Guia de plantes medicinals, usos i cultiu/Vesc

Vesc

del llibre Guia de plantes medicinals, usos i cultiu

El vesc o visc (Viscum album) és una planta hemiparàsita que viu al damunt de branques, principalment en arbres de fulla caduca, com pomers o pollancres, però també sobre algunes espècies de pins. És originària d'Europa, i de l'oest i sud d'Àsia, és espontània a la península Ibèrica, i ha estat introduïda a Amèrica del Nord (a Califòrnia el 1900 i a la Colúmbia Britànica cap al 1988). El nom en llatí "viscum" té un origen incert, però es creu que ve de l'indoeuropeu i vol dir "força". Pel que fa a "album" es refereix a blanc, que fa referència del color del fruit que són baies. És una de les plantes típiques del Nadal, al costat del grèvol, el galzeran (Ruscus aculeatus) i la flor de Nadal o Poinsettia. Se li atribueix (com a moltes plantes) la bona sort. En el druïdisme antic se la considerava una planta sagrada que havia de ser tallada amb una falç d'or pel druida (tradició molt coneguda actualment per les referències habituals als còmics d'Astèrix).

Propietats

El vesc és un potent hipotensor amb propietats antiespasmòdiques i diürètiques pel que s'usa en: hipertensió, prevenció de l'arteriosclerosi, litiasi renal, afeccions reumàtiques. És antiepilèptica. Molt útil en trastorns prostàtics. Són altament reconegudes les seves propietats en tractaments de tumors malignes. Són nombrosos els metges que consideren que el vesc exerceix la seva activitat sobre els tumors sobretot en administració per via parenteral, mentre que per via oral es requereixen diversos mesos abans de notar la seva eficàcia. Externament: papil·lomes, condilomes.

Contraindicacions

Cardiopaties, tractament amb cardiotònics (el vesc conté un glucòsid amb acció cardiotònica, la viscoflavina). Insuficiència renal. malalties del fetge. Desaconsellable en l'embaràs, lactància, nens, hepatopaties, per la presència d'alcaloides, especialment la viscalbina.

Mètode de preparació

1gr-5gr per litre d’aigua.

Cultiu

Es una planta que parasita als arbres com el pi, desconeixem si es pot cultivar. La mateixa planta té un sistema d’arrelament, probablement si la esqueixem i el traslladem a un altre arbre enganxará i arrelará.