Guia de plantes medicinals, usos i cultiu/Lycopodium clavatum

Lycopodium clavatum

del llibre Guia de plantes medicinals, usos i cultiu

Licopodi (Lycopodium) és un gènere de pteridòfits de la família de les licopodiàcies. Són plantes sense flors, vasculars, terrestres o epífites, molt ramoses, erectes, postrades, amb fulles (microfil·les) petites, simples, sovint espiculades i que cobreix tota la tija i les branques. Les fulles fèrtils (esporofil·les) es troben en cons a les axil·les dels microfil·les.

El gènere Lycopodium es reprodueix sexualment per espores. Tanmateix, és més comú que es multipliquin vegetativament (fase asexual) a través de rizomes.

Etimològicament, Lycopodium prové de grec lýkos que significa "llop" i –pódion que significa "peu", ja que les extremitats de les seves branques s'assemblen a un peu de llop. Tant a l'interior de la península Ibèrica com a altres països d'Europa es coneixen aquestes plantes amb el nom genèric de "peu de llop".

Hi ha aproximadament 200 espècies, amb 37 tàxons àmpliament distribuïts en climes temperats i tropicals, encara que solen estar confinats a muntanyes als tròpics. A Catalunya hi trobem només dues espècies: Lycopodium clavatum i Lycopodium annotinum.

Propietats

Planta sencera: Estats en què es requereixi un augment de la diüresi: afeccions genitourinàries (cistitis, ureteritis, uretritis, pielonefritis, oligúria, urolitiasi), hiperazotemia, hiperuricèmia, gota, hipertensió arterial, edemes, sobrepès acompanyat de retenció de líquids. Espasmes gastrointestinals, discinèsies hepatobiliars. Espores: irritacions cutànies, intertrigen, hiperhidrosi.

Contraindicacions

No aplicar sobre ferides obertes, embaràs , lactància, insuficiència renal. Pot provocar hipotensions amb afectació d’altres òrgans.

Mètode depreparació

20gr per litre d’aigua.

Cultiu

Planta originaria de climes freds i humits d’Europa, a Espanya està als Pirineus, desconec el cultiu.