Guia de plantes medicinals, usos i cultiu/Indicacions generals de cultiu

Indicacions generals per al cultiu de les plantes medicinals

del llibre Guia de plantes medicinals, usos i cultiu

Plagues i malalties

Si no s’indica que la planta és sensible a alguna plaga o malaltia, es dóna per suposat que és una planta molt resistent. Normalment les plantes medicinals no tenen massa problemes de cultiu, però en cada apartat de cada planta, us indicarem les principals anomalies. Si sabeu quina plaga o malaltia teniu, podeu buscar un remei natural al dossier "solucions a plagues i malalties", o bé podeu comprar qualsevol llibre d'agricultura ecològica. Per sort ja podeu trobar als "gardens" i botigues especialitzades, productes fitosanitaris sense toxicitat que us poden ajudar a combatre el problema.

Sempre es recomana a nivell general no abusar del reg, l'excés d’aigua crea medis idonis per la proliferació de fongs i bacteris, al igual que l'excés d'adobs o la carència. També influeix el com es treballi la terra o la seva qualitat. Per descomptat si la planta no s’adapta al clima, tindrà problemes sanitaris.

Abonament

Si abonem en excés la terra, probablement tindrem problemes de fongs o plagues, o bé tindrem plantes en excés de nitrogen (molt tòxiques). Aprofito per advertir la costum d’abonar en excés els horts, si així ho feu, esteu produint plantes en un potencial tòxic per la salut molt alt. Podeu utilitzar qualsevol tipus d’adob natural, els mes recomanats son els compostos, ja que estan preparats per la assimilació harmònica de la planta. A ser possible el compost ha de ser una barreja de fems animals i restes vegetals, com mes variades millor. El compost o fems no han de fer pudor, han de tenir olor a terra i mantenir un punt d’humitat, perquè siguin assimilables per la planta. Si s’han assecat, costaràn més d’assimilar, per això sempre es recomana barrejar-ho amb la terra, és a dir, no deixar els fems o compostos damunt de la terra, ja que al assecar-se perden la seva forma orgànica i es tornen minerals de més difícil assimilació. Una altra solució son els adobs líquids, que podeu trobar a qualsevol botíga, o els líquids dels fems o compost.

On cultivar

El cultiu a la terra produirà sempre plantes més equilibrades a nivell medicinal i agrícola/sanitari, gràcies a la simbiosi amb tot el medi. Però en el seu defecte la qualitat de la medecina és més que acceptable en el cultiu en test. Sempre que cultivem a ple sol, podem tenir problemes de excés de calor, normalment la planta s’engrogueix i deixa de evolucionar correctament. Si en l’apartat de “Cultiu” no especifiquem que és sensible a l'excés de sol, vol dir que és una planta molt resistent, encara que a ple estiu podem tenir moments en que pateixi una mica. En aquest cas, si volem que la planta segueixi creixent, l'hem de protegir amb un para-sol, i si està en un test, l'hem de moure en un lloc amb més ombra.

Cultiu en un test: Un dels principals problemes que la gent es troba és la falta de vigor de les plantes. Per anar bé, s'hauria de renovar la terra cada any, almenys parcialment, desfent les arrels enrotllades i podant-la una mica. Hi ha moltes terres que estan a la venda que són molt àcides, ja que moltes flors s’adapten be en cultiu àcid. La planta medicinal requereix una terra semblant a la de les hortalisses, així que heu de preguntar al venedor de turba o terra si és apta per plantar hortalisses. Si teniu compost podeu barrejar un 33% de compost, un 33% de sorra i 33% de terra argilosa o la que tingueu més al costat de casa. Si les plantes no creixen suficientment, heu de posar més compost o arena. A vegades la terra és molt argilosa i l’arrel s'asfixia o be el compost és molt dèbil i a la planta li falta menjar. En aquest cas podeu afegir nutrients a l’aigua o incrementar la quantitat de compost, nutrients o fems. Un altre problema que la gent s’acostuma a trobar es el clor de l’aigua. El clor inhibeix la vida de la planta i la vida de la terra, i engrogueix les plantes. Així que l’opció mes idònia si us passa això es deixar l'aigua un dia a l'aire lliure, perquè s’evapori el clor. Si la planta segueix groga o no creix bé, s’hauria d’introduïr adob dintre la terra o l’aigua, tal com hem indicat a l’apartat “abonament”. Si persisteix l'engroguiment o la falta de creixement és que tenim una plaga, malaltia o una carència mineral, la qual suplirem abonant amb un altre adob. Però hem de vigilar en no abonar en excés, perquè també l'excés d’adob engrogueix la planta i la paralitza. La quantitat de fem de compost per test ha de ser un grapat a l'any com a molt, si la planta és gran dos grapats, i si la qualitat del fem és molt baixa o d'origen vegetal, podeu tirar fins a 10 grapats, tot depèn del volum de la planta i la potència de l’adob. Molta gent pregunta si és saludable cultivar a les ciutats, la resposta és que és més saludable al camp. Però la planta cultivada en test també te propietats medicinals i si els adobs són bons també té bona qualitat nutritiva. El que tenen les ciutats és una contaminació més alta, però no cal fer-li cas, ja que igualment ho estem respirant, la solució és la depuració interna al menys un cop a l'any. En l’apartat com depurar el cos, podreu trobar diferents formes senzilles depuratives, per tal d’evitar possibles intoxicacions o acumulacions de tòxics.

Cultiu en terra: Dependrà de la qualitat de la terra i del vigor de la planta. Si tenim una terra molt àrida i compacta, és convenient abonar-la prèviament i treballar-la amb motocultor o fanga. És important fer-ho sobretot quan la terra s’esponja més, després d'unes pluges i en lluna minvant, ja que la terra no es compactarà amb trossos. També podeu comprar calendaris llunaris, que t’expliquen el dia idoni per treballar la terra, però sempre heu d’evitar-ho després de pluja per no compactar la terra, amb el conseqüent deteriorament de la vida de la terra. Una altra opció es deixar la terra llaurada, com creant muntanyetes, perquè el gel la trituri. A la primavera la podreu treballar amb molta suavitat. Si teniu el terra molt àrid o qualsevol terra, també podeu utilitzar el sistema de "Mulching" que consisteix en cobrir la terra amb palla, restes vegetals, compost... utilitzeu el que tingueu. Al no tocar el sol directament la terra, va tornant la microvida a la terra, multiplicant la qualitat de les plantes i la terra. Un error que molta gent fa és barrejar les restes vegetals amb la terra. Si això passa, es produeix una putrefacció dintre la terra i la planta deixa de créixer. Quan apliquem restes vegetals damunt la terra i després la volem treballar, les hem d’apartar per no barrejar-les dintre. Un altre sistema molt senzill i fàcil de mantindre és el Gaspar Caballero: es creen uns bancals profunds i s’hi afegeix un pam de compost. El compost, com que no té llavor de mala herba, fa que sigui ben fàcil de cultivar i produeix exuberant plantes. Recordem que aquest compost ha de tenir poc nitrogen, com a molt un 25% de restes de fems animals, la resta ha de ser vegetal. Molta gent intercala les medicinals als hort creant una simbiosi amb les plantes hortícoles, reduint notablement els problemes de fongs i plagues. Un dels dissenys més agradables i pràctics consisteix en crear uns contorns i intercalacions permanents al voltant de l'hort de fruiters, medicinals i flors.

Trasplant: Tal com podeu observar molts cops les plantes es vénen amb les arrels enrotllades. Perquè la planta pugui créixer lliurement, hauríeu de desenrotllar les arrels o fer una poda perquè el flux de saba circuli millor. Si la planta té molta fulla, també és interessant fer-li una poda, per a que tota la energia la dediqui a la creació de les arrels. La forma més correcta de plantar qualsevol planta és no colgar el coll (part aèria). De qualsevol planta podem distingir l'arrel i la part aèria; si colguem la part aèria podem tenir problemes de fons. Hi ha alguna planta que li agrada que la colguin, com la tomaquera, però son excepcions, si es colga una mica no passa res, el problema es quan es colga molt o poc i hi ha excés d’aigua i es podreix el coll abans que surti la arrel. Els primers 15 dies s’ha de regar cada dia una mica, per a mantenir la humitat i que la planta no pateixi. Si plantem a terra hem de fer un reg ben abundant el primer dia, per a que l’aigua baixi almenys a dos metres de profunditat, després sols hem de mantindre la humitat. Si el cultiu és a la terra directa, al cap dels 15 dies hem de parar el reg i només regar quan la planta ens ho demani, acostuma a ser al quart dia o al quinzè dia depenent de la textura de la terra i les necessitats de cada planta.

Marcs de plantació

Els marcs de plantació d'aquest llibre són molt relatius, dependrà molt de la qualitat de la terra i el reg. La xifra que hem posat és orientativa per a terrenys no molt vigorosos, però tampoc per a terrenys molt poc fèrtils. És a dir, la xifra és una mitja. Si teniu un terreny molt fèrtil, haureu d’augmentar la distància; i si teniu un terreny molt poc fèrtil haureu de disminuïr la distància entre plantes.

Reg: El reg del trasplant l'hem explicat a l’apartat de trasplant. Ja hem comentat el perill de l’excés de reg per a l'afavoriment de fongs i bacteris. Sempre que reguem poc una planta medicinal el resultat serà una major potència medicinal i un sabor més fort. Si reguem sovint obtindrem una menor quantitat de medicina per gram, un sabor més suau i més quantitat de fulla a l'any. A partir del quinzè dia del trasplant s'ha de reduïr el reg el màxim que es pugui. Només és recomanable regar quan la planta manifesti els primers símptomes de fulles pansides. En aquest cas estarem estimulant les arrels, per tant estarem creant una planta amb molta arrel. Si el reg fos diari, la planta quasi no tindria arrels, i en aquest cas tindríem una planta poc resistent a plagues i malalties: totalment depenent d'aigua diària.

Poda: Si la planta es fa molt gran o es comença a assecar, és convenient treure les parts seques o escapçar la part alta si està creixent molt, perquè pugui rebrotar amb força. La poda ajuda a rejovenir i fins i tot s'aconsella pel bon creixement de la planta, sobretot en terres molt fèrtils.

Recol·lecció de la llavor: El cicle de producció de llavor de cada planta es diferent, però el que si que totes tenen en comú és l'ordre evolutiu: Primer surt la flor i després de la flor es produeix la llavor. Acostuma a tardar d'un a quatre mesos. En el moment que es comença a assecar la llavor, s’ha d’anar en compte que no caigui al terra. S'han de recollir les parts ja una mica seques, perquè si ho recollim en verd probablement no naixerà la llavor o tindrà poca força. Per separar la palla de la llavor primer s'ha de triturar tot ben fi amb la mà, i després s’ha de ventar. Llavors, la llavor cau just a sota i la palla vola. Si encara es vol separar millor es pot ficar en un cubell d’aigua. Les llavors que cauen al fons del cubell son les bones, les que flotes són les dolentes. Tanmateix, s'ha de tenir en compte que hi han plantes la llavor de les quals flota sempre.