Llibre de cuina/Receptes/Milasú

El milasú o milasú de patata és un plat típic de la cuina occitana que s'asembla molt a una truita de patates, amb la diferència que aquestes es ratllen. En alguns llocs de la Corresa l'aspecte no és tant semblant al d'una truita sinó més aviat d'una mena de tortetes semblantes a blinis gruixuts i a les que s'aprecia bé la patata ratllada. Existeix una versió dolça que es fa amb poma (vegeu, al llibre de cuina, el milasú de poma)

Ingredients

per a 4 persones:

• 8 patates
• 2 ous
• 1 ceba
• 1 all (optatiu)
• 4 fulles de bleda o d'agrella
• saïm
• sal
• pebre

Preparació

Ratlleu les patates amb la mida gran de les dues que sol haver als ratlladors. Piqueu molt finament el verd de l'agrella, l'all i la ceba, ho podeu fer amb batedora o un robot, però mireu que quedin trossets molt petits i no una pasta. Bateu els ous en un bol i afegiu les patates ratllades crues i les verdures picades, saleu i pebreu. Remeneu bé. Unteu una paella petita amb una mica de saïm i escalfeu-lo. Aboqueu-hi un quart de la preparació del bol i coeu-lo sense remenar, dels dos costats, com farieu per fer una truita de patata. Feu les altres tres de la mateixa manera.

Variants i comentaris

La quantitat relativa d'ou varia molt segons les receptes, l'aspecte final ha de ser cruixent a la superfície i en realitat l'ou serveix només per a lligar el conjunt, idealment no s'hauria de notar tant com en una truita, però com menys ou es posi, més difícil és de fer-los bé la primera vegada. Així, hi ha receptes que proposen posar un ou (i una ceba, etc.) per a cada dues patates grosses en comptes de per a quatre.

D'altres receptes no posen gens d'ou i llavors lliguen les patates amb 200g de cansalada tallada a trossets, en aquest cas convé no posar ceba, ja que deixa anar suc que impediria que les patates quedin ben lligades. Amb aquesta recepta (1kg de patata, 200g de cansala, 1 all, julivert), la barreja que s'obté, en fred, és prou ferma perquè es puguin formar mandonguilles amb les mans, que després s'aplanen amb les palmes fins que quedin fines, com de mig centímetre de gruix, i així es fa couere a banda i banda a la paella, que en principi ha d'estar ben engreixada, amb llard o oli d'oliva, o actualment no cal tant, si es fa servir una paella antiadherent.

Si ho preferiu, podeu usar oli d'oliva en comptes de saïm.

En alguns llocs, en comptes d'agrella o bleda posen una mica de cibulet ben trinxat. De vegades algunes persones afegeixen una mica de cansalada picada molt finament. També es pot afegir un polsim de julivert fresc ben picat, o bé condimentar-lo amb una mica de nou moscovada i cibulet.

Es pot fer una gran, com una truita de patates, en comptes de quatre d'individuals.

Existeixen versions noves, dolces i salades, d'aquest plat al qual les patates es substitueixen per poma, moniato o carbassa. Les versions dolces, aleshores, es poden perfumar amb una mica de ratlladura de llimona, amb canyella, amb essència de flor de taronger, una mica d'aiguardent de fruites, etc. (Vegeu al Llibre de Cuina la recepta Milasú de poma)

Abans se solia menjar com a acompanyament de carn a la plantxa o rustida, un bistec de bou, unes costelles de porc, etc. De vegades en alguns restaurants es troben ara també com a acompanyants de peixos blaus, com la tonyina i el peix espada, però aleshores cal fer-la e oli d'oliva i no saïm. Recentment es torna a menjar com molt abans, acompanyat d'una amanida, ja que dietèticament és un plat més complert.