Organografia vegetal/Flor/Inflorescència

La inflorescència és el conjunt de flors agrupades i, per extensió, la disposició de les flors sobre la tija en les angiospermes. Etimológicament prové del llatí inflorescere que significa literalment "cobrir-se de flors". Sovint les inflorescències presenten hipsofil·les en forma de bràctees i bractèoles.

La inflorescència pot presentar una sola flor, com en el cas de la magnòlia o el tulipa, o constar de dos o més flors com en el gladiol i el blat. En el primer cas es denomina inflorescència uniflora i en el segon se l'anomena pluriflora. Les inflorescències uniflores poden ser terminals com en la magnòlia, o axil·lars com en la camèlia, i consten generalment d'un pedicel i algunes bràctees. En els casos en què la inflorescència pluriflora simula una sola flor, com per exemple el capítol de les asteràcies, l'espàdix de les aràcies o el ciatio d'Euphorbia, se l'anomena genèricament pseudant.

Hi ha tres tipus d'inflorescència segons el tipus de ramificació:

• Racemoses, indefinides o obertes quan l'eix creix indefinidament.
• Cimoses, definides o tancades quan l'eix acaba en una flor i el creixement passa a ser lateral
• Compostes quan estan constituïdes per la reunió d'inflorescències simples, i porten inflorescències (ramificacions multiflores) en els llocs on les simples porten flors.

Inflorescències racemoses

En aquestes inflorescències els meristemes apicals dels diversos eixos mantenen la seva activitat mentre dura el creixement. D'aquesta manera totes les flors són laterals i l'eix o raquis de la inflorescència creix indefinidament mentre als costats es produeixen gemmes florals que s'obren a mesura que aquell es desenvolupa. Els botons apicals, o els del centre de la inflorescència, són els últims en obrir-se. La floració és bàsicament centrípeta.

Entre les inflorescències del tipus racemoses cal destacar-ne

• Capítol: les flors, sèssils, es disposen sobre un disc o receptacle envoltat per bràctees que constitueixen l'involucre.
• Corimbe: les flors surten de diferents punts de l'eix i es disposen terminalment al mateix nivell.
• Espàdix: espiga amb l'eix engruixit i flors unisexuals.
• Espiga: semblant que el raïm, amb flors sense peduncle.
• Raïm: les flors es disposen al llarg d'un eix al qual són unides per un peduncle.
• Umbel·la: els nusos de les flors estan tan pròxims que aparenten sortir totes del mateix punt i se situen al mateix nivell.

• 
  Raïm (inflorescència)
• 
  Espiga (inflorescència)
• 
  Espàdix
• 
  Corimbe
• 
  Umbel·la
• 
  Capítol

Inflorescències cimoses

En aquestes inflorescències els meristemes apicals dels diversos eixos es consumeixen en la producció de flors. Per sota de la gemma terminal convertida en flor, altres gemmes laterals produeixen nous eixos. En aquest tipus d'inflorescències totes les flors són terminals. En les inflorescències cimoses la flor terminal de l'eix principal és la primera a obrir-se, seguida de les flors terminals del eixos de segon ordre, tercer ordre, etc.

Les inflorescències cimoses es diferencien segons el nombre de ramificacions laterals:

• Monocasi o cima unípara: quan un eix produeix una flor i deté el seu creixement hi ha una sola branca que el continua. Troben el bòstrix i el flabel o ripidi, que són de tipus helicoide, és a dir, amb les branques que arrenquen alternativament d'un costat i de l'altre, i el cincí i el drepani, que són de tipus escorpioide, és a dir, amb les branques que arrenquen del mateix costat.
• Dicasi o cima bípara: l'eix principal, acabat en una flor, produeix dues branques, cada una de les quals en produirà a la vegada dues més i així successivament.
• Pleocasi o cima multípara: l'eix principal produeix més de dues branques després de donar la flor.

A més, les inflorescències cimoses poden presentar les flors sense peduncle i, en aquests casos, solen prendre un aspecte esfèric i reben el nom de glomèruls.

• 
  Bòstrix
• 
  Flabel o Ripidi
• 
  Cincí
• 
  Drepani
• 
  Dicasi
• 
  Pleocasi

Inflorescències compostes

Es tracta d'inflorescències que no segueixen cap patró específic per a la ramificació de l'eix floral i per això són molt variables. Són formades majoritàriament per la reunió de dues o més inflorescències simples, i es presenten només en alguns tàxons.

Cal citar, per exemple:

• Ament que és una panícula contreta, normalment pèndula i generalment amb flors unisexuals com les de l'avellaner, i la noguera.
• Antela
• Ciati
• Panícula o raïm de raïms
• Siconi (la figa)
• Tirs
• Umbel·la composta o umbel·la d'umbel·les

• 
  Panícula