Llegendes del Camí de Sant Jaume
Els pelegrins que decideixen fer en terres espanyoles el Camí de Sant Jaume fins a Compostel·la poden triar dues rutes a partir dels Pirineus: ruta des de Somport (en la frontera de França amb la província d'Osca i ruta des de Roncesvalles, Navarra. Són dos camins gairebé paral·lels que van a trobar-se a Puente la Reina (Navarra). A partir d'aquí, el camí serà ja només un. (A part de la ruta costanera, que també existeix). Molts d'aquests pelegrins han recorregut ja per terres franceses diverses rutes que conflueixen en Saint-Jean-Pied-de-Port, últim poble en territori francès abans d'arribar a la frontera espanyola. Són persones que arriben des de distints punts d'Europa però que fins a arribar a Espanya van més o menys disperses. És a partir dels Pirineus quan aquests caminants comencen a trobar-se uns amb uns altres en la seva marxa, en els albergs (hospitals d'antany), en els monestirs, en les vendes o cases particulars que els donen posada, i en la pròpia ruta quan aturen per a descansar o menjar una mica. Des de l'edat mitjana fins a l'època actual del segle XXI aquestes trobades han estat atractives i en molts casos l'origen d'una gran amistat. Des de l'edat mitjana s'ha tingut per costum contar-se els uns als altres històries, experiències pròpies, oracions i llegendes, aquestes últimes reben suport gairebé sempre en miracles realitzats pel senyor Santiago, la Verge o altres sants benvolguts i venerats en l'edat mitjana. Les llegendes relacionades amb el camí de Sant Jaume van arribar a ser molt populars entre els pelegrins i divulgades oralment, gairebé sempre en reunions nocturnes de després de sopar, a la vora del foc en els dies freds o sota les estrelles en el bon temps. Moltes d'aquestes llegendes estan recollides en còdex dels monestirs, en el Codex Calixtinus de Aymeric Picaud i en altres documents. Essent recollides per la tradició oral en alguns casos hi ha diferents versions i més d'una població en reclama el miracle.
 |
Aquesta pàgina hauria de pertànyer a Viquitexts. És un text original de domini públic que no compleix amb els requisits de Viquillibres. Discutiu el seu trasllat a la discussió, i un cop finalitzada, un administrador realitzarà la tasca. |
| Aquest llibre o capítol necessita algunes millores pel que fa a l'ortografia i la gramàtica per a complir certs estàndards. (Editeu-lo) Li cal una repassada lingüística. |
Les més famoses i que se segueixen contant entre els pelegrins del segle XXI s'exposen a continuació:
Fuente Reniega
modificaL'acció transcorre en l'Alto del Perdón, a pocs km de Pamplona. Un pelegrí arriba al cim mig mort de set. El diable, disfressat de caminant, s'ofereix a indicar-li una font oculta, posant per condició que renegui de Déu, de la Verge o de Sant Jaume. Però el pelegrí manté la seva fe costi el que costi, encara que es troba exhaust. És llavors quan s'apareix Sant Jaume vestit de pelegrí, recull al moribund i el duu a l'amagada font donant-li aigua amb la seva petxina de pelegrí.
Succeeix i es conta sobretot a Obanos, (Navarra). Felícia d'Aquitania, pelegrina de Sant Jaume, al seu retorn de Compostela, renúncia a la seva vida de noblesa i decideix quedar-se a Amocaín per a dedicar la seva vida als pobres. El seu germà, el duc Guillem, assabentat de tal decisió ve a buscar-la. Furiós davant la negativa de la seva germana a tornar a la seva pàtria, l'apunyala i Felícia mor. El duc, ple de remordiments, confessa a Roma el seu pecat. La penitència que li imposen és peregrinar a Santiago. Quan retorna d'aquesta peregrinació renuncia també a la seva vida anterior i es queda a Obanos com a penitent al costat de l'ermita de la Verge, al bosc Arnotegui. Més tard serà Sant Guillem i l'ermita es dedicarà al seu nom. Aquesta llegenda s'escenifica en la plaça del poble en la segona quinzena d'agost. La imatge de la Verge (del segle XIII) d'aquella ermita es conserva a la parròquia.
Pel camí de Sant Jaume, ja a La Rioja, passat Navarrete i Tricio, es troba el Pedrís de Rotllan. Queda a la dreta de la carretera i es tracta d'un pujol (poyo) que té la seva llegenda: "En el castell de Nájera vivia Farragut, gegant siri descendent de Goliat i més fort que ell. Va combatre i va vèncer els millors guerrers de Carlemany, excepte a Rotllan que un dia, des del turó (el poyo) va albirar al gegant assegut a la porta del seu castell. Rotllan va agafar una pedra rodona que pesava 2 arroves i la va llençar en direcció al gegant, al qual va colpejar al front i el gegant caigué a terra. Des de llavors el turó es diu Podium o Poyo de Roldán. El gegant Farragut i Rotllan són dos personatges que estan sempre presents en llegendes i capitells al llarg d'aquest tram del Camí, des de Roncesvalls a Puente la Reina.
Va succeir a Santo Domingo de la Calzada, a La Rioja. En el segle XIV pelegrina a Compostel·la Hugonell, un jove alemany de 18 anys que va acompanyat pels seus pares. A la fonda on s'allotgen treballa una noia jove que s'enamora d'ell i el requereix d'amors, però el noi s'hi nega. Despitada i amb ànsies de venjança posa en el sarró del jove una copa de plata i després l'acusa de robatori. El jove Hugonell i els seus pares es disposen a partir per a seguir el pelegrinatge però arriba la justícia i comproven l'acusació registrant el sarró del noi. És declarat culpable i condemnat a la forca. Els pares no poden fer res per ell, només resar a Sant Jaume. Quan s'apropen al cos penjat del seu fill per a acomiadar-se'n escolten com aquest els parla des de la forca i els diu que està viu per la gràcia del Sant. Feliços i contents van a comunicar la notícia al corregidor que just en aquest moment està sopant opíparament unes aus. El corregidor naturalment es burla del que escolta i llença la frase coneguda: "El vostre fill està tan viu com aquest gall i aquesta gallina que em disposava a menjar abans que m'importunéssiu". I en aquest moment, les aus salten del plat i es posen a cantar i escaïnar alegrement.
L'ocellet i la Verge
modificaVa succeir en la ciutat de Puente la Reina, lloc on conflueixen els dos Camins que vénen dels Pirineus: el de Somport i el de Roncesvalls. En el pont dels pelegrins, aquell que va ser manat edificar per la reina donya Mayor, esposa de Sanç III el Major, de Navarra, en un lloc de difícil accés, hi havia una imatge de la Verge. En les dates en què se celebrava una festa important per a la pròpia ciutat o per a la resta de Navarra arribava un ocellet que mullava les seves aletes al riu i amb elles rentava la imatge i després amb el bec en llevava la resta de brutor.
A la falda del mont Puy es reunien sovint els pastors amb les seves ovelles. Un dia van veure que sobre el cim queien moltes estrelles. Es van dirigir al lloc i van trobar una cova i dintre d'ella una imatge de la Verge. Molt contents van avisar la parròquia del succés. Quan el sacerdot i tota la comitiva van voler treure-la d'allí van veure que no podien moure-la ni un centímetre; alguna força misteriosa ho impedia. La Verge volia quedar-se allí, així doncs van aixecar un santuari en el lloc de l'aparició. Això succeïa l'any 1085, amb el rei Sancho Ramírez, que va decidir fundar allí mateix una ciutat: Estella.
Va arribar a Pamplona un pelegrí francès amb la seva família. Es va aturar en aquesta ciutat per a descansar i recobrar forces i es van allotjar en un hostal. La dona del pelegrí emmalaltí i van haver de quedar-s'hi més temps del calculat, fins que finalment va morir. L'hostatger, llavors, veient que el seu hoste ja podia partir, li reclamà una bona quantitat de diners al·legant que l'estada havia estat llarga. El pelegrí no tenia suficients diners per a pagar però li deixà en penyora el seu ase, així doncs es posà en camí a peu amb els seus dos infants, no sense abans resar a Sant Jaume i demanar-li ajuda. A la sortida de Pamplona trobà un ancià venerable que l'abordà i li prestà un pollí perquè l'ajudés en la seva marxa. Quan arribaren a Santiago, el pelegrí va tenir una visió de l'Apòstol a qui reconegué com l'ancià venerable de Pamplona. De retorn, però una altra vegada en aquesta ciutat, s'assabentà que l'hostatger havia mort en un accident. La gent de l'hostal comentà que havia estat un càstig diví per la seva falta de caritat envers els pelegrins. Aquesta llegenda és la número sis en la llista de 22 que es conten en el Codex Calixtinus.