumnes aprenguessin a dissenyar sistemes operatius. La seva idea era escriure un sistema operatiu que pogués ser estudiat i modificat per qualsevol que ho desitgés. Fou al 1987 que va desenvolupar el seu projecte, creant un petit UNIX (mini UNIX), donant lloc a MINIX. Com que no va utilitzar ni una sola línia del codi de UNIX de AT&T, res n’impedeix d’agafar-ne el codi i utilitzar-lo i modificar-lo lliurement.
Tanenbaum va voler crear un sistema amb fins docents, és per això que va dissenyar un sistema operatiu amb arquitectura microkernel. Aquesta tecnologia es basa en dividir les diferents funcionalitats del nucli del sistema en programes totalment separats i que es comuniquen entre si. Això el fa molt modular, facilitant moltíssim el testeig, detecció i correcció d’errors, el manteniment, l’estudi, etc. Actualment alguns sistemes operatius com Amoeba, Chorus, Mach o WindowsNT ™ han estat desenvolupats seguint aquest tipus de tecnologia. Aquest nucli és ideal per una fàcil comprensió, aportant una tecnologia molt nova per l'època, permetent molta versatilitat, multiplataforma, etc. Aquest ha estat tant un dels punts forts com febles de MINIX: encara que el sistema és una joia pel seu estudi i disseny, és molt probable que mai es pugui utilitzar en entorns reals. Es va optar per fer-lo entenedor, modular i molt pedagògic, però té com a contrapartida no ser ràpid. De totes maneres, Tanenbaum tampoc ho pretenia; al llarg dels anys MINIX ha anat evolucionant i avui dia encara segueix essent utilitzat per molts alumnes d’universitats d’arreu del món.
Aquí és quan entra en joc Linux. Mentre que la FSF seguia amb el seu gran projecte proporcionant eines per la construcció d’un sistema operatiu, Tanenbaum orientava MINIX a fins docents i moltes empreses seguien evolucionant les seves pròpies versions de UNIX, Linus Torvalds, estudiant de la Universitat de Helsinki, va decidir crear, a l’agost del 1991, el seu propi nucli per un nou sistema operatiu, Linux. La seva idea era crear un UNIX per PC perquè tots els que vulguessin el poguessin utilitzar al seu ordinador. La primera aparició en escena va ser en un debat de MINIX i sistemes operatius, on va exposar les següents idees:
Newsgroups: comp.os.minix Subject: What would you like to see most in minix? Date: 25 Aug 91 20:57:08 GMT Organization: University of Helsinki Hello everybody out there using minix. I’m doing a (free) operating system (just a hobby, won’t be big and professional like gnu) for 386(486) AT clones. This has been brewing since april, and is starting to get ready. I’d like any feedback on things people like/dislike in minix, as my OS resembles it somewhat (same physical layout of the file-system (due to practical reasons) among other things). I’ve currently ported bash(1.08) and gcc(1.40), and things seem to work. This implies that I’ll get something practical within a few months, and I’d like to know what features most people would want. Any suggestions are welcome, but I won’t promise I’ll implement them :-)
Si accedíssim al fòrum de debat on va aparèixer aquest primer missatge veuríem com ràpidament gent d’arreu del món començà a interessar-se per aquest nou sistema, que a l’utilitzar el compilador i intèrpret de comandes de GNU (gcc i bash respectivament) com a peces fonamentals també tenia les característiques de programari lliure. Encara que en paraules del mateix Torvalds, si ell mateix hagués sabut la quantitat de treball necessari per aconseguir que la seva idea funcionés, mai ho hauria fet, els esforços de molts experts en informàtica d’arreu del món varen fer que aquest projecte fos possible. Linux és un nucli de tipus monolític. Això significa que no es separen les seves diferents funcionalitats en mòduls diferenciats, sinó que tot és un mateix programa. El principal inconvenient d’aquest tipus de disseny és que la localització d’errors i que el manteniment són molt costosos. Per altra banda, però, el rendiment que s’aconsegueix és molt més elevat que el d’altres tipus de disseny.
En certa manera, durant els primers anys d’existència, GNU/Linux s’identificava com el sistema operatiu dels hackers. La seva dificultat d’instal·lació, manipulació i falta de controladors el feien una eina només apta per gent molt entesa en el tema, però varen ser aquests primers usuaris els que dissenyaren els controladors pels discs durs, impressores, targetes, etc. i els que començaren a donar a conèixer al món aquest sistema. Poc a poc, el nombre d’usuaris començà a créixer i actualment ja existeixen moltes empreses i grups d’usuaris que creen i utilitzen les seves pròpies distribucions de GNU/Linux.
Enllaços externs
modifica- What would you like to see most in minix? Missatge original de Linus Torvalds amb les respostes.