Procediments de fabricació/Tractament tèrmic

S'anomena tractament tèrmic a aquell a què se sotmeten les peces metàl·liques per tal de modificar-ne l’estructura microscòpica i les característiques mecàniques mitjançant l’aplicació de calor i el refredament consegüent.

L'objectiu del qual és modificar la seva estructura per millorar les seves propietats mecàniques, sobretot propietats com la duresa, la resistència i la tenacitat. Els principals materials als quals se li apliquen tractaments tèrmics són el ferro i el carbó, per formar la fosa i distints acers. També s'apliquen diversos tractaments tèrmics a altres materials com la ceràmica.

Es distingeixen els següents tipus de tractaments tèrmics:

Temperat

modifica

El temperat és un dels principals tractaments tèrmics que es realitzen, s'aplica bàsicament a l'acer, i el que fa és disminuir i afinar la grandària del gra de l'acer corresponent. Es basa en escalfar la peça d'acer a una temperatura entre 700ºC i 1000ºC per després refredar-la, controlant sempre el temps i així obtenir un acer més dur i resistent.

Aquest tractament tèrmic es realitza als denominats forns de temperat o temperi que són uns forns constituïts per càmeres, en els quals cada càmera té les seues dimensions i característiques, què estan formades per diverses caixes metàl·liques recobertes de resistències, elèctriques què produeixen l'escalfament de les peces a la temperatura requerida. Aquests forns estan controlats per unes computadores i uns termopars per a observar i regular la temperatura.

Factors que influeixen en el temperat:

  • Composició química de l'acer, per la presència d'aleacions que depèn de la seva composició es refreda abans o més tard.
  • La temperatura d'escalfament i el temps.
  • La velocitat de refredament i els líquids on es refreda.
  • Les tensions internes produïdes en el procés.

Hi ha dos tipus de temperat:

  • Temperat total, en el qual es tempera tota la peça incloent el seu nucli.
  • Temperat superficial, en el qual nomès es tempera la seva superfície externa deixant el seu nucli menys dur, perqué sigui més flexible.

Revingut

modifica
Taula de temperatures per revingut d'acer endurit
Color Graus C Tipus d'acers
Palla clar 220 Eines com broques, machuelos
Palla mitjà 240 Punxons daus i fresses
Palla obscur 255 Cisalles i martells
Morat 270 Arbres i cisells per a fusta
Blau fosc 300 Ganivets i cisells per acer
Light blue 320 Tornavisos i ressorts

El recuit és un tractament tèrmic que, en general, té com a objectiu estovar l'acer, regenerar l'estructura d'acers sobreescalfats o eliminar les tensions internes que segueixen a un treball en fred.

Característiques:

  • S'empra per estovar metalls i guanyar tenacitat.
  • S'obtenen acers més mecanitzables.
  • Evita l'acritud del material.
  • La temperatura d'escalfament està entre 600 i 700ºC.
  • El refredament és lent.

Tipus de Recuit

modifica

Es distingeixen bàsicament tres tipus de recuit:

Recuit de regeneració o total

modifica

Es tracta d'estovar l'acer i regenerar la seva estructura. S'escalfa l'acer a una temperatura entre 300ºC i 500ºC, es manté la temperatura durant un temps i es deixa refredar lentament(generalment dins el mateix forn) a fi d'aconseguir un gra fi que faciliti el seu mecanitzat.

Recuit de globulització

modifica

S'utilitza normalment en acers hipereutectoides per afavorir el mecanitzat. S'escalfa la peça per uns 150ºC a 500ºC per sobre de l'equilibri i es deixa refredar.

Recuit subcrític

modifica

Es realitzen a temperatures inferiors a la crítica. Els principals recuits subcrítics són:

  • Recuit d'estovament o globulització. És un tractament que es dóna als acers per eliminar tensions i duresa en funció a un mecanitzat posterior. S'escalfa la peça a una temperatura inferior a la crítica i depés es deixa refredar a l'aire lliure.
  • Recuit contra acritud. Es fa en els materials laminats o perfilats en fred, per llevar-los l'acritud i augmentar la seva tenacitat i afavorir la formació de cristalls. És un tractament similar a l'anterior però realitzat a una temperatura inferior a l'altre.

Sinterització

modifica

Referències

modifica