Guia de plantes medicinals, usos i cultiu/Tarongina (Melissa officinalis)

Tarongina (Melissa officinalis)

---

Synadenium Grantii Hook         Te de Roca (jasonia glutinosa)

---

del llibre Guia de plantes medicinals, usos i cultiu

La tarongina, arangí o melissa (Melissa officinalis), és una espècie de la família lamiàcia. Els seus noms vulgars (tarongina i arangí) fan referència a l'olor característica de llimona que desprenen les seves fulles. Així el nom en altres llengües també es deu a aquest fet: lemon balm en anglès, o hierba limón, toronjil o citronela en castellà. També n'és característica l'aroma similar a la menta. És originària del sud-oest d'Europa, la regió occidental d'Àsia i el Nord d'Àfrica. Així mateix, la trobem al Principat, on però es considera d'espontaneïtat dubtosa, sobretot en comarques marítimes, que tenen clima marítim amb condicions temperades i humides i estius calents i secs. Així la trobem des de l'Alt Empordà fins al Montsianès, i cercant humitat i zones plujoses ascendeix fins al Ripollès, al Berguedà, a l'Alt Urgell, a la Segarra, a les Muntanyes de Prades i al Montsant.

Melissa officinalis 001

Propietats

Calmant de dolor dental, reguladora cardíaca, digestiva, eutimitzant (alegra), antidepressiva, propietats bacteriostàtiques, el seu oli essencial és antiviral (gràcies als àcids fenòlics com el cafeínic, clorogènic i rosmarínic), eupèptica, carminativa, colerètica (estimula la secreció biliar) antiespasmòdica, sedant estomacal, emmenagoga (regula menstruacions i tracte sanguini i pelvis), vulneraria (talls, flors, fruits); altres indicacions: insomni, palpitacions, vòmits o dolors amb component nerviós, fiblades dentals o d'oïda, cefalees, inflamacions de la mucosa bronquial i digestiva, nàusees i meteorisme; per a úlceres d'herpes simples: aplicar cremes de melissa.

Contraindicacions

No s’han descrit, vigilància en dones embarassades.

=

==

Text d'encapçalament

Text d'encapçalament

====
===

Mètode de preparació

1gr-15gr per tassa- litre. 3 tasses diàries.

Cultiu

Es sembra o esqueixa amb arrel de primavera a estiu. Es pot plantar tot l'any, encara que a l’hivern la fulla desapareix bastant. És una planta molt pareguda en cultiu i propietats a la menta, és rastrera i va estenent-se per sota, colonitzant espais, si la terra li permet. És tolerant a terrenys humits però també viu en terrenys àrids. Pot viure en climes freds i càlids. Es planta cada 50cm. És perenne.