Llengua Taxi/Diàleg 7
Diàleg 7 Un regal
modifica| 1 | MAX | Bon dia, Anna. |
| 2 | ANNA | Bon dia, Max. |
| 3 | MAX | Anna... et volia demanar disculpes. Ahir no vaig actuar correctament. |
| 4 | ANNA | No passa res. Ja me n'he oblidat. |
| 5 | ANNA | (Riiiiiing). Ui, el telèfon. Perdona un segon. Digue'm. Sí. El menjar del gos és a l'armari de la cuina. No, a l'armari de la dreta. On posem el pa no, a l'altre costat. L'has trobat? D'acord. Adéu. |
| 6 | MAX | Veig que tens gos. |
| 7 | ANNA | Sí. Un gos petit. Tu també tens gos? |
| 8 | MAX | No. No tinc cap animal de companyia. Ja en tinc prou amb mi! Em cuido a mi mateix. |
| 9 | ANNA | Doncs sembla que et cuides prou bé! |
| 10 | MAX | Tu també. Que guapa estàs!!! Aquesta faldilla verda et queda molt bé. |
| 11 | ANNA | Gràcies, Max. Tu també vas molt elegant, avui. Deus tenir una reunió important. |
| 12 | MAX | Bé... Sí... No exactament. Avui és un dia especial. Avui... Avui és set d'abril. |
| 13 | ANNA | Què amagues, aquí darrera? |
| 14 | MAX | Té! Això és per tu. Sé que avui és el teu aniversari. |
| 15 | ANNA | Ostres. Quines flors més boniques! N'hi ha de tots colors i fan molt bona olor. Com ho has sabut, que era el meu aniversari? |
| 16 | MAX | Ho he vist al teu facebook. |
| 17 | ANNA | Doncs m'has sorprès. No sé què dir. No m'ho esperava, això, jo. |
| 18 | MAX | No cal que diguis res. Té. Obre aquest regal! |
| 19 | ANNA | Ostres, quin anell més bonic. Però Max, em sembla que t'equivoques. Això és massa. Aquest anell deu ser molt car. |
| 20 | MAX | Accepta'l, si us plau. |
| 21 | ANNA | Max, això no ho puc acceptar. Hauríem de parlar. |
| 22 | MAX | És un simple regal. No és important. |
| 23 | ANNA | Hem de parlar. |
| 24 | MAX | Mira, justament et volia convidar a dinar avui. Quedem a un quart de tres al restaurant que hi ha al costat del banc. Què et sembla? |
| 25 | ANNA | D'acord. Fins després. |
| 26 | ANNA | Si us plau, guarda l'anell fins que haguem parlat. T'ho demano per favor. |
Text
modifica
| El Max està avergonyit perquè ahir no va actuar correctament. Es disculpa i l'Anna accepta les disculpes. Vol sorprendre l'Anna i li regala un ram de flors. A més a més, també li ha comprat un anell. La vol impressionar. |
| L'Anna rep una trucada mentre parla amb el Max. És el seu fill, que no troba el menjar del gos. Avui és l'aniversari de l'Anna. L'Anna rep un regal que no s'esperava. Queda sorpresa i preocupada alhora. Què n'espera, el Max, d'ella? |
Vocabulari
modificaEls anells olímpics representen els diferents continents, el negre representa Àfrica, el vermell representa Amèrica, el blau representa Europa, el groc representa Àsia i el verd representa Oceania
|
A vosaltres què us agrada? L'esport? Us agrada la música? El teatre? Quines aficions teniu?
|
A nosaltres les dones, ens agraden molt els regals i si són sorpresa encara millor.
|
A les dones ens agraden els homes que són nets, guapos, intel·ligents, sensibles, divertits, alts i que ens obrin la porta!
|
A vosaltres els homes com us agraden les dones?
|
La cançó
modifica- Grup: Manel
- Àlbum: 10 milles per veure una bona armadura
- Nom: Benvolgut
- Enllaç: Benvolgut
- Lletra: Les paraules interessants están en negreta
que, malgrat que no haguem gaudit de presentació oficial,
més o menys, així com jo, estàs assabentat
de la meva existència, de les coses que faig.
Benvolgut, jo ho reconec, què hi faré, covard de mi,
no és que siguis cada tarda el meu tema preferit,
vostres són les promeses que ningú ja complirà,
vostres les nits que els telèfons no paraven de sonar.
Però sí que et vaig veient en discos que al final no et vas endur
i alguns quina meravella, i alguns que mai tindràs prou lluny,
benvolgut, i en un somriure que fa sola caminant
i en aquella foto antiga oblidada en un calaix:
heu parat una furgoneta aprofitant la vista privilegiada d'una ciutat.
Tu assenyales l'absis romànic d'una catedral i sou joves i forts!
I sentiu l'eternitat al vostre davant!
I, benvolgut, ni sospiteu que gent com jo
estem esperant.
I que simpàtics que se us veu, i quin mal devia fer,
i m'ho imagino -o ho intento- i t'asseguro que comprenc
que encara avui, sense remei, tot trontolli un segon
quan un amic, amb bona fe, pronuncia el vostre nom.
Però vull pensar que tot va bé i que no enyores aquells temps,
que fins i tot en recordar no saps per què però estàs content
i vas veient coses pel món que t'estan agradant tant
i agraeixes que entre els dos em féssiu créixer amagat.
Amagat en mentidetes, en dubtes emprenyadors,
en cada intuïció fugaç d'una vida millor,
amagat en "som molt joves per tenir res massa clar",
amagat en "no sé què és, però, nena, no puc respirar".
Ai, benvolgut, que estrany si un dia et van fer mal
el meu amor, la meva sort, les meves mans
o el meu dit resseguint-li la columna vertebral!
Benvolgut, que ha arribat i es vol quedar!
Ai aquests dits, no són senzills, de gent com jo
que estava esperant.
Benvolgut, ho deixo aquí, que sé que ets un home ocupat.
Suposo que és moment d'acomiadar-me esperant
no haver-te emprenyat massa, no haver semblat un boig,
que la força ens acompanyi, adéu, fins sempre, sort!
Per si un dia ens creuem ja em disculpo, que em conec,
faré d'home seriós, esperaré darrere dret
mentre tu li fas brometa, "veig que ara els busques alts",
mentre tu et reivindiques com molt més elegant.
Farem adéu i marxarem i ella em dirà que t'ha vist vell
i, pas a pas, ja estaràs tan lluny
com el cretí que abans d'entrar a Història li tocava el cul
arrambant-la contra els arbres del costat d'un institut.
Ai, pobrets meus, com s'haguessin espantat,
si entre els matolls, sortim tu i jo dient
"ei, aquí els senyors, estem esperant.
Xicots, aneu fent lloc,
Exercicis
modifica