Llenguatge administratiu

El llenguatge administratiu és un registre lingüístic formal que es caracteritza per usar una terminologia (culta, tècnica i unívoca) i una fraseologia específiques, i en part compartides amb altres llenguatges d'especialitat com el llenguatge jurídic, l'econòmic o l'informàtic, sobre la base de la llengua estàndard.

És el model de llengua que usa l'administració pública i amb la qual es confecciona la documentació administrativa, es redacten les lleis i la normativa legal diversa, i es realitza la gestió pròpia de l'administració.

Convencions

Puntuació i altres signes gràfics

La coma (,)

1. La coma s’usa per a separar els elements d’una sèrie, tret que s’hi utilitzen les conjuncions i, o, ni.

Cal presentar la cartilla de la Seguretat Social, el DNI i el full d’inscripció.

— Però es pot posar coma davant de les conjuncions, si no unixen dos elements equivalents.

El president obri la sessió, i el secretari llegix l’acta de la sessió anterior.

— O quan s’haja utilitzat una altra conjunció per marcar una subdivisió interna.

Els sol·licitants han de complir tres requisits: ser llicenciats, haver nascut en un país de la Comunitat Europea i residir-hi, i estar disposats a viatjar.

2. Per marcar les construccions explicatives i els incisos.

Els membres del Consell, que han estat molt crítics amb la proposta, no l’han votada.

El diputat de Personal, Agustí Sanchis, s’ha presentat este matí.

La Llei 4/1999, de 13 de gener, ha modificat articles de la Llei 30/1992.

Manuel Granell, com a representant dels escriptors, formula recurs d’alçada.

L’alcalde, juntament amb els regidors, es va entrevistar amb la consellera de Sanitat.

3. S’usa tant a l’inici com al mig de la frase amb determinats connectors com: així mateix, a més, en efecte, en resum, és a dir, finalment, per tant, tanmateix...

Cal que presenteu, a més, el justificant d’exempció de la taxa.

4. Amb elements desplaçats.

Per obtenir millors resultats en les enquestes, els partits han iniciat una campanya amb molt més mitjans.

5. Per marcar que falta el verb a l’oració, cal posar-hi una coma.

D’este expedient, se n’han fet tres còpies(,) i, de l’altre, més.

6. En la salutació i sobretot l’acomiadament, convé posar-hi una coma. Si com a fórmula de comiat s’usa una frase, cal posar-hi punt.

Senyor (coma o dos punts)

Atentament,

El salude amb respecte.

7. En les datacions, per separar la localitat de la data.

Alginet, 4 de juny de 200X

8. Cal posar una coma després del nom del carrer i del número de l’edifici.

Carrer del Roser, 12, 2n. carrer del Roser, 12, 2n. c/ Roser, 12, 2n.

9. En els nombres decimals cal posar una coma i no un apòstrof o un punt.

234,50 euros

10. No s’ha de separar mai amb una coma el subjecte del verb ni el verb del complement directe.

El regidor que va ordenar la compra de material ja no treballa ací.

Els ajuntaments pensen que no han d’augmentar el seu dèficit.

El punt i coma (;)

1. S’utilitza en sèries en què apareixen comes internes.

Van acudir a la reunió el president de la Comissió, el senyor Arnau; l’interventor, el senyor Pujol, i la secretària, la senyora Sanz.

2. Convé utilitzar el punt i coma davant de les conjuncions: però, això no obstant, etc., quan a la frase ja hi ha comes.

Tots els membres de la Comissió estaven d’acord amb el projecte; això no obstant, no es va poder aprovar.

El punt (.)

1. S’utilitza per tancar oracions que tenen un sentit complet.

El regidor Montero demana que es fixe el dia de la reunió del mes de setembre.

2. Al final de les abreviatures que no porten barra inclinada. El punt de l’abreviatura equival al punt final de la frase.

núm. etc. Sr.

3. Per separar les hores dels minuts.

La reunió començarà a les 12.30 hores (h).

4. Després del número d’ordre dels diversos apartats d’una enumeració cal posar punt, que no ha d’anar acompanyat de cap guionet.

Per tant, informe:

1. Autoritzar la llicència...

2. Condicionar esta autorització...

5. Per separar les referències numèriques de les classificacions, les lleis, etc.

D’acord amb l’article 23.5 de la Llei de Prevenció de Riscos Laborals.

6. Quan es designen quantitats, especialment quan es tracta de diners.

4.567.890 euros

7. No s’ha de posar punt al final de les dates dels documents, dels títols, dels rètols, dels anys i els números dels telèfons.

INFORME DE SECRETARIA – INTERVENCIÓ

1. Antecedents

Llei 7/1985

Telèfon 963882832 o 963 883 832(preferible)

Els dos punts (:)

1. Per a introduir enumeracions i sèries d’elements, que poden aparéixer en línia o bé en columna.

Li demane que presente la documentació següent:

a) fotocòpia del DNI b) una fotografia del carnet

c) la cartilla de la Seguretat Social

Les funcions d’este Servici són:

a) formar el personal dels departaments; b) millorar les comunicacions amb el ciutadà; c) promoure les noves tecnologies.

Les tasques que han de dur a terme els aspirants són:

1. S’encarregaran de repartir el correu per les diverses unitats del Servici. 2. Controlaran l’ús que es fa del servici de reprografia. 3. ...

2. Quan es volen introduir exemples, explicacions o citacions (en este cas, a més, cal utilitzar les cometes).

El diputat de Joventut va dir: «Sense ajuda no es pot impulsar el projecte del poliesportiu».

3. En alguns documents administratius s’utilitzen els dos punts després dels verbs com

EXPOSE, CERTIFIQUE, etc.

CERTIFIQUE: Que (...)

Els punts suspensius (...)

Els punts suspensius són tres i no més, si acaben la frase anul·len el punt i el seu úsinvalida l’ús de l’abreviatura etc. En llenguatge administratiu s’utilitzen poc, ja que els textos han d’expressar de forma completa tota la informació.

1. S’utilitzen per a indicar que una enumeració queda oberta.

S’ha de controlar la despesa del material d’oficina, el mobiliari...

2. Els punts suspensius entre claudàtors indiquen que s’ha omés un fragment del text en una citació literal.

El president de la Diputació va dir: «Enguany la política econòmica [...], amb un increment del dos per cent del PIB, ha aconseguit el seu objectiu».

Els parèntesis (())

1. S’utilitzen per a introduir aclariments, incisos i fragments d’informació complementària.

Li tramet la llista dels centres d’ensenyament (públics, privats, concertats, etc.) que hi ha a la ciutat de València.

El cobrament de l’Impost sobre el Valor Afegit (IVA) és obligatori.

2. Si el parèntesi final coincidix amp punt o punts suspensius, estos s’han de posar dins o fora del parèntesi segons si pertanyen o no al text que es delimita entre parèntesis.

Li envie la documentació que em va demanar (còpies de la sol·licitud, informe econòmic, informe jurídic...).

3. Si el parèntesi final coincidix amb una coma, un punt i coma o amb dos punts del text principal, estos signes de puntuació s’han de col·locar després del parèntesi de tancament. Això no impedix que, en el text entre parèntesis, s’hi puguen trobar estos signes de puntuació.

En el primer acord de l’última sessió (12-12-200X), es deixa prou clar: «Atorgar poder a l’alcalde per a contractar un advocat».

La ratlla (—)

1. Les ratlles s’utilitzen per a marcar incisos o aclariments que s’aparten del fil discursiu del text.

El 10 de març de 200X —abans que acabara el termini establit— el senyor Antoni Saragossà va presentar l’escrit d’al·legacions que consta en l’expedient.

Si després de la frase entre ratlles hi ha d’anar una coma, es col·loca darrere de la ratlla de tancament.

La Llei 30/1992 incorpora innovacions respecte a la possibilitat d’identificar el funcionariat —cosa que trenca l’opacitat tradicional de l’Administració—, el dret de formular al·legacions, etc.

Si després de la frase entre ratlles hi ha d’anar un punt, no cal posar-hi la ratlla de tancament.

Els models administratius s’han de construir sempre en funció de la ciutadania, i no a l’inrevés —així ja es va disposar en la Llei d’Organització i Funcionament de l’Administració de l’Estat.

2. També es fa servir en enumeracions en columna, tret que s’hi utilitzen xifres o lletres.

Cal presentar la documentació següent:

— DNI — certificat d’expedient acadèmic

Les cometes

Tipus

a) Dobles: llatines («») o anglosaxones (“”)

b) Simples (‘‘)

Cometes dobles

a) Citacions textuals

En estil directe:

El Sr. Renau recorda aquella frase de: «En el domini del llenguatge també és important el domini del silenci».

En estil indirecte:

La Llei 8/1987, de 4 de desembre, del Servei Valencià de Salut, en l’art. 5.3. afirma que és competència d’este servici «l’assistència sanitària especialitzada, domiciliada, hospitalària i de rehabilitació [...]».

b) Títols de conferències, taules redones:

Dia 6, dijous (19 h): «Passat i present de les vies pecuàries». Julio Martín Casas, Santiago Bayón, Emilio Obiols, representants de la Unió de Llauradors i Ramaders, i del Centre Excursionista.

c) Col·leccions de llibres:

Primer. Aprovar les bases jurídiques, administratives i tècniques que han de regir l’adquisició del volum núm. 93 de la col·lecció «Treballs diversos del Servici d’Investigació Prehistòrica» el títol del qual és La metal·lúrgia prehistòrica en terres valencianes.

Cometes simples

S’usen en llenguatge periodístic, alternant amb la cursiva i les cometes dobles. També servixen per a indicar el significat d’una paraula. No s’usen en llenguatge administratiu.

Abús de les cometes

No s’han de posar cometes en noms d’edificis, establiments, marques de qualsevol tipus (vehicles, begudes, armes), grups musicals, institucions, organismes, partits polítics, empreses, competicions, museus, premis, llibres de la Biblia, etc.

*Havent informat de l’expedient instruït per a l’adquisició, per concurs públic, d’«un reproductor Dynamic tracking SP 2000 Pro», per un pressupost de contracta de 20.000 euros, IVA inclòs.

Abreviacions

Les abreviatures

1. Definició

Representació d’alguna paraula per alguna o algunes de les seues lletres.

2. Grafia de les abreviatures

Les abreviatures sempre porten punt final.

article: art., etcètera: etc.

Algunes porten una barra inclinada.

carrer: c/, referència vostra: r/v, compte corrent: c/c(.)

Les abreviatures de tractament s’escriuen amb majúscula inicial.

Sr. (Senyor), Dr. (Doctor), Hble. (Honorable)

3. Plural de les abreviatures

Com a norma general, s’afig una -s per a fer el plural.

art., arts., vol., vols.

4. Les abreviatures numèriques

Preferiblement amb la lletra arran de línia.

1r., 2n., 3r., 4t., 5é. (o sense punts)

5. Normes d’ús de les abreviatures

Com a norma general cal evitar l’ús d’abreviatures en el text. L’única excepció és etc., i fins i tot cal evitar-la quan quede en una línia diferent de la sèrie que seguix. Cal tenir en compte que no es posen mai els punts suspensius darrere d’etc.

S’admet l’ús d’abreviatures en mapes, taules o quadres estadístics, llistes, classificacions, textos publicitaris, referències entre parèntesis, en diccionaris, etc.

Sempre s’escriuran en redona, encara que el nom sencer vaja en cursiva.

a.m. (ante meridiem)

Conserven l’accent que du la paraula completa.

màx. (màxim), pàg. (pàgina)

Els símbols

1. Definició

Abreviacions acceptades internacionalment de noms científics o tècnics (unitats de pes i mesura, elements químics, monedes, etc.).

2. Grafia

No hi ha relació directa entre l’escriptura de la paraula i la seua representació simbòlica.

km (quilòmetres), au (or)

Els símbols s’han d’escriure amb majúscula o amb minúscula seguint les convencions fixades.

h (hora), ha (hectàrea), N (nord) m (metre), KA (quiloamperi)

S’escriuen sense punt abreviatiu.

3. Morfologia

No admeten morfemes de plural, són sempre invariables.

1 km, 450 km; 250 cm(.)

4. Símbols monetaris

Totes les monedes tenen una representació simbòlica internacional.

$ (dòlar), £ (lliura esterlina), FF (franc francés)

L’euro

símbol € / EUR

abreviatura eur.

5. Ús dels símbols

Com a norma general cal evitar l’ús dels símbols i escriure les paraules senceres.

S’admet l’ús de símbols en mapes, taules o quadres estadístics, llistes, classificacions, textos publicitaris, referències entre parèntesis, en diccionaris, etc.

Les sigles

1. Tipologia

1. Sigles pròpies: formades a partir de la lletra inicial de les paraules que conformaven la sigla:

PSOE (Partit Socialista Obrer Espanyol), PP (Partit Popular)

2. Sigles impròpies: formades amb elements afegits a les inicials de cada paraula (perquè resulten legibles).

RENFE (Red Nacional de Ferrocarriles Españoles), INSALUD (Instituto Nacional de la Salud)

2. Grafia

S’escriuen sense punt després de cada lletra i sense espai.

S’escriuen en redona, encara que corresponguen a enunciats que s’hagen d’escriure en cursiva.

BOPV, però Butlletí Oficial de la Província de València

Amb totes les lletres en majúscula.

RENFE, UNICEF, IVAM

3. El gènere

Les sigles adopten el gènere de la paraula que representa la primera lletra de la sigla

la IVEI (institució), el KGB (comité), les UCA (unitats), els GEO (grups)

4. El nombre

Les sigles no formen plural.

Els EUA/USA (estats), l’ONU (nacions unides) i no APAs, Pcs, Lps

Això no obstant, està molt estés l’ús d’alguna sigla amb lletres duplicades escrita oficialment així per l’organisme que la posseïx.

CCOO

5. Traducció de les sigles

Organismes internacionals: sí que es traduïxen, encara que algunes, ja consagrades per l’ús, romanen invariables.

OTAN / NATO, ONU / UNO, però UNICEF, UNESCO

Països, sí que es traduïxen.

EUA / USA

Conceptes, sí que es traduïxen.

SIDA / AIDS, ADN / NDA

Partits i organitzacions polítiques, no es traduïxen.

SPD (Partit Socialdemòcrata Alemany), IRA (Exèrcit Republicà Irlandés), KAS (Coordinadora Abertzale Socialista)

Empreses i organismes privats, no es traduïxen.

BBC (British Broadcasting Corporation), IBM (International Business Machines Corporation), FBI (Federal Bureau of Investigation)

6. Apostrofació de les sigles

Sigles sil·làbiques: cal aplicar-hi el mateix criteri que si fóra qualsevol altra paraula.

l’OTAN, l’INEM, l’IVA, la UNESCO, la UEFA, l’ONCE

Sigles vocàliques: caldrà que feu una recerca per a inferir els criteris.

Exemple: la FM o l'FM?, el FMI, la OIT, la UGT

7. Ús de les sigles

La primera vegada que s’usa una sigla en un text, s’escriu entre parèntesis després del seu enunciat complet. Quan la tornem a usar en el mateix context ja no caldrà explicació.

Excepció: una sigla molt coneguda o més coneguda que el seu enunciat complet no necessita explicació.

EUA, PSOE, DDT, LSD, TNT (dinamita), UHF, SOS

Hi ha sigles que per la freqüència d’ús s’han convertit en veritables noms. En este cas s’escriuen en minúscula i admeten la forma plural.

el fax, la sida, el làser, un ovni, el radar

Certs neologismes s’han format a partir d’una sigla. En estos casos, s’escriuen en cursiva si no estan molt estesos o si són d’ús restringit. En canvi, si són d’ús general, s’escriuen en redona.

els mirs (MIR ‘metge intern i resident’), però l’elepé (LP), els ugetistes (UGT)

Majúscules i minúscules

Establir uns criteris de distinció entre majúscules i minúscules és necessari per a aconseguir que els textos tinguen coherència. També cal tenir present que la tendència actual és reduir l'ús de majúscules, ja que, com qualsevol altre recurs amb funció específica, pot perdre sentit si se n'abusa.

No presenta massa problemes l'ús de la majúscula amb funció demarcativa. De fet, de tots els signes de puntuació, només el punt té valor de pausa definitiva, i marca l’acabament d’una frase i l’obligació de recórrer a la majúscula.

Inici de frase

1. A principi de text

Cal començar amb majúscula.

2. Després de punt

En la majoria dels casos, la majúscula està determinada per un punt de la frase anterior i, per tant, no hi ha dubte, cal començar amb majúscula.

3. Després d’admiració o d’interrogació

Aquests signes de puntuació si no porten un altre signe de puntuació darrere, marquen l’acabament d’un període i motiven, per tant, l’inici del següent amb majúscula:

On? A la botiga del MUVIM

4. Després de punts suspensius

Si marca l’acabament d’un període motiva, per tant, l’inici del següent amb majúscula:

«[...] i, per tant, no m’hi pose més... Això no obstant, no deixa de sorprendre’m que [...]» (Diari de Sessions del Parlament de Catalunya, C-núm. 134, del 5 de març de 1987, pàg. 1.843.)

5. Inici d’enumeracions

Pot ser que aquestes enumeracions estiguen precedides de dos punts, un punt i coma o una coma; així, ens trobem:

• Enumeració introduïda per una coma. El cas més corrent és el de les cartes en què després dels mots vocatius de l’inici, que acostumen a anar seguits de coma, el text comença amb majúscula quan s’escriu en una ratlla a part, per tal com comença paràgraf. Hi ha casos en què tot i que és poc usual, s’escriu a text seguit; llavors, evidentment, no hi cal la majúscula.

• Escrits encapçalats per formes del tipus atès que... o vist que..., que acaben amb un punt i coma o una coma abans del verb principal. En aquest cas, comencem el paràgraf següent amb majúscula, per tal és començament de paràgraf.

• Altres casos més corrents d’enumeracions introduïdes per dos punts i que s’inicien o no amb una marca d’enumeració (guió llarg, enumeració alfabètica o numèrica). Ací ens trobem amb diversitat de criteris, però la tendència majoritària és reservar la minúscula per als casos d’enumeració de mots o de sintagmes nominals. (En aquests casos, s’acostuma a ometre el signe de puntuació al final de cada element enumerat.) Per exemple:

Cal presentar la documentació següent: — certificat d’inscripció al Registre Mercantil — fotografia de mida carnet d'identitat — etc.

Quan una enumeració està formada per oracions i sintagmes nominals o per sintagmes nominals llargs, cada element o punt comença amb majúscula inicial i duu un punt al final. Per exemple:

Ordre del dia: 1. Lectura i aprovació de l’acta de la reunió anterior. 2. Presentació i aprovació, si pertoca, del pla d’actuacions per al 200X. 3. Valoració de la proposta de contractació que la Comissió Gestora ha aprovat. 4. Torn obert de paraules.

Sí que hi ha més discrepàncies en l'ús de la majúscula amb funció distintiva.

Els noms comuns i els noms propis genèrics (tant els substantius com els adjectius) s’escriuen, en general, amb minúscula inicial. Els noms propis concrets (substantius i adjectius qualificatius i numerals que expressen ordre) s’escriuen, en general, amb majúscula inicial.

Tipus de lletra

La cursiva

(En redona en els exemples)

a) Títols de llibres:

Primer. Adjudicar el Premi de Poesia Infantil Maria Mulet al Sr. Daniel Carratalà Ortí, per l’obra El secret de la bruixa i la fada.

b) Publicacions periòdiques:

...es van publicar les bases en el Butlletí Oficial de la Província, núm. 22, del dia 26 de gener de 200X.

c) Obres de pintura, escultura i música:

La influència del Tàpies de la Grande Equerre, una de les peces mestres d’aquella pinacoteca.

d) Obres de teatre:

En la segona part, els actors entaularan una comunicació divertida amb els jóvens espectadors, tractant de guanyar-se’ls, ja que seran ells els qui jutgen si hi ha prou bons comediants per poder representar T'he agafat Caputxeta de Carles Santos.

e) Expressions i mots estrangers no adaptats:

...hi havia figuratius més o menys influïts pel pop art...

f) Lletres que encapçalen apartats o subapartats. El parèntesi va en redona.

a)

g) Sobrenoms, àlies i malnoms quan acompanyen el nom propi:

Primer. Anomenar fill predilecte del poble, Paco Cabanes, el Genovés.

h) Paraules i expressions latines:

La Sra. Ribes presenta una esmena in voce a este punt.

i) Parts d’un acord o d’una resolució:

RESOLC:

'Primer.(...)

Redona

a) Noms comuns i en una altra llengua d’edificis, vies urbanes i interurbanes:

Empire State, Trafalgar Square.

b) Marques.

un Ford, els Mirage, un Seven-Up.

c) Sobrenoms, àlies i malnoms quan no se cita el nom propi:

... s’ha tingut en compte la trajectòria del Genovés en el món de la pilota valenciana...

d) Els noms de les exposicions i mostres, cursos, jornades, congressos i similars. Quant a les exposicions, si el mot Exposició forma part del nom propi anirà en redona i majúscula, i entre cometes i el mot exposició en minúscula si no forma part del nom propi:

Exposició Internacional d’Informàtica i l’exposició «La petja del temps»

Versaleta

(En majúscula en els exemples)

a) Cognoms, en referències biliogràfiques:

LACREU, Josep, Manual d’ús per a l’estàndard oral.

b) Segles:

el segle XXI

Tractament dels càrrecs

Com a titulació general del llenguatge administratiu valencià, aplicable a qualsevol persona de dins i de fora de l’administració, tenim la forma senyor/a, que es pot fer precedir, quan corresponga, de la titulació específica pertinent en cada cas (ex. Il·lma. Sra.).

Una altra titulació amb una llarga tradició en el llenguatge administratiu valencià és la forma En/Na/N’ (equivalent a la forma Don/Doña, en castellà), amb un valor diferent de la forma en/na/n’ (minúscules), que és un simple article personal. Ara bé la forma En/Na/N’ té una distribució geogràfica desigual: ja és un arcaisme en moltes zones. A més, als llocs on s’usa és una forma col·loquial, no respectuosa ni distanciadora.

Com que no és una forma incorrecta no podem desautoritzar-ne l’ús, però el desaconsellem perquè disposem de la forma senyor/senyora, més general.

La forma que sempre cal rebutjar és la combinació de senyor/a i En/Na/N’, ja que és una redundància completament innecessària.

La titulació que reben els diversos càrrecs de l’administració ha de tendir a desaparéixer, d’acord amb les indicacions que conté l’Ordre de 7 de juliol de 1987 sobre confecció de material imprés i redacció de comunicacions de manera general, i només es pot mantindre en situacions protocol·làries i en sol·licituds de tramitació no reglada (i en este cas, només al peu del document); d’esta manera evitarem un ús que entrebanca l’extensió d’un estil planer i democràtic. Com a alternativa, dins del text es pot fer una redacció impersonal o emprar simplement el tractament general de vosté; per exemple, en lloc de posar «a la V.I. expose», es pot dir « expose» o «li expose».

Criteris de traducció

Noms referits a éssers animats

a) Els noms propis de persona i les seues variants (sobrenoms, hipocorístics, etc.), en general, no es tradueixen; però sí els noms de personatges històrics, contemporanis i de ficció:

En català:	En castellà:
Federico García Lorca	Federico García Lorca
Luis Ocaña	Luis Ocaña
Jordi Pujol	Jordi Pujol
El Lute	el Lute
el Noi del Sucre	El Noi del Sucre
Pepe	Pepe
Carlemany	Carlomagno
Joan Carles I	Juan Carlos I
Josuè	Josué

b) Les designacions de càrrecs i les formes de tractament es tradueixen:

En català:	En castellà:
el president del Govern	el presidente del Gobierno
el cap del Servei de Contractació	el jefe del Servicio de Contratación
la consellera de Justícia	la consejera de Justicia
Molt Honorable Senyor President	Muy Honorable Señor Presidente
sant Isidor de Sevilla	san Isidoro de Sevilla
mossèn Ballarín	padre o mosén Ballarín

c) Els noms propis d’animals, normalment, no es tradueixen, llevat dels noms d’animals mitològics:

En català:	En castellà:
Guita	Guita
Rocinante	Rocinante
Pegàs (mitològic)	Pegaso (mitológico)
Cèrber (mitològic)	Cerbero (mitológico)

d) El nom propi d’un grup artístic (teatral, musical, de dansa, de castells, etc.) no es tradueix:

En català:	En castellà:
Dagoll-Dagom	Dagoll-Dagom
Els Comediants	Els Comediants
Los Rebeldes	Los Rebeldes
Orquesta de RTVE	Orquesta de RTVE

Noms referits a coses

Institucions, entitats, empreses i organismes

a) Les designacions de les institucions i de les entitats dependents de l’Administració pública i les designacions dels seus òrgans de gestió es tradueixen:

En català:	En castellà:
Diputació General d’Aragó	Diputación General de Aragón
Delegació d’Hisenda	Delegación de Hacienda
Escola d’Administració Pública de Catalunya	Escuela de Administración Pública de Cataluña
Govern Civil de Barcelona	Gobierno Civil de Barcelona
Ajuntament de Cadis	Ayuntamiento de Cádiz

b) Però no es tradueixen els noms de les empreses i dels òrgans de gestió, ja que funcionen com un nom propi:

En català:	En castellà:
Filatures Jordà	Filatures Jordà
Dit i Fet, SA	Dit i Fet, SA
Industria Española del Aluminio	Industria Española del Aluminio
Laboratorios Esteve	Laboratorios Esteve

c) En l'ús dels noms de partits polítics i d'organitzacions sindicals, cal distingir-ne el social de l'oficial. En el cas de l’ús oficial, cal usar el nom registrat i no s’ha de traduir. Quan no sigui necessari usar la forma oficial, aquestes designacions es tradueixen.

Esdeveniments històrics, culturals i festius

En general, la designació dels esdeveniments històrics, culturals o festius es tradueix.

En català:	En castellà:
Nadal	Navidad
Divendres Sant	Viernes Santo
la Guerra dels Segadors	la Guerra de los Segadores
el romànic	el románico

Documentació oficial

Els títols de la documentació oficial i de les disposicions normatives es tradueixen sempre.

En català:	En castellà:
document nacional d’identitat	documento nacional de identidad
declaració de la renda	declaración de la renta
Llei orgànica del poder judicial	Ley orgánica del poder judicial

Obres d’art i publicacions

a) Quan ens referim a una obra literària, de teatre, de cinema o a una cançó, ho fem a partir de la versió usada per qui ha redactat el text, amb independència que l’obra a què es fa referència hagi estat traduïda a la llengua d’arribada:

En català:	En castellà:
L’autora va quedar moltimpressionada amb la lecturad’El romancero gitano.	La autora quedó muy impresionada con la lectura de El romancero gitano.

b) En general, no es tradueixen entre el català i el castellà els títols d’òperes i sarsueles; però sí que es tradueixen els títols de les peces musicals que tenen un nom format amb genèrics del tipus sonata, concert, etc.:

En català:	En castellà:
La fada	La fada
La vida breve	La vida breve
Cançó d’amor i de guerra	Cançó d’amor i de guerra
Primera simfonia	Primera sinfonía
Concert per a clavicèmbal i cinc instruments	Concierto para clavicémbalo y cinco instrumentos

c) Els títols de les obres d’art (pintura, escultura, etc.) es tradueixen, exceptuant els que no tenen un equivalent en la llengua d’arribada:

En català:	En castellà:
El desconsol	El desconsuelo
Els embriacs	Los borrachos
Els castellers (monument)	Els castellers
Las meninas	Las meninas

d) Els títols de les publicacions periòdiques no es tradueixen; però sí els títols dels diaris o butlletins oficials:

En català:Text de capçalera	En castellà:Text de capçalera
Avui	Avui
Serra d’Or	Serra d’Or
Muy InteresanteText de cel·la	Muy InteresanteText de cel·la
normes publicades al Diari Oficial de la Generalitat de CatalunyaText de cel·la	normas publicadas en el Diario Oficial de la Generalidad de CataluñaText de cel·la

Noms de productes

a) De les denominacions d’origen, se'n tradueix la denominació comuna i es manté invariable el topònim:

En català:	En castellà:
Pollastre de la Raça Prat	Pollo de la Raza Prat
Préssec de Pinyana	Melocotón de Pinyana
Musclos del Delta de l’Ebre	Mejillones del Delta del Ebro
Peix Blau de Tarragona	Pescado Azul de Tarragona

b) Les marques registrades no es tradueixen.

En català:	En castellà:
Patufet	Patufet
Celler del Mas	Celler del Mas
La Bella Easo	La Bella Easo
El Lobo	El Lobo

Noms propis d’objectes singulars

El nom propi dels objectes singulars, com els noms propis de persona, no es tradueix:

En català:	En castellà:
el Pi de les Tres Branques	el Pi de les Tres Branques
Poll del Cel (avió)	Poll del Cel
Ciudad de Cádiz (vaixell)	Ciudad de Cádiz
Gavina (barca)	Gavina

Noms referits a llocs

Noms de poblacions

Només es tradueixen en textos no oficials els noms de població que tenen una forma tradicional en la llengua d’arribada.

En català:	En castellà:
Osca	Huesca
Lleida	Lérida
Còrdova	Córdoba

En tots els documents oficials d’estructura fixa en què el topònim figuri com una dada variable que cal fer constar (passaport,DNI, permís de conducció, etc.), hi ha de figurar exclusivament el topònim en la seva forma oficial, amb independència del lloc d’expedició.

Divisions territorials i accidents geogràfics

a) Els noms de tots els estats, nacions, comunitats autònomes, regions naturals o divisions administratives de caràcter regional es tradueixen perquè majoritàriament tenen una forma tradicional en la llengua d’arribada.

b) No es tradueixen, en canvi, les divisions infraregionals com els noms de comarques o petites regions naturals:

En català:	En castellà:
el Baix Llobregat	El Baix Llobregat
l’Empordà	L’Empordà
Hoya de Baza	Hoya de Baza
Cinco Villas	Cinco Villas

c) Pel que fa als accidents geogràfics, cal distingir entre toponímia major i toponímiamenor:

- Quant a la toponímia major, es pot traduir, sempre que hi hagi tradició, tant la part genèrica (riu, mar, etc.) com la part denotativa del topònim (nom propi).

En català:	En castellà:
riu Ebre	río Ebro
mar Mediterrània	mar Mediterráneo
mar Cantàbric	mar Cantábrico
Pirineus	Pirineos

En el cas que el genèric estiga toponimitzat, és a dir, que haja esdevingut part específica del nom propi perquè hi està estretament relacionat, no es tradueix.

En català:	En castellà:Text de capçalera
aiguamolls de l’Empordà	Aiguamolls de l’Empordà
Marismas del Guadalquivir	marismas del Guadalquivir
Tablas de Daimiel	Tablas de Daimiel
mola de Colldejou	Mola de Colldejou (macizo)
els Ports de Tortosa	Els Ports de Tortosa

- Pel que fa a la toponímia menor, només es tradueix la part genèrica del topònim.

En català:	En castellà:
el torrent dels Caganells	el torrente de Els Caganells
la platja d’El Sardinero	la playa del Sardinero
la platja del Perelló	la playa de El Perelló

Tipologia documental

- L'acta de reunió

- L'avís

- L'anunci

- La carta

- El certificat

- La circular

- La citació

- El conveni

- La convocatòria

- El currículum

- La declaració jurada

- La diligència

- El fax

- La invitació

- La notificació

- L'ofici

- La queixa

- La reclamació

- El recurs

- El requeriment

- El saluda

- La sol·licitud

Enllaços externs

• Vocabulari Administratiu del Servei de Llengües i terminologia de la Universitat Jaume I.
• Justiterm: cercador de termes jurídics i administratius, en català i en castellà, del Departament de Justícia de la Generalitat de Catalunya.
• Apartat de Llenguatge administratiu del Servei Lingüístic de la Universitat Oberta de Catalunya, que conté un glossari de dubtes més freqüents.
• Praxi Lingüística: eina de consulta per a l'elaboració de documents de la Universitat Rovira i Virgili
• Pàgina sobre elaboració de documents administratius de la Diputació de Barcelona.
• Material didàctic per a cursos de llenguatge administratiu de l'Escola Administració Pública de Catalunya.