Història dels LMS
La història de l'aplicació de les computadores a l'educació s'omple amb termes àmpliament descriptius com, per exemple, la instrucció administrada per ordinador (en anglès, computer-managed instruction, CMI) i els sistemes integrats d'aprenentatge (en anglès, integrated learning system, ILS), les instruccions informàtiques (en anglès, computer-based instruction, CBI), les instruccions assistides per ordinador (en anglès, computer-assisted instruction, CAI) i aprenentatge assistit per ordinador (en anglès, computer-assisted learning, CAL). Aquests termes descriuen programes de simulació i pràctica, tutorials més sofisticats i més instruccions individualitzades, respectivament. El terme s'utilitza actualment per descriure una sèrie d'aplicacions informàtiques educatives diferents.
El primer sistema d'aprenentatge en xarxa va ser el sistema de gestió d'aprenentatge Plató (en anglès, PLATO learning management, PLM) desenvolupat en els anys 70 per Control Data Corporation. First Class de SoftArc, utilitzat per la Open University (en català, Universitat Oberta) del Regne Unit en els anys noranta i 2000 per oferir aprenentatge en línia a tot Europa, va ser un dels primers LMS basats en Internet.[1][2][3]
Un altre factor rellevant per entendre l’evolució dels sistemes de gestió de l’aprenentatge és la transformació dels CMS o, dit en altres paraules, els gestors de contingut[4]. En una primera etapa, els gestors de continguts estan integrats a les plataformes d’e-learning. Les seva funció és la creació i gestió de la informació en línia, és a dir, textos, imatges, gràfics, vídeos, so, entre altres. Per contra, el sistema impedeix el treball col·laboratiu perquè no disposa de fòrums, xats, diaris, etc.
En una segona instància, els LMS sorgeixen a partir dels CMS. Proporcionen un entorn més dinàmic perquè possibilita l’actualització, manteniment i ampliació del web tradicional. Estan orientats a l’aprenentatge i l’educació. A més, ofereix als usuaris eines per a l’administració i gestió de continguts acadèmics. A tall d’exemple, es desenvolupen funcions que permeten la distribució dels recursos, noticies, cursos i continguts relacionats amb la formació general.
Una tercera, i última, etapa té relació amb l’eclosió dels LCMS. És el resultat de la suma entre els CMS i els LMS. Els LCMS, però, afegeixen tècniques de gestió del coneixement més sofisticades.
Referències
modifica- ↑ «History and Trends of Learning Management System [Infographic - Oxagile]» (en en). [Consulta: 2018-04-07].
- ↑ «The History of Distance Learning and the LMS» (en en-us). eLearn Hub, 2015-05-04.
- ↑ «History of learning management systems - ProProfs Learning and Knowledge Management Resources» (en en-us). [Consulta: 2018-04-07].
- ↑ Boneu, Josep Maria. «Plataformas abiertas de e-learning para el soporte de contenidos educativos abiertos.». RUSC. Universities and Knowledge Society Journal., 2007, pàg. 3.