Procediments de fabricació/Tractament tèrmic
S'anomena tractament tèrmic a aquell a què se sotmeten les peces metàl·liques per tal de modificar-ne l’estructura microscòpica i les característiques mecàniques mitjançant l’aplicació de calor i el refredament consegüent.
L'objectiu del qual és modificar la seva estructura per millorar les seves propietats mecàniques, sobretot propietats com la duresa, la resistència i la tenacitat. Els principals materials als quals se li apliquen tractaments tèrmics són el ferro i el carbó, per formar la fosa i distints acers. També s'apliquen diversos tractaments tèrmics a altres materials com la ceràmica.
Es distingeixen els següents tipus de tractaments tèrmics:
Temperat modifica
El temperat és un dels principals tractaments tèrmics que es realitzen, s'aplica bàsicament a l'acer, i el que fa és disminuir i afinar la grandària del gra de l'acer corresponent. Es basa en escalfar la peça d'acer a una temperatura entre 700ºC i 1000ºC per després refredar-la, controlant sempre el temps i així obtenir un acer més dur i resistent.
Aquest tractament tèrmic es realitza als denominats forns de temperat o temperi que són uns forns constituïts per càmeres, en els quals cada càmera té les seues dimensions i característiques, què estan formades per diverses caixes metàl·liques recobertes de resistències, elèctriques què produeixen l'escalfament de les peces a la temperatura requerida. Aquests forns estan controlats per unes computadores i uns termopars per a observar i regular la temperatura.
Factors que influeixen en el temperat:
- Composició química de l'acer, per la presència d'aleacions que depèn de la seva composició es refreda abans o més tard.
- La temperatura d'escalfament i el temps.
- La velocitat de refredament i els líquids on es refreda.
- Les tensions internes produïdes en el procés.
Hi ha dos tipus de temperat:
- Temperat total, en el qual es tempera tota la peça incloent el seu nucli.
- Temperat superficial, en el qual nomès es tempera la seva superfície externa deixant el seu nucli menys dur, perqué sigui més flexible.
Revingut modifica
| Color | Graus C | Tipus d'acers |
|---|---|---|
| Palla clar | 220 | Eines com broques, machuelos |
| Palla mitjà | 240 | Punxons daus i fresses |
| Palla obscur | 255 | Cisalles i martells |
| Morat | 270 | Arbres i cisells per a fusta |
| Blau fosc | 300 | Ganivets i cisells per acer |
| Light blue | 320 | Tornavisos i ressorts |
Recuit modifica
El recuit és un tractament tèrmic que, en general, té com a objectiu estovar l'acer, regenerar l'estructura d'acers sobreescalfats o eliminar les tensions internes que segueixen a un treball en fred.
Característiques:
- S'empra per estovar metalls i guanyar tenacitat.
- S'obtenen acers més mecanitzables.
- Evita l'acritud del material.
- La temperatura d'escalfament està entre 600 i 700ºC.
- El refredament és lent.
Tipus de Recuit modifica
Es distingeixen bàsicament tres tipus de recuit:
Recuit de regeneració o total modifica
Es tracta d'estovar l'acer i regenerar la seva estructura. S'escalfa l'acer a una temperatura entre 300ºC i 500ºC, es manté la temperatura durant un temps i es deixa refredar lentament(generalment dins el mateix forn) a fi d'aconseguir un gra fi que faciliti el seu mecanitzat.
Recuit de globulització modifica
S'utilitza normalment en acers hipereutectoides per afavorir el mecanitzat. S'escalfa la peça per uns 150ºC a 500ºC per sobre de l'equilibri i es deixa refredar.
Recuit subcrític modifica
Es realitzen a temperatures inferiors a la crítica. Els principals recuits subcrítics són:
- Recuit d'estovament o globulització. És un tractament que es dóna als acers per eliminar tensions i duresa en funció a un mecanitzat posterior. S'escalfa la peça a una temperatura inferior a la crítica i depés es deixa refredar a l'aire lliure.
- Recuit contra acritud. Es fa en els materials laminats o perfilats en fred, per llevar-los l'acritud i augmentar la seva tenacitat i afavorir la formació de cristalls. És un tractament similar a l'anterior però realitzat a una temperatura inferior a l'altre.