Organografia vegetal/Tija/Formes vitals
  |
Aquesta pàgina s'està elaborant i està inacabada.
L'usuari Simonjoan hi està treballant i és possible que hi trobeu algun defecte. Us preguem paciència, però si voleu editar, comenteu abans qualsevol canvi. Aquest avís és temporal, utilitzeu-lo només mentre esteu treballant activament en un article, com a molt durant uns dies. |
La forma vital o forma de creixement, constitueix una altra manera de classificar les plantes -generalment vasculars- com a alternativa a la corrent linneana jerarquitzada d'espècies, gèneres i famílies de la classificació científica. De forma col·loquial, sovint les plantes poden ser encasellades com arbres, arbusts, herbes, etc. En aquest cas es posa l'accent en la forma-funció de la planta dins els ecosistemes i que la pròpia funció o "adaptabilitat" per al medi ambient poden aconseguir-se de diverses maneres, és a dir, espècies de plantes que estan estretament relacionades filogenèticament poden tenir formes vitals molt diferents de vida. Per exemple Adoxa i Sambucus són de la mateixa família, però la primera és una petita planta herbàcia i la segona és un arbust o arbre. Per contra, espècies no relacionades poden compartir una mateixa forma vital a través d'evolució convergent.
Actualment el sistema més utilitzat són les formes vitals de Raunkjaer[1] que ha estat revisada i modificada per diversos autors[2][3], però mantenint-se l'estructura principal. Entre altres trets, s'han afegit noves formes entre les quals destaquen els aeròfit[4] que inclou aquelles plantes que obtenen la humitat (encara que no a través d'haustoris), i els nutrients de l'aire i la pluja, i que en general creix en altres plantes parasitàries, però no sobre ella.
Forma vital de Raunkjaer
modifica
1. Faneròfit.
2-3. Camèfit.
4. Hemicriptòfit.
5-9. Criptòfit.
* 5-6. Geòfit.
* 7. Helòfit.
* 8-9. Hydrophyte.
(teròfits, aeròfit i epífit no es mostren)
Les formes vitals de Raunkjaer són una classificació ecològica de les espècies vegetals terrestres, d'acord amb el lloc on se situen els meristemes caulinars (gemmes) durant l'estació desfavorable (per freda o per seca). Així, espècies que tenen aspecte semblant a l'estació favorable poden tenir formes vitals diferents perquè les parts semblants desapareixen en empitjorar el temps. Per exemple, dues gramínies comunes, el margall bord i el fenàs de marge, a finals de primavera ambdues són herbes verdes amb espigues, però a l'època desfavorable del fenàs en roman la part subterrània amb les gemmes arran de terra, preparades per rebrotar, mentre que del margall només en queda la llavor. A més, les alçades que es consideren per classificar les plantes no són la de la planta, sinó només la de les gemmes. Així, per exemple, la ceba, les fulles i flors de la qual assoleixen fàcilment alçades d'alguns pams, té les gemmes sota terra dins el seu bulb.
Les formes vitals de Raunkjaer són:
- Epífits: creixen a sobre o dintre d'una altre planta. És el cas de moltes orquídies o bromeliàcies.
- Faneròfits: els meristemes resten a més de 40 cm del terra. És el cas d'arbres i d'arbusts. Entre aquests s'hi distingeixen:
- Macrofaneròfits: tenen les gemmes persistents situades a més de 2 m d'altura (per exemple els roures).
- Nanofaneròfits: tenen les gemmes persistents situades a menys de 2 m d'altura (per exemple les estepes o el romaní).
- Camèfits: els meristemes resten a menys de 40 cm del terra. És el cas de les mates perennes com la farigola o el llistó.
- Hemicriptòfits: els meristemes es troben just arran de terra en l'estació desfavorable, com en el fenàs de marge o el fenàs de bosc.
- Geòfits: els meristemes es troben sota terra en l'estació desfavorable. Per exemple, la ceba i l'all.
- Teròfits: en l'estació desfavorable tan sols hi resten les llavors, que no germinaran fins a l'arribada d'un moment més propici. És el cas del margall bord i de l'ordi.
- Hidròfits: en l'estació desfavorable les gemmes resten protegides dins de l'aigua. És el cas de la llentilla d'aigua i plantes afins.
Aquesta classificació fou proposada pel botànic danès Christen C. Raunkiær el 1904, i consolidada definitivament el 1934.[5]
Referències
modifica- ↑ Raunkiær, C. (1934) The Life Forms of Plants and Statistical Plant Geography, being the collected papers of C. Raunkiær. Oxford University Press, Oxford. Reprinted 1978 (ed. by Frank N. Egerton), Ayer Co Pub., in the "History of Ecology Series". ISBN 0405104189
- ↑ Müller-Dombois, D. & H. Ellenberg (1974) Aims and methods in vegetation ecology. John Wiley & Sons, New York. Reprint 2003, Blackburn Press, ISBN 1930665733
- ↑ Shimwell, D.W. (1971) The Description and Classification of Vegetation. Sidgwick & Jackson, London.
- ↑ Galán de Mera, A., M. A. Hagen & J. A. Vicente Orellana (1999) Aerophyte, a New Life Form in Raunkiaer's Classification?Journal of Vegetation Science 10 (1): 65-68
- ↑ Raunkiær (1934) The Life Forms of Plants and Statistical Plant Geography. Oxford University Press.
BIbliografia
modifica- Plantilla:Cita bolòs - Indica la forma vital de totes les espècies autòctones.