Guia de plantes medicinals, usos i cultiu/Lavanda (Lavandula angustifolia)

L'espígol, espígol ver, espic, espígol d'estiu, espigola, barballó o lavanda (Lavandula angustifolia, Lavandula officinalis, Lavandula spica) és un arbust de la família de les lamiàcies o labiades reconeguda com a planta medicinal. També se l'anomena Lavandula angustifolia que ve de lavo que significa purificar. Popularment és coneguda com a espígol o lavanda. Aquesta família de labiades, situada a la subclasse Asteridae, és important, ja que comprèn unes 3.000 espècies agrupades en 200 gèneres. És una planta perenne olorosa amb fulles lanceolades i inflorescència amb diverses flors blavoses agrupades formant una mena d'espiga laxa. Les tiges són de secció quadrada. Floreix a principi d'estiu i el fruit és un aqueni.

L'espígol és una herba mediterrània que floreix a l'estiu, a partir del mes de juny. El seu origen és de l'oest de la conca mediterrània i habita terrenys calcaris, secs, pobres i solejats per poder florir intensament de les muntanyes del Principat català i de la meitat septentrional del País Valencià. També és cultivat a Europa (Croàcia, Itàlia, França i Portugal) i Amèrica per la seva essència.

Lavandula angustifolia 01

PropietatsModifica

És un eficaç antisèptic i s'empra en contusions, picades, dolors musculars, per reduir la pressió arterial i eliminar palpitacions, per relaxar-se.

ContraindicacionsModifica

Incompatible amb insulina.

Mètode de preparacióModifica

1 a 5 g per infusió, màxim 3 diàries.

CultiuModifica

Es sembra i planta a la primavera i l’estiu. Es planta cada 50cm o 80cm. Depenent força de la terra. S’adapta a tot tipus de climes i terrenys, l’excés d’aigua la pot podrir, es una planta de secà. S’adapta molt bé a terrenys calcaris i àrids. Es perenne, però a vegades es mor de repent, sempre recomanem podar les parts de les plantes que es sequen.