Llibre de cuina/Receptes/Menjablanc

El menjablanc (al diccionari, menjar blanc; si bé es diu d'un sol cop amb una sola síl·laba tònica) és una crema d'ametlles que normalment es menja per a postres. Típic del Baix Camp (Camp de Tarragona), de les Terres de l'Ebre i de l'Alguer. S'elabora principalment amb ametlla, sucre, midó de blat de moro o d'arròs, (a les Terres de l'Ebre acostuma a usar-se habitualment el midó d'arròs), pell de llimona i canyella.

Deriva d'una antiga recepta medieval que apareix en diversos punts d'Europa. El menjablanc en els seus orígens, també era un brou a base de gallina que es cuinava de moltes maneres diferents en funció dels costums gastronòmics de cada zona.

Actualment el menjablanc és concebut com unes postres tot i que també es consumeix com a berenar o ressopó. L'aparença és una crema blanca (més espessa que el iogurt), gust dolç i suau. En el present, es continúa elaborant a les confiteries de la ciutat de Reus que l'ofereixen en determinades festes, com Pasqua, avui dia el seu consum ha disminuït però es pot trobar amb facilitat en les dates assenyalades.

Ingredients

modifica
  • ½ litres de llet
  • Ametlla
  • 4 cullerades soperes de sucre
  • 6 cullerades soperes de farina
  • Un tros de canyella en branca
  • La pell d’una llimona ratllada
  • Canyella en pols

Preparació

modifica

Per a la seva elaboració, cal que poseu a bullir la llet. Quan està a punt de bullir s’afegeix la branqueta de canyella, la pell de la llimona ratllada i el sucre, i es deixa escalfar fins que arranqui el bull. Un cop ha arrencat el bull, s’afegeixen les 6 cullerades de farina i es va remenant sense parar, uns 10 minuts. Un cop pasta aquest temps es deixa uns 5 minuts abans d’emplatar. Una vegada passats els 5 minuts es posa en plats de terra o de fang i s’empolsa per damunt amb canyella amb pols, i es deixa refredar. Un cop fred ja es pot menjar.

Plantilla:Cuina catalana