Organografia vegetal/Fulla/Morfologia foliar

La fulla de les plantes pot classificar-se segons diferents paràmetres, com els següents:

Fulla cordiforme, fulla reniforme i fulla palmada

Segons la forma del limbe

Forma	Tipus	Descripció
	acicular o aciculiforme	Amb forma d'agulla, prima i punxeguda
	cordada	En forma de cor
	cuneada o cuneiforme	Triangular, en forma de tascó
	deltoide	Triangular, el pecíol estant insert a un costat
-	digitada	Dividida en lòbuls en forma de dit
	el·líptica	Oval, sense punta clarament marcada
-	ensiforme	Llarga i punxeguda, en forma d'espasa
	espatulada	Amb forma d'espàtula, el limbe es transforma progressivament en pecíol
	falcada, falciforme	Amb forma de dalla
	flabel·lada	Semicircular, en forma de vano
	hastada	Amb forma de ferro de llança
	lanceolada	En forme de llança i més ample prop del pecíol que de l'àpex
	linear	Llarga i molt estreta
-	lirada	Amb el segment terminal més gros que els laterals
	lobada	Dividida en diversos lòbuls
	obcordada	Amb forma de cor, el pecíol estant insert a la punta
	oblanceolada	Amb l'extremitat més àmplia que la base
	oblonga	Amb forma allargada, amb les vores sensiblement paral·leles
	obovada	El·líptica, més ample cap al cim que a la base
	orbicular	Amb forma arrodonida
	ovada	Oval, amb forma d'ou
	palmada	Dividida en lòbuls disposats com els dits de la mà
	pedada	Palmada, amb els lòbuls laterals units a la base
	peltada	Arrodonida, amb el pecíol insert enmig del limbe i el limbe envoltant el pecíol
	perfoliada	Amb el limbe envoltant la tija que sembla traspassar-lo
	pinnatífida	Profondament dividida en lòbuls, però amb les divisions que no arriben fins al nervi mig
	reniforme	Amb forma de ronyó
	romboidal	Amb forma de rombe
-	runcinada	Amb els lòbuls o segments arquejats cap a la base
	sagitada	Amb forma de fletxa
	subulada	Amb forma d'alena

Segons la forma de l'àpex

Acuminada: amb l'extrem allargat en punta fina.
Aguda: amb l'extrem en punta prima.
Aristada: proveïda d'una espina terminal.
Emarginada: amb l'extrem en forma d'escotadura.
Mucronada: amb l'extrem en forma de mucró.
Obtusa: amb l'extrem en la punta arrodonida.
Retusa: amb l'extrem deprimit.
Truncada: amb l'extrem que sembla tallat.

Segons la forma del marge

S'anomenen fulles enteres les que tenen el marge sense entrants i ni sortints. Si els entrants són més profunds, podem trobar-nos amb tres casos:

Fulles feses (-ifida): els entrants no arriben a la meitat de la distància entre el nervi mitjà i la vora.
Fulles seccionades (-isecta): els entrants passen de la meitat de la distància al nervi mitjà, però no hi arriben.
Fulles partides (-ipartida): els entrants arriben al nervi mitjà.

Aquest tipus de fulles afegeixen al nom original segons la nervadura original un sufix amb funció de la profunditat de la incisió. D'aquests manera els termes es combinen com:

	Fesa	Seccionada	Partida
Nervadura pinnada	Pinnatífida	Pinnatisecta	Pinnatipartida
Nervadura palmada	Palmatífida	Palmatisecta	Palmatipartida

Quan els segments de la fulla estan dividits de la mateixa manera que el conjunt de la fulla, es fa servir el mateix adjectiu amb el prefix bi. Així, una fulla pinnatisecta amb els segments pinnatisectes, és una fulla bipinnatisecta.

Segons la forma de la base

Amplexicaule: amb la base que abraça la tija rodejant-la.
Arrodonida: amb la base rodona.
Asimètrica: amb els costats de la base no simètrics.
Atenuada: amb la base amb l'extrem agut i més o menys estret.
Auriculada: amb apèndixs foliars similars a orelles.
Cordada: amb forma de cor.
Cuneada: amb base recta i convergent en forma de falca.
Decurrent: amb el limbe prologat sobre la tija per sota del punt d'inserció.
Embeinadora: amb una beina que rodeja parcialment o totalment la tija.
Hastada: amb els lòbuls bassals més o menys triangulars i dirigits cap fora.

Segons la divisió del marge

Es parla de fulles simples quan aquestes presenten el limbe tot d'una peça, o de fulles compostes quan presenten un limbe ramificat i dividit en "fulletes" d'ordre inferior i més petites anomenades folíols.

Simples

Forma	Tipus	Descripció
	ciliada	Cilis fins
	crenulada	Dents llargues i arrodonides
	dentada	Dents més o menys llargues
	denticulada	Finement dentada
	doblement dentada	Amb dents grans i de més petites
	espinulosa	Marge amb espines més o menys agudes
	lobada	Marge amb lòbuls
	ondulada	Sinuositats arrodonides
	sencera	Marge uniforme
	serrada, dents en serra	Dents punxajudes cap a la part superior de la fulla
	serrulada	Finament dentada en serra
	sinuada	amb sinuositats i sinus poc profunds

Compostes

Trifoliada: amb tres folíols
Palmaticomposta: fulla composta amb nervadura palmada.
Pinnaticomposta: fulla composta amb nervadura pinnada.
- Imparipinnada: amb els folíols en nombre imparell, de manera que termina en un folíol.
- Paripinnada: amb els folíols en nombre parell i sense folíol terminal.
Bipinnada: fulla dues vegades pinnada.
Bipalmada: fulla dues vegades palmada.

Segons el pecíol

Tenint en compte la presència o no d'un pecíol, les fulles poden ser:

Peciolades: amb pecíol clarament diferenciat i visible.
Sèssils: quan les fulles s'insereixen directament sobre la tija sense que el pecíol sigui visible o diferenciable.

Segons el marge del limbe

En visió transversal i mirant la secció de la fulla, es poden reconèixer limbes foliars:

Involuts: amb el marge cargolat cap amunt, sobre l'envés
Revoluts: amb el marge cargolat cap avall, sobre el revers.

Segons la nervadura

Molt sovint, el limbe el trobem sostingut i comunicat per una xarxa de nervis (la nervadura foliar) i, només en el cas de no observar-ni, parlem de fulles enèrvies. Pot adoptar diferents disposicions:

Nervadura pinnada (fig. a): hi ha un nervi principal, continuació del pecíol, que recorre el limbe des de la base fins a l'extrem (l'àpex) i uns nervis secundaris, més prims, que surten del principal a banda i banda, recordant la forma de les barbes d'una ploma (d'aquí el nom pinnada, derivat de penna, que són les plomes grosses de les ales i la cua dels ocells).
Nervadura reticulada (fig. b): el nervi principal és subdivideix en nervis secundaris i, aquest, a la vegada, en nervis d'ordre inferior fent un reticle.
Nervadura paral·lela (fig. c): tots els nervis neixen a la base de la fulla i la recorren paral·lels.
Nervadura palmada (fig. d): no hi ha un nervi principal, sinó que hi ha uns quants nervis semblants que surten de l'extrem del pecíol.
Nervadura flabel·lada (fig. e): no hi ha un nervi principal, sinó que hi ha uns quants nervis semblants que surten en forma de ventall obert.

Disposició de les fulles a la tija

A la disposició de les fulles sobre la tija se l'anomena fil·lotaxi. Les tipologies més impotants són:

Alternes (fig a.) - quan es troben a diferents alçades.
Decussades (fig b.) - els parells de fulles es troben en creu unes respecte les altres.
Dístiques (fig c.) - quan estan disposades en dues files oposades
Esparses - quan es troben disposades més o menys helicoidement sobre la tija.
Fasciculades - quan es disposen en grups a la part superior de la tija.
Imbricades: quan es disposen una damunt de l'altra mig recobrint-se les unes a les altres.
Oposades - una enfront de l'altra en el mateix nus.
Perfoliades - fulles adherides a la tija i envoltant aquesta.
Roseta basal - agrupació de fulles situades en la base de la planta en forma radial.
Ternades - verticils en grups de tres a cada nus.
Verticil·lades (fig d.) - amb tres o més fulles sortint del mateix nus.

Textura de les fulles

En relació a aquest caràcter, les fulles poden ser:

Herbàcies: fines verdes i toves.
Coriàcies: de consistència similar al cuir.
Crasses: plenes de suc i més o menys gruixudes.
Membranoses o escarioses: fines i translúcides.
Suculentes : veg. crasses

Segons la presència o no de pilositat

Plantilla:Principal Com en el cas de les tiges, les fulles poden no presentar cap tipus de pilositat anomenat-se llavors fulles glabres. Segons el tipus, la densitat i la consistència dels pèls, podem parlar de fulla:

Hirsuta: amb pèls rectes i rígids.
Híspida: amb pèls rectes, rígids, endurits i punxents.
Pilosa: amb pels llargs, rectes i blans.
Pubescent: amb pèls curts i suaus.
Sedosa: amb pèls fins, aplicats i brillants.
Tomentosa: amb pèls entortolligats densament disposats.

Segons la durada de les fulles

Les fulles tenen una vida limitada, però per a les plantes que viuen durant més d'un any (perennes) poden trobar diferents comportaments de les fulles que donen com a resultat diferents tipus de plantes:

Caducifòlies: plantes que perden la fulla en arribar l'estació desfavorable per a la planta, que al nostre hemisferi acostuma a coincidir amb l'hivern com per exemple amb els roures.
Marcescents: plantas amb fulles que s'assequen totes sobre la planta en arribar l'estació desfavorable (hivern) però no es desprenen immediatament sinó que ho fan a la primavera quan s'inicia la nova brotada foliar de la planta com en el faig (Fagus sylvatica).
Perennifòlies: plantes que presenten fulles durant tot l'any, atès que a mesura que cauen les fulles velles en van sortint de noves com el llorer (Laurus nobilis).

Segons la seva consistència

Les plantes de fulla dura o coriàcia s'anomenen esclerofil·les mentre que les de fulla tova s'anomenen malacòfiles.

Referències

AGUILELLA, A. & PUCHE, F. (2004). Diccionari de botànica. Universitat de València. València. ISBN 84-370-5915-1