Llatí/Introducció al Llatí
En llatí les paraules poden ser de dos tipus:
- Simples (que consisteixen d'una sola part). Per exemple:
| Llatí | Català |
|---|---|
| eo | vaig |
| fero | carrego |
| do | faig |
- Compostes (Paraules que consisteixen en dues parts, per exemple amb un prefix). Per exemple:
| Llatí | Català |
|---|---|
| abeo (ab + eo) | Marxo |
| transfero (trans + fero) | porto |
| reddo (red + do) | torno |
Parts de la paraula
modificaEls paraules variables (paraules que tenen un final variable depenent de la funció sintàctica que desenvolupen a la frase) tenen un lexema i una arrel
- El lexema
El lexema és la part invariable d'una paraula a la qual s'hi afegeixen els morfemes. El sufix final indica la funció de la paraula a la frase (per exemple, quan un esclau romà volia adreçar-se al seu amo (dominus) utilitzava la forma vocativa domin-e; equivalent a "Oh, senyor" en català) o la persona involucrada en la frase (per exemple, "jo domino" s'expressa "domin-or" i "ells dominen" "domin-antur"). En aquests casos, domin- és el lexema i -us, -e, -or i -antur són sufixos. Afegir els sufixos al lexema s'anomena declinar.
- L'arrel
L'arrel és la part de la paraula que conté el significat essencial d'una paraula. A diferència del lexema, l'arrel sí que té un significat per ella mateixa. Per exemple, el lexema de agito (avançar) és agit- i la seva arrel és ag (fer, conduir). Aquesta arrel és comuna en paraules de significats semblants com ago (faig), agmen (ser conduït). S'ha de tenir en compte la diferència entre lexema i arrel. A l'arrel ag se l'hi ha afegit el sufix (i)to que denota freqüència d'acció. Per tant, això forma el lexema agit- i paraules com agito (Moure's repetidament).
És possible que en una paraula l'arrel i el lexema coincideixin. Per exemple, en la paraula agere (infinitiu de fer) tan l'arrel com el lexema són ag-.
Tipus de paraules
modificaNoms
modificaUn nom (en llatí nomen) és "alguna cosa percebuda o concebuda amb la ment". Hi han dos tipus de noms: els substantius i els pronoms.
- Substantius (nomen substantivum) és un nom que denota alguna cosa percebuda o concebuda. Exemples: oppidum (ciutat), fluvius (riu) o pueri (nen).
- Pronoms (pronomen) són unes paraules que s'utilitzen per substituir els subtantius. Exemples: ea (ella), ego (jo).
Els noms tenen terminacions (anomenades declinacions) i tres incidents: nombre, gènere i cas. El nombre indica si el nom es refereix a una o diverses coses; el gènere indica si l'objecte és femení, masculí o neutre; i el cas indica el comportament de la frase. El cas és un concepte que no tenim en català, i per això pot costar una mica d'entendre, però farem els possbiles perquè sigui entenedor.