Guia de plantes medicinals, usos i cultiu/Ortiga (Urtica)

L'ortiga gran o ortiga verda (Urtica dioica) és una planta herbàcia de la família de les Urticàcies. És una planta cosmopolita; el seu nom prové del llatí, urere = "cremar", referint-se als pèls urticants de la planta. La seva distribució és molt àmplia, apareix en punts molt concrets degut a les necessitats de nitrogen, és una planta nitròfila. Es diu que segueix l'home i el bestiar: és freqüent en marges de camins i parets de pedra, corrals, terrenys de pastura, horts, etc. Pertany al grup de plantes que generalment anomenem ortigues, i n'és un dels exemples més coneguts; sovint s'anomena simplement ortiga, però té alguns noms populars catalans com estrígol, herba de cec, ortiga grossa, picamans, 'picamoros', urdigues, xordiga (Andorra) o estrigal (Andorra).

Tota la planta s'empra per les seves propietats nutritives i medicinals; podria tractar-se d'un nutracèutic.

20140523Urtica dioica

PropietatsModifica

Remineralitzant, depurativa, desfà pedres del ronyó, ajuda en l'anèmia, normoglucemiant, per afeccions de TOT el tracte respiratori i bronquial, migranyes, afrodisíaca, antial·lèrgica, antigotosa, antianèmica, antihistamínica, antiinflamatòria, antireumàtica, astringent, diürètica, galactògena, hemostàtica, tònica, rubefacient (vasodilatació perifèrica).

ContraindicacionsModifica

No consumir en casos d'edemes d'origen renal o cardíac, al tenir propietats hipotensores pot provocar parades cardíaques en malalts cardiològics o renals, 20 o 30 llavors condueixen a la purga massiva intestinal. Les arrels i les fulles verdes provoquen urticària. No existeix toxicitat aguda o crònica.

Mètode de preparacióModifica

5-15 g per tassa, màxim 3 al dia.

CultiuModifica

Se sembra, planta o esqueixa de primavera a tardor. Es planta cada 50 cm, encara que si li agrada la terra acabarà estenent-se. Li agraden terrenys molt nitrogenats amb fems, si són terrenys una mica pobres també s'adapta però menys. Si volem que no s'estengui un terreny pobre és ideal, però pot tenir senyals de debilitat foliar. S'adapta bé a tot tipus de terrenys i climes, incloent els més freds, Pirineu i nord d'Europa. És perenne.