Guia de plantes medicinals, usos i cultiu/Poliol menta (Mentha pulegium)

Poliol menta (Mentha pulegium)

del llibre Guia de plantes medicinals, usos i cultiu

El poliol o poliol d'aigua (Mentha pulegium) és una de les mentes no-híbrides més conegudes. El nom específic pulegium prové del llatí pulex (puça) i fa referència a que abans es cremaven restes de poliol en les cases per mantenir allunyats aquests insectes. La seva distribució abasta tota la península Ibèrica estenent-se pel Mediterrani (incloent Mallorca i Menorca) i Àsia occidental. És freqüent en llocs humits de muntanya i a prop dels rius.

Propietats

digestiu, relaxant,colerètica, estomacal, disminueix flatulències, antiàlgica, bisesual , carminativa, mal de altura, anticoagulant, hipoglucemiant, pell(ferides, picadures,èczemes, hemorroides en la punta de la pilila , vaginitis, leucorrea). Antimosquits.

Contraindicacions

Dosis superiors a les aconsellades són tòxiques i fins i tot mortals, pulegona, isopulegona, tuyona. La intoxicació del Poliol menta cursa amb ( zumzeig oïdes, diarrees, mareig, malestar, confusió mental, disfàgia, diaforesis,convulsions, parades Cardiorespiratoria, convulsions, mort-ESTAT TÌPIC DE XOC). També disminueix les concentracions de ferro en sang, també vigilar en dones embarassades i en lactància. Pot tenir efecte hepatotòxic i d’hipersensibilitat.

Mètode de preparació

30gr per Litre. 2 tasses diàries.

Cultiu

Es sembra de primavera a estiu. Es planta o esqueixa a la primavera, estiu o tardor. Es una planta una mica sensible a l’excés de reg, si veiem que la planta s’engrogueix, hauríem de fer esqueixos d’arrel i traspassar la planta en un altre lloc. Si la protegim del sol directe, o esta en un lloc de sol i ombra, la planta viurà millor i més verda. Li agraden els terres rics i arenosos. Es planta cada 40cm. Es perenne.