Llengua Taxi/Diàleg 10
Diàleg 10 L'hospital
modifica| 1 | METGE | Nom i cognom de la pacient? |
| 2 | MAX | Anna Constantinescu. |
| 3 | METGE | Em pot lletrejar el cognom, si us plau? |
| 4 | MAX | C O N S T A N T I N E S C U. |
| 5 | METGE | És el seu marit? |
| 6 | MAX | Bé... jo... Com li explico que... Sí... Sí... Sóc el seu marit. |
| 7 | METGE | Bé, doncs, l'informo que la seva dona ha tingut un atac de cor. Ara està estable. Sort que ho hem agafat a temps. Ja cal que la cuidi. Hi ha antecedents, a la família de malalties coronàries? La mare? El pare? |
| 8 | MAX | Bé... A la familia bé... jo... bé... Sí sí... La seva mare va tenir una cosa similar. |
| 9 | METGE | M'ho imaginava. Mengen molts fregits, a casa? |
| 10 | MAX | Sí... massa. Ja li ho dic, jo: Anna, no cuinis tants fregits, però li agraden tant! Ja m'enten. No em fa cas. |
| 11 | METGE | Doncs s'han acabat els fregits. A partir d'ara, amanides. |
| 12 | MAX | No pateixi doctor. Així ho farem. Serem estrictes. |
| 13 | METGE | Molt bé, així m'agrada. |
| 14 | METGE | Quants anys té, l'Anna? |
| 15 | MAX | En té... En té... trenta-un, doctor. |
| 16 | METGE | Aquesta noia és molt jove, per tenir aquesta malaltia. |
| 17 | METGE | Data de naixement? |
| 18 | MAX | El set d'abril del... del... 1984 |
| 19 | METGE | El set d'abril del mil nou-cents vuitanta-quatre... Però, escolti'm, llavors en té trenta-dos. |
| 20 | MAX | Ai, sí, sí, trenta-dos, sóc tan despistat. |
| 21 | ANNA | mmm uixxx... mmmm. |
| 22 | METGE | Sembla que torna en si. Faci-li un petó, home! L'amor sempre ajuda els malalts! Està demostrat científicament! |
| 23 | MAX | Vol dir que no és molt aviat, doctor? |
| 24 | METGE | Ha tingut un atac de cor, no pas una insuficiència respiratòria! |
| 25 | INFERMERA | Doctor... |
| 26 | METGE | Ja li he dit moltes vegades que no m'interrompi mentre passo visita als meus pacients. |
| 27 | INFERMERA | És una trucada de la policia, doctor. Aquesta pacient és l'Anna Constantinescu? |
| 28 | METGE | Sí. Què passa? |
| 29 | INFERMERA | El fill de l'Anna, que només té nou anys, ha denunciat la desaparició de la seva mare a la policia. Ara és a comissaria. |
| 30 | METGE | Si s'ha oblidat del seu fill, no és només despistat. Realment té un problema greu de memòria. |
Text
modifica
| Quan el metge li pregunta al Max si ell és el marit de l'Anna, ell no sap què dir. Per fer-ho fàcil diu que sí. Però la conversa es va complicant cada vegada més. El Max s'ha posat en un embolic. |
| L'Anna ha tingut un atac de cor. Gràcies a la rapidesa de l'ambulància no s'ha mort. Els atacs de cor són molt perillosos i cada any maten molta gent. La millor manera d'evitar un atac de cor és fer una vida saludable, menjar molta fruita i verdura, fer esport moderat, dormir bé, evitar l'estrès i no abussar de l'alcohol. |
Vocabulari
modificaEls metges utilitzen bates blanques
|
El metge fa moltes preguntes. Masses preguntes.En Max no sap que respondre.
|
El metge és un home gran. És calb. Nomes li queden alguns cabells blancs sobre l'orella. Deu tenir uns seixanta anys. Segur que es jubilarà aviat.
|
L'Anna està estirada al llit.
|
El Max té por que l'Anna es desperti.
|
Els humans ens fem petons per mostrar que ens estimem.
|
Quan els humans fem l'amor ens hem de protegir per evitar malalties i embarassos no desitjats.
|
La policia ha trucat a l'hospital. Busquen l'Anna.
|
La cançó
modifica- Grup: Andreu Rifé
- Àlbum: Ping Pong
- Nom: Fil de llum
- Enllaç: Fil de llum
- Lletra: Les paraules interessants están en negreta
que no sé aixecar el cap,
que no tinc forces per continuar cap endavant,
quan sento que m'he fet petit,
que ja no crec en mi,
que el món continuaria igual si jo no fos aquí,
llavors m'esforço a recordar la teva cara al meu davant,
la meva orella escoltant la teva veu baixet parlant,
dient que guanyar-me el destí només dependria de mi,
i vaig prometre prendre el repte a partir d'aquell instant.
Respira. Espera. Aixeca't sense pressa.
Inspira. Refés-te. La vida, el món t'espera.
Quan sento que res té sentit
que el món està girat,
que no sé com posar un peu a terra i recomençar,
quan sento que no queda res,
pel que sempre he lluitat,
i cau cada desig que m'ajudava a avançar
torno altre cop a recordar la teva cara al meu davant,
la meva orella escoltant la teva veu baixet parlant,
dient que guanyar-me el destí només dependria de mi,
i vaig prometre prendre el repte a partir d'aquell instant.
Exercicis
modifica