Història de l'art català/La casa romana. Domus, vil·les i insulae

Aquest capítol tracta sobre les construccions més habituals dels diferents habitatges d'època clàssica. Té tres formes amb denominació pròpia, segons la forma i el lloc en què estigui ubicada, aquests eren habitats segons la posició social que tenien les diferents persones. La casa de camp es coneix com a vil·la, era utilitzada com habitatge rural i estava prop dels treballs agraris, la domus és la casa comuna i de gent acomodada que representa l'ideal residencial de la noblesa, aquestes varien segons el poder econòmic del propietari (mida de l'habitatge, decoració, gustos i interessos), i finalment, les insulae són els blocs d'habitatge on vivia la gent que no es podia permetre tenir habitatges particulars.

Què són i qui acostumava a viure-hi

modifica

Les domus eren un tipus de casa romana majoritàriament habitada per la població rica i adinerada, hi vivia una única família.[1] Solament les elits més poderoses es podien permetre viure en aquest tipus d’habitatges. Estaven situades en llocs privilegiats, ja que la seva forma i orientació i construcció facilitava l’entrada de llum natural, és per això que pràcticament no tenien finestres.

Representant l'ideal residencial de la noblesa, la domus romana variava depenent del poder econòmic del propietari, el qual es mostrava a la mida de l'habitatge i en la seva decoració, així com, exposava els seus gustos i interessos.

Parts d'una domus

modifica
 
Domus situada a Sant Honorat i Avinyó, Barcelona

La domus estava orientada cap a l'interior, és a dir, tant l'aire com la llum entraven a les diferents estades per mitjà d'una sèrie de patis, per això, les finestres exteriors solien ser petites o simplement no eren freqüents, donant un ambient d'intimitat a aquesta.

Els habitatges s'estructuraven de la següent manera:

  • FAUCES: conegut com el vestíbul de la residència, era un corredor d'accés demarcat per unes columnes amb capitell, i sovint decorat per un mosaic on s'escrivia la paraula have, és a dir, benvingut.[2]
  • ATRIUM: El vestíbul donava accés a un ampli pati sostre, excepte a la part central, on s'ubicava una font o impluvium, on queia l'aigua de pluja, que posteriorment s'emmagatzemava en un pou. També, formant el centre de l'habitatge, al voltant del qual es repartien una sèrie de dependències, solia ser el lloc destinat per col·locar l'altar dels déus i els esperits protectors de la llar de la cultura romana, coneguts com a penats i lares, respectivament.
  • PERISTIL: Es tractava d'un jardí envoltat d'un pòrtic sostingut per columnes, encara que la seva estructura i dimensions depenien del terreny que tingués el propietari. Al seu voltant s'obrien les habitacions més importants de la casa, l'exedra, una sala espaiosa oberta al pòrtic, el menjador o el triclini, i habitacions.

Tot seguit entre aquests dos espais hi trobàvem el tablinum, era el despatx del Pater familias, també servia per guardar-hi documents de gran importància. Destaca la seva decoració on predominaven els mosaics, signe de riquesa i poder. El menjador formal conegut com el triclinium es distribuïa amb diferents llits al voltant formant una mena de U on al centre col·locaven una taula amb el menjar. Era una de les parts més rellevants de la casa.

  • OECUS: era una sala de recepció per als invitats, la seva funció principal era la d'acollir quan hi havia un gran nombre de persones que no cabia al triclinium. Era un menjador més ampli i luxós. Hi havia diferents tipus: tetrastilo, amb quatre columnes als angles, el corinti, que es caracteritza per presentar diverses columnes en tres dels costats i una coberta de volta rebaixada, i finalment l'egipci, que presenta les columnes de la mateixa manera que l'anterior, però aquest amb un segon pis de columnes més baixes, i una coberta central a dues aigües i una terrassa a les naus laterals.
  • LALARIUM: era l’espai dedicat al culte i on es feien ofrenes a les divinacions, ja que és on residien els déus de la casa, i simbolitzava el sentiment religiós de la família romana. Si s'efectuava correctament dels rituals domèstics, garantitzava la fertilitat i prosperitat.
  • EXEDRES: eren sales espaioses que tenien com a funció principal el descans i la conversa entre els diferents membres de la família o entre els convidats més íntims dels propietaris. Els terres solien estar coberts amb lloses de marbre en forma de figures geomètriques i mosaics.
  • BIBLIOTHECA: era important que la llum solar natural entrés a dins de l’habitació, per tant, la situació d’aquesta sala havia d’estar pensada per aquest objectiu primordial. A més, per tal d’inspirar als escriptors en aquell moment, hi havia diferents estàtues pels diferents punts i espais de la bibliotheca. Aquestes representaven a personatges avantpassats rellevants.
     
    Exemple de la planta d'una domus típica.

A continuació, es detallaran les parts més particulars de la casa:

  • CUBCULA: Eren els dormitoris de la domus romana, destinats tant als propietaris com als esclaus, els quals no estaven dotats de finestres i es trobaven al voltant de l'atrium.
  • CULINA: La cuina se situava comunament al voltant de l'atrium, justament al costat dels banys, d'aquesta manera, es tractava d'un lloc petit amb fogons fets en maçoneria i taules per elaborar els aliments.
  • BALNEUM: eren bàsicament els banys privats situats prop de la culina.

Les estances més privades de la casa estaven situades a la part interior, mentre que els espais més comuns estaven més a prop de l’exterior.

Materials

modifica

A les domus principalment hi predominaven la fusta, la terra, la pedra i maons com a elements de construcció.

 
Exemple de sòl d'Opus signinum

A les parets trobem elements decoratius com són els elements geomètrics i d'escenes mitològiques, on el color roig ressalta. Els terres de les domus estaven fets amb mosaics de diferents colors i amb diferents representacions (animals, persones, símbols). Aquest material també és comú en la decoració de les parets i sostres. A continuació trobem diferents tipus:[3]

- Opus sectile: fet amb peces de marbre i utilitzat amb diferents mides.

 
Pintures de la domus de Sant Honorat i Avinyó, situada a Barcelona

- Opus signinum: fet servir als terres i també a les piscines.

- Opus musivum: mosaics romans elaborats als murs.

- Lithostrotum: ús de pedres naturals de formació volcànica o marbres de diferents colors. S'usava per la construcció del camí d'una plaça o al terra d'algun edifici, entre d'altres.

Com ja s'ha esmentat anteriorment, la fusta era el principal material que es feia servir. Aquest material es troba en els armaris de les habitacions i salons.

Un altre material molt important d'època romana és la pintura. La tècnica que s'emprava era al fresc i després afegien una capa de cera per intensificar els colors. La pintura es realitzava en quatre passos: capa interna, capa de transició, capa de preparació i finalment traçat preparatori. Hi ha dos exemples de pintura romana:

- Pintura mural: tècnica al fresc, gamma de colors amplis on destaquen el blanc, el negre, el vermell i el groc.

- Pintura de cavallet: els temes que es tracten són: història, mitologia, vida quotidiana, animals i retrats.

Distribució

modifica

Com que les domus estaven construïdes perquè hi hagués una bona entrada de llum exterior, facilitava que la casa s’escalfés tot i que això no era suficient, el sistema de calefacció eren els brasers, ja que els incendis eren freqüents, van substituir la fusta per pedres més lleugeres.

Generalment, les domus entre altres aspectes, destacaven per no tenir una gran presència de mobles, l’objectiu era mostrar la seva funcionalitat i no tant la comoditat d’aquests. Hi havia dos grans tipus de mobles:[4]

  • Les Instrumenta: Tots aquells elements essencials per la conservació de l’habitatge, se n’aprovisionaven per si algun dia s’havia de fer algun tipus de reparació, hi trobaríem materials com bigues, teules, etc.
  • Supellex: Mobiliari que tenia com a funció principal adornar la casa com quadres, estàtues i d'altres elements.

A mesura que va evolucionant la història les diferents infraestructures i instal·lacions dels habitatges canvien al mateix ritme. Els sistemes de calefacció és un dels principals canvis, destaquen les termes[5] i la hypocaustum, la funció principal d’aquest últim era escalfar les diferents estances de la casa.

Vil·les

modifica

Són les tradicionals cases de camp que els romans posseïen com cases agrícoles i on tenien el seu bestiari, graners i fins i tot, per ser l’habitatge dels esclaus i emmagatzematge.

Consten distribuïdes per un o més d’un peristil i amb patis porticats. Depèn de l'ús que se’ls hi donés podien comptar amb instal·lacions com: cellers de vi, estables, magatzems pels diferents productes agraris, tallers d’artesania, hipòdroms, termes privades, molí per fer el pa, etc. Comptaven amb una rica decoració, a partir de mosaics, escultures tot depèn de la riquesa del seu propietari.

 
Vil·la romana de Vilauba, Camós

Tipus de vil·les·

modifica
  • La vila rústica era un edifici de camp, on el propietari ocasionalment revisaria el treball dels esclaus i la collita. Bàsicament, era el nucli d'una granja familiar, on es produïa allò que es necessitava. Amb el pas del temps i el creixement del poder de Roma, que en cada conquesta va transferir centenars de milers d'esclaus a Itàlia perquè els explotessin en els treballs més variats, les viles rústiques es van fer cada cop més grans i riques. La seva producció agrícola es va convertir en una activitat que el propòsit de la qual ja no era exclusivament alimentar el mestre, sinó també i sobretot, comercialitzar els productes en excés fins i tot en mercats distants. La direcció va ser confiada a un vilicus o vicari que tenia la tasca de satisfer les diverses necessitats dels esclaus i les activitats agrícoles.

El vilicus vivia en una cambra al costat de l'entrada. En un ambient subterrani hi havia l'ergastulum, el lloc on els esclaus cogovernats estaven confinats i encadenats, que havien estat culpables d'alguna falta greu. Una sala estesa es feia servir per a l'ús de la cuina per menjar i per a reunions; al voltant, per explotar la calor, hi havia els estables dels bous (bubilia) i dels cavalls (equilia), el galliner (gallinarium); després les habitacions dels ramaders i pastors, l'habitació del bany i la dels esclaus i els supervisors (monitors). Posteriorment, es van utilitzar altres sales per a fins agrícoles, com el celler (cel·la de vinària) amb la premsa (torculum) per premsar raïm, magatzems per a blat i altres cereals (horreum) i per emmagatzemar flascons amb oli. (cella olearia), el molí (trapefum) per moldre olives, el molí (mola). La casa del mestre era a dalt. De vegades, per evitar incendis i altres perills, els aliments s'emmagatzemaven en un edifici separat, que constituïa la vila fructuària.

  • La vila urbana va ser desenvolupada a partir del segle I aC. Durant l'augment de la població a causa de l'augment de les conquestes i el creixement de la riquesa, la contaminació acústica de les carreteres i l'augment de la quantitat de vehicles van crear inconvenients considerables. Cesare, l'any 45 aC, mitjançant una ordenança, havia intentat resoldre el problema en autoritzar la circulació exclusivament a vehicles d'interès públic, però a la ciutat hi havia poques persones privilegiades que continuaven circulant amb els seus propis mitjans. Marcial (40-104) en un dels seus epigrames (XII, 57) va declarar que: “A Roma no hi ha lloc on un home pobre pugui meditar o descansar. Al matí no deixen viure els mestres d'escola, a la nit els forners, durant tot el dia el martelleig dels ferrers”.

Aquest tipus de viles urbanes representen una resposta a la necessitat de fugir de la vida caòtica i descontrolada de la ciutat. Refugiar-se per un període per al descans i la tranquil·litat en llocs sans, permetia revitalitzar no sols el cos, sinó també l'esperit, així com un luxe, també era una gran necessitat. Així va créixer la quantitat de villae urbanae, ubicades a llocs particularment atractius i agradables, al cim d'un turó o al llarg de les costes.

Funcions

modifica

La vil·la romana era una casa de camp utilitzada amb fins residencials i agropecuaris, d'aquesta manera, es combinava el gaudi i la recreació amb la funcionalitat, així com el repòs amb el negoci. Per això, la seva ubicació era escollida amb cura tenint en compte un clima propici, terres fèrtils, proximitat a fonts d'aigua o rius, i amb una bona comunicació, tot això integrat a un bell paisatge.

Els esclaus hi treballen sota les ordres d’un senyor romà. Els camperols que estaven lliures hi conreaven el camp amb les seves pròpies mans. El vi i l’oli, es conservaven mitjançant unes àmfores i olles, es diu que feien servir oli perquè no contenia mantega. Hi tenien grans quantitats de ramats d’ovelles i cabres i feien servir una arada per llaurar-hi la terra.

Distribució

modifica
 
Il·lustració d'una Vil·la Romana

La seva estructura comprenia l'habitatge del propietari assentat en un lloc elevat, que seguint l'esquema bàsic de la domus romana, contenia un gran pati central, al voltant del qual es distribuïen les diferents estances, com els dormitoris, el menjador, la cuina, el despatx, entre d'altres.

Addicionalment, incloïa els habitatges dels empleats i instal·lacions destinats a l'explotació productiva i l'emmagatzematge de la producció, sumant, termes, passejos porticats adornats amb escultures o fonts, terrasses amb vistes panoràmiques, jardins, i fins i tot estanys amb peixos.

Parts de les vil·les

modifica

A la vil·la romana també trobem els diferents espais que la componen. Anteriorment, ja s'ha explicat a l'apartat de les domus, i en aquest tipus d'edificació també es repeteixen certes distribucions i parts.

A les vil·les també descobrim l'atrium, el vestibulum, el cubiculum, la culina, el tablinum i el peristil entre altres. Considerem també que hi ha una font nomenada fontis i era on recollien l'aigua corrent les persones que vivien i treballaven a les vil·les.

Materials

modifica

Per construir utilitzaven aquell material que aconseguien pels voltants, això feia que fossin poc resistents.

Murs de pedra resistent, maons de fang de coure, tàpia encofrada de terra amb calç sobre un petit sòcol i teulades es construïen amb armadures de fusta recobertes de teules plana unides per teules corbes.

 
Runes de la vila romana de Can Terrers, La Garriga

Paviments mitjançant marbres, mosaics, pintures, estàtues.

Les Vil·les romanes especialment a Tàrraco, tenien un doble ús. D’una banda, van tenir un ús agrari, la qual sorgeix de la necessitat que tenien la majoria dels propietaris de tenir una instal·lació,  d’aquesta manera el propietari de la parcel·la podia tenir un lloc on viure, descansar i dormir prop d’on feia feina.

D’una altra banda, les vil·les situades fora dels entorns urbans i agrícoles tenien un ús purament residencial. Aquest tipus de Vil·les eren sovint habitades per les persones amb alts càrrecs dins la ciutat, aquestes construccions destacaven principalment per les seves dimensions i el seu luxe. Especialment, eren habitades en èpoques de vacances i de desconnexió. Com a exemple més destacat hi tenim la Vil·la dels Munts.  [6]

Insulae

modifica
 
Insulae

Les Insulae, aquests edificis de tres a cinc plantes, eren blocs d'habitatge ocupats principalment per les persones que no es podien permetre viure en habitatges particulars, concretament a les domus. Com indica la seva paraula insulae, eren illes entre els carrers de les ciutats de l'Imperi Romà.

Aquest estil d’habitatges, van sorgir al S.III aC i estaven inspirats a la Camara Alta, situada a Cartago. A l'època imperial va ser quan va arribar la veritable expansió i hi va haver un creixement demogràfic tan gran que les parts més cèntriques de les ciutats estaven plenes d'aquests edificis. Podem dir que al fi de l'època imperial hi havia més insulae que domus (cases unifamiliars).

Característiques principals

modifica
  • Sovint eren més altes que les domus, ja que estaven dividides en diferents pisos on l’objectiu era que hi cabés el màxim nombre de persones en espais reduïts.
  • Les habitacions que no donaven al carrer, tenien un pati interior comú on hi solia haver un pou i una cuina.
  • A diferència de les domus, les insulae presumien de tenir una gran quantitat de finestres i balcons, ja que no estaven situades en llocs gaire il·luminats i necessitaven les finestres per aprofitar el màxim de llum i de ventilació.[7]

Eren bàsicament una habitació i on solia viure-hi una sola família i estava composta per un o dos dormitoris i una finestra exterior. Solien ser adquirides per aquella gent que no es podia permetre tenir el seu propi habitatge. Podien arribar a ser pisos entre 4 o fins i tot de 6 pisos. El material el qual utilitzaven per a realitzar aquests habitatges eren materials barats, ja que principalment eren construccions de fusta, ciment i totxo.

Era la propietat d’algú i aquest ho llogava a gent de classe mitjana o baixa. Algunes insulae disposaven d’aigua corrent,[8] si no havien d’anar a buscar aigua a les fonts i banys públics, pel fet que eren molt poques les que disposaven d’un vàter propi.

En general, eren de molt mala qualitat i a més, eren força incòmodes. Constava d’una construcció molt ràpida de dur a terme. Tenien molts balcons i a part, les seves finestres donaven a l’exterior.

Cal remarcar, que les classes pobres eren les úniques que podien llogar un pis o fins i tot, una part d’una habitació, ja que les altres classes socials, es podien permetre comprar una casa (domus) i gaudir-la en un context més particular.

Les parts de les insulae més arreglades en l'àmbit decoratiu i estructural, estaven situades a la part baixa on es trobava l’habitatge d’algun individu acomodat i als pisos superiors, hi havia el que s’anomenava cenacula,[9] en canvi, la planta baixa estava reservada per les tabernae, les botigues actuals i les quals, estaven obertes completament a l’exterior. Si les comparem entre elles, veiem que eren de forma rectangular i tenien una obertura que també era rectangular a la teulada, a part, també disposaven d’una finestra per facilitar l'expulsió de fums i per tal de permetre l’entrada de llum i d’aigua en cas de pluja. Les tabernae no tenien accés directe a l'habitatge principal. Podrien arribar a ser de dues plantes si al pis superior vivia el propietari d'aquesta. A més, els usos més freqüents d'aquesta mena de botiga eren: forneria, bugaderia, despatx de begudes i menjars calents, sabateria i també es venien teles per la fabricació de vestimentes.

Compartien moltes zones, instal·lacions i serveis comuns amb altres persones compartides amb diferents famílies, a diferència de les domus que tenien un tret particular i d’una sola família.

A causa del fet que hi havia persones amb poder que construïen aquests edificis amb l’objectiu de treure’n un benefici, les construccions no estaven fetes amb uns materials massa bons, fet que propiciava incendis i esfondraments força freqüents. Un dels motius dels incendis, a més de la utilització de la fusta a l'hora de construir els edificis, era també la utilització de veles, làmpades i torxes per part dels residents.

A l’antiga Roma, cal destacar que la gran part de la gent vivia en apartaments de lloguer, que es trobaven dins de les grans agrupacions de cases. I les que millor s’han conservat i que s’han pogut descobrir estan localitzades a Ostia, Roma.[10] Gràcies a aquest descobriment, podem obtenir una idea de com antigament vivia la gran majoria de la població.


Parts i elements

Hi havia pocs elements que constaven aquests edificis. En entrar per la planta baixa el primer que es trobava era l'entrada i el vestíbul. A continuació, hi havia un menjador i sala d'estar que es compartia amb tota la gent que hi habitava. A la planta baixa com ja s'ha esmentat, se situaven les habitacions de les persones que tenien més recursos econòmics. Per pujar a les altres plantes, hi havia un petit i estret passadís i al cantó unes escales que permetien pujar-hi. I finalment, depenent la insulae, hi havia les latrines, però aquestes es podien ubicar també a un pati interior i compartit.

Referències

modifica
  1. «La "Domus" Romana».
  2. «L'habitatge: Domus, Villae i Insulae».
  3. «MOSAICOS ROMANOS » Piezas decorativas presentes en su arquitectura». [Consulta: 14/11/2021].
  4. «La Vivienda Romana».
  5. «La Vivienda».
  6. «Vil·la romana».
  7. «L'habitatge: Domus, Villae i Insulae».
  8. «L'habitatge».
  9. «Insulas. Pisos de la Antigua Roma».
  10. «La Vivienda Romana».

Enllaços externs

modifica